L'anell del Poder

La trilogia de El Senyor dels Anells

El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien, es va publicar en tres volums entre el 1954 i 1955, titulats La Germandat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei.

50 llocs diferents repartits per la geografia de la Terra Mitjana, 14 races disperses pel territori, 6 llengües perfectament descrites... són algunes de les xifres que ens parlen de la grandesa de l'obra.

El món en perill, el mal desfermant-se arreu com una amenaça cada cop més tangible, guerres, batalles cruentes, enfrontaments i, a la fi, la història que realment importa: una història sobre l'amistat, sobre la companyonia... perquè quan les coses van mal dades en qui pots confiar sinó en els teus companys de viatge? La veu d'Aragorn encara ressona a la Terra Mitjana: "Podria arribar un dia en què la valentia dels homes decaigués; en què oblidéssim als nostres companys i que es trenquessin els vincles de la nostra comunitat. Però avui no és aquest dia!" I els fets es precipiten ràpidament. Com diu Gàndalf, "he caminat 3000 vides d'home en aquesta terra i ara... em falta temps".

726 minuts de metratge per a la producció de l'obra completa estesa, més de 12 hores de pel·lícula per narrar la fi d'una era i el naixement d'una nova esperança. El metratge just perquè els fets succeeixin com han de succeir. Ja se sap, com diu Gàndalf, "Un mag no arriba ni tard ni aviat, un mag arriba exactament quan s'ho proposa".

Les xifres

A la trilogia d'El Senyor dels Anells tot és grandiós: es van filmar gairebé un milió de metres de pel·lícula i es van rodar 550 hores destinades a extres, es van fer servir 2.730 efectes especials -3.420 si comptem les versions esteses- i es van requerir dos anys de preproducció i dos més de postproducció. Al llarg d’aquest rodatge van intervenir 20.602 extres, vestits per un equip de 40 persones entre sastres, sabaters, brodadors i joiers que van confeccionar 100 armes amb incrustacions, 200 màscares d’orcs, 48.000 armadures i 300 perruques fetes a ma, arribant a haver-hi, en el moment de major activitat fins a 2.400 persones en el set de rodatge i es van utilitzar més de 250 cavalls...

Una obra mestra del director Peter Jackson, que va afrontar un repte segurament únic a la seva vida: dedicar a la versió cinematogràfica moderna d'aquesta obra tres anys de producció, lluitant contra problemes tècnics, inclemències meteorològiques i un extensíssim catàleg d'imprevistos. Al llarg d'aquest tortuós camí va buscar un equip de persones que des de totes les seves especialitats fessin del seu resultat una fita a la història del cinema.

Sobre el càsting

La decisió que Ian McKellen encarnés al mag Gandalf no va ser pas la primera opció. Li van oferir el paper a l’actor Sean Connery, però després de llegir-se el llibre i el guió, va afirmar que no acceptava l’encàrrec perquè no entenia el personatge, no sabia el que havia de transmetre. Quan encara estava vacant el paper, Christopher Lee va interessar-se per interpretar al famós mag. Tant va ser així que li va enviar a Jackson una fotografia en la que estava disfressat de mag. El seu gran interès pel personatge li venia de la gran admiració que sentia per l’obra d'El Senyor del Anells. De fet, ell era l’únic membre de l’equip que havia arribat a conèixer personalment J.R.R. Tolkien. Al director li va encantar el gran coneixement que l’actor tenia de la novel·la i la seva caracterització de mag, però li va atorgar el paper de l’altre gran mag: Saruman. Va ser el primer paper que va adjudicar-se.

També va ser àrdua la tasca de triar l’actor que havia d’encarnar un personatge tan important com Aragorn. Per a totes les persones fans d’aquesta meravellosa trilogia ens costa d’imaginar un altre Aragorn que no sigui Viggo Mortensen, però podria no haver estat ell l’actor escollit. Li van oferir el paper, en primer lloc, a Nicolas Cage però aquest va desestimar-ho per obligacions familiars. Llavors van triar a Stuart Townsend, un jove i desconegut actor que va acceptar el paper i va estar assajant fins al mateix moment de començar el rodatge, moment en el qual va ser acomiadat. Uns diuen que per diferències creatives amb Jackson i altres diuen que va ser perquè finalment el va trobar massa jove pel paper. Al llarg del procés de selecció l’actor Vin Diesel es va postular i va passar un casting, però va ser descartat perquè el director va trobar que al personatge que el componia li mancava alguna cosa i el feia poc creïble. Finalment, va agafar a Viggo Mortensen, que va capbussar-se en el personatge amb autèntica passió. És poc conegut un fet: en cas que Mortensen hagués abandonat finalment la pel·lícula l’hauria substituït Russell Crowe, que venia d’interpretar a un fornit romà a Gladiator i tenia un bon entrenament en l’ús de les armes.

En darrer lloc, només destacaré l'excel·lent banda sonora de Howard Shore i l'extraordinari càsting d'actors i actrius que van intervenir al llarg de tot el rodatge.

Tolkien va deixar ben lligada abans de morir una condició sobre el futur de la seva obra: en cas que es portés al cine, Disney no podria estar involucrada en el projecte de cap manera. Va ser per aquest motiu que Miramax –filial de Disney– es va haver de deslligar del projecte.

