Jennifer Lawrence

Jennifer Lawrence va néixer a Indian Hills, a l’estat de Kentucky, el 15 d’agost de 1990. El seu pare és en Gary Lawrence, propietari de Lawrence & Associates, una empresa de construcció i la seva mare és la Karen Koch, gerent d’un campament d’estiu. Té dos germans més grans anomenats Ben i Blaine.

De petita va anar a la Kammerer Middle School de Louisville. Va patir una certa inadaptació entre els seus companys, fruit de la seva hiperactivitat, fet pel qual els amics i coneguts la coneixien pel sobrenom de Nitro.Com ha afirmat en diverses entrevistes ella mateixa, d’aquella època va arrossegar tot un seguit d’angoixes fins al moment en que va començar a actuar dalt d’un escenari, moment en que aquestes sensacions van quedar substituïdes per una sensació de satisfacció.

La seva hiperactivitat va quedar ben palesa en les activitats extraescolars que va dur a terme: membre de l’equip d’animadores, com a jugadora d’hoquei sobre gespa, softbol bàsquet (a l’equip masculí que entrenava el seu pare) i en la seva passió per muntar a cavall: va declarar en una ocasió que el seu primer amor va ser un pony anomenat Muffin, de la granja dels seus pares.

La interpretació va entrar aviat a la seva vida, gràcies a les obres teatrals que muntaven a l’església i en musicals escolars. La fortuna va voler que, quan tenia 14 anys i es trobava de vacances a Manhattan, un fotògraf es fixés en ella i l'animés a dedicar-se a la interpretació. Els seus pares van fer un tracte amb ella: només podria dedicar-se a la interpretació després que acabés l’escola. Com a resultat d’això, Jennifer va graduar-se dos anys abans del previst amb una puntuació mitjana de 3,9 /4. Llavors es va traslladar a Los Angeles a perseguir el seu somni.

Va començar treballant en petits papers a sèries de televisió com ara a Monk (2006), Caso abierto (Cold Case, 2007) o Médium (2007). Durant aquest temps feia visites periòdiques a Louisville, per a fer d’auxiliar d’infermeria al campament de la seva mare. Va debutar al cinema a l’any 2008 amb la pel·lícula Garden Party, en un petit paper secundari i aquell mateix any també va intervenir en el drama de cinema independent Winter’s Bone on va tenir una altra breu intervenció que li va valdre la seva primera nominació als Oscar, però el  seu primer gran paper en una pel·lícula va tenir lloc aquell productiu 2008 amb Lluny de la terra cremada (The Burning Plain). A partir d’aquest moment la seva carrera cinematogràfica va iniciar una corba ascendent amb dos personatges que li van donar una gran projecció internacional: la Mystique a X-Men: primera generació i les seves successives seqüeles (2011-2019) i la Katniss Everdeen a les quatre entregues de Els jocs de la fam (2012-2015).

A partir d’aquest moment va saber triar molt bé la seva trajectòria interpretativa, prodigant-se en els gèneres més variats, demostrant  la seva versatilitat i els seus dots naturals per a l’actuació.

A títol personal,  és ben conegut el seu suport a diverses organitzacions benèfiques com el Programa Mundial d’Aliment Feeding America i el Thirst Project, projecte en el que també estaven implicats Josh Hutcherson i Liam Hemsworth, els seus companys de Els jocs de la fam (2012). Va unir-se també a Nacions Unides per a col·laborar en la difusió de l'estat de la pobresa i la fam al món i va organitzar un passi de Els jocs de la fam, en flames exclussiu, en benefici del Saint Mary’s Center, una organització per a discapacitats a Louisville. També va fer el mateix amb la pel·lícula Serena (2014) a favor de l’organització benèfica Chideo, per a recaptar fons per als Special Olympics del 2015. Aquell mateix any va donar a conèixer la Jennifer Lawrence Foundation, creada per a donar suport a organitzacions benèfiques com Boys & Girls Clubs of America i els Special Olympics. El 2016 la seva fundació va fer una donació de 2 milions de dòlars a l’Hospital Infantil Kosair de Louisville per a la creació d’una unitat de cures intensives cardíaques.

