Ha mort el proppassat dia 2 de juny a Johannesgurg Albertinah, vídua de Walter Sisulu, coneguda com a Mama Sisulu, a l'edat de 92 anys. Una de les darreres heroines vives de la lluita contra l'apartheid.
Com descriu Vilaweb, “Mama Sisulu havia estat una de les grans figures de la lluita contra el règim racista i una de les principals impulsores del moviment de dones contra el govern. Fundadora del Front Democràtic Unit. Esposa del president històric del Consell Nacional Africà, Walter Sisulu, mort el 2003, també fou la primera dona sud-africana a ser empresonada en règim d'aïllament. El govern ha decretat una setmana de dol, i l’enterraran dissabte”.
"Si colpeges una dona, colpeges una roca" deia una de les pancartes que una jove Albertinah mantenia en alt.
El poeta Lebo Mashile ha escrit en el seu Twitter: “L'anima de Mama Albertinah Sisulu probablement estigui descansant per primera vegada des que estava en el ventre de la seva mare. Que deu beneeixi a la seva família i al seu llegat”, #RIPGogo.”
Jacob Zuma ha comentat també a Twitter a través del seu perfil @SAPresident, “Mama #Sisulu era una de las mares més importants de la nació i el darrer dels colossos de la lluita per l'alliberament de Sud-Àfrica”.
El seu nét Shaka Sisulu també ha comentat a Twitter la mort d'Albertinah: “Estem tots profundament tristos per la nostre pèrdua. Però contents perquè ella tornarà a estar de nou amb l'amor de la seva vida”.
“Mama Sisulu no era només l'esposa d'un gran revolucionari, sinó que era una revolucionaria per dret propi, i estem orgullosos de gaudir de la llibertat per la que ella es va sacrificar”, va dir el president del sindicat, Bhekinkosi Mvovo.
Apunts biogràfics apareguts a Por fin en África
Traducció lliure al català
“La casa d'Albertinah i Walter era la meva llar. De fet, durant diversos mesos, a principis dels '40, ho va ser literalment, ja que no tenia altre lloc on anar. Sempre estava plena de gent i contínuament s'escoltava parlar de política”. Així recorda Nelson Mandela la casa que els Sisulu tenien a Orlado i que, abans de la prohibició definitiva del CNA (Congrés Nacional Africà), va servir de base d'operacions per als membres del partit.
Nascuda en 1918, a Transkei, Albertinah, la segona de cinc germans, va quedar òrfena molt jove i després de diversos anys ajudant a cuidar de la família, va decidir marxar-se a treballar com infermera en pràctiques a Johannesburg, a l'Hospital per a ‘no europeus’, com es coneixia llavors als que només atenien a negres.
En 1944 es va casar amb Walter Sisulu, capdavanter del CNA i compartiria llargs anys de presó al costat de Mandela. Aquest dia, durant l'enllaç, algú li va recordar: “Albertinah, ets conscient que t'has casat amb un home ja compromès?. Walter es va casar amb la política molt abans de conèixer-te”. Ella ho sabia millor que ningú, però mai li va importar.
Fins llavors, Albertinah no s'havia compromès massa amb la política, però el seu treball d'infermera ambulant per distints townships de la ciutat li feia veure de primera mà les profundes injustícies de la Sud-àfrica de l'Apartheid. I no va trigar gaire a entrar activament en la lluita contra la segregació, integrant-se a la Lliga de Dones del CNA. Defensora a ultrança de la importància de l'ensenyament, no es va cansar de dir que era clau “educar a les dones, perquè elles són les que més sofrixen, i els seus fills amb elles”.
Albertinah Sisulu va participar en la formació de la Federació de Dones de Sud-àfrica en 1944, ajudant al llançament del que llavors es va anomenar la Carta de Drets, una sèrie d'exigències del ANC per un canvi polític. Al mateix temps, va dirigir les manifestacions i marxes que s'oposaven a la Llei Bantú -per la qual s'establia una educació separada i, per descomptat, de molt menor nivell per als negres (1953)- i va liderar les protestes de les dones.
En 1989 va aconseguir permís per a dirigir una delegació que va visitar diversos països del món i que li va permetre mantenir reunions amb líders com Margareth Thatcher i George Bush. A més, a Londres va participar en un multitudinari míting Anti Apartheid, coincidint amb la visita del president sud-africà, Frederick de Klerk.
En aquells dies les coses començaven a canviar a Sud-àfrica: aquest mateix any, a l'octubre, es van retirar les restriccions contra ella i Walter va ser per fi posat en llibertat. Començaven la Transició sud-africana i Albertinah va seguir treballant pel futur del seu país. En les primeres eleccions lliures, celebrades en 1994, va ser triada parlamentària durant quatre anys, igual que Mandela.
A partir de llavors es va retirar de la vida pública, a la qual tornava puntualment per a tractar temes socials. Al 2006, quan se celebrés el 50 aniversari de la Marxa de les Dones a Pretòria, va voler deixar clar el seu missatge: “Encara queden moltes dificultats en el nostre camí”.
Albertinah i Walter, heu deixat la terra força millor de com la vareu trobar. Us mereixeu un bon descans!
