El gènere d’investigació i detectivesc ha estat molt prolífic en la literatura, en les pel·lícules i en les sèries de televisió. En moltes ocasions els protagonistes fan ús de les seves armes o els seus punys per atrapar als malfactors, després de desesperades persecucions o sagnants tirotejos, però avui no parlarem d’aquests casos. Volem referir-nos a aquells investigadors més astuts, aquells que la seva primera i essencial eina és el cervell i que l’utilitzen de manera intel·ligent per a resoldre les seves investigacions. A continuació et mostro els 11 casos més top segons el meu criteri...

Sherlock Holmes. El primer lloc d’aquesta selecció l’ocupa l’investigador deductiu per excel·lencia: Sherlock Holmes, el detectiu que amb un hàbil ús de la lògica i sempre comptant amb la col·laboració del seu amic i biògraf, l’inseparable doctor John Watson, resol els casos més foscos en plena època victoriana. 
El personatge va néixer de la ploma de l’escriptor i metge escocès Sir Arthur Conan Doyle. Va aparèixer per primer cop en una narració publicada l’any 1887 i des d’aleshores va protagonitzar quatre novel·les i 56 històries curtes al llarg de prop de 40 anys, temps més que suficient perquè Holmes es llaurés una fama que l’ha portat a ser protagonista de multitud de pel·lícules, des del cine mut, l’any 1900, fins a l’actualitat. Al llarg dels anys ha estat interpretat per una gran varietat d’actors, entre els quals destaquen Basil Rathbone, Vasily Livanov, Peter Cushing, Christopher Lee, Christopher Plummer, Ian Richardson, Matt Frewer o la versió més lliure de Robert Downey Jr., sense comptar amb les versions televisives. La seva llegenda no morirà mai!



Hercule Poirot. Detectiu retirat que és descrit pel seu company, el capità Arthur Hastings, com un homenet de vestimenta pintoresca que havia estat en el seu temps un dels membres més famosos de la policia belga. Poirot sempre es vanagloria de fer servir prou eficientment les seves petites cèl·lules grises. Posa especial atenció en l’estudi de la naturalesa humana per a treure’n conclusions que el porten a resoldre els casos, davant la desconfiada i incrèdula mirada d’Scotland Yard. Desconfia sempre de les pistes massa evidents i, en canvi, posa la seva atenció en detalls insignificants que acaben resultant claus. Va arribar a Anglaterra com a refugiat de la Primera Guerra Mundial i ja no ha marxat, actuant des de llavors com a detectiu privat. Té bones maneres i parla un anglès perfecte, tot i que intercala paraules en francès com Mon ami o Précisément i quan es posa nerviós deixa anar alguna expressió en el seu idioma. 
Aquest fictici personatge és obra de la creativa ment de l’escriptora Agatha Christie. Protagonitza 33 novel·les i 50 relats curts, publicats entre 1920 i 1975 i ha estat interpretat, tant a la pantalla gran com a la televisió, per Albert Finney, Peter Ustinov, Ian Holm, Tony Randall, Alfred Molina, David Suchet, John Malkovich i Kenneth Branagh, entre altres actors.



Jane Marple. Aquesta entranyable dona, coneguda com a Miss Marple, és una mestra soltera, ja jubilada, que viu en un petit poble anomenat Saint Mary Mead, situat a Anglaterra, i des d’allí no pot evitar intervenir en els misteris més variats, actuant com a detectiva aficionada, fent ús de la seva gran capacitat d’observació i del coneixement que té del seu poble i de les seves gents. Aficionada a la jardineria, sabem d’ella que és una persona optimista, idealista i amant de qualsevol misteri que li passi per davant, sempre recorda a la gent la saviesa que només s’obté amb el pas dels anys. Si podem destacar una frase seva, aquesta seria: la gent és igual a totes bandes.
Jane Marple és un altre dels personatges mítics d’Agatha Cristie, apareguda per primer cop el 1930, a la novel·la Assassinat a la rectoria (malgrat que anteriorment ja s’havia donat a conèixer en el relat curt The Tuesday Night Club el 1927), va protagonitzar diverses històries fins a l’any 1940, a l’obra Un crim adormit. Tot plegat la podem trobar en 13 novel·les i 20 relats curts. Ha estat portada a la pantalla en diverses ocasions. Margaret Rutherford, Angela Lansbury, Ita Ever, Gracie Fields, Inge Langen, Helen Hayes, Joan Hickson, Geraldine McEwan, Julia McKenzie són algunes de les actrius que li han donat vida, tant al cine com a la televisió.