També són clares les seves postures polítiques i socials. Sempre s’ha identificat amb el feminisme, que el veu com a sinònim d’igualtat. Ha criticat activament les diferències salarials existents a Hollywood entre homes i dones per a la interpretació de papers d’igual importància. Ha defensat també, de manera molt oberta, el matrimoni entre persones del mateix sexe i els drets LGTBI.  És membre de la junta de Represent.Us, una organització sense ànim de lucre que lluita per l’aprovació de lleis anticorrupció als Estats Units. Al 2018 va col·laborar, juntament amb altres 300 dones per a la creació a Hollywood de la iniciativa Time’s Up amb l’objectiu de protegir a les dones de l’assetjament i la discriminació i va participar també aquell mateix any a la Marxa de la Dona a Los Angeles per a reafirmar el seu compromís amb els drets de les dones. En els darrers anys ha mostrat clarament el seu rebuig a Donald Trump i va donar el seu suport específic a Joe Biden.

L’any 2018 va crear la seva pròpia productora Excellent Cadaver

 

Lluny de la terra cremada (The Burning Plain, 2008). Pel·lícula dramàtica dirigida per Guillermo Arriaga, el qual també va escriure el guió. Va ser la primera incursió d’Arriaga com a director, encara que ja era conegut pel seu treball com a guionista en pel·lícules com Amores perros i Babel.

A la pel·lícula Lluny de la terra cremada coneixem a Sylvia (Charlize Theron), una noia propietària d’un restaurant que porta dins seu una càrrega molt pesada que li bloqueja els sentiments, la vida afectiva i les ganes de viure. Anirem coneixent aquest personatge enmig d’una amalgama d’altres personatges i històries, aparentment inconnexes però que, al llarg de la pel·lícula, van prenent forma i anem descobrint els inconfessables misteris que els seus protagonistes guarden dins seu. Gran actuació de Charlize que comparteix repartiment amb Kim Basinger (esplèndida en el seu paper) i Jennifer Lawrence en un dels seus primers papers cinematogràfics.

Darrera la realització de la pel·lícula s’amaga un equip de professionals de primer ordre, com el director de fotografia Robert Elswit, guanyador d’un Oscar [Pozos de ambición (There Will Be Blood, 2007)], el guardonat muntador Craig Wood i dos dels més reconeguts músics a la seva banda sonora: el compositor Hans Zimmer [El caballero oscuro (The Dark Knight, 2008)] i el músic Omar Rodriguez-López (de la banda de rock progressiu The Mars Volta).

La directora de repartiment, la Debra Zane, estava cercant a la jove actriu que havia d’encarnar a la impulsiva adolescent Mariana i va topar amb la Jennifer Lawrence. L’actriu va fer un càsting tan convincent que quan Debra li va preguntar a Arriaga si volia veure a algú més pel paper de la Mariana, aquest va contestar: ni parlar-ne! És aquesta!

La pel·lícula va ser filmada, en poc més de vuit setmanes, al desert de Chihuahua a Nou Mèxic i a les costes d’Oregon. El seu director ha reconegut que els seus paisatges eren part de la narrativa: he estat terriblement caut en la manera de mostrar el paisatge. Finalment va declarar: tenia la impressió que en aquell plató tots érem cineastes i per primer cop li vaig dir a cadascun d’ells que aquella no era la meva pel·lícula sinó la pel·lícula de tots.


X Men primera generación (X-Men: First Class, 2011). Després de les 4 primeres pel·lícules dels X Men, els famosos superherois nascuts dins l’Univers Marvel, es va iniciar una preqüela mostrant la formació d’aquest grup i ho van fer amb la pel·lícula X Men: Primera Generación (2011).

