Viggo Peter Mortensen va néixer a Nova York el 20 d’octubre de 1958, de pare danès i mare estatunidenca. La parella s’havia conegut a Noruega i més tard es van casar als Països Baixos en una cerimònia luterana. El seu pare, que va triar el camí dels negocis, va marxar amb tota la família (la seva dona, en Viggo i els seus dos germans petits) a Sud-Amèrica, cercant fer fortuna. Era l’any 1960. Van establir-se a Buenos Aires i als estius viatjaven a la granja que la família Mortensen tenia a Dinamarca. Amb sis o set anys, Viggo va començar a escriure el que ell va titular cuentitos cortos.
En aquesta estada a l’Argentina li va néixer una de les passions que ha mantingut tota la vida: el futbol i el seu equip de l’ànima és el Club Atlético San Lorenzo de Almagro. Des d’aquells temps fins a l’actualitat sempre segueix el seu equip per televisió i no perd cap oportunitat d’anar al camp cada cop que viatja a l’Argentina.
Els seus pares van divorciar-se i llavors ell i els seus germans van anar a viure a Watertown (Nova York) amb la mare. Viggo tenia llavors 11 anys. Allí va graduar-se a la Watertown High School l’any 1976. Al llarg de la seva estada en aquest centre va ser capità de l’equip de natació. Finalment, va cursar Ciències Polítiques i Llengua Castellana a la Universitat de Saint Lawrence l’any 1980.
Sobre aquest període de la seva vida, Viggo recorda: Tenia amics, però no era un gran amant de festes o balls. Mai hauria pensat que parlar en públic estaria en el meu àmbit d’activitats com a adult. Després continua: Mai hauria pensat que em convertiria en actor, malgrat que sempre m’han agradat les pel·lícules. La meva mare em portava al cinema sempre (...) Em fascinaven les seves històries commovedores i volia estar involucrat en aquell món d’alguna manera. Veus una pel·lícula i et transporta a algun lloc i quan s’acaba les llums s’encenen i surts al carrer és ple hivern i estàs a Watertown, no a Aràbia en un camell.
En sortir de la Universitat va estudiar art dramàtic al Warren Robertson's Theatre Workshop de Nova York. En aquesta època va rebre el premi Dramalogue Critics’ Award per l’obra Bent, que va interpretar amb èxit a Los Angeles.
Immediatament després va arribar la seva entrada al cinema, primer en petites intervencions en les produccions més diverses: a La Rosa Porpra del Caire de Woody Allen (1985) encara que la seva escena va desaparèixer del muntatge final, a Único testigo de Peter Weir (1985), a Intrépidos forajidos de Geoff Murphy (1990), a Atrapado por su pasado de Brian De Palma (1993), a Marea Roja de Tony Scott (1995), a Un crimen perfecto de Andrew Davis (1998)... i una llarguíssima llista de pel·lícules dels gèneres més diversos, però va ser amb el canvi de mil·lenni quan li va arribar el seu gran moment: Peter Jackson va iniciar el rodatge de la mítica saga de El senyor dels Anells i va comptar amb Viggo per a interpretar el paper d’Aragorn. Va ser llavors quan l’actor va guanyar popularitat i se li van obrir les portes a multitud de papers protagonistes.
Això, però, no li va impedir de mantenir-se fidel a les seves conviccions mantenint, per exemple, una postura rotundament oposada a la política militar del president nord-americà George W. Bush, exhibint-se amb samarretes amb la consigna No more blood for oil (Prou sang per petroli), un compromís polític que ha mantingut al llarg dels anys.
Recentment, s’ha llençat també a la direcció, amb pel·lícules com Un hombre solo (Falling, 2020) o Hasta el fin del mundo (2023).
El seu voltar pel món i les seves dots innates l’han portat a parlar perfectament l’anglès, el danès, el francès i l'espanyol, a poder mantenir una conversa en italià, suec i noruec, i a haver parlat en alguna ocasió en públic en català (és soci d'Omnium), en àrab i en èlfic.
Viggo va casar-se l’any 1987 amb la cantant Exene Cervenka amb qui va tenir un fill, l’Henry Blake el 1988, però finalment van divorciar-se l’any 1997. No se li coneix cap altra relació estable fins a l’any 2009, quan va transcendir la seva relació amb l’actriu catalana Ariadna Gil. La relació havia nascut l’any 2006 durant la filmació de la pel·lícula Alatriste i el 2008 van tornar a treballar junts a Appaloosa. La relació perdura fins a l’actualitat.
L’actor s’ha mostrat polifacètic en diverses arts: pintor, fotògraf, músic experimental i poeta.
