Kimila Ann Basinger, internacionalment coneguda com a Kim Basinger, va néixer el 8 de desembre de 1953 a Athens (Geòrgia), als Estats Units. Va ser la tercera de cinc germans. Té dos germans anomenats James Michael i Skip, i dues germanes, l’Ashley i la Barbara. La seva mare, la Ann Lee Cordell era model, actriu i nedadora, i havia participat en diverses pel·lícules d’Esther Williams. Per la seva banda, el seu pare Donald Wade Basinger va formar part d’una banda de jazz i va participar en el desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial.
Per les venes de la Kim corre ascendència anglesa, alemanya, francesa, sueca, escocesa i irlandesa. Tot un còctel! Va ser educada sota la fe metodista.
Expliquen que de petita va ser extremadament tímida, la qual cosa la feia especialment retreta, fins al punt que els seus pares van arribar a creure que patia algun nivell d’autisme. El sol fet que la professora la fes sortir a la pissarra li causava un estrès tan gran que estava a punt de desmaiar-se. Això va fer d’ella una nena solitària i li va portar un bon nombre de dificultats en els seus anys escolars a la Clarke Central High School.
Des de ben petita va estudiar ballet i, gràcies a un concurs de bellesa, va aconseguir una beca per a estudiar a la Universitat de Geòrgia i això li va portar nous reptes: la Kim pateix agorafòbia, una por patològica als espais oberts, així que va necessitar tota la seva força de voluntat per avançar.
Als 16 anys va ser escollida miss Geòrgia i, mentre s’estaven duent a terme les fases eliminatòries de miss Univers a Nova York li van oferir un contracte com a model fotogràfic. Aquest va ser l’inici de tot un seguit de contractes que li van arribar per companyies com Peugeot o Bright Side Shampoo, a banda d’aparèixer en videoclips de Tom Petty.
Veient la trajectòria que començava a prendre la seva incipient carrera, paral·lelament va començar a assistir a classes d’interpretació i de cant, al William Esper Studio i al Neighborhood Playhouse School of the Theatre. Tot seguit va marxar fins a Los Angeles per a provar sort amb el cinema.
L’any 1976, va començar a fer aparicions televisives en sèries d’èxit com ara Els àngels de Charlie, El hombre invisible, McMillan y esposa, El hombre de los 6 millones de dólares, Dog and Cat...
El seu primer treball per a la gran pantalla va ser a la pel·lícula de 1981 Hard Country (La ambición de Jodie Palmer) dirigida per David Greene i després li va seguir Mother Lode (Duelo en las profundidades), dirigida i protagonitzada per Charlton Heston el 1982.
L’any 1983 van succeir dues coses que van afectar directament la seva trajectòria com a actriu: va passar a ser una noia Bond en la darrera pel·lícula en la qual Sean Connery va interpretar a l’intrèpid agent 007, a la pel·lícula Mai diguis mai més. Encara que fins aleshores la Kim no havia vist cap de les pel·lícules d’aquesta llarga saga, va entendre que aquella era una gran oportunitat per a fer-se més visible a Hollywood. En segon lloc i coincidint amb l’estrena de la pel·lícula va aparèixer nua a la revista Playboy i això la va fer encara més famosa. Sobre la decisió de sortir en aquell reportatge gràfic l’actriu ha comentat: recordo quan van aparèixer els meus posats a Playboy. Alguns paios amb càrrecs d’importància em deien: “crec que he vist unes fotos teves molt boniques a Vogue”. I, per descomptat, jo sabia que, en aquella època, no sortia a revistes de moda. Em limitava a respondre: "no, segurament les vas veure a Playboy". Sobre aquella aparició, la Kim sempre ha estat molt clara: sempre li estaré agraïda al senyor Hefner -fundador i editor en cap de la revista- i a Playboy per ajudar-me en un moment clau a la meva carrera.
