blog de manel

Alexandra Jiménez, un model de professionalitat

Alexandra Jiménez Arrechea va néixer a Saragossa el 4 de gener de 1980 i ja des de ben petita va estudiar ballet a l’Estudi de Dansa de Maria de Ávila (Saragossa) amb la seva germana. La seva vida semblava irremissiblement enfocada al ballet ja que als 15 anys va arribar a ser ballarina professional, integrant-se al Ballet Nacional de Cuba, però una lesió de turmell va acabar amb la seva trajectòria de dansa i llavors va girar la seva mirada envers la interpretació. La mateixa Alexandra ho va comentar en una entrevista: La lesió va ser una benedicció. Precisament pel pes de les expectatives, no ho vaig explicar a ningú en aquell moment, però vaig sentir-me molt afortunada d’haver-me lesionat i esperava no recuperar-me mai, perquè aquella era una excusa perfecta per deixar-ho.

Va començar llavors estudis d’interpretació a l’Escola Superior d’Arts i Espectacles TAI de Madrid i el 2002 va començar a fer aparicions en sèries televisives com ara Policias, en el corazón de la calle, Periodistas i Compañeros i el seu primer paper al cine va ser a la modesta pel·lícula La fiesta (2003), però la seva consagració com actriu va arribar amb el paper d’África a la sèrie Los Serrano (2004-2008) al llarg de 128 episodis. A causa del seu treball com a ballarina mai no va anar a l’institut així que en alguna ocasió va bromejar dient que l’únic institut al que havia anat havia estat el de Santa Justa a Los Serrano.

La seva carrera cinematogràfica no va trigar gaire a progressar en consonància amb la fama que ja havia aconseguit, però va ser un camí angost fins aconseguir els seus grans papers protagonistes alternant intervencions a pel·lícules, treballs a curtmetratges i aparicions en sèries. D’aquesta època són diversos reconeixements a la seva carrera interpretativa com el premi a la millor actriu de televisió en el festival de cinema i televisió de Lleó o el premi Cosmopolitan a la millor actriu de televisió pel personatge d’Eva Padrón  a la sèrie La pecera de Eva.

Després d’això van anar arribant els seus grans èxits cinematogràfics, mostrant les seves grans dots per a la comèdia, però també el seu talent dramàtic desplegat en obres com a 100 metros, a Les distàncies, a Bajo terapia o a la sèrie La zona, per posar solament uns exemples.

En una xerrada que va impartir amb alumnes de la TAI, la madrilenya escola universitària d’arts, va parlar sobre la necessitat d’aprendre’s els papers de memòria: La gent diu “no, és que el cremo”. Què vas a cremar! No cremes res aprenent-te’l. Aprèn-te’l  i després investiga els dos milions de maneres diferents en que pots dir-ho. No es va a cremar, les possibilitats que hi ha són infinites. S’ha de treballar i tenir disciplina d’esportista d’elit.

Al llarg de tota la seva vida, l’Alexandra ha preservat la seva vida privada gelosament. Sabem que està unida amb el també actor Luis Rallo des de l’any 2006 després d’haver coincidit amb ell a l’obra teatral Un pequeño juego sin consecuencias així com en algun episodi de les series Los Serrano, La pecera de Eva i a Hospital Valle Norte. A finals del 2021 van tenir la seva primera filla, l’Alina. Sobre la seva vida privada va declarar: L’exposició no em sembla saludable per a ningú. L’autobombo no m’interessa en absolut. Considero que ens afecta més del que podem arribar a comprendre. Sobretot, ho observo a les xarxes socials. Vaig als esdeveniments de promoció si sento que tinc una missió: convèncer la gent per a que vaguin a veure la pel·lícula que estem venent. Si percebo que vaig a fer publicitat de mi mateixa, prefereixo no anar-hi. Protegir la meva intimitat és protegir-me a mi. Una gran màxima!