Al llarg de tota la seva carrera ha rebutjat sempre el luxe de l’star-system i ha preferit mantenir la seva vida privada al marge del món glamourós de Hollywood. Finalment, acabem amb unes declaracions seves: Un dels millors consells que he rebut va ser el d'un mestre de cavalls. Em va dir que anés lent per anar ràpid. Crec que això s'aplica a tot a la vida. Vivim com si no hi hagués prou hores al dia, però si fem cada cosa amb calma i cura, la farem més ràpid i amb molt menys estrès.
El Senyor dels Anells (The Lord of the Rings, 2001, 2002, 2003). La trilogia de El Senyor dels Anells és una sèrie de pel·lícules èpiques de fantasia dirigides per Peter Jackson, basades en les novel·les de J.R.R. Tolkien. La trilogia està composta per tres pel·lícules: La Comunitat de l'Anell (2001), Les Dues Torres (2002) i El Retorn del Rei (2003).
La història comença a la Comarca, on un jove hobbit anomenat Frodo (Elijah Wood) hereta un anell màgic del seu oncle Bilbo (Ian Holm). L'anell és, en realitat, l'Anell Únic, creat pel Senyor Fosc Sauron per dominar la Terra Mitjana. Amb l'ajuda del mag Gandalf (Ian McKellen), Frodo es veu embarcat en una missió per destruir l'anell a la Muntanya del Destí, on va ser forjat. Es forma una comunitat per protegir i ajudar Frodo, composta per Aragorn (Viggo Mortensen), Legolas (Orlando Bloom), Gimli (John Rhys-Davies), Boromir (Sean Bean) i els hobbits Sam (Sean Astin), Merry (Dominic Monaghan) i Pippin (Billy Boyd).
Aquestes pel·lícules són àmpliament reconegudes per la seva influència en el cinema de fantasia i per la seva capacitat d'atraure un ampli públic. Van establir nous estàndards per al gènere de fantasia i van consolidar la carrera de molts dels seus actors, especialment Viggo Mortensen, Elijah Wood i Ian McKellen.
Les pel·lícules van ser filmades a Nova Zelanda, que es va convertir en una destinació turística popular gràcies a la seva bellesa natural mostrada a les pel·lícules. L'èxit de la trilogia també va portar a la producció de El Hobbit, una trilogia de preqüeles també dirigida per Peter Jackson.
Océanos de fuego (Hidalgo, 2004). Pel·lícula d'aventures dirigida per Joe Johnston que està basada en la vida de Frank Hopkins, un genet de curses de llarga distància i la seva llegendària muntura, un mustang anomenat Hidalgo.
La pel·lícula està ambientada a finals del segle XIX. Després de treballar com a missatger del servei de correus Pony Express, Hopkins és convidat a participar en la cursa Oceà de Foc, una competició èpica de 3.000 milles a través del desert aràbic. La cursa és organitzada per un xeic (Omar Sharif) i tradicionalment només hi participen els millors cavalls de raça àrab.
Viggo Mortensen va arribar a establir una forta connexió amb el cavall que va interpretar Hidalgo, tant que el va comprar després de finalitzar el rodatge.
Les condicions climàtiques extremes del desert van ser un gran repte per a l'equip. Les altes temperatures durant el dia i les baixes temperatures a la nit van fer que el rodatge fos físicament exigent per a tots els implicats.
Una història de violència (A History of Violence, 2005). Pel·lícula dirigida per David Cronenberg que s’emmarca dins del gènere thriller, basada en una novel·la gràfica del mateix nom escrita per John Wagner i Vince Locke. La pel·lícula explora temes com la violència, la identitat i la redempció a través de la història d'un home que intenta escapar del seu passat violent.
Aquesta va ser la primera col·laboració entre David Cronenberg i Viggo Mortensen. Més tard van tornar a treballar plegats a Promeses de l’est (2007), Un método peligroso (2011) i Crims del futur (2022). Viggo ha confessat en diverses ocasions que considera Cronenberg un mentor i que cada cop que han treballat junts ha tingut les millors experiències de la seva carrera.
La trama d'Una història de violència se centra en Tom Stall (Viggo Mortensen), un ciutadà model que viu en una petita ciutat d'Indiana amb la seva esposa Edie (Maria Bello) i els seus dos fills. La seva vida tranquil·la es veu trastocada quan evita un atracament al seu cafè, matant dos criminals en legítima defensa. Aquest acte el converteix en un heroi local, però també atrau l'atenció d'uns criminals de Filadèlfia que creuen que Tom és realment Joey Cusack, un antic mafiós.
Notables intervencions d'Ed Harris i de William Hurt.
Promeses de l’est (Eastern Promises, 2007). Thriller dirigit per David Cronenberg, que explora el món de la màfia russa a Londres i es caracteritza per la seva intensitat i realisme brutal.
