Alicia Amanda Vikander és una actriu nascuda el 3 d’octubre de 1988 a Göteborg, Suècia. Coneguda per la seva gran versatilitat, profunditat emocional i presència carismàtica a la pantalla, Vikander ha esdevingut una figura destacada al cinema internacional. La seva trajectòria professional és notable tant per la seva formació artística rigorosa com per la seva capacitat de transitar entre projectes independents i grans produccions de Hollywood. Aquesta biografia se centra especialment en els primers anys de vida de Vikander, els seus estudis i l’inici de la seva carrera.
 

Infantesa i context familiar

Alicia va néixer en una família de classe mitjana, filla de Maria Fahl, una actriu de teatre, i Svante Vikander, un psicòleg. Els seus pares es van separar quan ella era molt petita, i va ser criada principalment per la seva mare, tot i mantenir una bona relació amb el seu pare. El fet de créixer en un ambient artístic, rodejada del món teatral gràcies a la feina de la seva mare, va tenir un gran impacte en la seva sensibilitat artística i el seu interès pel món de l’espectacle des d’una edat molt primerenca.
Des de petita, Alicia es va mostrar apassionada per les arts escèniques. Ja als set anys, va començar a actuar en musicals a l’òpera de Göteborg, com El Rei Lleó, Els Miserables i altres produccions locals. Aquestes primeres experiències li van oferir un primer contacte professional amb l’escena, i la van ajudar a desenvolupar disciplina i confiança damunt l’escenari.

Estudis de dansa i formació artística

Tot i el seu interès pel teatre i la interpretació, la primera gran passió d’Alicia Vikander va ser la dansa. A l’edat de nou anys, va començar a formar-se seriosament en ballet clàssic, i poc després va ingressar a l’Escola del Ballet Reial Suec a Estocolm, una de les institucions més prestigioses del país en aquest àmbit. La seva dedicació era extrema: es va traslladar a viure a Estocolm per poder seguir els seus estudis de dansa a temps complet.
Durant aquests anys, la seva rutina era intensiva i exigent, cosa que li va forjar un gran esperit de treball i perfeccionisme. Tanmateix, l’experiència també va estar marcada per dificultats físiques i emocionals. Va patir diverses lesions que, sumades a l’estrès físic i mental que comporta la disciplina del ballet professional, van fer que comencés a qüestionar la viabilitat d’una carrera com a ballarina.
Als disset anys, després d’un període de recuperació per les seves lesions i de reflexió personal, va prendre la difícil decisió d’abandonar la dansa com a trajectòria professional. Aquest moment de canvi va ser crucial en la seva vida, ja que li va obrir la porta a explorar de manera més profunda la interpretació, el seu altre gran amor.

Les primeres passes cap a la interpretació

Després de deixar el ballet, Alicia va començar a estudiar interpretació, tot i que no va seguir un camí acadèmic convencional. Va fer diverses audicions i va participar en tallers i cursets de teatre mentre treballava en petits projectes audiovisuals. Va intentar accedir a l’Escola Nacional de Teatre de Suècia en diverses ocasions, però va ser rebutjada tres vegades. Aquest fet, lluny de desanimar-la, va reforçar la seva determinació per demostrar el seu talent fora del circuit tradicional.
Els seus primers treballs com a actriu van ser en produccions de televisió sueques. El seu debut oficial es va produir el 2002 amb una petita aparició en la sèrie En decemberdröm, una producció de SVT (la televisió pública sueca). Tanmateix, va ser el seu paper protagonista a la sèrie Andra Avenyn (2007-2008) el que li va donar una certa visibilitat dins del panorama televisiu del país. En aquesta sèrie de drama juvenil, Vikander interpretava a Jossan Tegebrandt Björn, una adolescent amb una vida plena de conflictes emocionals, i la seva actuació va ser ben rebuda pel públic suec.
Durant aquest període, també va participar en diversos curtmetratges i pel·lícules estudiantils, moltes vegades com a part de projectes independents i de baix pressupost. Aquestes primeres experiències li van permetre experimentar amb diferents registres i estils interpretatius, alhora que li oferien una base sòlida per a la seva futura carrera cinematogràfica.

