Blogs

Harry Potter, del llibre al cinema

UNA OBRA LITERÀRIA LLEGENDÀRIA

A l’any 1990, a l’estació londinenca de King’s Cross, una fortuïta avaria en una màquina de tren va provocar un retard d’unes 4 hores a la línea Londres-Manchester. Entre la gent que es trobava retinguda a l’estació, el destí va fer que hi fos una jove, somniadora i imaginativa, anomenada Joanne Rowling. Des de ben petita s’havia deixat emportar per la seva passió per l’escriptura –als 6 anys ja havia escrit Rabbit, una història sobre un conill– i quan tenia una estona sempre deixava volar la ment per móns insospitats. Aquell dia, en el transcurs de la llarga espera, una idea se li va anar formant dins del cap i va anar creixent i agafant forma: era la història d’un noi que sense tenir la consciència de ser res especial, estava predestinat a convertir-se en un dels més poderosos mags de la seva generació... es tractava de Harry Potter.

La idea ja no va desaparèixer de la seva ment. No és casual doncs que el jove Potter, que ja havia nascut a la seva ment, ho hagués fet un 31 de juliol –el mateix dia que ella– i el tren per anar al Col·legi Hogwarts de Màgia i Encanteris sortís de l’andana imaginària 9 i ¾, precisament des de la pròpia estació de King’s Cross.

5 anys després tenia un manuscrit acabat, titulat Harry Potter i la pedra filosofal. Es va disposar a cercar una editorial que li volgués publicar la història... però el camí va ser dur i molt tortuós. Fins a nou editorials es van negar a publicar-li el llibre, fins que, gràcies a les gestions fetes pel seu agent, l’agència Bloomsbury Publishing va acceptar fer una petita tirada d’exemplars per veure l’acollida que tenia. Només li van posar una absurda condició: que enlloc que constés el seu nom, apareguessin solament les inicials. L’incomprensible motiu era que potser un llibre escrit per una dona no es vendria tan bé. Joanne Rowling va accedir i va afegir a la J una K de Kathleen en honor a la seva àvia. D’aquesta manera va donar-se a conèixer com a J.K. Rowling.

La primera novel·la, Harry Potter i la pedra filosofal va veure la llum al Regne Unit el 26 de juny de 1997, amb un èxit sense precedents. Després van seguir Harry Potter i la cambra secreta (1998), Harry Potter i el presoner d’Azkaban (1999), Harry Potter i el calze de foc (2000), Harry Potter i l’Ordre del Fènix (2003), Harry Potter i el misteri del príncep (2005) i Harry Potter i les Relíquies de la Mort (2007). Rowling va completar la darrera obra de la saga a l’hotel Balmoral d’Edimburg on es pot trobar un breu missatge sota un bust d’Hermes que diu: JK Rowling va acabar d’escriure Harry Potter i les Relíquies de la Mort en aquesta habitació (la 652) l’11 de gener de 2007.

Més enllà d’aquestes set obres, existeix un vuitè lliurament de la sèrie, Harry Potter i el llegat maleït, que no és una novel·la pròpiament dita, sinó que es tracta del guió fet servir per una obra de teatre, estrenada el 30 de juliol de 2016, que segueix la trama amb els fills dels protagonistes de la saga inicial.

Encara hi ha altres obres escrites per Rowling, relacionades amb l’Univers Harry Potter: Bèsties fantàstiques i on trobar-les, que descriu les criatures fantàstiques que habiten en el seu món i que era un dels llibres de text que utilitzaven els estudiants de Howarts i Quidditch a través dels temps, que recull les normes del Quiddich, l’esport més popular entre els mags, tots dos llibres fets sense ànim de lucre, Els contes de Beedle el Bard (2007) una obra il·lustrada per la pròpia Rowling que recull els contes infantils que a  l’Univers Harry Potter els hi expliquen als nens. Aquest recull apareix a Harry Potter i les Relíquies de la Mort, quan Albus Dumbledore li regala aquesta obra a l’Hermione Granger i que té un paper molt important a la trama. Finalment, encara podem trobar Hogwarts: una guia incompleta i poc fiable (2016) on la seva autora profunditza en les dades i la història dels llocs i els objectes esmentats a la saga i dues petites obres més sota l’avanttítol de Breus histories de Hogwats.


 

DEL PAPER AL CINE

A l’any 1997, el productor de cine David Heyman es trobava a Hollywood cercant un llibre infantil per portar a les grans pantalles i que pogués adaptar-se bé al llenguatge cinematogràfic. Va seleccionar The Ogre Downstairs de Diana Wynne i quan ja tenia l’elecció gairebé presa, l’equip de producció li va mostrar un llibre que acabava de sortir al mercat i que estava arrasant: Harry Potter i la pedra filosofal. La història que es narrava els va captivar a tots. L’any següent, coincidint amb el llançament de la segona novel·la de la saga Harry Potter, Heyman va suggerir a la Warner Bros que formés part del projecte i aquesta va abocar-s’hi de ple en la que acabaria sent una de les franquícies de més èxit econòmic de la història del cinema. Rowling, conscient del poder que li donava el prestigi que estava prenent la seva obra, va posar algunes condicions: que els protagonistes principals estiguessin interpretats per actors britànics i tenir veu i vot en tot el procés de producció. Les seves condicions van ser acceptades.

El paper de Harry Potter anava a ser interpretat pel joveníssim actor nord-americà Haley Joel Osment –el famós protagonista de El sisè sentit–, però al no ser britànic va ser descartat, així que el casting va allargar-se molt més. En una d’aquestes audicions va presentar-se pel paper l’actor Tom Felton. Va ser desestimat pel paper, però per contrapartida va poder donar vida a Draco Malfoy. Finalment, el paper el va obtenir Daniel Radcliffe i van completar el trio protagonista Emma Watson com la Hermione Granger i Ruper Grint com en Ron Weasley.

De fet, Rowling va ser la responsable directe de l’elecció d’alguns del actors més importants. Per exemple, pel paper de Rubeus Hagrid va triar a l’actor Robbie Coltrane, per encarnar a Albus Dumbledore va escollir a Richard Harris i per donar vida a Severus Snape va decantar-se per Alan Rickman.

Les pel·lícules es van anar estrenant de manera encadenada, la 1 i la 2 dirigides per Chris Columbus (2001 i 2002), la 3 per Alfonso Cuarón (2004), la 4 per Mike Newell (2005) i de la 5 a la 8 per David Yates (2007, 2009, 2010 i 2011). Després han arribat les pel·lícules de Bèsties fantàstiques i actualment la Warner està anunciant una sèrie de televisió sobre l’Univers Harry Potter... el mite vol anar creixent més i més!

Tenint en compte només la saga principal de pel·lícules, la recaptació total en taquilla està propera als 8.000 milions de dòlars, només superada per les franquícies de Marvel i Star Wars i per sobre de El Senyor dels Anells, Fast & Furious o la longeva saga de James Bond. Al darrera d’aquestes xifres queden prop de 20 hores de metratge on el noi de les ulleres rodones ha necessitat utilitzar 160 ulleres diferents al llarg dels 10 anys de rodatge, entre 60 i 70 varetes màgiques i li van haver de dibuixar més de 5.800 vegades la cicatriu del llamp al front. Enmig de tota aquesta voràgine de dades no cal ni dir que les xarxes socials han anat ben plenes de tot tipus de continguts, així que ¿quina millor manera de tancar aquest post que amb un vídeo de memes sobre la saga? i a sobre en català. Aparecium!!