 

Los miércoles no existen (2015). Comèdia romàntica dirigida per Peris Romano, que és una adaptació de l'obra de teatre del mateix nom, també escrita per Peris Romano, que va tenir un gran èxit a Espanya.
La història de Los miércoles no existen gira al voltant de les vides encreuades de diversos personatges que es mouen entre l'amor, l'amistat i les seves pròpies crisis personals. La pel·lícula segueix a diversos personatges a través dels anys i de les seves diverses relacions: Hugo (Eduardo Noriega), Cecilia (Alexandra Jiménez), Patricia (Inma Cuesta), Pablo (William Miller), Cesar (Gorka Otxoa) i Patricia (María León).
La música juga un paper important en la pel·lícula, ajudant a transmetre les emocions dels personatges. La banda sonora inclou reinterpretacions de cançons d'artistes espanyols contemporanis i ajuda a crear l'ambient adequat per a les escenes clau, convertint per moments la pel·lícula en un musical.
El film explora les relacions amoroses des de diferents angles, presentant una barreja de comèdia i drama i se centra en els conflictes emocionals i les decisions vitals dels seus personatges, amb diàlegs enginyosos. L'estructura narrativa no lineal permet veure els esdeveniments des de diferents perspectives, afegint profunditat a la història.

Nacida para ganar (2016). Comèdia melodramàtica dirigida per Vicente Villanueva i protagonitzada per Alexandra Jiménez.
La trama gira al voltant de l'Encarna (Alexandra Jiménez), una dona que treballa com a dependenta en un petit comerç de Móstoles. La seva vida és monòtona i no sembla tenir grans perspectives fins que es troba amb la María Dolores (Cristina Castaño), una antiga companya de l'escola que ha tingut molt d’èxit. María Dolores introdueix a l'Encarna en el món del màrqueting multinivell, fent-li creure que pot canviar la seva vida i aconseguir l'èxit que sempre ha somiat. A mesura que s'endinsa en aquest nou món, Encarna es troba amb una sèrie de situacions còmiques i absurdes, descobrint que l'èxit no és tan fàcil d'aconseguir com sembla.
Tenen un paper destacat Victoria Abril com a Victoria Abril i les Supremas de Móstoles.
Nacida para ganar és una comèdia que explora temes com l'autoajuda, l'èxit professional i les relacions personals amb un to humorístic i satíric. La pel·lícula utilitza la ironia i l'humor per criticar els esquemes de màrqueting piramidal i les falses promeses de riquesa ràpida.

100 metros (2016). Melodrama dirigit per Marcel Barrena i protagonitzat per Dani Rovira, Karra Elejalde i Alexandra Jiménez. La història està inspirada en la vida real de Ramón Arroyo, un home diagnosticat amb esclerosi múltiple, que es proposa el desafiament de completar un Ironman, una de les proves de triatló més exigents del món.
Ramón (Dani Rovira) és un jove executiu a qui li diagnostiquen esclerosi múltiple, una malaltia que els metges li diuen que el deixarà sense poder caminar en un període de temps curt. Malgrat això, i en contra de totes les prediccions, Ramón decideix lluitar contra la seva malaltia i es proposa l'objectiu d'acabar un Ironman. Amb l'ajuda del seu sogre Manolo (Karra Elejalde), un home que aparentment no té cap mena de fe en ell mateix ni en la vida en general, comença un entrenament intens per aconseguir el seu objectiu, sota els estímuls constants de la seva dona Inma (Alexandra Jiménez).
La pel·lícula tracta temes com la superació personal, la força de voluntat, i la importància de l'amor i el suport familiar en els moments difícils. És una història emotiva que mostra com, fins i tot davant dels obstacles més grans, l'esperança i la determinació poden portar a assolir fites que semblen impossibles.

Embarazados (2016). Comèdia dirigida per Juana Macías i protagonitzada per Paco León i Alexandra Jiménez.
La història gira al voltant de Fran (Paco León) i Alina (Alexandra Jiménez), una parella d'uns 40 anys que decideix tenir un fill. No obstant això, s'enfronten a una sèrie de dificultats: Fran té una baixa qualitat de l'esperma i Alina té una reserva ovàrica gairebé esgotada. A mesura que la seva situació es complica, la parella ha de fer front a diverses situacions còmiques i emotives mentre intenten aconseguir el seu objectiu de ser pares.
La pel·lícula reserva un divertit paper per a Karra Elejalde interpretant a un ginecòleg molt “especial”.
La història aborda temes com la infertilitat, les pressions socials sobre la maternitat i la paternitat, així com els reptes i les alegries de les relacions de parella. Tot això es tracta amb un toc humorístic, buscant entretenir al públic mentre es plantegen reflexions sobre la vida i les expectatives personals.