La seva trama ens situa a la dècada dels ‘60, en plena Guerra Freda. La història segueix els personatges Charles Xavier (James McAvoy) i Erik Lehnsher (Michael Fassbender), que més tard es converteixen en el Professor X –telèpata amb la capacitat de llegir ments i controlar-les– i Magneto –amb la capacitat de controlar els metalls i generar camps magnètics–. Ambdós mutants es reuneixen per formar un grup d'individus amb habilitats extraordinàries, per afrontar una amenaça que posa en perill tota la humanitat.

Entre els individus que reuneixen es troba Mystique (Jennifer Lawrence) una noia que és capaç de canviar la seva aparença i mimetitzar amb altres persones. Aquest personatge es va convertir en un clàssic de la nova saga i va tornar a aparèixer a X Men: días del futuro pasado (2014),  X Men Apocalipsis (2016) i X Men Fénix Oscura (2019).

Després d’haver interpretat el drama Winter’s Bone, la Jennifer va acceptar aquest paper que canviava radicalment el registre de tot el que havia interpretat anteriorment. L’actriu no havia vist cap de les anteriors pel·lícules dels X Men però, segons diuen, es va convertir en una autèntica fan després de veure-les. Això la va portar a acceptar el paper i a estar disposada a sotmetre’s a llargues sessions de maquillatge que acostumaven a durar unes 8 hores. No cal ni dir que, a més, li va significar haver de passar per un rigorós entrenament físic. El resultat són aquestes 4 grans mostres de cinema de superherois.


Els jocs de la fam (The Hunger Games, 2012).Es tracta d’una sèrie de pel·lícules basades en la trilogia de novel·les homònimes escrites per Suzanne Collins. La primera pel·lícula, titulada Els jocs de la fam, es va estrenar el 2012, i va ser dirigida per Gary Ross. La saga completa està composta per quatre pel·lícules, ja que l'última novel·la es va dividir en dues parts per a l'adaptació cinematogràfica. Les altres tres pel·lícules són: Els jocs de la fam: en flames (2013) i Els jocs de la fam: Sinsajo part 1 (2014) i part 2 (2015) dirigides totes tres per Francis Lawrence.

Aquesta saga està ambientada en un futur distòpic, en una nació anomenada Panem, que es compon de la Capital i de dotze districtes oprimits. Com a càstig per una revolta passada, la Capital organitza anualment els Jocs de la fam, un esdeveniment televisat en què un noi i una noia de cada districte són seleccionats per lluitar a mort fins que només quedi un supervivent.

La protagonista, Katniss Everdeen (Jennifer Lawrence), es converteix en voluntària a participar-hi per prendre el lloc de la seva germana petita, Prim, com a tribut del Districte 12. Juntament amb el seu company tribut, Peeta Mellark, han de superar una multitud de trampes mortals i fer front als seus rivals. A mesura que avança la història, Katniss es converteix en un símbol de resistència contra la tirania de la Capital. Una història que, segons la seva autora, està inspirada en el mite grec de Teseu i el nom de Panem deriva de l’expressió llatina panem et circenses, és a dir, pa i circ.

Jennifer  va passar per un intens entrenament físic per a preparar-se per a les demandes físiques que requeria la seva interpretació, sent ensinistrada en l’ús de l’arc per la medallista olímpica Khatuna Lorig a més d’entrenar al llarg de sis setmanes en escalada, salts d’obstacles, curses i l'ús d’altres armes a banda de l’arc. L’actriu també va tenir l’oportunitat de sorprendre al públic interpretant la cançó Rue’s Lullaby i demostrant que a banda de les seves grans interpretacions disposa d’una bonica veu. No seria aquesta l'única vegada que Jennifer cantaria en una pel·lícula.

La casa del final de la calle (House at the End of the Street, 2012). Pel·lícula de terror psicològic i thriller dirigida per Mark Tonderai. El film està protagonitzat per Jennifer Lawrence, Elisabeth Shue i Max Thieriot.