El següent treball cinematogràfic va ser Nou setmanes i mitja (Nine 1/2 Weeks, 1986), un drama eròtic que la va reafirmar com un dels sex-symbol dels ’80, una llosa que va trigar a treure-se-la de sobre i que, al llarg de tota la seva trajectòria professional, va dificultar que la valoressin com es mereixia.
Els treballs, però, li van anar arribant sense pausa en una època que va incloure en el seu repertori un registre nou: la comèdia, gènere on es mostrava divertida i molt dotada per un cert histrionisme, amb obres com La meva noia és una extraterrestre o Cita a cegues.
L’any 1997 li van oferir un paper a la pel·lícula L.A. Confidential. La seva primera reacció va ser llençar el guió a les escombraries. Va pensar: mai interpretaré a una prostituta. Després va recapitular i va pensar que el guió que havia llegit era bo i que potser pagava la pena entrar en el projecte. Una sàvia decisió, ja que aquest treball li va valdre l’Oscar a la millor actriu de repartiment.
Al llarg dels anys ha tingut una carrera notable, plena de treballs interessants, i el seu pas per Hollywood ha estat immortalitzat amb una estrella al Passeig de la Fama d’aquesta ciutat.
Per una altra banda, Kim és vegana des que tenia vuit anys i és una activista pels drets dels animals.
Mai diguis mai més (Never Say Never Again, 1983). Pel·lícula de James Bond, l’agent 007, protagonitzada per Sean Connery en el paper de Bond. És una producció molt particular en la saga Bond perquè no forma part de la saga oficial produïda per EON Productions. En canvi, va ser produïda per Kevin McClory sota els drets que aquest posseïa del guió original de Thunderball (1965), que ell mateix havia coescrit amb Ian Fleming i Jack Whittingham.
La trama de la pel·lícula és una nova adaptació de la història de Thunderball. James Bond, ja una mica més gran i retirat del servei actiu, és cridat de nou al servei per combatre una amenaça de l'organització criminal SPECTRE. Aquesta ha robat dos míssils nuclears i exigeix un rescat multimilionari sota l'amenaça de llançar-los. Bond viatja per diverses localitzacions exòtiques mentre intenta frustrar els plans del líder de SPECTRE, Ernst Stavro Blofeld (Max von Sydow), i enfrontar-se al seu agent, Largo (Klaus Maria Brandauer). En aquesta pel·lícula trobem a Kim Basinger exercint de noia Bond en el seu segon paper cinematogràfic després de Duelo en las profundidades (1982).
Sean Connery va tornar a interpretar James Bond després de dotze anys d'haver deixat el paper oficialment amb Diamantes para la eternidad (1971). Aquesta pel·lícula es considera una mena de retorn, tot i que Connery va dir inicialment que mai tornaria al paper, d'aquí el títol irònic de la pel·lícula.
La pel·lícula no utilitza el famós tema musical de Bond, ja que no tenia permís d'EON Productions. En canvi, compta amb una banda sonora composta per Michel Legrand.
9 setmanes i mitja (Nine 1/2 Weeks, 1986). Pel·lícula dirigida per Adrian Lyne que constitueix un drama romàntic amb fortes càrregues eròtiques, basat en la novel·la semiautobiogràfica del mateix títol escrita per Elizabeth McNeill. La pel·lícula és protagonitzada per Mickey Rourke i Kim Basinger, que interpreten una relació amorosa intensa i controvertida.
La història segueix Elizabeth (Kim Basinger), una galerista d'art divorciada, que coneix John (Mickey Rourke), un home de negocis enigmàtic i carismàtic. Tots dos inicien una relació que es converteix en una exploració emocional i sexual, amb jocs de poder i submissió que van més enllà del que Elizabeth havia experimentat abans. La seva relació avança entre moments de passió i desequilibri emocional, fins que arriba a un punt insostenible.
9 setmanes i mitja va destacar per la seva estètica visual, característica de l’estil d’Adrian Lyne, que també va dirigir pel·lícules com Atracció fatal i Una proposició indecent.
