Brie Larson, una veu feminista a Hollywood

Brianne Sidonie Desaulniers, coneguda com a Brie Larson, va néixer l’1 d’octubre de 1989 a Sacramento (Califòrnia), filla de Sylvain i de Heather Desaulniers, dos quiropràctics que treballaven plegats. Els seus avis paterns eren d’origen franco-canadenc i la seva primera llengua va ser el francès. Quan ja de gran va triar un cognom artístic se’l va canviar pel de Larson que era el cognom de soltera de la seva besàvia sueca. Aquesta és una versió, encara que també va declarar en una entrevista a The Tonight Show Starring Jimmy Fallon que havia manllevat el nom de Kirsten Larson, d'una nina que va tenir de petita.

Quan els seus pares es van separar ella va mudar-se amb la seva mare i la seva germana a Los Angeles amb tan sols 700 dòlars a la butxaca. Brie recorda aquella època amb aquestes paraules: vivíem en un apartament horrible d’una sola habitació, on el llit baixava de la paret i en prou feines teníem tres peces de roba cadascuna.

Malgrat aquest entorn difícil, als 6 anys es va convertir en l’estudiant més jove del prestigiós American Conservatory Theater de San Francisco. Per aquell temps era una nena tímida però que li agradava disfressar-se i quan ho feia arraconava la seva timidesa.

Va començar la seva carrera interpretativa a la televisió a l’any 1998, quan tenia 9 anys. A partir d’aquell moment va anar encadenant petites aparicions sense una excessiva rellevància a sèries i TV Movies. Conforme va anar creixent va constatar un problema per aconseguir papers protagonistes. Segons les seves declaracions, no era tan guapa com per a interpretar a la noia popular, ni suficientment anodina com per ser l’amiga, així que no encaixava. Em quedava molt a prop, però mai ho aconseguia i això va ser molt dolorós.

En aquest punt de la seva trajectòria vital va provar sort com a cantant i compositora. A l’any 2005 va publicar el seu àlbum Finally Out of P.E. i va realitzar concerts en viu pels Estats Units. El darrer dels quals va produir-se el 2010 quan va interpretar la cançó Black Sheep amb la banda Metric a la pel·lícula Scott Pilgrim vs. The World.

Mentre tant, la seva carrera com actriu va anar evolucionant lentament però sense pauses realitzant també treballs per a la pantalla gran i a l’any 2013 va donar un important pas endavant amb el seu paper protagonista a Las vidas de Grace (Short Term 12, 2013), una modesta pel·lícula però que va merèixer molt bones crítiques i va fer que els ulls de Hollywood es fixessin en ella. Això va motivar que poc després protagonitzés L’habitació (Room, 2015) per la que va guanyar l’Oscar a la millor actriu, el Globus d’Or i diversos premis més de la crítica. La noia que estava intentant fer-se un forat a la indústria cinematogràfica s’havia convertit en una estrella de primer nivell.

Ha intervingut també en ocasions com a directora i productora i ha participat en la producció teatral en el Festival de Teatre de Williamstown.

La Brie no ha dubtat en implicar-se en qüestions polítiques i socials, sent una coneguda activista en defensa de la igualtat de gènere i en suport a les supervivents d’agressions sexuals. Conseqüentment, participa activament en la plataforma Time’s Up per a l’empoderament de la dona i el lideratge femení, compartint protagonisme amb les seves col·legues i amigues Shailene Woodley, Emma Stone i Jennifer Lawrence. Fruit d’aquestes inquietuds s’imposa com a objectiu que el 50% de la roba que fa servir a les gales estigui dissenyada per dones i organitza esdeveniments com la festa de l’Associació Women in Film (Dones del cine) on va fer un parlament en que defensava la igualtat salarial entre homes i dones: fer-te sentir malament quan parles de diners és una trampa per a que no demanis el que et mereixes. Però fins i tot si aquest tema t’incomoda, fes-ho per les dones que estan per venir. Us necessitem.