Toc Toc (2017). Comèdia dirigida per Vicente Villanueva, basada en una obra de teatre del mateix nom escrita per Laurent Baffie.
La trama se centra en un grup de persones que pateixen diferents trastorns obsessius-compulsius (TOC) i que coincideixen a la consulta d'un prestigiós psicòleg. Per una confusió en les cites, tots arriben a la mateixa hora i es veuen obligats a esperar junts l'arribada del doctor, que es retarda per un vol cancel·lat. Durant aquesta espera, les seves manies i comportaments particulars provoquen situacions hilarants i desenes de malentesos.
La pel·lícula compta amb un repartiment estel·lar, incloent actors i actrius molt reconeguts del panorama cinematogràfic espanyol com ara Paco León com a Emilio, Alexandra Jiménez com a Blanca, Rossy de Palma com a Ana María, Oscar Martínez com a Federico, Nuria Herrero com a Lili i Adrián Lastra com a Otto.
La major part de la pel·lícula es desenvolupa en una sola localització, la sala d'espera del psicòleg, el que ajuda a ressaltar la interacció entre els personatges i les seves manies.
Tot i que Toc Toc és una comèdia, també aborda amb sensibilitat el tema dels trastorns mentals, mostrant les dificultats i situacions absurdes que poden generar aquestes condicions.
Els crítics majoritàriament van lloar les actuacions del repartiment i la direcció de Vicente Villanueva, destacant especialment la capacitat de la pel·lícula per fer humor d'una manera respectuosa amb temes delicats com els trastorns mentals.

Les distancies (2018). Pel·lícula coescrita i dirigida per Elena Trapé on la seva directora es va inspirar en experiències personals i en històries dels seus amics per a la creació del guió. Això dona a la pel·lícula un to molt autèntic i realista.
Està centrada en la història de quatre amics que es desplacen a Berlín per sorprendre el cinquè membre del seu grup, el Comas, pel seu 35è aniversari: La trama es desenvolupa al llarg d'un cap de setmana que posa a prova l’amistat del grup i revela les diferències i tensions que han anat creixent entre ells amb el pas del temps.
Els personatges principals són l’Olivia (Alexandra Jiménez), el Guillé (Isak Férriz), el Comas (Miki Esparbé), l’Anna (Maria Ribera) i  l’Eloi (Bruno Sevilla).
La pel·lícula explora temes com la desil·lusió, les expectatives no complertes, el pas del temps i els canvis que es produeixen en les relacions humanes, en una obra intimista i reflexiva.
Les distancies va rebre crítiques positives per la seva direcció, actuacions i per la manera honesta i sensible en què aborda les complexitats de l'amistat i la vida adulta. Va guanyar diversos premis, incloent-hi el Premi a la Millor Pel·lícula al Festival de Màlaga.

Superlópez (2018). Comèdia amb superheroi dirigida per Javier Ruiz Caldera i protagonitzada per Dani Rovira en el paper principal. La pel·lícula està basada en el popular personatge de còmic creat per Jan (pseudònim de Juan López Fernández).
La història segueix les aventures de Juan López, un home aparentment normal que en realitat és un superheroi amb poders extraordinaris. Juan va ser enviat a la Terra des del planeta Chitón quan era un nadó i va ser criat per una família humana a Espanya. Durant anys ha intentat ocultar els seus poders per viure una vida normal. No obstant això, quan una amenaça del seu passat posa en perill la Terra, Juan ha de prendre la decisió de revelar la seva identitat com Superlópez per salvar el món.
Destaca la seva relació amb Luisa Lanas (Alexandra Jiménez), una amiga de la infantesa i el seu amor, Jaime (Julián López), el seu amic i cap, i l’amenaçadora presència d’Agatha (Maribel Verdú) vinguda des de Chitón per acabar amb Superlópez.
La pel·lícula va ser produïda per Telecinco Cinema, Zeta Cinema i La Gran Superproducción AIE, amb la participació de Mediaset España i Movistar+. El rodatge es va dur a terme en diverses localitats d'Espanya, incloent Barcelona i Madrid.
El film barreja elements clàssics de les històries de superherois amb un humor típicament espanyol. Tracta temes com la identitat, la responsabilitat i la lluita entre voler portar una vida normal i acceptar el destí com a superheroi. També és una sàtira del gènere dels superherois, amb referències a Superman i altres icones de la cultura pop.