La banda sonora, que inclou cançons com You Can Leave Your Hat On de Joe Cocker, es va convertir en icònica.
La pel·lícula va guanyar molta popularitat a Europa i es va convertir en una pel·lícula de culte pel seu contingut provocador i la química entre els seus protagonistes. Amb el pas dels anys, ha estat reconeguda com una de les pel·lícules més emblemàtiques del cinema eròtic.
Atrapats sense sortida (No Mercy, 1986). Thriller dirigit per Richard Pearce i protagonitzat per Richard Gere i Kim Basinger. Aquesta pel·lícula combina elements de suspens, acció i drama romàntic, ambientada en un escenari perillós i tens.
El detectiu de Chicago Eddie Jillette (Richard Gere) s'embarca en una missió de venjança després que el seu company de feina sigui brutalment assassinat durant una operació encoberta relacionada amb una banda criminal. La investigació porta Eddie a Nova Orleans, on es troba amb Michel Duval (Kim Basinger), una dona misteriosa que té un vincle amb el líder de la banda, el violent gàngster Losado.
Michel es veu atrapada entre la seva lleialtat forçada a Losado i la seva creixent atracció cap a Eddie, que farà el possible per protegir-la i venjar-se de l'assassí del seu amic. La pel·lícula es desenvolupa en un entorn perillós, ple de tensions sexuals i conflictes, mentre Eddie i Michel intenten sobreviure i escapar de les urpes de Losado.
Cita a cegues (Blind Date, 1987). Comèdia romàntica dirigida per Blake Edwards i protagonitzada per Bruce Willis i Kim Basinger. Aquesta pel·lícula és recordada pel seu humor extravagant i les situacions hilarants derivades d'una primera cita que surt de manera completament inesperada.
La història gira al voltant de Walter Davis (Bruce Willis), un treballador molt centrat en la seva carrera i amb poques habilitats socials. Per impressionar els seus companys de feina en un sopar important, necessita una acompanyant, i el seu germà li presenta Nadia Gates (Kim Basinger), una dona encantadora, però amb un advertiment important: no ha de beure alcohol.
Durant la cita, Walter ignora el consell i deixa que Nadia begui. Això provoca que ella es torni completament desinhibida i creï una sèrie de situacions còmiques i caòtiques que destrueixen el sopar i, més tard, les seves vides per un temps. A més, la situació es complica encara més amb l'aparició de David Bedford (John Larroquette), l'expromès obsessiu de Nadia, que intentarà reconquistar-la de totes les maneres possibles.
L'actuació de Basinger mostra el seu talent per la comèdia i Willis s’estrena com a protagonista d’un llargmetratge.
Blake Edwards, conegut per les seves comèdies com ara La Pantera Rosa, aporta el seu estil característic a Cita a ciegas, amb situacions absurdes, humor físic i moments surrealistes. La dinàmica entre Willis i Basinger genera moltes escenes divertides, sobretot quan Nadia perd el control.
La meva noia és una extraterrestre (My Stepmother Is an Alien, 1988). Comèdia romàntica de ciència-ficció dirigida per Richard Benjamin, que barreja humor, amor i elements de ciència-ficció en una història extravagant i encantadora. És protagonitzada per Dan Aykroyd, Kim Basinger i una jove Alyson Hannigan (que anys més tard es faria famosa per sèries com Buffy Cazavampiros i Cómo conocí a vuestra madre).
El doctor Steven Mills (Dan Aykroyd) és un científic brillant però excèntric que, durant un experiment amb ones gravitacionals, aconsegueix enviar accidentalment un senyal a un planeta distant. En resposta, una civilització extraterrestre envia la seva emissària, Celeste Martin (Kim Basinger), a la Terra per investigar l'origen del senyal i determinar si el planeta pot ser una amenaça per al seu món.