Las vidas de Grace (Short Term 12, 2013). Melodrama dirigit per Destin Daniel Cretton centrat en la vida d'un grup de joves que resideixen en un centre d'acolliment de curta durada per a adolescents amb problemes emocionals. En realitat és una expansió del curtmetratge homònim que Cretton va fer el 2008. El curt va ser ben rebut i el director va decidir desenvolupar la història en un llargmetratge.

La seva trama gira al voltant de Grace (Brie Larson), que treballa com a supervisora en aquesta instal·lació. La pel·lícula explora les seves pròpies experiències passades i el seu vincle amb els joves residents, destacant les complexitats i els desafiaments que implica el treball amb joves que han patit traumes.

Las vidas de Grace ha estat elogiada pel seu guió autèntic i emotiu, així com per les actuacions destacades, especialment la de Brie Larson que va guanyar el premi a la Millor Actriu en diversos festivals per la seva interpretació. La pel·lícula aborda temes importants com el trauma, l'abús, la resiliència i les relacions humanes. Ha rebut diversos premis i nominacions en diferents festivals de cinema i ha guanyat elogis per la seva sinceritat i la seva representació realista dels desafiaments que enfronten els joves en situacions difícils.

La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Joel P. West. La música contribueix significativament a l'atmosfera emotiva de la història.



L’habitació
(Room, 2015). Pel·lícula dramàtica dirigida per Lenny Abrahamson. Està basada en la novel·la homònima de Emma Donoghue, que també va adaptar el guió de la pel·lícula. La seva participació va garantir una representació fidel de l’obra original i de la complexitat dels personatges.

La història segueix a Joy Ma Newsome (Brie Larson), i el seu fill Jack (Jacob Tremblay). Han estat tancats en una habitació petita durant set anys pel seu raptor i la narrativa es desplega des del punt de vista del petit Jack, que creu que l'habitació és tot el món. Quan finalment aconsegueixen escapar, s'enfronten als desafiaments de reintegrar-se a la societat exterior i superar els efectes psicològics del seu temps en captivitat.

Brie Larson va guanyar l'Oscar com a Millor Actriu per la seva interpretació com a Joy Newsome. Jacob Tremblay, que interpreta Jack, també va ser molt elogiat pel seu paper, malgrat la seva joventut. Les actuacions dels dos actors van ser clau per transmetre l'emoció i la complexitat de la història. Durant la producció, Brie Larson i Jacob Tremblay van desenvolupar una forta relació afectiva, cosa que va contribuir a la química entre les seves interpretacions a la pantalla. La dinàmica afectuosa entre la mare i el fill en la pel·lícula es va veure reforçada per la seva relació fora de les càmeres.

L’habitació explora temes com la resiliència, la connexió emocional, la llibertat i la seva percepció subjectiva. La pel·lícula examina com les persones poden adaptar-se i créixer malgrat les circumstàncies extraordinàries i com la seva percepció del món es transforma amb el temps.

La direcció de Lenny Abrahamson i la cinematografia de Danny Cohen són aclamades per la seva capacitat de capturar l'atmosfera claustrofòbica de l'habitació i la transició emocional quan els personatges entren al món exterior.

L’habitació va ser aclamada per la crítica i va guanyar diversos premis, incloent l'Oscar a la Millor Actriu per Brie Larson. La pel·lícula va ser nominada a diversos altres premis Oscar, destacant-se en categories com la Millor Pel·lícula i el Millor Guió Adaptat.

Una tendre anècdota: Jacob Tremblay, que només tenia vuit anys quan va interpretar el paper de Jack, va veure la pel·lícula per primera vegada al Festival de Cinema de Telluride. La seva reacció emocional va ser capturada en una foto que es va fer viral, mostrant Tremblay emocionat i plorant mentre veia la pel·lícula en pantalla gran.

