Del 20 al 22 de juny d'aquest any s'ha celebrat la Conferència Río+20 on s'han reunit els líders mundials, juntament amb milers de participants de governs, el sector privat, organitzacions no governamentals i altres grups, per donar forma a la manera com pot reduir la pobresa, fomentar l'equitat social i garantir la protecció del medi ambient en un cada vegada més concorregut planeta per arribar al futur que volem.

En aquesta trobada, va intervenir Pepe Mújica, president de l'Uruguai, en un discurs clar i honest que interpel·lava la consciència ni més ni menys que de tota la humanitat.
 

Però... qui és Pepe Mújica?

En primer lloc és considerat per a molts com l'home més honrat del món, potser perquè com a president és el president més pobre: continua amb el seu patrimoni de 165.480 € format per 3 terrenys, 3 tractors i 2 cotxes de l'any 1987. Del seu salari com a president de 10.237 € només utilitza per a les seves despeses aproximadament un 10%. La resta ho fa servir per a projectes d'ajuda. Mújica ha declarat: «Con ese dinero me alcanza, y me tiene que alcanzar porque hay otros uruguayos que viven con mucho menos»

És home de decisions espectaculars i sempre compromeses: no fa gaire, davant l'arribada de l'hivern a Uruguai i la persistència d'indigents al país, ha ofert a aquests indigents com a sostre el propi Palauet Presidencial.

L'habitatge sempre l'ha preocupat. El proppassat desembre va fer donació de 125.000 € per al Plan Juntos, pla oficial d'habitatge per a persones sense recursos i va exigir que els principals obrers fossin els presos de les presons locals: «Nos faltan 100.000 viviendas. No quiero una sola carpintería en una sola cárcel, quiero que todos los presos hagan algo para solucionar el problema de la vivienda y el hacinamiento»

Mújica és un home senzill que va deixant, dia a dia, un mar d'anècdotes. La darrera que he llegit: va agafar el seu Volkswagen Escarabat i va anar a la ferreteria més propera a comprar una tapa pel bater. Sortint de la botiga, amb la tapa sota el braç, es va acostar a parlar amb un modest equip de segona divisió, l'Huracán, i va donar-los ànims en una conversa motivadora. Finalment els va prometre portar-los a "comer un asadito si el club asciende a Primera".

Aquest és Pepe Mújica, un bon home que creu en l'acció transformadora dels petits canvis.
Perquè sens parla tan poc d'ell i del seu país...?