Celeste, una extraterrestre amb una aparença humana extremadament atractiva, però amb costums molt estranys, intenta adaptar-se al planeta mentre es fa passar per una dona normal. Al cap de poc, comença a enamorar-se de Steven, tot i que la seva missió inicial era enganyar-lo i aprofitar-se de la seva ciència.
La filla adolescent de Steven, Jessie (Alyson Hannigan), sospita que Celeste no és qui diu ser, i a mesura que la història avança, les hilarants situacions i els secrets de Celeste surten a la llum.
Aquesta és una de les primeres aparicions cinematogràfiques d’Alyson Hannigan, que en aquell moment tenia només 14 anys.
La pel·lícula aprofita l’humor slapstick i les situacions absurdes pròpies del gènere, amb Kim Basinger excel·lent en el paper d’una extraterrestre que no entén les normes socials dels humans.
Anàlisi final (Final Analysis, 1992). Thriller psicològic dirigit per Phil Joanou i protagonitzat per Richard Gere, Kim Basinger i Uma Thurman. La pel·lícula combina elements de suspens, intriga i drama romàntic.
El doctor Isaac Barr (Richard Gere) és un prestigiós psiquiatre que tracta pacients amb traumes emocionals complexos. Una de les seves pacients, Diana Baylor (Uma Thurman), pateix episodis de malsons i amnèsia parcial derivats de la seva turbulenta vida passada. A través d’ella, Isaac coneix la seva germana gran, Heather Evans (Kim Basinger), una dona atractiva i sofisticada casada amb un home violent i controlador, Jimmy Evans (Eric Roberts).
Isaac i Heather inicien una aventura amorosa clandestina, però tot es complica quan el marit d’Heather és assassinat i ella es converteix en la principal sospitosa. A mesura que Isaac es veu cada cop més involucrat en el cas, descobreix que les aparences enganyen i que Heather podria tenir secrets foscos que posen en perill la seva vida i carrera professional.
La pel·lícula està influenciada pel clàssic de Hitchcock Vertigen (1958), tant en el seu to com en la temàtica de la manipulació i l'obsessió.
La banda sonora, composta per George Fenton, ajuda a crear una atmosfera de tensió psicològica.
L.A. Confidential (1997). Pel·lícula de cinema negre dirigida per Curtis Hanson i basada en la novel·la homònima de James Ellroy, publicada el 1990. La història se situa a Los Angeles durant la dècada de 1950 i explora temes com la corrupció policial, el crim organitzat, la moralitat i els mitjans de comunicació.
La trama segueix tres policies de caràcters molt diferents que investiguen un cas d'assassinat múltiple al Nite Owl Cafe. Aquest crim aparentment senzill acaba revelant un complex entramat de corrupció i crims de poder. Els protagonistes són: Ed Exley (Guy Pearce), un jove i ambiciós detectiu que vol fer carrera i seguir els principis ètics del seu pare, però sovint és vist pels seus companys com un arribista, Bud White (Russell Crowe), un agent de policia de caràcter violent, però amb un fort sentit de la justícia, especialment envers els abusos contra les dones i Jack Vincennes (Kevin Spacey), un detectiu que treballa en col·laboració amb una revista sensacionalista, però que redescobreix la seva moralitat.
També destaquen els personatges de Kim Basinger, que interpreta Lynn Bracken, una prostituta d'alt nivell que s'assembla a les actrius de l'època daurada de Hollywood, personatge pel qual va guanyar l’Òscar a la millor actriu secundària, i James Cromwell, com el cap de policia corrupte Dudley Smith.
Estil visual i ambientació: La pel·lícula recrea amb gran fidelitat l'ambient de Los Angeles dels anys 50, amb una atenció al detall en la vestimenta, la música i els decorats.
A banda de l’Òscar atorgat a Kim Basinger i el de millor guió adaptat, va obtenir 7 nominacions més, incloent-hi el de millor pel·lícula a banda dels premis BAFTA i els Globus d’Or.
