Els doctors més diversos 
per a les històries més fascinants

La figura del doctor ha estat una de les més recurrents i fascinants del cinema i la televisió, perquè combina coneixement, poder i responsabilitat moral. Des dels metges humanistes que lluiten per salvar vides fins als científics obsessionats que traspassen els límits de l’ètica, el doctor s’ha convertit en un mirall de les pors i les esperances de cada època.

A la pantalla, els doctors poden ser herois compassius, genis incomprensos, visionaris tràgics o malvats megalòmans. Personatges com el doctor Zhivago, Leonard McCoy o Meredith Grey representen el vessant més humà i empàtic de la professió, mentre que figures com Frankenstein, el doctor Moreau o Doctor No simbolitzen els riscos d’una ciència deslligada de tota moral.

A través d’ells, el cinema i la televisió han reflexionat sobre la vida i la mort, el progrés científic, el poder del coneixement i els seus límits. Els doctors, reals o ficticis, continuen sent personatges clau per explicar històries on la ciència, l’ètica i l’emoció humana es troben inevitablement en conflicte.

A continuació trobaràs una personal selecció dels doctors més emblemàtics de la ficció. Segur que en trobes a faltar algun...
 

El doctor John Hamish Watson és un personatge de ficció nascut de la ploma d’Arthur Conan Doyle i dona vida al millor amic de l’astut detectiu Sherlock Holmes. Watson sempre acompanya a Holmes en les seves investigacions i, com a doctor en medicina, aporta els seus coneixements a fi de posar llum als casos que tenen entre mans. El cèlebre doctor ha estat interpretat al cine i a la televisió en múltiples ocasions, encarnat per actors com ara Howard Marion-Crawford (1954-1955), Peter Cushing (1964-1968), David Burke (1984-1985), Alan Cox (1985), Edward Hardwicke (1986.1988), Jude Law (2011), Morris Chestnut (2024) o la sèrie Sherlock (2010-2017) amb Benedict Cumberbatch en el paper de Sherlock Homes i Martin Freeman com al Dr. Watson (foto superior).

El doctor Caligari va aparèixer a la pel·lícula El gabinet del doctor Caligari (Das Cabinet des Dr. Caligari) és una obra muda alemanya de l’any 1920 i una obra clau de l’expressionisme alemany, dirigida per Robert Wiene i protagonitzada per Werner Krauß (Doctor Caligari). Està inspirada en uns fets reals i narra la història del doctor Caligari, un hipnotitzador que exhibeix en fires ambulants el sonàmbul Cesare, capaç de predir el futur. Quan una sèrie d’assassinats sacseja la ciutat, la relació entre Caligari i Cesare esdevé cada cop més inquietant. El relat, explicat com un record subjectiu, culmina en un gir final que qüestiona la fiabilitat del narrador i anticipa recursos narratius molt utilitzats posteriorment al cinema.

Victor Frankenstein és un científic obsessionat amb vèncer la mort i dona vida a la Criatura, un ésser conscient, sensible i profundament turmentat pel rebuig. Aquesta aproximació reforça el vessant filosòfic del relat: la responsabilitat del creador envers la seva creació i els límits morals del progrés científic. Sobre aquesta l’obra escrita per Mary Shelley s’han realitzat diverses adaptacions cinematogràfiques com les esplèndides versions en que apareixia Boris Karloff fent de la Criatura o la molt recent Frankenstein (2025), dirigida per Guillermo del Toro, però jo he volgut destacar Frankenstein de Mary Shelley, dirigida per Kenneth Branagh on el mateix Branagh interpreta a Frankenstein i  Robert de Niro dona vida a la Criatura.

Doc Brown és un dels personatges més icònics del cinema de ciència-ficció gràcies a la trilogia Retorn al futur (Back to the Future, 1985–1990), dirigida per Robert Zemeckis i produïda per Steven Spielberg. Interpretat magistralment per Christopher Lloyd, el doctor Emmett L. Brown és l’arquetip del científic excèntric: cabells despentinats, gestos desmesurats i una ment brillant que sovint sembla anar més ràpidament que la realitat. A Retorn al futur (1985), Doc Brown és l’inventor de la màquina del temps construïda a partir d’un DeLorean, alimentada pel famós condensador de flux. El seu paper és clau no només com a catalitzador de l’aventura de Marty McFly, sinó també com a mentor i figura gairebé paterna.

