Judith Olivia Dench va néixer a York el  9 de desembre de 1934, en una família que havia abraçat la religió quàquera.

Dench va tenir el seu primer contacte amb el teatre gràcies als seus pares. El seu pare era metge de capçalera del teatre de York i la seva mare va treballar-hi com encarregada de vestuari i ocasionalment van tenir alguns actors com a hostes a casa seva. No és d’estranyar, doncs, que la petita Dench anés entrant, a poc a poc, en el món del teatre. Inicialment, es va formar com a dissenyadora d’escenografia, però quan el seu germà Jeff va assistir a la Central School of Discurs and Drama de Londres a ella li va entrar el cuquet i va aconseguir se admesa ella també. Durant aquells anys, va ser companya de Vanessa Redgrave i va graduar-se finalment amb un diploma llorejat en drama, amb quatre distincions a l’exercici interpretatiu, una d’elles una medalla en qualitat d’estudiant excepcional.

Es va estrenar ni més ni menys que en el paper d’Ophelia del Hamlet de William Shakespeare a Liverpool, l’any 1957.

L’any 1961 es va unir a la Royal Shakespeare Company i amb aquesta companyia va participar en nombroses obres tant a Stratford-upon-Avon com a Londres al llarg de les dues dècades següents. La seva dedicació d’aquells anys, gairebé exclusiva als escenaris, li va valdre ser considerada, al Regne Unit, com una de les principals actrius britàniques de la postguerra.

L’any 1964 va estrenar-se a la pantalla gran a la pel·lícula de Charles Crichton El tercer secreto, en un modest paper secundari, i tornaria a aparèixer en papers secundaris en altres treballs.

L’any 1988 va rebre el distintiu de Dame de l'imperi britànic per la seva aportació al teatre britànic.

Curiosament, una actriu de la seva talla i especialitzada, a més, en papers shakespearians, va adquirir relleu internacionalment amb un paper totalment fora del seu registre habitual: el paper de M, la cap de l’MI6 i superior directe de l’agent secret més famós de tots els temps: James Bond. Va aparèixer per primer cop a GoldenEye (1995) i va repetir paper en set ocasions més: El mañana nunca muere (1997), El mundo nunca es suficiente (1999), Muere otro dia (2002), Casino Royale (2006), Quantum of Solace (2008), Skyfall (2012) i Spectre (2015), compartint pantalla amb el Bond interpretat per Pierce Brosnan i amb ‘encarnat per Daniel Craig. Molt possiblement la tria d’una dona per interpretar per primer cop el paper de la cap de l’MI6 va estar motivat al fet que just l’any 1992 Stella Rimington va ser nomenada cap de l’MI5. Un fet remarcable és que quan Dench va interpretar aquest paper per primer cop a GoldenEye, ja superava els 60 anys i, malgrat la seva intensa carrera teatral aquesta era la seva cinquena pel·lícula.

A partir d’aquest moment van arribar els seus grans papers al cine que l'han fet mereixedora de set candidatures als premis Oscar, aconseguint-ne un per al seu paper a Shakespeare in Love, sis BAFTA, quatre BAFTA televisius, set Olivier, dos premis del Sindicat d’Actors, dos Globus d’Or i un Tony.

Dench va casar-se l’any 1971 amb l’actor Michael Williams i van mantenir la seva relació fins a la mort d’ell, per un càncer de pulmó, l’any 2001. Fruit d’aquest matrimoni van tenir una única filla, la Finty Williams, nascuda el 1972 i que també s’ha convertit en actriu.

Actualment, Dench manté una relació amb David Mills des de 2010. En una entrevista que l’actriu va concedir a The Times va declarar que estava convençuda que mai no tornaria a trobar l’amor després de la mort del seu marit i que ni tan sols estava preparada per fer-ho. Es van conèixer a la inauguració d’un nou recinte per a esquirols al British Wildlife Center, del qual en Mills n’és fundador i director, i després tot va anar produint-se de manera gradual.

A començaments de 2012, Dench va fer públic que patia una degeneració macular en un dels seus ulls, afecció que la va portar el 2024 a anunciar que es retirava del món de la interpretació, a causa del deteriorament visual que ja havia patit i que l’impedia llegir els guions.