La trama segueix a una mare (Elisabeth Shue) i la seva filla adolescent (Jennifer Lawrence) que es traslladen a una nova casa en un petit poble. Descobreixen que la casa del costat té una història macabra: una jove va assassinar als seus pares, i l'únic supervivent és el fill (Max Thieriot). A mesura que la filla establerta en la nova casa desenvolupa una relació amb el fill supervivent, comencen a aflorar secrets inquietants.

La casa del final de la calle es va filmar abans que Jennifer Lawrence es convertís en una estrella mundial amb la seva actuació a Els jocs de la fam, però la seva estrena es va retardar per a fer-ho després d’aquesta i aprofitar així la fama obtinguda .



Joy (2015). Dirigida per David O. Russell, el film, basat en una història real, està protagonitzat per Jennifer Lawrence, que interpreta el paper de Joy Mangano, una inventora i empresària estatunidenca que va ser coneguda per inventar la Miracle Mop (el pal de fregar miraculós) i altres productes innovadors. El repartiment també inclou noms com Bradley Cooper, Robert De Niro, Édgar Ramírez i Diane Ladd.

Aquesta és la tercera col·laboració entre Jennifer Lawrence, Bradley Cooper i el director David O. Russell. Abans d'aquesta pel·lícula, ja havien treballat junts a Silver Linings Playbook (La part positiva de les coses) i American Hustle (La gran estafa americana).

La trama: A la dècada dels ’90, Joy Mangano, una noia jove, separada i amb dos fills, amb una família marcadament desestructurada, va fer front a un món que li marcava quin era el seu lloc a la societat i la condemnava a portar una vida fosca i esclava per aconseguir tirar endavant la seva atípica família. Però ella tenia els seus somnis, fonamentats en la seva inventiva i la seva creativitat...

En el seu cap ja s’havia forjat un primer gran projecte: l’invent conegut posteriorment com a Miracle Mop, el pal de fregar miraculós. Coneixia perfectament l’esforç i el desgast que significava la feina de casa i va idear un pal que alleugerés a les persones el pes d’aquesta tasca. Amb aquesta finalitat va dissenyar una pal lleuger, amb una fregona altament absorbent que es podia escórrer sense necessitat de mullar-se les mans.

Va patentar la seva idea i va costejar la seva fabricació amb els seus estalvis i en gran mesura hipotecant la seva casa. Però va veure ràpidament que el camí no seria fàcil: va provar de vendre el producte porta a porta, pel carrer, però les coses no pintaven gens bé.

En paraules de la pròpia Lawrence, aquesta historia tracta sobre moltíssimes coses. No és solament la historia de Joy. Tracta sobre la família, sobre la crueltat de l’èxit i el que implica aconseguir-lo. A mi m’agraden especialment tots els canvis que Joy experimenta. Em va encantar poder-la interpretar des de vulnerable i autocrítica fins a forta i distant, i em va agradar que es convertís en una veritable matriarca per a la seva família.


Passengers (2016). Pel·lícula de ciència ficció dirigida per Morten Tyldum, un brillant director noruec que ja va captivar-nos amb The Imitation Game (Desxifrant Enigma) on va comptar amb la gran interpretació de Benedict Cumberbatch en el paper protagonista.

En una gran nau espacial es desplacen, des de la Terra, 5.000 viatgers, en un vol interplanetari que els durà a un nou planeta després de 120 anys de navegació, sumits en una profunda hibernació: quan es despertin hauran mort totes les persones que coneixen a la Terra, després d’un estrany viatge. Les motivacions de cadascun dels passatgers és particular i diversa, però tots han emprés l’aventura a la recerca d’un somni... però de vegades els somnis esdevenen malsons.