Bajo teràpia (2023). Pel·lícula dramàtica dirigida per Gerardo Herrero que és una adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre homònima escrita per Matías del Federico. La trama gira al voltant de tres parelles que assisteixen a una sessió de teràpia grupal durant un cap de setmana. Aquestes sessions, però, esdevenen una sèrie de revelacions inesperades.
La pel·lícula està marcada per moments d'intensa tensió emocional ja que, a mesura que avança la sessió, les parelles exploren les seves relacions, traumes personals i conflictes ocults. Cada personatge té l'oportunitat de mostrar les seves febleses i fortaleses, fet que permet als espectadors identificar-se amb les seves vivències i reflexionar sobre les seves pròpies relacions.
El rodatge de la pel·lícula es va dur a terme en un període intens de temps, en part per la naturalesa confinada de l'escenari, ja que gran part de l'acció té lloc en una habitació durant una sessió de teràpia. Això va requerir una col·laboració estreta i una gran química entre els actors per mantenir l'energia i la tensió dramàtica.
El repartiment de la pel·lícula està format per sis actors: Alexandra Jiménez com a Laura, Malena Alterio com a Marta, Fele Martínez com a Daniel, Antonio Pagudo com a Esteban, Eva Ugarte com a Carla i Juan Carlos Vellido com a Roberto.



Menudas piezas
(2023). Comèdia dirigida per Marta Díaz de Lope Díaz. En aquesta pel·lícula, Alexandra Jiménez interpreta el paper de Manuela, una dona que es veu atrapada en una sèrie de situacions còmiques i surrealistes.
La història se centra en la vida de Manuela, una dona que treballa com a professora d'etiqueta i bons modals. La seva vida dona un gir inesperat quan s'ha d'enfrontar a una sèrie de reptes personals i professionals que posen a prova les seves pròpies normes i convencions. La trama explora temes com les relacions humanes, la hipocresia social i la importància de ser fidel a un mateix.
A més d'Alexandra Jiménez, el repartiment inclou altres actors destacats del cinema espanyol, com David Verdaguer, Elena Irureta, i Julián López. La combinació d'aquests talents aporta un toc fresc i dinàmic a la pel·lícula, amb actuacions que han estat molt ben rebudes per la crítica.
La directora Marta Díaz de Lope Díaz va tenir clar des del principi que volia Alexandra Jiménez com a protagonista. En una entrevista, va explicar que l’Alexandra té la capacitat de transmetre emoció i comèdia amb gran naturalitat, qualitats essencials per al personatge de Manuela.
La direcció de Marta Díaz de Lope Díaz ha estat elogiada per la seva habilitat per combinar humor i missatge social de manera efectiva.

Buscando a Coque (2024). Comèdia escrita i dirigida per Teresa Bellón i César F. Calvillo i protagonitzada per Alexandra Jiménez i Hugo Silva, amb l’aparició especial del cantant Coque Malla.
La pel·lícula segueix a César (Hugo Silva) i a Teresa (Alexandra Jiménez), una parella que té una feliç vida matrimonial de més de 15 anys, fins la nit en que ella li confessa a ell que se n’ha anat al llit amb el cantant Coque Malla, del qual César m'és un gran fan des de l’adolescència. Llavors sent la irrefrenable necessitat d’anar a parlar amb ell i, malgrat que Coque es troba en aquells moments a Miami, gravant un disc, decideix emprendre el viatge a la seva recerca. Teresa l’acompanya.
Aquesta pel·lícula descansa totalment sobre Alexandra Jiménez i Hugo Silva i en les seves capacitats de transmetre comèdia, tendresa i pinzellades de drama, sobre una història plena de diàlegs notables i situacions que ens porten als espectadors des del moment més quotidià a la situació més absurda.