El doctor Henry Jekyll és un dels personatges essencials del cinema de terror, nascut de la novel·la L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886) de Robert Louis Stevenson. La seva història —la lluita entre el bé i el mal dins d’un mateix individu— ha generat desenes d’adaptacions cinematogràfiques i ha deixat una empremta profunda en l’imaginari col·lectiu. Jekyll és un científic brillant i respectat que, obsessionat per separar les dues cares de la naturalesa humana, crea una poció que allibera el seu costat fosc: Edward Hyde. A diferència de Jekyll, Hyde és violent, immoral i impulsiu. Amb el temps, el monstre deixa de ser un experiment controlat i passa a dominar la voluntat del seu creador. Podem trobar la història de diverses adaptacions: Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1920) dirigida per John S. Robertson, Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1931), de Rouben Mamoulian o Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1941), produïda per la MGM, dirigida per Victor Fleming i protagonitzada per Spencer Tracy 

James Kildare és un jove metge idealista interpretat per Richard Chamberlain, que inicia la seva carrera professional a l’hospital fictici Blair General Hospital. Al seu costat destaca la figura del doctor Leonard Gillespie, encarnat per Raymond Massey, un veterà metge de fort caràcter, escèptic i exigent, que exerceix de mentor. La història es va donar a conèixer a Dr. Kildare, una sèrie de televisió nord-americana emblemàtica dels anys seixanta. Emesa originalment per la cadena NBC entre 1961 i 1966, la sèrie va adaptar per a la televisió els personatges creats per l’escriptor Max Brand, que ja havien tingut una llarga trajectòria prèvia a la literatura, el cinema i la ràdio.

El doctor Gregory House, interpretat per Hugh Laurie, és un especialista en malalties infeccioses i diagnòstics impossibles. House és misantrop, sarcàstic, addicte als analgèsics i absolutament poc ortodox, però també un geni capaç de veure connexions que ningú més detecta. El personatge està inspirat lliurement en Sherlock Holmes: tots dos comparteixen una intel·ligència extraordinària, una dependència química (la cocaïna en Holmes, el Vicodin en House), un amic lleial (Wilson) i una obsessió per la veritat, encara que sigui incòmoda. Aquest doctor és el protagonista principal de la sèrie Dr. House (House, M.D.) és una de les sèries mèdiques més innovadores i populars de la televisió contemporània. Creada per David Shore, es va emetre entre 2004 i 2012 amb un total de vuit temporades.

La doctora Meredith Grey és la protagonista central de la sèrie Anatomia de Grey (Grey’s Anatomy), creada per Shonda Rhimes i estrenada el 2005. Interpretada per Ellen Pompeo, Meredith és un dels personatges més longeus i reconeixibles de la televisió contemporània, i el seu recorregut vital i professional és l’eix vertebrador de la sèrie al llarg de 22 temporades i encara continua. Meredith Grey és un personatge profundament humà: vulnerable, resilient i capaç de reinventar-se després de cada caiguda. La seva història ha connectat amb diverses generacions d’espectadors perquè reflecteix la dificultat de créixer, estimar i trobar un lloc propi en un món exigent. Més enllà de la medicina, Meredith s’ha convertit en un símbol de superació, fortalesa femenina i perseverança, consolidant el seu lloc com una de les grans figures de la ficció televisiva.

El doctor Shaun Murphy és el protagonista de la sèrie The Good Doctor, creada per David Shore (també creador de Dr. House) i estrenada el 2017. Interpretat per Freddie Highmore, Shaun és un jove cirurgià amb trastorn de l’espectre autista i síndrome del savi, una combinació que li atorga una capacitat extraordinària per visualitzar el cos humà i detectar patrons mèdics que passen desapercebuts per a la resta. La sèrie comença amb l’arribada de Shaun a l’hospital San Jose St. Bonaventure, on ha d’enfrontar-se no només a casos mèdics complexos, sinó també als prejudicis i dubtes dels seus companys i superiors. Tot i el seu talent excepcional, Shaun té dificultats per interpretar les normes socials, expressar emocions i comunicar-se en situacions de pressió, cosa que genera conflictes constants tant dins com fora del quiròfan.