Primers èxits al cinema suec

El gran salt de Vikander al cinema va arribar el 2010 amb Till det som är vackert (títol internacional: Pure), dirigida per Lisa Langseth. En aquest drama intens, Alicia interpretava a Katarina, una jove de classe baixa amb una vida complicada que troba refugi en la música clàssica. La seva actuació va ser aclamada per la crítica i li va valer el premi Guldbagge (l’equivalent suec als Oscars) a la millor actriu. Aquest paper no només li va donar reconeixement nacional, sinó que també va captar l’atenció de productors i directors internacionals.
Aquest èxit va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera. A partir d’aquí, va començar a rebre ofertes per a projectes fora de Suècia, i el seu domini de diversos idiomes, incloent l’anglès, el francès i l’alemany, va facilitar la seva entrada al cinema europeu i, eventualment, al nord-americà.

Conclusió: Una base sòlida per a una carrera internacional

La infantesa i joventut d’Alicia Vikander van estar marcades per una combinació de talent, disciplina, passió i superació personal. Des de molt jove, va demostrar una gran dedicació a les arts escèniques, primer com a ballarina i després com a actriu. Malgrat els obstacles, va construir una trajectòria sòlida basada en el treball constant i en la seva capacitat d’adaptació.
Els seus primers treballs en televisió i cinema a Suècia van ser decisius per forjar el seu estil interpretatiu, caracteritzat per una gran sensibilitat i una intensitat emocional que captiva espectadors de tot el món. Aquesta base formativa tan rica i el seu esperit perseverant li han permès construir una carrera internacional d’èxit, que continua evolucionant i sorprenent.

Un asunto real (En kongelig affære, 2012). Drama històric danès dirigit per Nikolaj Arcel i protagonitzat per Alicia Vikander, Mads Mikkelsen i Mikkel Følsgaard. La pel·lícula narra un episodi real del segle XVIII a Dinamarca, centrant-se en el triangle amorós entre la reina Carolina Matilda (interpretada per Vikander), el seu espòs, el rei Cristià VII —mentalment inestable—, i el metge de la cort Johann Friedrich Struensee, interpretat per Mikkelsen.
La història mostra com Struensee, influït per les idees de la Il·lustració, exerceix una gran influència sobre el rei, introduint reformes progressistes en un país dominat pel conservadorisme. Alhora, manté una relació secreta i apassionada amb la reina, la qual cosa posa en perill tot l’equilibri polític i personal del regne.
La pel·lícula destaca per la seva ambientació acurada, la tensió dramàtica i la interpretació delicada d’Alicia Vikander, que encarna una reina jove atrapada entre el deure, la passió i la llibertat. Un asunto real va rebre elogis internacionals i va ser nominada a l’Oscar i al Globus d’Or com a millor pel·lícula de parla no anglesa, consolidant Vikander com una actriu prometedora a escala europea.



Ex Machina (2014). Thriller de ciència-ficció escrit i dirigit per Alex Garland en el seu debut com a director. La pel·lícula és protagonitzada per Domhnall Gleeson, Alicia Vikander i Oscar Isaac, i explora temes com la intel·ligència artificial, la consciència i l’ètica tecnològica.
La trama gira entorn de Caleb (Gleeson), un jove programador que guanya un concurs per passar una setmana a la remota residència del geni tecnològic Nathan Bateman (Isaac), fundador d’una poderosa empresa. Allà, Caleb descobreix que ha estat seleccionat per participar en un experiment revolucionari: avaluar si Ava (Vikander), un androide amb intel·ligència artificial, pot demostrar una consciència real i empatia humana. A mesura que avança la interacció amb Ava, Caleb comença a qüestionar les intencions de Nathan, la naturalesa de la mateixa Ava i fins i tot la seva pròpia percepció de la realitat.
Ex Machina destaca per la seva atmosfera inquietant, el seu estil visual elegant i el seu guió intel·ligent i profundament filosòfic. La interpretació d’Alicia Vikander va rebre àmplies lloances, i el film va guanyar l’Oscar als millors efectes visuals. És considerada una de les millors pel·lícules de ciència-ficció del segle XXI.

Testamento de juventud (Testament of Youth, 2014). Pel·lícula britànica de drama bèl·lic basada en les memòries de Vera Brittain, una escriptora, feminista i pacifista anglesa. Dirigida per James Kent i protagonitzada per Alicia Vikander, la pel·lícula retrata amb sensibilitat la transformació personal i emocional d’una jove en el context devastador de la Primera Guerra Mundial.
La història comença el 1914, amb Vera Brittain (Vikander) com una jove intel·ligent i decidida que lluita per estudiar a Oxford en una època en què poques dones tenien accés a l’educació superior. Amb l’inici de la guerra, la seva vida canvia radicalment: el seu promès Roland (Kit Harington), el seu germà Edward i els seus amics s’enrolen a l’exèrcit. Davant el patiment i la destrucció que veu al seu voltant, Vera abandona la universitat i es converteix en infermera voluntària, cuidant soldats a França i Anglaterra, tant aliats com enemics.
Testamento de juventud destaca per la seva bellesa visual, la intensitat emocional i una interpretació poderosa de Vikander, que transmet la fragilitat i fortalesa del personatge. La pel·lícula no només mostra els horrors de la guerra, sinó també l’impacte psicològic i emocional en aquells que van sobreviure. És un homenatge al coratge, la pèrdua i el compromís amb la pau.



