És normal voler un país normal

Òmnium Cultural ha presentat avui la campanya “Un país normal”, que vol apuntalar l'exercici del dret a decidir i donar arguments a favor de l'Estat propi. Aquest dissabte 26 d'octubre, un miler de voluntaris donaran el tret de sortida de la campanya al carrer, amb una bustiada de 500.000 fulls volants en una seixantena de poblacions catalanes.

 
Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, i Marcel Mauri, president d’Òmnium Barcelonès Nord, han exposat avui els principals objectius d'una iniciativa d’abast nacional que esdevindrà l’activitat principal d’Òmnium per aquest final d’any i pel 2014. Tots dos han fet una crida oberta a tothom, tant als socis i sòcies com a d'atlres persones o entitats, a sumar-se a una campanya que organitzarà accions diverses i complementàries perquè el poble català decideixi el seu futur. 
 
Un país normal” prioritzarà les zones on hi ha notable presència d’indecisos, ja que la campanya s’adreça sobretot als catalans i catalanes que dubten què votarien en una consulta sobre la independència, però que estan atents al procés històric que viu el país. Així, es reforçaran les accions a l’àrea metropolitana de Barcelona i el camp de Tarragona, si bé des de la proximitat local i cercant la complicitat d’entitats i persones del propi territori.
 
Podeu seguir la campanya al web www.unpaisnormal.eu així com a través d'un perfil a Twitter @un_pais_normal i una pàgina a Facebook www.facebook.com/lacampanyaunpaisnormal

Volem un país normal. Ens sembla ben normal voler-ho. Pensem que és normal que un país decideixi la seva educació, la seva sanitat, el seu model energètic, les seves infraestructures... perquè és normal que tots els que formem part d'un país decidim quin ha de ser el nostre present i com volem que sigui el nostre futur. Perquè estem convençuts que és normal viure amb normalitat. Si també ho penses, aquest lloc web també és teu. Comparteix lliurement els continguts i difon-los com millor et sembli. Perquè és normal que fem allò que ens ve de gust. I quan debatem, és normal que ho fem de la manera més oberta i plural possible. Amb normalitat. Amb tu. Amb tothom. Com es fa en un país normal.