I ENCARA HI HA MOLTES MÉS…

He destacat quatre sèries mèdiques, però podria (i hauria) d’haver parlat de moltes altres com ara Marcus Welby (1969-1976), Centre mèdic (1969-1976), Hospital General (des de 1963, actualment fa 64 anys que està en antena), Quincy M.E. (1976-1983), Hospital (St. Elsewhere, 1982–1988), Urgencias / ER (1994–2009), New Amsterdam (2018–2023), The Resident (2018–2023), Chicago Med (del 2015 fins l’actualitat)... i és que les històries mèdiques són una font inesgotable d’inspiració!

El doctor Dolittle és un personatge de ficció creat per l’escriptor britànic Hugh Lofting, que apareix per primera vegada a la novel·la The Story of Doctor Dolittle (1920). És un metge bondadós i excèntric que adquireix la capacitat de parlar amb els animals, fet que el porta a abandonar la medicina humana per dedicar-se plenament a cuidar i comprendre el món animal. Al cinema, el personatge ha tingut diverses adaptacions destacades. La més clàssica és Doctor Dolittle (1967), protagonitzada per Rex Harrison, un musical molt popular que reforça el vessant fantàstic i familiar del personatge. Més tard, Eddie Murphy el va reinterpretar a Dr. Dolittle (1998) i les seves seqüeles, amb un to clarament còmic i contemporani. El 2020, Robert Downey Jr. va protagonitzar una nova versió, Dolittle, amb un enfocament d’aventura i fantasia. El doctor Dolittle representa el metge idealista i humanista, capaç d’entendre la natura més enllà de la ciència, i s’ha convertit en un símbol de respecte pels animals i de comunicació entre espècies, especialment dins del cinema familiar.

Indiana Jones és un dels personatges més icònics del cinema d’aventures. Creat per George Lucas i desenvolupat per Steven Spielberg, va aparèixer per primera vegada a Raiders of the Lost Ark (A la recerca de l’arca perduda, 1981). Interpretat per Harrison Ford, Jones és doctor en arqueologia, professor universitari i aventurer incansable, especialitzat en civilitzacions antigues i artefactes llegendaris. El personatge combina la figura de l’intel·lectual amb la de l’heroi clàssic, inspirat en els serials d’aventures dels anys 30 i 40. Indiana Jones destaca pel seu barret fedora, el fuet i una actitud irònica que el fa profundament humà. A diferència d’altres herois, sovint s’equivoca, pateix i sobreviu més per enginy que per força. Al llarg de la saga —de A la recerca de l’arca perduda a El dial del destí—, Indiana Jones s’enfronta a nazis, sectes, enigmes arqueològics i fenòmens sobrenaturals, sempre amb una mirada crítica cap a l’abús del poder i l’espoli cultural. Indiana Jones s’ha consolidat com el model definitiu de l’arqueòleg-aventurer, una figura clau de la cultura popular i un símbol del cinema d’aventures modern.

Doctor Doom és un dels “dolents” més complexos i icònics de l’univers Marvel, considerat no només un enemic dels superherois, sinó una de les grans figures tràgiques nascudes del còmic contemporani. Va ser creat per Stan Lee i Jack Kirby. El seu nom real és Victor Von Doom, un geni científic nascut al país fictici de Latveria, una nació d’Europa de l’Est que acabarà governant amb mà de ferro. Doom creix obsessionat amb el coneixement i el poder. Aquesta obsessió el porta a combinar ciència i màgia, una dualitat que el diferencia de molts altres personatges. Malgrat que encara no ha tingut una versió cinematogràfica fidel a la grandesa del seu personatge, ha estat present a totes les pel·lícules dels 4 Fantàstics i la seva representació més notable fins a l’actualitat ha estat a càrrec de l’actor Julian McMahon.