Resum argumental

La Germandat de l’Anell (2001)

La història s’inicia a la idíl·lica comarca de la Comarca (The Shire), on el hobbit Bilbo Saquet posseeix un anell màgic aparentment inofensiu. El mag Gandalf el Gris descobreix que aquest objecte és, en realitat, l’Anell Únic, forjat pel Senyor Fosc Sauron per dominar tots els altres anells de poder. Per evitar que Sauron recuperi el seu poder, cal destruir l’Anell a l’únic lloc on pot ser destruït: les forges del Mont del Destí (Mount Doom) a Mordor.

El portador triat és Frodo Saquet, nebot de Bilbo. Per protegir-lo, es crea la Germandat de l’Anell, formada per Frodo, Sam, Merry, Pippin, Gandalf, Aragorn, Boromir, Legolas i Gimli. La seva missió: portar l’Anell a Mordor. El viatge és perillós i la Germandat s’enfronta a nombrosos obstacles, incloent-hi els Nazgûl (espectres de l’anell) i el traïdor Gollum, antic posseïdor de l’Anell. La pel·lícula acaba amb la dissolució de la Germandat després de la mort de Boromir i el segrest de Merry i Pippin.

Gandalf

Les Dues Torres (2002)

La història es divideix en tres fils principals:

Frodo i Sam avancen cap a Mordor guiats per Gollum, que oscil·la entre la lleialtat i la traïció.
Aragorn, Legolas i Gimli persegueixen els orcs que han capturat Merry i Pippin. Aquests dos hobbits aconsegueixen escapar i coneixen Barbàleg (Treebeard), un Ent que lidera els seus en un atac a la fortalesa d’Isengard, governada pel mag corrupte Saruman.
El regne de Rohan és amenaçat per les forces de Saruman, donant lloc a la Batalla de la Gorja de Helm, un dels moments més èpics de la trilogia.

La pel·lícula expandeix el món i la geopolítica de la Terra Mitjana, mostrant la lluita contra dos enemics (Sauron i Saruman) i aprofundint en la corrupció i la redempció.

Gollum

El Retorn del Rei (2003)

La trama culmina amb:

Frodo i Sam, guiats encara per Gollum, que els condueix a la trampa de l’aranya gegant Ella-Llop (Shelob). Sam aconsegueix salvar Frodo i tots dos arriben exhausts a Mordor.
Aragorn accepta el seu destí com a hereu d’Isildur i rei de Gondor.
La gran Batalla dels Camps del Pelennor davant Minas Tirith és el clímax bèl·lic de la saga, amb els rohirrim arribant per salvar Gondor i l’arribada inesperada de l’Armada dels Morts sota el comandament d’Aragorn.
Per donar temps a Frodo, Aragorn i els seus aliats ataquen directament la Porta Negra de Mordor.
Al Mont del Destí, Frodo cedeix a la temptació de l’Anell, però Gollum l’hi arrabassa i cau amb ell a la lava, destruint-lo i provocant la derrota de Sauron.

La trilogia acaba amb la coronació d’Aragorn, el comiat emotiu de la Germandat i el retorn dels hobbits a la Comarca. Frodo, incapaç de recuperar la pau interior, parteix cap a les Terres Imperecederes amb Gandalf, Bilbo i els elfs.

Producció i efectes especials

Peter Jackson i la seva companyia Weta Workshop / Weta Digital van crear un món visualment coherent i riquíssim, amb localitzacions reals combinades amb efectes digitals punters per l’època. Es van construir centenars d’escenaris i miniatures, i es va utilitzar la tècnica de motion capture per a Gollum, amb la interpretació magistral d’Andy Serkis.

Els vestuaris, armes i atrezzo es van dissenyar amb una atenció obsessiva al detall, inspirant-se en cultures històriques i amb una paleta cromàtica que reflecteix l’evolució emocional de la història.

La Comunitat de l'Anell

Temàtica i simbolisme

Lluita del bé contra el mal: clàssic arquetip amb matisos morals, on el poder corromp i la humilitat salva.
La temptació i la corrupció: l’Anell com a metàfora del poder absolut.
Amistat i lleialtat: la relació Frodo–Sam és un dels motors emocionals més potents.
La natura vs. la industrialització: reflectit sobretot a Isengard i els Ents.
El destí i la responsabilitat: Aragorn assumint el seu paper com a rei.

Tolkien, que va viure la Primera Guerra Mundial, impregna la seva obra amb reflexions sobre la destrucció i la pèrdua, però també sobre l’esperança i la resistència.

Recepció i impacte

La trilogia va obtenir un total de 17 Oscars (incloent-hi els 11 per El Retorn del Rei, empatant amb Ben-Hur i Titanic), i va recaptar més de 2.900 milions de dòlars. Va redefinir el cinema èpic i de fantasia, obrint la porta a adaptacions similars.

Culturalment, ha generat una base de fans fidelíssima, turisme cinematogràfic a Nova Zelanda i un model de rodatge de trilogies que ha influït altres franquícies.

Deixem, finalment, que Sam el hòbbit ens acompanyi en el moment del comiat amb les seves pròpies paraules: "Els protagonistes d'aquestes històries es rendirien si volguessin, però no ho fan, continuen endavant, perquè tots lluiten per alguna cosa".