Jim Preston (Chris Pratt) és un d’aquests passatgers. És un jove mecànic a la recerca d’un món on la seva professió el converteixi en una persona important per a la nova societat. Però alguna cosa ha funcionat malament. Ha despertat de la hibernació, però no triga gaire a descobrir que tota la resta de la gent encara continua latent en el seu somni induït i que li resultarà impossible de tornar al seu estat de descans. El aparells de navegació li indiquen la crua veritat: encara manquen 90 anys per arribar al seu destí. Ràpidament se n’adona que mai no arribarà a veure el nou planeta i que li espera una vida de soledat, enmig de la immensitat de l’espai, amb l'única companyia d’un androide cambrer, l’Arthur (Michael Sheen), programat per a donar conversa als clients.

Quan porta més d’un any despert, en el que ha provat tot el que té a mà per a distreure’s, la soledat comença a calar dins seu com una malaltia obsessiva i només té al cap una cosa: despertar a la passatgera que havia hivernat al seu costat, l’Aurora Lane (Jennifer Lawrence), una atractiva escriptora a la recerca de noves experiències, per a narrar-les després en un llibre. No es coneixen de res i possiblement mai no haurien intercanviat unes paraules a les seves vides terrestres, però ara en Jim no té altra cosa al cap que despertar-la i viure amb ella la resta dels seus dies... però sap que fer-ho serà condemnar a que l’Aurora no acomplexi tampoc els seus somnis i no arribi a trepitjar mai el nou planeta. Tot un dilema moral!

El tema de la lluita contra l’extrema soledat d’un esser humà a l’espai, allunyat de cap altra persona amb la que parlar, ha estat brillantment tractat a pel·lícules com Mart (The Martian), Gravity o Interestellar, on se’ns mostren persones literalment perdudes a l’espai i amb molt poques possibilitats de canviar aquesta situació. A Passengers no s’arriba a la profunditat psicològica de les seves predecessores, però a canvi la seva trama ens obre noves portes on capbussar-nos.
 

Gorrión rojo (2018).Pel·lícula d’intriga i espionatge, dirigida per Francis Lawrence i basada en la novel·la homònima escrita per Jason Matthews. La protagonista de la pel·lícula és Jennifer Lawrence, qui interpreta a Dominika Egorova, una jove ballarina russa que es veu obligada a unir-se al servei d'intel·ligència rus després d'un incident que canvia la seva vida.

La trama segueix Dominika mentre travessa una rigorosa formació en un lloc on es preparen agents secrets especialitzats en l'art de la seducció i la manipulació. A mesura que avança en la seva formació, Dominika es veu involucrada en una missió per descobrir la identitat d'un agent de la CIA que opera dins del govern rus.

La pel·lícula explora temes com la traïció, la manipulació i el preu personal que els agents secrets poden haver de pagar en el compliment dels seus deures. A més de Jennifer Lawrence, el repartiment inclou a Joel Edgerton, Matthias Schoenaerts, Charlotte Rampling i Jeremy Irons.

Jennifer Lawrence va sotmetre's a un entrenament intensiu per a preparar-se per al seu paper com a ballarina i espia. Va rebre classes de ballet i va entrenar-se físicament per aconseguir la forma física requerida pel seu personatge.

El director de la pel·lícula, Francis Lawrence, ja havia col·laborat amb Jennifer Lawrence a les últimes tres pel·lícules de la saga Els jocs de la fam (The Hunger Games). Aquesta va ser la primera vegada que van treballar junts fora d'aquesta franquícia.


No mires arriba (Don't Look Up, 2021). Comèdia dramàtica i sàtira política escrita i dirigida per Adam McKay que destaca per un repartiment impressionant que inclou Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence, Meryl Streep, Jonah Hill, Timothée Chalamet, Cate Blanchett, Mark Rylance, Ariana Grande i altres.

La trama de la pel·lícula gira al voltant de dos astrònoms, el Dr. Randall Mindy (Leonardo DiCaprio) i Kate Dibiasky (Jennifer Lawrence), que descobreixen un cometa que es dirigeix cap a la Terra i que té el potencial de provocar una extinció massiva. Intenten alertar al món de la imminent amenaça, però s'enfronten a la indiferència del públic i a la manipulació política i mediàtica. La pel·lícula constitueix una sàtira sobre la resposta de la societat contemporània als reptes existencials i com aborda les crisis ambientals.