Free Fire (2016). Pel·lícula britànica de crims i acció dirigida per Ben Wheatley i escrita per Wheatley i Amy Jump. La pel·lícula es destaca per la seva acció frenètica i el seu humor negre.

La trama de Free Fire se centra en una transacció d'armes que es desenvolupa en un magatzem abandonat a Boston, a la dècada dels ‘70. La transacció esdevé caòtica quan es desencadena una discussió entre dues de les parts involucrades i la situació es converteix en un violent i interminable tiroteig. Els personatges han de lluitar per sobreviure mentre la situació va canviant constantment.

El repartiment inclou actors com Brie Larson, Cillian Murphy, Armie Hammer, Sharlto Copley, Jack Reynor i altres.

La pel·lícula es distingeix pel seu estil visual i el seu ús de la música dels ’70 i la cinematografia captura el caos del tiroteig amb angles innovadors.

Free Fire és recordada pel seu humor negre i els seus diàlegs punyents. Tot i que la situació és perillosa i violenta, la interacció còmica entre els personatges ofereix moments divertits. Una pel·lícula que, segurament, hauria fet gaudir a Quentin Tarantino!

Kong, la isla de la calavera (Kong: Skull Island, 2017). Pel·lícula d'aventures i ciència-ficció dirigida per Jordan Vogt-Roberts i que forma part del MonsterVerse, un univers cinematogràfic compartit per diverses criatures gegants que inclou altres monstres icònics com Godzilla. El director va incorporar diverses referències a pel·lícules clàssiques al llarg d’aquesta obra.  Algunes d'aquestes referències inclouen homenatges visuals a Apocalypse Now i altres pel·lícules de la dècada dels 70, ja que la seva història està ambientada en aquesta època.

La història de Kong, la isla de la calavera està ambientada en els anys 70, just acabada la guerra de Vietnam. Un grup de científics, exploradors i soldats emprèn una expedició secreta a una illa inexplorada al Pacífic, coneguda com a Isla de la Calavera. La missió esdevé perillosa quan descobreixen que aquesta illa està habitada per criatures monstruoses, incloent-hi Kong, un simi gegant.

La pel·lícula compta amb un repartiment estel·lar que inclou Tom Hiddleston, Samuel L. Jackson, Brie Larson, John Goodman, John C. Reilly i altres.

La figura central de la pel·lícula és, sens dubte, Kong. En aquesta adaptació, Kong és retratat com un simi colossal que defensa l'illa de la Calavera dels altres monstres. La pel·lícula explora la naturalesa majestuosa i protectora de Kong, així com la seva relació amb els altres habitants de l'illa.

Aquesta obra conté espectaculars efectes visuals i seqüències d'acció emocionants. La pel·lícula ofereix batalles èpiques entre els diferents monstres de l'illa i els humans que intenten sobreviure: una història plena d’acció.



El castillo de cristal
(The Glass Castle, 2017). Melodrama dirigit per Destin Daniel Cretton, basat en les memòries homònimes de Jeannette Walls. La pel·lícula retrata la infància i adolescència de Walls, que va créixer en una família disfuncional i nòmada.

La trama se centra en Jeannette Walls, interpretada per Brie Larson, qui també és la productora executiva de la pel·lícula. La història comença mostrant a Jeannette com una periodista d'èxit a Nova York, però els seus records la porten de nou a la seva infància tumultuosa. Els seus pares, interpretats per Woody Harrelson i Naomi Watts, són bohemis i no convencionals, però també afronten problemes d'alcoholisme i pobresa.

La família Walls viu de manera nòmada, mudant-se constantment a la recerca d'oportunitats laborals i intentant escapar de deutes i responsabilitats convencionals. La pel·lícula explora les complexes relacions familiars, els reptes de la pobresa i la lluita de Jeannette per superar el seu difícil passat, abordant temes com la resiliència, la determinació i la recerca d'identitat enmig de circumstàncies difícils.