El Doctor Strange és un dels personatges més singulars de l’univers Marvel, perquè combina el gènere de superherois amb la fantasia mística i l’esoterisme. Creat per Stan Lee i Steve Ditko, va aparèixer per primera vegada a Strange Tales núm. 110 (1963). El seu nom real és Stephen Strange, un brillant però arrogant neurocirurgià que, després d’un greu accident de trànsit, perd la destresa a les mans. Incapaç de tornar a exercir la medicina, inicia un viatge desesperat a l’Himàlaia on coneix l’Ancià, que l’introdueix en les arts místiques. Aquest procés de caiguda i redempció transforma Strange en el Mag Suprem, protector de la Terra davant amenaces màgiques i dimensionals. Al cinema, el personatge és interpretat per Benedict Cumberbatch dins de l'Univers Cinematogràfic Marvel, debutant a Doctor Strange (2016).

El Doctor Octopus, conegut també com a Otto Octavius, és un dels enemics més emblemàtics de Spider-Man. Creat per Stan Lee i Steve Ditko, va aparèixer per primera vegada a Amazing Spider-Man núm. 3 (1963). Científic brillant i especialista en energia nuclear, Octavius desenvolupa uns braços mecànics articulats que li permeten manipular materials perillosos. Un accident fusiona aquests tentacles al seu cos i altera la seva ment, transformant-lo en el Doctor Octopus. La interpretació més celebrada del personatge és la d'Alfred Molina a Spider-Man 2 (2004), dirigida per Sam Raimi. Molina construeix un Doctor Octopus profundament humà, marcat per la pèrdua de la seva esposa i per la lluita interna entre la seva consciència i la influència dels tentacles, dotats d’intel·ligència artificial.

El doctor Bruce Banner és un dels personatges més coneguts i complexos de l’univers Marvel, especialment com l’alter ego de Hulk, el gegant verd de força sobrehumana. Creat per Stan Lee i Jack Kirby, va aparèixer per primera vegada a The Incredible Hulk núm. 1 (1962). Banner és un científic brillant, especialista en física nuclear i radiació gamma, però la seva genialitat va acompanyada d’un costat tràgic: un accident durant un experiment el transforma en Hulk cada vegada que experimenta estrès, ira o perill extrem. La dualitat entre Bruce Banner i Hulk simbolitza el conflicte entre la raó i la passió, el control i la destrucció. Banner és tímid, reservat i meticulós, mentre que Hulk és impulsiu, colèric i gairebé indestructible. Aquesta tensió interna ha estat una font de drama continuat tant als còmics com al cinema. Al cine li han donat vida Eric Bana a Hulk (2003), Edward Norton a The Incredible Hulk (2008) i sobretot Mark Ruffalo des de The Avengers (2012) fins a Avengers: Endgame (2019).
 

Doctor Who és una sèrie de televisió britànica de ciència-ficció creada per la BBC, estrenada el 23 de novembre de 1963. És una de les sèries més llargues i icòniques de la història de la televisió. La trama segueix les aventures del Doctor, un alienígena de la raça dels Senyors del Temps del planeta Gallifrey, que viatja a través del temps i l’espai en la seva nau, el TARDIS (Time And Relative Dimension In Space), que exteriorment sembla una cabina de policia britànica dels anys 60. El Doctor és un personatge misteriós i regeneratiu, capaç de canviar d’aparença i personalitat quan està a punt de morir, la qual cosa ha permès que diversos actors l’hagin interpretat al llarg dels anys. El Doctor combina intel·ligència, curiositat, compassió i un sentit de la justícia que el porta a resoldre conflictes, salvar civilitzacions i enfrontar-se a una gran varietat d’enemics, des dels Daleks fins als Cybermen. Els dos actors que l’han interpretat i són especialment estimats pels fans de la sèrie són en David Tennant i Matt Smith.
 