La pel·lícula està considerada una crítica mordaç i oportuna als desafiaments als que la societat s’enfronta actualment, i posa l’accent en com els mitjans i la política poden interferir en les qüestions científiques crítiques, així com també caricaturitza la manera en que la nostra societat planta cara a les amenaces importants. Molts crítics van ressaltar els paral·lelismes existents entre la trama de la pel·lícula i esdeveniments reals com la pandèmia de la COVID-19 i els desafiaments relacionats amb el canvi climàtic.

Cal destacar els papers interpretats per Meryl Streep encarnant a la presidenta dels EUA i per Cate Blanchett com la superficial presentadora de televisió Brie Evantee, genials totes dues, i l’aparició estel·lar, amb cançó inclosa, d’Ariana Grande.
 

Causeway (2022). Drama psicològic dirigit per la debutant a la pantalla gran Lila Neugebauer a partir d’un guió d'Ottessa Moshfegh, Luke Goebel i Elizabeth Sanders. L’obra, una bona mostra de cinema indie, aposta per una posada en escena minimalista que cerca l’essència dels personatges, mostrats sense artificis, en un treball modest però emocionant.

La seva trama se centra en Lynsey (Jennifer Lawrence), una soldat nord-americana que va patir una lesió cerebral traumàtica després d’una explosió a l’Afganistan. La seva recuperació serà lenta i dolorosa, així que, després d’un primer tractament, torna a la seva llar familiar, a Nova Orleans, on l’espera la seva mare. Quan està adaptant-se a la nova vida, coneix a James (Brian Tyree Henry), un mecànic de cotxes que també arrossega un trauma físic i mental fruit d’un accident automobilístic en el que va perdre una cama i en el que va morir el seu nebot.

La parella d’actors protagonistes van brodar unes actuacions impecables que permeten a l’espectador penetrar en les seves ments.

La producció no va estar exempta de complicacions: el rodatge va iniciar-se l’estiu de 2019 a Nova Orleans, però es va haver d’interrompre per l’arribada de l’huracà Barry. Es va tornar a posar en marxa el març del 2020, però la mala sort va voler que llavors esclatés la pandèmia de la COVID i va tornar-se a parar. Finalment, la pel·lícula es va completar l’estiu del 2021 i va estrenar-se el 2022.

La Jennifer va quedar molt contenta de la seva col·laboració amb la Lila Neugebauer a la direcció. Sempre ha manifestat que prefereix treballar sota la direcció de dones. Va declarar: va ser increïble no estar a prop de la masculinitat tòxica per descansar una mica d’ella.

Sin malos rollos (No Hard Feelings, 2023). Pel·lícula dirigida per Gene Stupnitsky, director, guionista i productor ocasional que, a l’inici de la seva carrera va escriure diversos guions per a la sèrie trencadora The Office. En aquesta ocasió actua com a director i co-autor del guió, juntament amb John Philips.

Explica la història de Maddie (Jennifer Lawrence) que està a punt de perdre la seva casa per uns deutes que no pot pagar. Cercant una solució es topa amb un estrany anunci: una família benestant està buscant a una noia, jove i atractiva, perquè tingui una cita amb el seu fill de 19 anys, en Percy (Andrew Barth Feldman), i que tinguin relacions sexuals. Volen que el seu fill surti de la closca on viu abans que marxi a la universitat. A canvi li ofereixen un cotxe.

Es tracte d’una romcom, tal com anomenen als Estats Units a les comèdies romàntiques. Lovia Gyarkye del The Hollywood Reporter va escriure sobre ella: Jennifer Lawrence brilla en una comèdia d’estiu tendre i picant. Efectivament, després que la Jennifer treballés en multitud de papers dramàtics i d’acció es va prendre un descans, protagonitzant una comèdia intranscendent, on va posar a prova les seves dots còmiques i se’n va sortir amb nota.