Infantesa i joventut

Kevin Costner va néixer el 18 de gener de 1955 a Lynwood (Califòrnia) en una família de classe treballadora. El seu pare, William Costner, treballava com a tècnic en serveis elèctrics a la companyia Southern California Edison, mentre que la seva mare, Sharon Rae Tedrick, era assistent social. Era el fill petit de la família; va tenir dos germans, tot i que un d’ells va morir poc després de néixer.
Durant la seva infantesa, la família Costner es va traslladar diverses vegades per motius laborals del pare, fet que va marcar l’etapa formativa de Kevin. Aquestes mudances freqüents li van dificultar establir amistats duradores i sovint se sentia desplaçat. Aquest ambient canviant va fomentar en ell una imaginació viva i un interès per les arts, especialment per l'escriptura de poesia, la música i el dibuix.
Tot i que no va destacar especialment com a estudiant durant els seus primers anys escolars, sí que va desenvolupar una afició clara per les activitats creatives i l’esport, en particular el beisbol, el futbol americà i el bàsquet. Aquest interès per l'esport es veuria reflectit més endavant en alguns dels seus papers cinematogràfics més memorables.

Etapa universitària i descobriment de la interpretació

Després de graduar-se a l’escola secundària Villa Park High School el 1973, Costner es va inscriure a la California State University, Fullerton (CSUF), on va estudiar màrqueting i finances. Malgrat triar una carrera pràctica i enfocada al món empresarial —en part per pressió familiar i per assegurar una feina estable—, la seva passió per l’art mai va desaparèixer del tot.
Va ser a la universitat on Kevin va començar a interessar-se més seriosament per la interpretació. Va participar en classes de drama i teatre, tot i que al principi ho feia de manera esporàdica. El seu interès es va consolidar cap al final dels seus estudis, i el seu amor per la narració visual i emocional va començar a prendre forma.
Va obtenir el títol universitari el 1978, però sabia que el món empresarial no era on volia estar. Aquesta convicció es va reforçar encara més poc després, quan va tenir una trobada casual i inspiradora amb l’actor Richard Burton durant un vol. Burton li va donar consells breus però significatius sobre la professió d’actor, encoratjant-lo a seguir el seu somni si realment sentia aquesta crida.

Els primers anys difícils a Hollywood

Un cop decidit a fer carrera com a actor, Kevin Costner va començar una etapa difícil i incerta. Va treballar en diversos llocs per mantenir-se mentre anava a càstings i es formava com a actor: va fer de camioner, guia turístic, treballador en una empresa de pesca esportiva i fins i tot va fer de decorador de platós. També va estudiar interpretació amb el reconegut professor Richard Brander, alhora que s’integrava en cercles teatrals locals i feia petites actuacions.
Els primers anys de la dècada de 1980 van estar marcats per la incertesa. Tot i participar en alguns projectes menors, sovint era retallat de les edicions finals o els papers que aconseguia eren molt petits. Una de les anècdotes més conegudes d’aquesta època és que va aparèixer breument a la pel·lícula The Big Chill (1983), dirigida per Lawrence Kasdan, però totes les seves escenes com a un dels personatges centrals van ser tallades al muntatge final. Malgrat això, el director el va recordar i li va oferir un paper crucial uns anys més tard.

L’inici de l’èxit: les primeres pel·lícules destacades

El veritable punt d’inflexió va arribar el 1985 amb el western Silverado, també dirigit per Lawrence Kasdan. Tot i no ser el protagonista, el personatge que interpretava Costner va cridar l’atenció pel seu carisma, energia i presència a la pantalla. Aquesta pel·lícula li va obrir portes importants a la indústria.
El seu primer gran paper protagonista li va arribar a Sense sortida (1987), un thriller polític en què interpretava un agent de la Marina implicat en una conspiració. La pel·lícula va ser un èxit comercial i de crítica, i va consolidar Kevin Costner com un nou rostre prometedor a Hollywood.
El mateix any, va protagonitzar Els intocables d'Eliot Ness, dirigida per Brian De Palma, on interpretava l’agent federal Eliot Ness, compartint cartell amb figures com Sean Connery i Robert De Niro, Costner va demostrar una gran solidesa interpretativa i es va guanyar l’admiració del públic i la indústria.