El doctor Moreau és el protagonista de la novel·la The Island of Doctor Moreau (1896) de H.G. Wells, i un dels científics més sinistres i famosos de la literatura i el cinema. Moreau és un biòleg brillant però pertorbat, obsessionat amb la manipulació genètica i la transformació d’animals en éssers humans a través d’experiments cruels i immorals. La seva figura encarna el perill del progrés científic sense ètica i la tensió entre la natura i la raó. El doctor Moreau ha estat portat diverses vegades a la pantalla: a Island of Lost Souls (1932) protagonitzada per Charles Laughton, a The Island of Dr. Moreau (1977) amb Burt Lancaster i a The Island of Dr. Moreau (1996) amb Marlon Brando i Val Kilmer, versió caòtica però coneguda pel seu repartiment i controvèrsies durant el rodatge. A totes les versions, Moreau és representat com un home obsessionat, excèntric i perillós, capaç de desafiar les lleis naturals amb les seves experiències. La seva història és un advertiment sobre els límits de la ciència i la responsabilitat moral de l’home davant la vida.

Fu Manchú és un personatge de ficció creat per Sax Rohmer el 1913, conegut com un dels malvats més famosos de la literatura pulp i de la cultura popular del segle XX. És un científic criminal xinès, astut, maquiavèl·lic i mestre de les conspiracions, sovint presentat com el prototip del malvat oriental segons els estereotips occidentals de l’època. La seva figura ha estat molt controvertida pel seu caràcter racialment estereotipat. El personatge va tenir diverses adaptacions entre els anys 20 i 80, amb diferents actors i estils: The Mystery of Dr. Fu Manchu (1923), The Mask of Fu Manchu (1932) amb Boris Karloff, The Face of Fu Manchu (1965) amb Christopher Lee, The Brides of Fu Manchu (1966) i The Vengeance of Fu Manchu (1967) seqüeles protagonitzades també per Christopher Lee i altres films menors i telefilms. A totes elles, Fu Manchú és representat com un antagonista brillant i manipulator, capaç de conspirar a escala global, amb invents mortals i plans criminals que posen en risc el món. Tot i la seva popularitat, avui el personatge és vist com un producte dels prejudicis culturals de l’època, i la seva representació ha estat objecte de crítica pels estereotips racials.

Doctor No és un dels enemics més icònics de James Bond, i el primer antagonista principal de la sèrie cinematogràfica de 007. Va aparèixer inicialment a la novel·la homònima d'Ian Fleming (1958) i després a la pel·lícula Dr. No (1962), dirigida per Terence Young. El personatge és interpretat a la pantalla per Joseph Wiseman. Doctor No és un científic i criminal d’origen xinès-alemany, amb una gran intel·ligència i habilitats mecàniques excepcionals. Després de perdre les mans a causa d’un accident nuclear, les substitueix per pròtesis metàl·liques amb gran força, cosa que reforça el seu caràcter temible. Doctor No és el líder de l’organització SPECTRE, i el seu pla consisteix a sabotejar els projectes espacials nord-americans des de la seva illa secreta a Jamaica. El seu personatge combina l’aura de geni malvat amb el simbolisme de la Guerra Freda, en què la tecnologia i el poder personal es converteixen en armes de destrucció massiva. Malgrat el pas del temps, Doctor No continua sent un referent clàssic del gènere de l’espionatge i del cinema d’acció dels anys 60.

Dr. Slump és una sèrie de manga i anime japonesa creada per Akira Toriyama el 1980. Es tracta d’una comèdia de ciència-ficció que va marcar una generació de lectors i espectadors gràcies al seu humor absurd i els seus personatges entranyables. La història se centra en Senbei Norimaki, un científic excèntric que crea Arale Norimaki, un robot amb aspecte de nena capaç de fer coses extraordinàries i sovint absurdes. Ambientada al poble fictici de la Vil·la del Pingüí, la sèrie barreja invents estrafolaris, situacions còmiques i personatges excèntrics que interaccionen amb Arale i els seus invents. El manga va ser molt popular a principis dels anys 80 i va ser adaptat a anime, amb diverses sèries i especials que van consolidar Toriyama com un dels creadors més influents del manga modern, abans del seu èxit amb Bola de Drac. El personatge del Doctor Slump/Senbei Norimaki és representatiu del científic excèntric, creatiu i despistat, que serveix com a catalitzador de l’humor i la fantasia de la sèrie. La seva obra va influir en moltes comèdies de ciència-ficció posteriors i continua sent un referent clàssic de l’anime humorístic.