Frank Columbo. Columbo (Colombo a la televisió espanyola) és un tinent de policia del departament d’homicidis de Los Angeles d’origen italià. Sempre vesteix una vella gavardina atrotinada i es desplaça amb el seu antic Peugeot 403 Gran Luxe Cabriolé. De vegades va acompanyat del seu gos, un basset hound, un animal amb un olfacte terriblement desenvolupat... tant com l’instint de Columbo per a detectar incoherències en algun testimoni o dades inconnexes que no acaben de lligar. Sovint parla de la seva dona, però mai no l’arribem a conèixer. Un altre tret característic és que mai no porta pistola ni recorre a la violència física. La seva arma secreta és la insistència: en té prou amb seguir persistentment al seu sospitós, amb aire despistat, demanant sempre un aclariment d’alguna cosa que no li acaba de lligar, estrenyent així a poc a poc el seu cercle, fins aconseguir la seva confessió. 
Columbo és una sèrie que va comptar amb dos episodis pilot els anys 1968 i 1971 i, posteriorment, va emetre’s regularment des de l’any 1971 al 1978 i esporàdicament entre el 1989 i el 2003 amb un total de 69 episodis. La sèrie va ser creada per Richard Levinson i William Link i va ser protagonitzada per Peter Falk. 



Jessica Beatrice Fletcher. El personatge de ficció conegut com a Jessica Fletcher va anar, de petita, en una escola de monges i més tard, a la universitat, va estudiar filologia anglesa i literatura de misteri. Quan la coneixem ja és la vídua de Frank Fletcher i aquest fet va transformar la seva vida. Fins aquell moment exercia de professora de llengua anglesa, però a partir d’aquell moment va decidir dedicar-se a escriure novel·les de misteri amb un èxit tal que algunes de les seves obres es converteixen en best-sellers. Viu al poble de Cabot Cove, a la costa de Maine (Nova Anglaterra), tot i que l’any 1991 decideix deixar el seu poble per anar a viure a Nova York. Destaca el seu sentit de l’humor i la seva privilegiada intel·ligència que fa servir sovint en els seus viatges, quan es topa amb algun crim: mai no es deixa cap misteri sense resoldre.
El personatge de Fletcher va ser creat per a la sèrie de televisió S’ha escrit un crim (Murder, she wrote) i és interpretat per Angela Lansbury. La sèrie va emetre’s entre els anys 1984 i 1996 al llarg de 264 capítols i ha estat reposada en diverses ocasions. Més tard es van fer diverses pel·lícules. Salta a la vista que aquest personatge està clarament inspirat en la Miss Marple d’Agatha Cristhie, però el carisma de Lansbury la va diferenciar d’ella.



Mark Sloan. I no deixem als detectius aficionats, perquè ara ens toca parlar de Mark Sloan, un prestigiós metge, cap de medicina interna del General Community Hospital de Los Angeles, que sovint treballa com a consultor per a la policia, ja que difícilment es resisteix a un bon misteri. Generalment, treballa plegat amb el seu fill, el detectiu Steve Sloan i en col·laboració amb la doctora forense Amanda Bentley i el doctor Jack Stewart, que més tard serà substituït pel doctor resident Jesse Travis. Els casos arriben per alguna consulta del seu fill, per algun cas que ingressa a l’hospital o bé per part d’amics o familiars del protagonista.
El personatge va ser creat pensant especialment en Dick Van Dyke dins d’una sèrie titulada Diagnóstico asesinato. Pel paper de Steve Sloan, el fill del doctor, van triar a Barry Van Dyke, el fill de Dick a la vida real. Després d’un episodi pilot, la sèrie va emetre’s de 1993 a 2001 al llarg de 8 temporades amb un total de 178 episodis i 5 pel·lícules. La sèrie ha anat reprogramant-se periòdicament en diversos canals televisius.