Conclusió: dels inicis humils a l'estrellat

Kevin Costner és un exemple paradigmàtic de perseverança i passió per l’art. Des d’una infantesa marcada pels constants trasllats i una joventut plena d’incerteses professionals, va saber transformar la seva curiositat artística en una carrera que el convertiria en un dels noms més destacats del cinema nord-americà dels anys 80 i 90.
Els seus primers treballs, sovint durs i mal remunerats, li van forjar una ètica de treball sòlida i una connexió autèntica amb el món de les emocions humanes. Amb el temps, Costner no només es va consolidar com a actor, sinó també com a director i productor de prestigi, especialment amb la seva pel·lícula Ballant amb llops (1990), que li valdria l’Oscar al millor director i a la millor pel·lícula.
La seva trajectòria demostra que els orígens humils i la formació no convencional no són un obstacle per a l’èxit, sinó, sovint, la font d’una autenticitat que ressona amb el públic de tot el món.

Els intocables d’Eliot Ness (The Untouchables, 1987). Film policíac i de gàngsters dirigit per Brian De Palma, amb guió de David Mamet. La pel·lícula està basada en fets reals i se centra en la lluita del fiscal federal Eliot Ness per acabar amb el crim organitzat a Chicago durant la Llei Seca, especialment amb l’imperi d’Al Capone. El repartiment estel·lar inclou Kevin Costner com a Ness, Sean Connery com a l’agent veterà Jim Malone, Andy Garcia i Charles Martin Smith com a membres de l’equip, i Robert De Niro en una poderosa interpretació d’Al Capone.
Ambientada als anys 30, la pel·lícula mostra com Ness, un jove agent del Departament del Tresor, decideix reunir un grup reduït i incorruptible per lluitar contra la corrupció policial i fer caure Capone per evasió d’impostos. L’acció, el drama i la tensió es barregen amb escenes èpiques i moments d’intensitat emocional, com la famosa seqüència de l’estació de tren, inspirada en El cuirassat Potemkin.
La interpretació de Sean Connery li va valer un Oscar al millor actor secundari. La pel·lícula també va destacar per la seva fotografia elegant, obra de Stephen H. Burum, i per la música vibrant d’Ennio Morricone.
Els intocables d’Eliot Ness va ser un èxit de crítica i públic, i va consagrar Kevin Costner com a protagonista sòlid a Hollywood. És considerada una de les grans pel·lícules del cinema policíac dels anys vuitanta.



Sense sortida (No Way Out, 1987). Thriller polític nord-americà dirigit per Roger Donaldson i protagonitzat per Kevin Costner, Gene Hackman i Sean Young. La pel·lícula és un remake actualitzat del film The Big Clock (1948), però amb un gir narratiu més intens i contemporani, ambientat en el context de la Guerra Freda i els serveis d’intel·ligència dels Estats Units.
Kevin Costner interpreta Tom Farrell, un oficial de la Marina que és reclutat per treballar al Pentàgon. Farrell comença una relació secreta amb Susan Atwell (Sean Young), amant també del secretari de Defensa, David Brice (Gene Hackman). Quan Susan apareix assassinada, Brice ordena una investigació per trobar l’amant de la víctima, sense saber que és el mateix Farrell. Aquest, alhora, és encarregat de liderar la recerca, cosa que el col·loca en una situació desesperada i plena de perill.
La pel·lícula és coneguda pel seu ritme intens, l’atmosfera de tensió i un gir final sorprenent que recontextualitza tota la història. Sense sortida continua essent un dels thrillers polítics més efectius de la seva època.



Camp de somnis (Field of Dreams, 1989) és una pel·lícula dramàtica amb elements fantàstics dirigida per Phil Alden Robinson i protagonitzada per Kevin Costner. Basada en la novel·la Shoeless Joe de W.P. Kinsella, el film és una meditació emotiva sobre els somnis, la fe i la redempció familiar.
Costner interpreta Ray Kinsella, un agricultor d’Iowa que sent una veu misteriosa que li diu: Si el construeixes, ell vindrà. Guiat per aquesta críptica frase, Ray decideix construir un camp de beisbol al mig del seu camp de blat de moro. Contra tota lògica, i amb el suport de la seva dona, aquest acte insòlit provoca l’aparició de Shoeless Joe Jackson (Ray Liotta) i altres llegendes del beisbol, que tornen del més enllà per jugar-hi.
La pel·lícula és molt més que una història de beisbol: explora temes com la reconciliació entre pare i fill, la recerca del propòsit vital i el poder de creure en l'invisible. La seva atmosfera màgica i commovedora la va convertir en un clàssic instantani.
Nominada a tres Oscars, incloent-hi millor pel·lícula, Camp de somnis és una de les obres més emblemàtiques de Kevin Costner i una de les més estimades pel públic nord-americà.