El doctor Richard Kimble és el protagonista de la sèrie El Fugitivo (The Fugitive), un clàssic de la televisió nord-americana creat per Roy Huggins i emès originalment entre 1963 i 1967 per la cadena ABC. Interpretat per David Janssen, Kimble és un cirurgià respectat acusat injustament d’assassinar la seva esposa. Tot i ser innocent, es converteix en un home fugitiu que ha d’escapar de la justícia mentre busca el veritable culpable. La sèrie combina el gènere de thriller, drama i misteri, amb episodis autònoms que mostren Kimble ajudant persones, resolent problemes mèdics o exposant injustícies, sempre perseguit pel detectiu obsessiu Gerard, interpretat per Barry Morse. Aquesta estructura va marcar un precedent en la televisió moderna: cada episodi aportava una història pròpia però mantenia l’arxiu de la trama general. El personatge de Kimble destaca per la seva intel·ligència, valentia i integritat moral. Com a metge, utilitza els seus coneixements científics per ajudar altres persones mentre lluita per demostrar la seva innocència. La seva figura ha esdevingut un arquetip del protagonista perseguit però just, i la sèrie és recordada com un dels grans èxits de la televisió dels anys 60, inspirant posteriorment pel·lícules, remakes i adaptacions modernes, com la protagonitzada per Harrison Ford (El fugitivo, 1993)

El doctor Peter Caine és el protagonista de la pel·lícula El hombre sin sombra (Hollow Man, 2020), dirigida per Paul Verhoeven. Encarnat per Kevin Bacon, el personatge és una reinterpretació moderna del clàssic de H.G. Wells L’home invisible, adaptada al cinema de terror i thriller contemporani. Peter Caine és un científic brillant, però tòxic en la seva relació personal. Tot i ser capaç de grans avenços tecnològics, com el desenvolupament d’una tecnologia que el fa invisible, el seu comportament abusiu i manipulador el converteix en una amenaça directa per la gent que l’envolta. Peter Caine representa així el científic megalòman modern, on la brillantor intel·lectual es combina amb la pertorbació moral, convertint-lo en un dels malvats més inquietants del cinema de thriller i terror recent. S’han fet multitud d’adaptacions d’aquesta novel·la, la més moderna de les quals ha estat El hombre invisible (2020).

El doctor Iuri Zhivago és el protagonista de la novel·la Doctor Zhivago (1957) de Borís Pasternak i de la seva famosa adaptació cinematogràfica Doctor Zhivago (1965), dirigida per David Lean i interpretada per Omar Sharif. Zhivago és metge i poeta, una figura profundament humanista atrapada enmig dels grans esdeveniments històrics de la Revolució Russa i la posterior guerra civil. El personatge representa l’individu sensible i lliure en un món sacsejat per la ideologia, la violència i els canvis polítics radicals. A través de la seva mirada, l’obra explora el conflicte entre la vida íntima (l’amor per Lara) i les forces implacables de la història, que condicionen el destí personal. A la pel·lícula de Lean, Zhivago és retratat com un home dividit entre el deure moral, l’amor i la fidelitat als seus principis, amb una posada en escena grandiosa i una banda sonora inoblidable de Maurice Jarre. El doctor Zhivago ha esdevingut un símbol del romanticisme tràgic i de la resistència de l’esperit humà davant la repressió i la deshumanització del segle XX.

Hannibal Lecter és un dels personatges més inquietants i fascinants de la història del cinema. Creat per l’escriptor Thomas Harris, és un psiquiatre brillant, refinat i caníbal, dotat d’una intel·ligència extraordinària i d’un carisma pertorbador. Tot i ser un assassí en sèrie, Lecter destaca per la seva cultura, educació exquisida i una moral pròpia que el converteix en un malvat absolutament singular. El personatge ha estat interpretat per diversos actors, però la seva presència cinematogràfica es concentra sobretot en quatre pel·lícules clau: Manhunter (1986), dirigida per Michael Mann, amb Brian Cox com a Lecter, El silenci dels anyells (1991), dirigida per Jonathan Demme, amb Anthony Hopkins com a protagonista, Hannibal (2001) de Ridley Scott i Red Dragon (2002) de Brett Ratner que també van ser protagonitzades per Hopkins. Al cinema, Hannibal Lecter s’ha convertit en l’arquetip del mal intel·ligent, un personatge que aterreix no tant per la violència, sinó per la seva capacitat de llegir i dominar la ment humana.