La chica danesa (The Danish Girl, 2015). Pel·lícula dramàtica britànica dirigida per Tom Hooper i estrenada el 2015. Està inspirada en la història real de Lili Elbe, una de les primeres persones conegudes a sotmetre's a una cirurgia de reassignació de sexe. El film es basa lliurement en la novel·la homònima de David Ebershoff, que dramatitza aquesta història.
La pel·lícula és protagonitzada per Eddie Redmayne en el paper de Lili Elbe i Alicia Vikander com la seva esposa, Gerda Wegener. Al principi, Lili viu com Einar Wegener, un pintor danès casat amb Gerda, també artista. Quan Gerda li demana que posi com a model femení per a un retrat, Einar descobreix i comença a acceptar la seva identitat com a dona, adoptant el nom de Lili. La història mostra el seu viatge de transició, les dificultats socials i personals, i el suport incondicional (encara que complex) de Gerda.
La chica danesa destaca per la seva direcció artística, el vestuari i les interpretacions, especialment la d’Alicia Vikander, que va guanyar l’Oscar a la millor actriu secundària.

La llum entre els oceans (The Light Between Oceans, 2016). Pel·lícula dramàtica romàntica de 2016 dirigida per Derek Cianfrance, basada en la novel·la homònima de M.L. Stedman. Ambientada a Austràlia després de la Primera Guerra Mundial, la història segueix Tom Sherbourne (Michael Fassbender), un veterà de guerra que esdevé faroner en una illa remota. Allà coneix Isabel (Alicia Vikander), una jove amb qui es casa.
Després de diversos avortaments dolorosos, la parella troba un nadó dins d’una barca a la deriva, acompanyat pel cadàver d’un home. Sense informar les autoritats, decideixen criar la nena com si fos seva, convençuts que és un “regal” del destí. Tanmateix, anys després, descobreixen que la mare biològica de la nena (Rachel Weisz) és viva i la busca desesperadament.
El film explora temes com la culpa, l’amor, el perdó i els límits morals de les decisions humanes. Amb una fotografia espectacular i una banda sonora emotiva de Alexandre Desplat, la pel·lícula destaca per les interpretacions intenses dels protagonistes i per la seva narrativa commovedora. La llum entre els oceans planteja un dilema ètic profund que posa a prova l'amor i la consciència dels seus personatges.

Inmersión (Submergence, 2017). Pel·lícula romàntica i de drama dirigida per Wim Wenders, basada en la novel·la homònima de J.M. Ledgard. És protagonitzada per Alicia Vikander i James McAvoy, i combina una història d’amor amb reflexions filosòfiques i existencials.
La pel·lícula segueix la història de Danielle Flinders (Vikander), una biomatemàtica marina, i James More (McAvoy), un agent britànic del MI6, que es coneixen en un hotel a la costa francesa i viuen una intensa història d’amor en pocs dies. Després, cadascun torna a la seva missió: ella, a una expedició submarina per estudiar la vida a les profunditats de l’oceà; ell, a Somàlia, on és capturat per jihadistes. Tot i estar físicament separats i en situacions extremes, mantenen un vincle profund a través dels records i les emocions.
Inmersión destaca per la seva narrativa contemplativa, el seu estil visual poètic i una banda sonora delicada. No obstant això, va rebre crítiques mixtes per un ritme lent i una estructura poc convencional. Tot i això, la pel·lícula intenta explorar la connexió humana enmig de contextos oposats —les profunditats de l’oceà i el conflicte geopolític—, i reflexiona sobre el sentit de la vida, l’amor i la fe.



