Quan en alguna pel·lícula veiem que el seu director és qui ha escrit la història i que a més ha estat personalment involucrat en la selecció de la banda sonora no tenim cap dubte que estem davant d'una pel·lícula d'autor. Si aquesta persona és Quentin Tarantino tenim garantit que ,a més, el seu segell serà inconfusible.
Fa anys, quan Spielberg i Lucas eren encara joves, somniaven plegats en guerres galàctiques i arqueòlegs aventurers i aquests somnis van materialitzar-se en la saga de Star Wars i d'Indiana Jones. Anys després Tarantino i el seu bon amic Robert Rodriguez també somniaven plegats però ells ho feien amb irreverents històries cobertes de violència i sang amb personatges esgarrapats de superherois de còmic, guerrers orientals coneixedors d'ancestrals tècniques, coreografies de mort amb combats impossibles i situacions desesperades. Eren d'una altra generació!
I, des d'aleshores, Tarantino ha signat títols com Reservoir Dogs, Pulp Fiction, Sin City (amb Robert Rodriguez) , Death Proof de Grindhouse, Malditos bastardos...
Tarantino no ret homenatges. Tarantino copia allò que li agrada, descaradament però també molt habilidosament. Què veurem, per tant, si mirem Kill Bill? Trobarem un cocktail explosiu fet de les millors escenes dels espagetti western de Sergio Leone, una bona dosi de kung fu al més pur estil cantonès amb gotes de Bruce Lee, un gotet de cinema negre i una molt sòlida tria musical a la banda sonora. Batut per la mà entrema
liada de Tarantino la combinació agafa un aroma molt especial... i poca cosa més... no es necessita gaire més per fer una obra cinematogràfica imprescindible.
La seva obra té molts detractors, però també té un exercit de seguidors fidels que, amb un gran pot de crispetes, es disposen -cada cop que miren una pel·lícula seva- a gaudir d'un espectacle intens. No els importa si les situacions són irreals i impossibles, si en elles el seu director no té cap rubor en reinventar-se la història com a Malditos bastardos o a mostrar una orgia de violència i sang com a Reservoir Dogs... saben que veuran una obra amb el segell Tarantino. I Kill Bill és avui per avui la seva catedral, sense intel·lequies ni arguments massa elaborats. Els dolents són molt dolents i els bons... són terriblement venjatius. Kill Bill comença amb la frase: "la venjança és un plat que se serveix fred". Seguint l'estil més pur del director, tanca la frase escrivint "Antic proverbi klingon"... una picada d'ullet a tots els trekkies seguidors de les seves pel·lícules, ja que klingon és una espècie humanoide guerrera de l'univers Star Trek. En realitat, per qui en tingui curiositat, és una frase que apareix en una novel·la del segle XVIII titulada Les liaisons dangereuses (Les amistats perilloses) escrita per l'oficial francès Pierre Choderlos de Laclos.
I si has arribat fins aquí no puc acabar aquest post sense comentar-te que ja s'està treballant amb el projecte Kill Bill Volum III, òbviament amb Quentin Tarantino al capdavant i ja tenen confirmada la seva participació (a abril del 2011) Uma Thurman i Daryl Hannah. De fet, Tarantino havia promès que hi hauria un tercer i un quart volum però que havien de passar 10 anys des de la finalització del segon. L'estrena del tercer volum està previst, amb puntualitat extrema, el 2014 i s'esperen fortes dosis de sang...