C. Auguste Dupin. Dupin viu a París amb un amic. És anomenat Chevalier Auguste Dupin, la qual cosa indica que pertany a la Légion d'honneur, que és la distinció francesa més elevada atorgada pels mèrits al servei de la nació. Sabem d’ell que és un apassionat dels enigmes, les endevinalles i els jeroglífics. S’ha posat en diverses ocasions a resoldre crims i per fer-ho es posa dins la ment del criminal. Llavors utilitza una barreja de lògica científica i creativitat, habilitats que li permeten observar allò que ningú veu.
Dupin és considerat el primer detectiu de la història i és vist com el precursor de Sherlock Holmes i d’Hercule Poirot. És una creació d’Edgar Allan Poe i hi apareix en tres dels seus relats: Els crims de la Rue Morgue (1841), El misteri de Marie Rogêt (1842) i La carta robada (1844). Aquests escrits son considerats els primers relats detectivescos de la història i, per tant, representen l’inici de tot un gènere literari. Han estat portats al cine en diverses ocasions, sobretot Els crims de la Rue Morgue, però sempre en versions molt lliures. 

Philip Marlowe. Marlowe és un detectiu privat que treballa a Los Angeles amb una ment racional i deductiva. Li agrada jugar als escacs així com la lectura de poesia i de filosofia. Té una visió cínica de la societat en la qual habita, però no per això ha perdut el seu idealisme, que manté sovint ocult sota l’aparença d’home dur. En una ocasió (El llarg adéu, 1953) ell mateix es defineix de la següent manera: Soc un investigador privat amb llicència i porto ja algun temps en aquest treball. Tinc quelcom de llop solitari, no estic casat, ja no soc un jovenet i no tinc diners. He estat a la presó més d’una vegada i no m’ocupo de casos de divorci. M’agrada el whisky i les dones, els escacs i algunes coses més. Els policies no em tenen gaire estima, però em porto bé amb un parell d’ells. Soc de Califòrnia, nascut a Santa Rosa, pares morts, ni germans ni germanes i quan acabin amb mi en un carreró fosc, si és que succeeix, com li pot passar a qualsevol persona del meu ofici, i a moltes altres de qualsevol ofici (...) ningú tindrà la sensació que, de sobte, a la seva vida li falta el terra. 
Sorgit de la ment de l’escriptor Raymond Chandler, apareix per primer cop, com a personatge secundari a la novel·la El confident (Finger Man, 1934), però tot seguit passa a protagonitzar la seva primera història, El somni etern (The Big Sleep, 1939), donant forma a un personatge cridat a liderar l'anomenada novel·la negra de la seva època. Després van arribar set novel·les més: Adeu, nena (Farewell, My Lovely, 1940), La finestra alta (The High Window, 1942), La dama del llac (The Lady in the Lake,1943), La germana petita (The Little Sister, 1949), El llarg adeu (The Long Goodbye, 1953), Playback (1958) i El llapis (The Pencil, 1958). Marlowe ha estat portat al cinema en diverses ocasions i l’han interpretat actors tan diversos com Humphrey Bogart, George Montgomery, Robert Mitchum, Elliot Gould, Danny Glover, James Caan i James Garner entre d’altres.



Guillem de Baskerville. Guillem de Baskerville és un frare franciscà del segle XIV de ment oberta, àgil i de gran perspicàcia. És una persona humil i ha estat instruït en diversos corrents filosòfics. És metòdic en l’observació dels detalls i a les seves investigacions fa servir un principi que serà comú a Sherlok Holmes: un cop descartat l’impossible, el que queda, per improbable que sembli, ha de ser la veritat. Sovint esmenta a Guillem d’Ockham, contemporani seu, i el seu principi de la Navalla d’Ockham, que promulga que, davant de diverses solucions a un mateix problema, la solució més simple sempre serà la més correcta.
Guillem de Baskerville és un personatge de ficció creat per Umberto Eco a la seva novel·la El nom de la rosa, publicada el 1980. Malgrat que el personatge només surt en aquesta obra, va calar profundament en el nostre Olimp de personatges memorables, gràcies al rotund èxit d’aquest llibre i la posterior gran acollida que va tenir la pel·lícula del mateix títol estrenada el 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud i on Sean Connery encarna al frare protagonista.