El doctor Leonard “Bones” McCoy és un dels personatges més estimats de l’univers Star Trek. Creat per Gene Roddenberry, és el metge en cap de l’USS Enterprise i apareix per primera vegada a la sèrie original (Star Trek, 1966–1969). Va ser interpretat de manera icònica per DeForest Kelley, i posteriorment per Karl Urban a la trilogia cinematogràfica iniciada el 2009. McCoy és conegut pel seu caràcter irascible, irònic i profundament humà, sovint en contrast amb la lògica freda de Spock i l’esperit aventurer del capità James T. Kirk. Aquest triangle de personalitats —emoció, raó i decisió— és un dels pilars dramàtics de Star Trek. McCoy representa la veu de la consciència, posant sempre l’ètica i la compassió per davant de la tecnologia o les ordres estrictes. Com a metge, McCoy simbolitza la confiança en el progrés científic sense perdre la humanitat. Tot i treballar amb tecnologies mèdiques avançades, manté una actitud escèptica davant els excessos del progrés i defensa la dignitat de cada vida. Les seves frases sarcàstiques i el seu profund sentit moral l’han convertit en un personatge clau i molt estimat, essencial per entendre l’ànima humanista de Star Trek.

Silvestre Tornassol és un dels personatges més entranyables i memorables de l’univers de Les aventures de Tintín, creat per Hergé. Apareix per primera vegada a El tresor de Rackham el Roig (1943) i esdevé ràpidament una figura clau de la sèrie. Tornassol és un científic brillant però excèntric, gairebé sempre representat com a sord, fet que provoca constants malentesos còmics. Aquesta sordesa no és només un recurs humorístic, sinó que defineix el seu caràcter: viu parcialment desconnectat del món quotidià, immers en les seves idees i investigacions. Tot i el seu aire despistat, és un geni de la física, la química i l’enginyeria, responsable d’invents tan destacats com el submarí en forma de tauró, el pèndol explorador o el coet lunar que porta Tintín a la Lluna. Narrativament, Tornassol representa el científic humanista, obsessionat pel progrés però profundament pacífic i sensible. A L’afer Tornassol esdevé el centre d’una trama de Guerra Freda, mostrant el perill que el coneixement científic sigui utilitzat amb finalitats militars. En aquest sentit, Hergé el converteix en una figura tràgica i admirable alhora. Silvestre Tornassol és, doncs, molt més que un secundari còmic: és el símbol del savi despistat, capaç de canviar el món amb les seves idees mentre sembla completament aliè al soroll que l’envolta.

Van Helsing és un dels grans caçadors de monstres de la cultura popular, creat per Bram Stoker a la novel·la Drácula (1897). Metge, científic i erudit en ocultisme, el professor Abraham Van Helsing representa la lluita de la raó i el coneixement contra les forces del mal sobrenatural, especialment els vampirs. El personatge ha tingut una presència molt destacada al cinema, amb interpretacions i enfocaments molt diversos: Dracula (1931), de Tod Browning on Edward Van Sloan encarna a Van Helsing, diverses pel·lícules de l’anomenat Cinema Hammer (anys 50–70), interpretat per Peter Cushing, Drácula de Bran Stoker (1992), de Francis Ford Coppola amb Anthony Hopkins i Van Helsing (2004), de Stephen Sommers amb Hugh Jackman, pel·lícula on Van Helsing es transforma en un caçador de monstres estil blockbuster, allunyat del savi clàssic i proper a l’heroi d’acció contemporani. Al cinema, Van Helsing ha evolucionat del científic erudit al guerrer mític, però sempre ha mantingut el seu paper essencial: ser l’home que s’atreveix a plantar cara a la foscor amb coneixement, coratge i determinació.