Tomb Raider (2018). Pel·lícula d'acció i aventures dirigida per Roar Uthaug i protagonitzada per Alicia Vikander en el paper de Lara Croft. Basada en el videojoc Tomb Raider (2013), el film reinicia la saga cinematogràfica inspirada en la icònica heroïna dels videojocs, que anteriorment havia estat interpretada per Angelina Jolie.
La història segueix Lara Croft, una jove independent i intrèpida, que es nega a acceptar la desaparició del seu pare, un explorador famós. Quan troba una pista sobre el seu possible destí, viatja a una illa misteriosa al Japó, on haurà d'enfrontar-se a nombrosos perills per descobrir la veritat. Allà es troba amb una organització secreta que cerca una antiga tomba amb poders perillosos.
La pel·lícula es caracteritza per una acció intensa, escenes d’aventura espectaculars i una protagonista més humana i vulnerable que en adaptacions anteriors. Vikander ofereix una interpretació física i emocionalment compromesa, aportant profunditat al personatge. Tot i rebre crítiques mixtes, Tomb Raider va destacar per intentar apropar-se més al to realista i seriós del videojoc recent, allunyant-se del caràcter més fantasiós de les versions anteriors. Va tenir un èxit moderat en taquilla i va obrir la porta a possibles seqüeles.



The Glorias (2020). Pel·lícula biogràfica estrenada el 2020, dirigida per Julie Taymor i basada en les memòries My Life on the Road de la destacada activista feminista nord-americana Gloria Steinem. El film utilitza un enfocament narratiu poc convencional per explicar la vida de Steinem, representant-la a través de diferents actrius en etapes diverses de la seva vida: Ryan Kiera Armstrong i Lulu Wilson la interpreten de jove, mentre que Alicia Vikander i Julianne Moore encarnen la versió adulta.
La pel·lícula no segueix una línia temporal estricta, sinó que combina escenes del passat i del present, fent servir un autobús com a espai simbòlic on les diferents Glorias interactuen entre elles. Aquesta tècnica reflexiva permet aprofundir en el desenvolupament personal i ideològic de Steinem al llarg del temps. The Glorias aborda moments clau de la seva trajectòria: la seva infantesa marcada per una mare amb problemes de salut mental, les primeres experiències com a periodista, la lluita pel feminisme i els drets civils, així com la seva col·laboració amb figures com Dorothy Pitman Hughes i Angela Davis.
A través d’una combinació de dramatització i imatges reals d’arxiu, la pel·lícula no sols retrata la figura pública de Steinem, sinó també la seva dimensió íntima i els conflictes interns. The Glorias destaca per la seva aposta estètica i narrativa innovadora, i ofereix una mirada feminista poderosa i inspiradora sobre una dona clau en la història del moviment per la igualtat de gènere.



La última reina (Firebrand, 2023). Dirigida per Karim Aïnouz, és un drama històric amb elements de thriller psicològic ambientat a la cort Tudor d'Anglaterra. La pel·lícula se centra en Catalina Parr (Alicia Vikander), la sisena i última esposa d'Enric VIII (Jude Law), i l'única que va evitar el desterrament o la mort. La trama es desenvolupa des del punt de vista de Catalina i la seva jove donzella, explorant les seves vivències en una època aterridora i turbulenta.
La cinta destaca per la seva posada en escena impecable i la interpretació de Jude Law, qui retrata un Enric VIII repulsiu.
La última reina ofereix una mirada feminista a la història, posant en relleu la veu de les dones que envoltaven el rei, especialment la de Catalina Parr i les seves filles Elizabeth i Maria Tudor. La pel·lícula va competir a la Secció Oficial del Festival de Cannes 2023.



La evaluación (The Assessment, 2024). Pel·lícula de ciència-ficció i drama dirigida per Fleur Fortuné, ambientada en un futur postapocalíptic, la trama segueix a Mia (Elizabeth Olsen) i Aaryan (Himesh Patel), una parella que desitja tenir un fill en una societat on la paternitat està estrictament regulada. Per aconseguir-ho, han de superar una avaluació de set dies supervisada per Virginia (Alicia Vikander), una funcionària que posa a prova la seva idoneïtat com a pares mitjançant mètodes psicològicament exigents.
La pel·lícula destaca per la seva atmosfera opressiva i una estètica cuidada que combina realisme i elements onírics.
Vikander aporta una complexitat fascinant al personatge de Virginia, combinant una presència autoritària amb una imprevisibilitat inquietant. Durant l'avaluació, adopta diversos rols, incloent-hi el d'una nena capritxosa, posant a prova la paciència i les habilitats parentals de la parella. La seva capacitat per transitar entre aquests extrems amb naturalitat demostra la seva versatilitat com a actriu.
La crítica ha destacat la seva habilitat per transmetre emocions complexes amb subtilesa, creant una tensió constant que manté l'espectador en suspens. La seva interpretació no només serveix com a catalitzador de la trama, sinó que també ofereix una reflexió profunda sobre els límits del control estatal i la naturalesa de la maternitat.