Els germans Hardy i Nancy Drew. Nancy Drew és una noia jove. Quan la coneixem té 16 anys i viu a River Heights  (Utah). Va perdre la mare de molt petita així que viu sola amb el seu pare, l’advocat Carson Drew, i passa tot el seu temps lliure resolent tots els misteris amb els quals es topa: alguns d’ells apareixen casualment davant seu i d’altres són derivats dels casos del seu pare. Per complicat que sigui el cas en què intervé mai no accepta cap compensació econòmica. A l’escola, Nancy havia estudiat psicologia i s’havia interessat pel poder de la suggestió. A banda, sempre havia mostrat una gran facilitat per a la pràctica de tota mena d’esports. 
Per la seva banda, els germans Hardy, en Frank i en Joe, viuen al poble costaner de Bayport. Frank és el més gran, té 18 anys i és el més seriós i racional. Joe és el germà petit, té 17 anys i es mostra més impulsiu i emocional. El pare, Fenton Hardy, és un exagent del FBI que ara fa de detectiu. Els dos germans han estat entrenats pel pare i sovint tenen accés a eines d’investigació. De fet, en moltes històries són contractats per resoldre casos que ni la policia pot resoldre. Frank i Joe combinen els seus estudis amb la seva passió per resoldre crims i misteris.
Els germans Hardy i Nancy Drew es coneixen i junts han treballat en la resolució d’alguns misteris. Quan això passa uneixen la lògica de Frank, la intuïció de Nancy i la valentia de Joe.
Tots ells van ser creats originalment per l'escriptor Edward Stratemeyer (fundador de l’Stratemeyer Syndicate) i els llibres van ser publicats amb el pseudònim col·lectiu Franklin W. Dixon, nom sota el què s’amaguen diversos autors que han escrit llibres de la sèrie al llarg dels anys i de la qual s’han venut 70 milions de còpies a tot el món. Van veure la llum per primer cop als anys 30 i des d’aleshores s’han mantingut vius, han patit diverses adaptacions amb el pas del temps i sobre ells s’han fet pel·lícules i sèries de televisió.



Ellery Queen. Ellery Queen és un escriptor de novel·les de misteri que col·labora sovint amb el seu pare, l'inspector Richard Queen del Departament de Policia de Nova York, per resoldre crims complicats. Ellery és un detectiu amateur intel·ligent, meticulós i d'una lògica implacable. Sovint els seus casos tenen una estructura clàssica de puzzle o enigma, i en molts llibres s’inclou una pausa on el narrador convida el lector a resoldre el cas abans de revelar la solució.
Frederic Dannay (nascut com Daniel Nathan) i Manfred B. Lee (nascut com Manford Lepofsky), cosins novaiorquesos d’origen jueu, van crear Ellery Queen el 1929. El primer llibre que van publicar junts va ser The Roman Hat Mystery (1929). La seva fórmula combinava enigmàtiques trames detectivesques amb una narrativa clara i lògica. Dannay s'encarregava majoritàriament dels arguments i les idees, mentre que Lee es dedicava a l’escriptura pròpiament dita. 
Entre les novel·les més conegudes de la sèrie Ellery Queen trobem: The Roman Hat Mystery (1929), The Greek Coffin Mystery (1932), The Egyptian Cross Mystery (1932), The Chinese Orange Mystery (1934), Calamity Town (1942) i Ten Days' Wonder (1948). A més de les novel·les, també van escriure relats curts, van editar antologies i van dirigir la revista Ellery Queen’s Mystery Magazine (fundada el 1941), que encara es publica avui dia.
Ellery Queen ha estat portat el cine en diverses ocasions, i també en sèries de televisió, la més popular de les quals va ser Ellery Queen , emesa el 1975-1976 amb un total de 22 episodis. Era protagonitzada per Jim Hutton i es caracteritzava perquè el detectiu es dirigia directament a la càmera abans de la resolució, convidant el públic a endevinar qui era el culpable. 
La sèrie va ser creada per William Link i Richard Levinson, els mateixos responsables de Columbo.