Mary Poppins (1964): Una joia intemporal de Disney

Introducció i context històric

Mary Poppins, estrenada el 27 d’agost de 1964, és una de les produccions més emblemàtiques de Walt Disney Studios. Basada, de manera lliure, en la sèrie de llibres de P.L. Travers (principalmente, el primer volum publicat el 1934), el film combina acció real i animació, música i fantasia per crear un univers únic.

La pel·lícula va ser un dels projectes més ambiciosos de Walt Disney. Va trigar prop de vint anys a materialitzar-se, ja que P.L. Travers era molt reticent a cedir els drets cinematogràfics. Finalment, després d’una persistent campanya de convenciment i una proposta econòmica important, Disney va aconseguir els drets, però les relacions amb Travers van ser tensades, fet que més endavant inspiraria la pel·lícula Saving Mr. Banks (2013).

La producció va costar uns 6 milions de dòlars, una quantitat notable per a l’època, però el retorn va ser espectacular: més de 100 milions a taquilla mundial durant la seva estrena inicial.

Sinopsi

Ambientada a Londres el 1910, Mary Poppins narra la història de la família Banks, que viu al número 17 de Cherry Tree Lane. George Banks (David Tomlinson) és un banquer meticulós i distant amb els seus fills, mentre que la seva esposa, Winifred (Glynis Johns), està immersa en activitats sufragistes. Els nens, Jane i Michael, tenen tendència a espantar les mainaderes, ja que són inquiets i imaginatius.

Quan els nens escriuen un anunci amb les qualitats que voldrien en una mainadera, el pare el rebutja, però Mary Poppins (Julie Andrews) apareix misteriosament per ocupar el lloc. Amb l’ajuda del seu amic Bert (Dick Van Dyke), Mary porta els nens a viatges extraordinaris, com un dia dins d’un quadre pintat amb guix o una trobada amb l’oncle Albert que flota quan riu.

A través de les seves aventures, Mary Poppins ajuda la família Banks a redescobrir el valor del temps en família, la imaginació i l’afecte. El punt culminant arriba quan George Banks, després de ser acomiadat, s’adona que la felicitat no és només qüestió de diners i decideix reconstruir el vincle amb els seus fills.

Direcció i posada en escena

Dirigida per Robert Stevenson, un habitual de Disney, la pel·lícula destaca per la seva fluïdesa narrativa i per una direcció que combina amb habilitat la comèdia, la fantasia i moments d’emoció sincera. Stevenson aconsegueix que l’espectador senti que el Londres d’aquella època és tan real com el món màgic on Mary Poppins porta els nens.

Un dels grans assoliments tècnics del film és la integració d’actors reals amb escenaris animats, una tècnica ja explorada per Disney a Song of the South (1946) però perfeccionada aquí amb gran detall i sincronització.

Interpretacions

• Julie Andrews (Mary Poppins): Aquesta va ser la seva primera aparició al cinema i li va valdre l’Oscar a la millor actriu. Andrews crea un personatge encantador però amb una autoritat subtil, capaç de captivar els nens i mantenir l’ordre.
• Dick Van Dyke (Bert): Va ser molt estimada la seva interpretació malgrat el seu accent còmicament poc britànic. El seu carisma, energia i talent per al ball són innegables.
• David Tomlinson (George Banks): El seu arc dramàtic és clau per al missatge del film. Tomlinson dota el personatge d’una rigidesa inicial que es va estovant fins a una emotiva transformació final.
• Glynis Johns (Winifred Banks): Aporta frescor i un toc d’humor amb el seu paper de sufragista amable i despistada.

Banda sonora

Composta pels germans Richard M. Sherman i Robert B. Sherman, la música és un dels pilars de Mary Poppins. Les cançons no només són enganxoses sinó que serveixen per avançar la trama i definir personatges.

Entre les més memorables:

• A Spoonful of Sugar (Una mica de sucre): Explica com una actitud positiva pot transformar qualsevol tasca avorrida.
• Chim Chim Cher-ee: Va guanyar l’Oscar a la millor cançó original; serveix com a leitmotiv de Bert.
• Supercalifragilisticexpialidocious: Una explosió d’energia i creativitat lingüística.
• Feed the Birds (Alimenta els ocells): Una balada melancòlica i emotiva, que Walt Disney considerava la seva cançó preferida de totes les produïdes pels Sherman.
• Let’s Go Fly a Kite (Anem a fer volar un estel): Clou la pel·lícula amb una metàfora de llibertat i unitat familiar.

La banda sonora va guanyar l’Oscar i encara avui és un referent de musicals cinematogràfics.

Direcció artística i efectes especials

L’ambientació de Londres es recrea amb gran detall als estudis de Burbank, Califòrnia. Els decorats, obra de Carroll Clark i William H. Tuntke, combinen realisme i fantasia, creant escenaris tan icònics com el parc on Bert dibuixa amb guix.

Els efectes especials de Peter Ellenshaw, Hamilton Luske i Eustace Lycett van guanyar un Oscar. Inclouen tècniques de matte painting, animació tradicional i combinació de preses reals amb dibuixos animats, així com l’ús innovador de cables i maquetes per simular vols i màgia.

Temàtiques i missatges

Tot i ser una pel·lícula familiar, Mary Poppins amaga missatges profunds:

• La importància de la família: Els veritables canvis són el del pare i el de la mare, que aprenen a valorar el temps amb els fills.
• La imaginació com a eina vital: Les aventures màgiques simbolitzen la necessitat de mantenir viva la creativitat.
• La crítica social: Es fa una sàtira amable de la rigidesa victoriana, el materialisme i les desigualtats.

Recepció i llegat

La pel·lícula va obtenir un èxit massiu, tant de crítica com de públic. Va rebre 13 nominacions als Oscars i en va guanyar 5 (millor actriu, muntatge, música original, cançó i efectes visuals).

Mary Poppins ha influït generacions de cineastes i músics, i el seu personatge principal s’ha convertit en icona cultural. El 2018, Disney va estrenar Mary Poppins Returns, amb Emily Blunt i Lin-Manuel Miranda, que ret homenatge a l’original.

Anècdotes i curiositats

• Walt Disney va visitar personalment P.L. Travers a Londres per convèncer-la. Ella mai va quedar satisfeta del tot amb la pel·lícula.
• Julie Andrews va rebutjar protagonitzar My Fair Lady al cinema (que va anar a parar a Audrey Hepburn) i llavors Disney li va oferir Mary Poppins… cosa que li va valdre l’Oscar.
• L’escena del te a l’aire amb l’oncle Albert va requerir un complex sistema de cables i una planificació mil·limètrica.
• Supercalifragilisticexpialidocious és una paraula inventada, però el 1986 es va afegir al diccionari Oxford English Dictionary.
• Els decorats pintats de Londres que apareixen darrere les finestres són considerats alguns dels matte paintings més bells de la història del cinema.

Impacte cultural

A banda de la seva contribució tècnica i musical, Mary Poppins ha estat objecte d’estudis acadèmics sobre gènere, classe social i adaptació literària. També és un exemple de com Disney va saber fusionar elements de Broadway, tècniques d’animació i narrativa clàssica per crear un producte intemporal.