Avui podem llegir a la premsa titulars com Les grans empreses de Barcelona titllen el català de "problema" o El català és un llast per promocionar Barcelona. Son algunes de les brillants conclusions aportades per Barcelona Global, plataforma presidida per Emilio Cuatrecasas que el passat mes de març van signar un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona per promocionar la marca Barcelona al món. La plataforma està formada per empreses grans (que no "grans empreses") com ara Abertis, IESE, Puig, Bassat, Deloitte, Freixenet, Saba, Media Planning, Agroalimen o el Grup Godó. Aquestes empreses són a la vegada -en molts casos- membres del Cercle d'Economia o de la Fundació Príncep de Girona i naturalment de l'associació Marcas Renombradas Españolas. Darrera de les paraules plataforma, associació, cercle o fundació s'amaguen lobbys. I no oblidem que amb la paraula lobby definim a "un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen". (definició de la Viquipèdia).
Les conclusions a les que han arribat són molt clares i constitueixen un atac a la línia de flotació de la política lingüística catalana. Estan recollides a l'artícle, publicat avui al diari El Mundo, titulat "La imposición del catalán, «barrera» para la economía". En ell, aquests reputats prohoms afirmen per boca de Cuatrecasas que hi ha «barreres internes difícils de gestionar», i una d’aquestes és la política lingüística que regeix a Catalunya, ja que és un escull «important a l'hora d'atraure talent de la resta d'Espanya... molta gent no vol venir a Barcelona perquè saben que, per exemple, haurien de portar els seus fills a una escola només en català i pensen que aquest idioma després no els serveix per a res», segons explica El Mundo.
I encara diu més: "Els estrangers també han de fer un esforç per entendre la cultura catalana i mirar d’integrar-s’hi". Per solucionar-ho, el lobby exigeix "un trilingüisme efectiu, naturalment el català, però també un castellà profund i un anglès seriós".
En el seu món de ficció, que només existeix a les seves obscures ments, la situació idíl·lica seria una societat totalment desnaturalitzada on no calgués fer cap esforç per entendre la cultura catalana perquè ja no existís, on es parlés majoritàriament l'anglès per posar-li les coses més fàcils a qualsevol estranger, però amb una presència també molt activa del castellà per quan el virrei desitgés passejar-se per la zona est del seu l'imperi... ah! però gracies a la seva condescendència encara podrem parlar català a la intimitat familiar... #etfelicitofill
Nosaltres a les nostres coses... a treballar per la independència i a no oblidar qui és qui a casa nostra. Adéu Espanya!