La trama se centra en Anna Khitrova (Naomi Watts), una llevadora d'ascendència russa que treballa a Londres. Després de trobar el diari d'una jove prostituta russa que mor durant el part, Anna es veu immersa en el món del crim organitzat mentre intenta trobar la família de la noia i assegurar un futur per al seu nadó. Aquest diari conté informació comprometedora sobre el líder mafiós Semyon (Armin Mueller-Stahl) i el seu fill, Kirill (Vincent Cassel). Nikolai Luzhin (Viggo Mortensen), un conductor de la màfia, es veu atrapat enmig del conflicte mentre intenta complir els seus propis plans.
Cronenberg, conegut per la seva habilitat en combinar el drama intens amb elements de thriller, ofereix una visió fosca i realista del crim organitzat. La pel·lícula és famosa per les seves escenes violentes i gràfiques, incloent-hi una brutal lluita al bany turc que és considerada una de les seqüències més memorables i ben coreografiades del cinema contemporani.
Viggo Mortensen va rebre una nominació a l'Oscar a millor actor pel seu paper de Nikolai Luzhin. La seva interpretació va ser àmpliament elogiada per la seva autenticitat i intensitat, i pel seu compromís amb el paper, que incloïa l'aprenentatge de rus
Appaloosa (2008). Western dirigit per Ed Harris, qui també interpreta un dels papers principals. La pel·lícula es basa en la novel·la homònima escrita per Robert B. Parker.
La història se centra en dos homes de la llei, Virgil Cole (Ed Harris) i el seu ajudant i amic de confiança, Everett Hitch (Viggo Mortensen). Són contractats per restaurar l'ordre a la petita ciutat d'Appaloosa, que està sent terroritzada pel despietat ranxer Randall Bragg (Jeremy Irons) i els seus homes.
Durant el seu intent per imposar la llei, Cole i Hitch es veuen complicats per l'arribada d'Allison French (Renée Zellweger), una vídua misteriosa que desperta l'interès de Cole.
Appaloosa aborda temes com l'amistat, la lleialtat, la justícia i la moralitat en un entorn hostil i sense llei. La pel·lícula conserva molts dels elements clàssics del gènere western, com els enfrontaments armats, els paisatges desèrtics i les complexitats morals dels personatges.
La direcció d'Ed Harris és meticulosa i respectuosa amb el material d'origen, oferint una narrativa sòlida i ben estructurada.
Les actuacions són un dels punts forts de la pel·lícula. Ed Harris i Viggo Mortensen tenen una química palpable, i la seva interpretació dels dos protagonistes és convincent i matisada. Jeremy Irons és convincent com l'antagonista, aportant una presència amenaçadora i carismàtica.
La carretera (The Road, 2009). Pel·lícula postapocalíptica dirigida per John Hillcoat i basada en la novel·la homònima de Cormac McCarthy, guanyadora del Premi Pulitzer de Ficció el 2007. La història se centra en un pare (Viggo Mortensen) i el seu fill (Kodi Smit-McPhee) que viatgen per un paisatge devastat per una catàstrofe indeterminada, intentant sobreviure mentre es desplacen cap al sud buscant un lloc més segur i càlid, sense recursos i en constant perill per la presència de bandes de caníbals, el pare i el fill lluiten per mantenir-se vius, alimentant-se amb el poc que troben.
Per mitjà de flashbacks coneixem a la mare (Charlize Theron) abans i després de la catàstrofe i el seu procés de depressió que la va conduir a la mort.
The Road explora temes com la supervivència, la desesperança, la moralitat en temps de crisi i la relació entre pare i fill. La pel·lícula posa de manifest com les persones poden mantenir la seva humanitat en circumstàncies extremes, així com la importància de l'amor i l'esperança com a motors per seguir endavant.
La pel·lícula va rebre elogis per les seves actuacions, especialment la de Mortensen, així com per la seva fidelitat a la novel·la original i la seva atmosfera tensa i aclaparadora.
Viggo Mortensen va voler experimentar en primera persona la duresa de les condicions del món postapocalíptic. Durant el rodatge, sovint dormia a l'aire lliure en les localitzacions de la pel·lícula i va perdre pes per reflectir millor l'aspecte d'una persona en constant lluita per la supervivència.
La banda sonora de la pel·lícula, composta per Nick Cave i Warren Ellis, juga un paper crucial en la creació de l'atmosfera desoladora. La música es va compondre utilitzant instruments no convencionals per generar una sensació de tristesa i desesperança.