Ballant amb llops (Dances with Wolves, 1990) és una pel·lícula èpica dirigida, produïda i protagonitzada per Kevin Costner, basada en la novel·la homònima de Michael Blake. El film es va convertir en un èxit rotund de crítica i públic, i va guanyar 7 premis Oscar, inclosos millor pel·lícula i millor director, consolidant Costner com a figura clau del cinema dels anys 90.
L’argument segueix el tinent John J. Dunbar (Costner), un oficial de la Unió durant la Guerra Civil nord-americana que, després d’un acte heroic, és destinat a un lloc remot a les planes de Dakota. Allà, en lloc de trobar-se amb altres soldats, entra en contacte amb una tribu lakota sioux. A poc a poc, Dunbar aprèn la seva llengua, les seves tradicions i forma vincles profunds amb els membres de la tribu, fins al punt d'integrar-se plenament en la seva comunitat, adoptant el nom de Ballant amb llops.
La pel·lícula destaca per la seva sensibilitat cap a les cultures indígenes nord-americanes, el seu retrat líric del paisatge i la seva narrativa humanista. Va suposar una renovació del western tradicional i va obrir la porta a representacions més respectuoses dels pobles nadius al cinema. Ballant amb llops és considerada una obra mestra del gènere i una fita a la carrera de Costner.



Robin Hood: Príncep dels lladres (Robin Hood: Prince of Thieves, 1991) Pel·lícula d’aventures dirigida per Kevin Reynolds i protagonitzada per Kevin Costner en el paper del llegendari anglès fora de la llei. El film ofereix una nova versió del clàssic mite de Robin Hood, ambientada a l’Anglaterra del segle XII durant l’absència del rei Ricard Cor de Lleó, mentre aquest lluita a les Croades.
Després d’escapar d’una presó a Terra Santa, Robin de Locksley torna a Anglaterra i descobreix que la seva terra ha estat confiscada i el seu pare assassinat pel despietat xerif de Nottingham, interpretat magistralment per Alan Rickman. Robin s’amaga al bosc de Sherwood, on uneix forces amb un grup de marginats i organitza una rebel·lió contra la tirania. També hi neix la seva relació amb Lady Marian, interpretada per Mary Elizabeth Mastrantonio.
La pel·lícula combina acció, romanç, aventures i humor, amb una estètica èpica i escenes memorables. Malgrat certes crítiques a l’accent nord-americà de Costner en un context medieval anglès, el film va ser un èxit comercial mundial. La banda sonora, especialment la cançó (Everything I Do) I Do It for You de Bryan Adams, es va convertir en un èxit internacional i forma part inseparable del record de la pel·lícula.



JFK (1991). Thriller polític dirigit per Oliver Stone que explora la teoria de la conspiració al voltant de l’assassinat del president John F. Kennedy el 22 de novembre de 1963. Basada en gran part en la investigació real de Jim Garrison, fiscal del districte de Nova Orleans, la pel·lícula és protagonitzada per Kevin Costner en un dels seus papers més intensos i compromesos.
Costner interpreta Garrison, qui, insatisfet amb les conclusions oficials del govern —especialment amb l'informe de la Comissió Warren que assenyala Lee Harvey Oswald (Gary Oldman) com l’únic autor dels trets—, inicia una investigació paral·lela. A mesura que Garrison descobreix irregularitats, manipulacions i testimonis silenciats, la seva cerca de la veritat esdevé una lluita solitària contra el poder establert. El film suggereix que darrere de l’assassinat hi podria haver hagut una conspiració orquestrada per elements del govern, l'exèrcit i els serveis d'intel·ligència.
JFK destaca per la seva narració fragmentada, l’ús innovador del muntatge i la combinació d’imatges d’arxiu amb escenes dramatitzades. Va generar un gran debat públic sobre la veracitat històrica i va contribuir a reobrir l’interès per l’assumpte.
La pel·lícula va ser nominada a vuit premis Oscar, i en va guanyar dos (muntatge i fotografia). El treball de Costner va ser elogiat per la seva força i convicció, consolidant-lo com a actor dramàtic de pes.