El somni d’Àfrica (I Dreamed of Africa, 2000). Pel·lícula dirigida per Hugh Hudson i basada en les memòries de Kuki Gallmann, una dona italiana que va canviar radicalment la seva vida en traslladar-se a Kenya. La pel·lícula és una història de superació personal, amor per la natura i adaptació a un entorn salvatge però inspirador.
La pel·lícula segueix la vida de Kuki Gallmann (Kim Basinger), una dona italiana divorciada que, després d'un greu accident, decideix fer un gir a la seva vida. Animada per la seva passió per Àfrica i pel desig d'una nova oportunitat, es casa amb Paolo Gallmann (Vincent Pérez) i es traslladen a una granja remota a Kenya juntament amb el fill de Kuki, Emanuele.
A mesura que s'aclimata a la seva nova vida, Kuki afronta desafiaments immensos, com la perillositat de la fauna salvatge, les dificultats del terreny, els conflictes amb els nadius i les tensions en el seu matrimoni. Malgrat això, troba una connexió espiritual amb Àfrica i una vocació per la conservació del medi ambient i la vida salvatge.
La història es basa en les memòries de Kuki Gallmann, publicades en el llibre I Dreamed of Africa (1991). A la vida real, Kuki es va convertir en una destacada activista per la conservació de la natura i la protecció de la fauna a Kenya.
El film es caracteritza per la seva impressionant fotografia, que captura la bellesa del paisatge africà, des de les planes infinites fins als animals salvatges. Les localitzacions van ser rodades principalment a Kenya, oferint un retrat visual captivador.
La bendición (Bless the Child, 2000). Pel·lícula d’intriga amb tocs sobrenaturals dirigida per Chuck Russell, basada en la novel·la homònima de Cathy Cash Spellman. La pel·lícula combina elements de misteri amb una temàtica religiosa i sobrenatural.
La història gira al voltant de Maggie O'Connor (Kim Basinger), una infermera que de sobte es veu obligada a tenir cura de la seva neboda, Cody, una nena amb autisme, després que la mare de la nena (una dona inestable amb problemes d'addiccions) desaparegui. Aviat, Maggie descobreix que Cody posseeix habilitats sobrenaturals i que podria ser una figura de gran importància espiritual.
Cody es converteix en el blanc d'una secta satànica liderada per Eric Stark (Rufus Sewell), que intenta utilitzar els poders de la nena amb fins malvats. Maggie, amb l'ajuda d'un agent de l'FBI (Jimmy Smits), s'endinsa en un món de perills i fenòmens sobrenaturals per protegir la nena i evitar que el mal triomfi.
La pel·lícula gaudeix de la presència de Christina Ricci en un paper secundari com Cheri Post.
La pel·lícula explora temes com la lluita entre el bé i el mal, el poder de la innocència i la fe i els perills del fanatisme religiós.
Lluny de la terra cremada (The Burning Plain, 2008). Pel·lícula dramàtica dirigida i escrita per Guillermo Arriaga, conegut per ser el guionista de pel·lícules com Amores perros i Babel. Aquesta és la seva òpera prima com a director i manté el seu estil característic d'explicar històries no lineals que es creuen i exploren emocions humanes profundes.
La pel·lícula narra diverses històries aparentment independents que acaben interconnectades, explorant temes com el perdó, la redempció i les conseqüències del passat: Sylvia (Charlize Theron) una dona que viu a Oregon, atrapada en el seu propi dolor i amb un estil de vida autodestructiu; a Nou Mèxic, una dona anomenada Gina (Kim Basinger) manté una relació extramatrimonial amb Nick (Joaquim de Almeida) i a la frontera amb Mèxic, un nen anomenat Santiago (JD Pardo) busca entendre els misteris del seu propi origen.
Aquestes històries es desenvolupen simultàniament i, a mesura que avança la trama, les connexions entre els personatges es tornen més clares.
Jennifer Lawrence té, en aquesta pel·lícula, un dels seus primers papers destacats.