Las dos caras de enero (The Two Faces of January, 2014). Pel·lícula de thriller i misteri dirigida per Hossein Amini, basada en la novel·la homònima escrita per Patricia Highsmith, publicada el 1964. Amini, conegut pel seu treball com a guionista, fa el seu debut com a director amb aquesta obra.
La història es desenvolupa a principis dels anys 60 i segueix un trio de personatges en un viatge per Grècia i Turquia: Chester MacFarland (Viggo Mortensen), un americà que està de vacances amb la seva jove esposa. És un estafador que es troba en problemes legals, Colette MacFarland (Kirsten Dunst), la jove i atractiva esposa de Chester, que es veu arrossegada pels secrets del seu marit i Rydal Keener (Oscar Isaac), un guia turístic americà que treballa a Atenes, intentant superar la mort recent del seu pare.
Durant la seva estada a Atenes, Chester mata accidentalment un investigador privat que el perseguia. Rydal, que es troba atret per Colette i impressionat per Chester, decideix ajudar-los a escapar. Això els porta a una espiral de desconfiança i traïció, mentre intenten fugir de la policia i mantenir-se un pas per davant dels seus perseguidors.
Captain Fantastic (2016). Pel·lícula dramàtica dirigida per Matt Ross. Narra la història d'una família poc convencional que viu aïllada a la natura i les seves dificultats per adaptar-se a la societat moderna després d'un esdeveniment tràgic.
Ben Cash (Viggo Mortensen) és un pare que cria els seus sis fills aïllats en un bosc de l'estat de Washington. Els ensenya una àmplia varietat de disciplines, des d'entrenament físic intens fins a filosofia i política, amb una educació molt completa però no convencional.
La trama principal s'inicia quan la família ha d'abandonar el seu estil de vida aïllat després de la mort de la mare, Leslie, que ha patit una malaltia mental. Aquest fet els obliga a reintegrar-se a la societat per assistir al funeral. Aquí, els nens s'enfronten a les contradiccions i desafiaments del món convencional, mentre que Ben lluita per mantenir els seus ideals davant la pressió de la societat i dels avis dels nens, que no aproven el seu estil de vida.
Viggo Mortensen va rebre una nominació a l'Oscar al Millor Actor per aquesta pel·lícula i també va guanyar diversos premis en festivals de cinema independents.
Green Book (2018). Pel·lícula dramàtica amb tocs de comèdia dirigida per Peter Farrelly. La història es basa en esdeveniments reals i segueix la relació entre el pianista afroamericà Dr. Don Shirley i el seu conductor i guardaespatlles italoamericà Tony Vallelonga.
La pel·lícula està ambientada als Estats Units durant els anys 60, en plena època de segregació racial. Tony (Viggo Mortensen) és un porter de discoteca italoamericà que es queda sense feina temporalment quan el seu local tanca per reformes. Com que necessita ingressos, accepta una feina com a conductor i guardaespatlles per al Dr. Don Shirley (Mahershala Ali), un prestigiós pianista clàssic afroamericà que emprèn una gira de concerts pel sud dels Estats Units.
El títol de la pel·lícula, Green Book, es refereix al The Negro Motorist Green Book, una guia publicada entre 1936 i 1966 que indicava els establiments on els afroamericans eren benvinguts durant els seus viatges en època de segregació.
Al llarg del seu viatge, Tony i Don s'enfronten a diverses situacions que reflecteixen el racisme i la discriminació de l'època. Malgrat les seves diferències inicials, la seva relació evoluciona des de la desconfiança mútua fins a una amistat genuïna.
Un hombre solo (Falling, 2020). Pel·lícula dramàtica dirigida, escrita i protagonitzada per Viggo Mortensen. Aquesta és la seva primera pel·lícula com a director i va ser estrenada el 2020.
La història gira al voltant de la complexa relació entre un pare ancià i el seu fill. John Peterson (Viggo Mortensen) viu a Califòrnia amb el seu marit, l’Eric (Terry Chen), i la seva filla adoptiva, Mónica (Gabby Velis). John ha estat allunyat del seu pare, Willis Peterson (Lance Henriksen), un granger obstinat i conservador que comença a patir demència. A mesura que l'estat de Willis empitjora, John el porta a Califòrnia amb l'esperança de trobar una llar de gent gran adequada per a ell. La pel·lícula explora els records i les tensions entre John i Willis, mostrant com els traumes del passat i les diferències ideològiques poden afectar profundament les relacions.
Viggo Mortensen va escriure i dirigir Falling basant-se en les seves pròpies experiències amb el seu pare, que va patir demència. Aquesta connexió personal amb la història va donar un toc autèntic i emocional a la pel·lícula. La mare de Mortensen, Grace Gamble Atkinson havia mort el 2015. La pel·lícula està dedicada a ella i a la memòria de la seva família.