El guardaespatlles (The Bodyguard, 1992) és un drama romàntic amb elements de thriller dirigit per Mick Jackson i protagonitzat per Kevin Costner i Whitney Houston, en el seu debut cinematogràfic. La pel·lícula es va convertir en un èxit de taquilla mundial i és especialment recordada per la seva banda sonora icònica.
Costner interpreta Frank Farmer, un antic agent del Servei Secret reconvertit en guardaespatlles privat. Accepta protegir Rachel Marron (Houston), una estrella del pop i del cinema que rep amenaces d’un assetjador desconegut. Tot i les seves diferències inicials i el caràcter independent de Rachel, entre ells sorgeix una atracció emocional intensa, marcada per la tensió entre el deure i el sentiment.
La pel·lícula combina suspens, drama i romanç, amb moments emblemàtics com la interpretació de Houston del tema I Will Always Love You, que es va convertir en una de les cançons més populars de la dècada i un clàssic de la música pop.
Malgrat les crítiques mixtes a la seva estrena, El guardaespatlles es va convertir en un fenomen cultural i comercial. La química entre Costner i Houston va contribuir a fer-ne una de les pel·lícules més memorables dels anys 90.



Waterworld (1995). Pel·lícula de ciència-ficció postapocalíptica dirigida per Kevin Reynolds i protagonitzada per Kevin Costner, que també en va ser productor. Amb un pressupost inicial de 60 milions de dòlars que es va disparar fins als 175 milions, va ser la pel·lícula més cara de la seva època.
Ambientada en un futur llunyà on els casquets polars s'han fos i la Terra està totalment coberta d'aigua, la història segueix el Mariner (Costner), un solitari mutant amb brànquies i peus palmats. En la seva travessia, es troba amb Helen (Jeanne Tripplehorn) i la jove Enola (Tina Majorino), que posseeix un tatuatge que podria conduir a la mítica Terra Seca. Junts, intenten escapar dels Smokers, una banda de pirates liderada pel Diaca (Dennis Hopper).
El rodatge va ser ple de dificultats, incloent-hi huracans que van destruir escenografies i van allargar la producció de 96 a 220 dies. Això va contribuir a la seva reputació de rotund fracàs, tot i que va recaptar 264 milions de dòlars mundialment.
Amb el temps, Waterworld ha estat revalorada per la seva ambiciosa visió i efectes pràctics, guanyant un estatus de culte entre els aficionats al gènere.



El missatger del futur (The Postman, 1997) és una pel·lícula de ciència-ficció postapocalíptica dirigida i protagonitzada per Kevin Costner. Està basada en la novel·la homònima de David Brin i se situa en un futur distòpic després d’un col·lapse social als Estats Units, provocat per guerres i desastres ambientals.
La història segueix un vagabund sense nom (Costner) que, buscant refugi i menjar, troba l’uniforme d’un carter mort i comença a fer-se passar per un representant del Govern Restaurat dels Estats Units. Sense voler-ho, esdevé un símbol d’esperança per a les comunitats disperses i devastades, inspirant-les a creure que la civilització i l’ordre poden tornar.
El protagonista topa amb el general Bethlehem (Will Patton), líder d’una milícia despòtica que controla la regió. Amb la inspiració del seu personatge fictici de carter, el protagonista lidera una resistència per plantar cara a l’opressió i restablir la dignitat humana.
La pel·lícula, malgrat tenir bones intencions i una narrativa idealista, va ser un fracàs de taquilla i va rebre crítiques negatives per la seva durada excessiva i to melodramàtic. Tanmateix, alguns la valoren per la seva temàtica optimista i el seu missatge sobre la importància de la comunicació, la memòria històrica i l’esperança en temps foscos.



Open Range (2003). Western de tall clàssic dirigit i coprotagonitzat per Kevin Costner, amb Robert Duvall, Annette Bening i Michael Gambon en els papers principals. Basada en la novel·la The Open Range Men de Lauran Paine, la pel·lícula representa un retorn als orígens del western tradicional, amb una narrativa centrada en l’honor, l’amistat i la lluita per la llibertat.
Ambientada a finals del segle XIX, la història segueix dos vaquers lliures: Charley Waite (Costner), un antic pistoler amb un passat fosc, i Boss Spearman (Duvall), un home de principis sòlids. Junts condueixen ramats per les praderies obertes del territori americà. Quan s’enfronten a un ric terratinent corrupte (Michael Gambon) i al seu xèrif violent, els dos amics es veuen obligats a defensar els seus drets i el seu estil de vida, tot desencadenant un enfrontament brutal i emocionalment intens.
La pel·lícula destaca per la seva fotografia naturalista, el seu ritme pausat i el realisme dels tiroteigs, especialment el clímax final, considerat un dels més versemblants del gènere. Les interpretacions de Duvall i Costner van ser molt elogiades, així com el to reflexiu i madur del film.
Open Range va rebre bones crítiques i es considera una de les millors pel·lícules de l’etapa madura de Costner, contribuint a revitalitzar el western en el segle XXI.