És aquesta la segona pel·lícula en la que Brie Larson va treballar sota les ordres de Destin Daniel Cretton: ja havien coincidit a Las Vidas de Grace (2013) i tornarien a coincidir anys més tard a Cuestión de justicia (2019).

Una anècdota: curiosament les dues actrius que encapçalen el repartiment d’aquesta pel·lícula, Brie Larson i Naomi Watts, havien estat les protagonistes de dos films basats en el mític goril·la King Kong. Watts a la pel·lícula de Peter Jackson titulada King Kong (2005) i Larson a Kong: La isla Calavera de Jordan Vogt-Roberts (2017).

Tienda de unicornios (Unicorn Score, 2017). Imaginativa pel·lícula de tall fantàstic dirigida i protagonitzada per Brie Larson sobre un guió de Samantha McIntyre. Marca el debut de Larson com a directora, que també va exercir de productora. A més de Larson, el repartiment inclou a Samuel L. Jackson, Joan Cusack, Bradley Whitford i Mamoudou Athie.

La història segueix a Kit (Brie Larson), una jove amb cor d’artista que, després de fracassar a l'escola d'art, es veu obligada a mudar-se de nou a casa amb els seus pares. No obstant això, la seva vida pren un gir inesperat quan rep una misteriosa invitació per visitar la Botiga d’Unicorns, un lloc màgic dirigit per un misteriós venedor, interpretat per Samuel L. Jackson.

A la Botiga d’Unicorns, Kit rep l'oportunitat de complir el seu somni de tenir el seu propi unicorn, però per aconseguir-ho, ha de demostrar que és capaç de cuidar i proporcionar un lloc adequat per aquesta criatura màgica. La pel·lícula parla sobre la recerca de la identitat, la importància de seguir els teus somnis i l'acceptació de tu mateix, combinant elements de fantasia amb un toc de realisme màgic amb un enfocament visual colorit i vibrant que li dóna un aire de faula.

La pel·lícula  revela una Brie Larson brillant en la direcció, que mostra tot el seu potencial tan darrera la càmera com davant d’ella, on és en aquest cas protagonista absoluta.

Basmati Blues (2017). Comèdia musical romàntica dirigida per Dan Baron que destaca per conjuntar tres elements diferents: comèdia romàntica, musical i crítica social.

La història gira entorn de Linda, una científica nord-americana (Brie Larson), que treballa per a una empresa agroquímica. És enviada a l'Índia per promocionar una varietat d'arrós genèticament modificat que suposadament millorarà la producció de rizoma. No obstant això, a mesura que s'endinsa en la comunitat agrícola índia, comença a qüestionar les pràctiques empresarials i els impactes dels productes que està promocionant.

A més de Brie Larson, el repartiment inclou Utkarsh Ambudkar, Saahil Sehgal, Donald Sutherland i Tyne Daly, entre d'altres.

La pel·lícula destaca per la seva banda sonora, amb diverses cançons i balls interpretats pels actors. Aquesta dimensió musical afegeix un element peculiar a la pel·lícula, ja que combina música i comèdia amb temes socials més seriosos. Tota una oportunitat de veure a la Brie Larson en la seva faceta de cantant.

La pel·lícula està ambientada principalment a l'Índia. La representació d'aquest país i la seva cultura va rebre algunes crítiques per perpetuar estereotips i presentar una visió simplificada de la vida rural índia.

Capitana Marvel (Captain Marvel, 2019). Pel·lícula de superherois basada en el personatge de còmic de Marvel Comics del mateix nom, coescrita i dirigida per Anna Boden i Ryan Fleck, coescrita per Boden, Fleck i Geneva Robertson-Dworet i protagonitzada per Brie Larson. Va ser produïda per Marvel Studios i distribuïda per Walt Disney Studios Motion Pictures. Anna Boden va tenir el privilegi de ser la primera dona en dirigir una pel·lícula de Marvel.

Capitana Marvel està ambientada en la dècada de 1990 i segueix la història de Carol Danvers, interpretada per Brie Larson, una pilot de la Força Aèria dels Estats Units que, després d'un accident, adquireix habilitats sobrehumanes i es converteix en la superheroïna coneguda com a Capitana Marvel. La trama es desenvolupa mentre ella intenta esbrinar el misteri del seu passat i el seu veritable origen.

Completen el repartiment Samuel L. Jackson com a Nick Fury, Ben Mendelsohn com a Talos, Jude Law com a Yon-Rogg i Annette Bening com a Supreme Intelligence.

Brie Larson va passar per un intens entrenament físic per preparar-se per al paper de la Capitana Marvel. Va compartir diverses imatges i vídeos del seu entrenament a les xarxes socials, mostrant les seves habilitats en arts marcials i el seu treball amb peses. Aquesta dedicació va demostrar el seu compromís amb el paper i va dotar de més credibilitat al seu personatge.

La pel·lícula està ambientada en la dècada de 1990, i els cineastes van incorporar nombroses referències a la cultura pop d'aquella època. Des de la música fins a la moda, Capitana Marvel fa un viatge nostàlgic pel passat, amb cançons populars com Just a Girl de No Doubt.

Cuestión de justicia (Just Mercy, 2019). Aquesta pel·lícula d’intriga judicial està basada en la vida real de Bryan Stevenson, interpretat per Michael B. Jordan. Stevenson és un advocat defensor dels drets civils que es dedica a representar presos condemnats injustament, especialment aquells que han estat condemnats a mort. La història se centra en la seva lluita per defensar a Walter McMillian, un home afroamericà que va ser condemnant erròniament per l'assassinat d'una jove blanca a Alabama.

L'actor Jamie Foxx interpreta el paper de Walter McMillian. El film destaca les qüestions de discriminació racial, injustícia en el sistema judicial i la importància de la perseverança en la lluita per la justícia. La pel·lícula ens mostra les dificultats que afronta Stevenson mentre intenta canviar el sistema judicial i fer front a la corrupció i els prejudicis.

A més, el director de la pel·lícula, Destin Daniel Cretton, va voler assegurar-se que la història es narrés amb autenticitat, així que va demanar la col·laboració directa de Bryan Stevenson durant la producció. Aquesta implicació va ajudar a assegurar-se que la pel·lícula reflectís amb precisió els esdeveniments i les experiències que Stevenson va viure en la seva lluita per la justícia.

Pel que fa al repartiment, també destaca el paper que interpreta la Brie Larson, donant vida a Eva Ansley, una  activista de l’organització Igualtat per a la justícia, que col·labora activament amb Stevenson.

Cocina con química (Lessons in Chemistry, 2023). Miniserie tragicòmica d’Apple TV+ de 8 episodis ambientada als anys ’50 i dirigida per Sarah Adina Smith sobre un guió de Susannah Grant, basat en el llibre Lecciones de química de l’escriptora, editora científica i redactora publicitària Bonnie Garmus. Brie Larson, a banda de protagonitzar la sèrie va actuar també de productora.

Elizabeth Zott (Brie Larson) té el somni de ser una bona investigadora científica en l’àmbit de la química i unes increïbles facultats per aconseguir-ho, però la societat d’aquella època està decidida a arraconar-la i impedir-li el seu creixement.  Acaba acceptant un treball per a realitzar un programa de cuina, però el seu desig secret és, aprofitant l’audiència del programa, ensenyar a tota la nació de mestresses de casa quelcom més de receptes de cuina.

Lluita per a l’empoderament, pels drets laborals, per la conciliació, en contra de l’assetjament... són alguns dels temes que podem trobar en aquesta història, a través de diàlegs que no tenen desaprofitament. Podem acabar amb una frase que Elizabeth Zott diu a les telespectadores que segueixen el seu programa: la teva habilitat per a canviar-ho tot, fins i tot la vida, comença aquí.