L’actriu ha estat tutora del centre educatiu American Shakespeare Center, així com és una de les mecenes del Shakespeare Schools Festival, una organització sense ànim de lucre, orientada a nens i nenes, per a la promoció de l’obra de Shakespeare. La seva passió per aquest gran autor la va portar a ser padrina d’altres projectes com el Shakespeare North, a la ciutat de Prescot. En un altre ordre de coses, l’any 2014 va ser una de les 200 personalitats que van signar una carta oberta sol·licitant la realització d’un referèndum sobre la independència d’Escòcia.

Com a darrera curiositat, Judi Dench va estrenar-se en el món dels tatuatges als 81 anys, amb un tattoo petit i discret a la part interna del canell esquerre amb una inscripció que defineix molt bé la seva filosofia de vida: Carpe Diem.
 

Shakespeare in Love (1998). Pel·lícula britànico-nord-americana dirigida per John Madden i escrita per Marc Norman i Tom Stoppard. És una comèdia romàntica que imagina una història d’amor fictícia en la vida del famós dramaturg William Shakespeare, mentre escriu una de les seves obres més icòniques, Romeu i Julieta.
L’acció té lloc a l’Anglaterra isabelina, a finals del segle XVI. William Shakespeare (Joseph Fiennes) és un jove dramaturg que travessa una crisi creativa. Ha promès una nova obra, Romeu i Ethel, la filla del pirata, però no aconsegueix escriure-la. Tot canvia quan coneix Viola de Lesseps (Gwyneth Paltrow), una jove noble que somia en ser actriu, malgrat que en aquella època les dones no podien actuar als escenaris.
Viola es disfressa d’home per aconseguir un paper a l’obra de Shakespeare, i el dramaturg, sense saber-ho al principi, s’enamora d’ella. A mesura que la seva relació avança, Shakespeare es veu inspirat per aquest amor i transforma la seva obra en Romeu i Julieta, una tragèdia d’amants desafortunats. No obstant això, Viola està promesa a un altre home per un matrimoni de conveniència, la qual cosa posa en perill la seva relació. Judi Dench encarna la Reina Isabel I.
La pel·lícula va ser un gran èxit tant de crítica com de públic. Va guanyar 7 premis Oscar: Millor pel·lícula, Millor actriu (Gwyneth Paltrow), Millor actriu secundària (Judi Dench), Millor guió original, Millor direcció artística, Millor disseny de vestuari i Millor banda sonora. També va ser nominada en altres categories importants, com millor director i millor actor principal.

Té con Mussolini (Tea with Mussolini, 1999). Pel·lícula italo-britànica dirigida per Franco Zeffirelli. Es tracta d'un drama semiautobiogràfic basat en la infantesa del mateix director a la Florència dels anys 30 i 40, en ple ascens del feixisme a Itàlia.
La història segueix Luca Innocenti, un noi italià orfe de mare que és criat per un grup d'angleses expatriades a Florència. Aquestes dones, amants de la cultura i de les arts, són liderades per la carismàtica Lady Hester Random (Maggie Smith), la vídua d'un ambaixador britànic. També hi ha Mary Wallace (Joan Plowright), qui es preocupa més directament de l'educació del noi, i altres dames com Arabella (Judi Dench), una apassionada de l'art, i Georgie (Lily Tomlin), una americana excèntrica i independent.
Amb l'ascens del feixisme i la Segona Guerra Mundial a l'horitzó, aquestes dones es troben atrapades en un context polític cada cop més hostil. Tot i que al principi creuen en les bones intencions de Mussolini, ben aviat són empresonades en un camp d'internament per estrangeres. La seva situació es complica encara més quan Itàlia entra en guerra contra el Regne Unit. Paral·lelament, Luca, ara adolescent, intenta ajudar-les i descobrir el seu propi camí enmig del conflicte.

Iris (2001). Richard Eyre va dirigir aquesta pel·lícula biogràfica centrada en la història de la brillant escriptora anglesa Iris Murdoch, interpretada a la seva joventut per Kate Winslet i en edat avançada per Judi Dench, i l’extraordinària relació que va mantenir amb el seu marit, en John Bayley, interpretat per Hugh Bonneville i Jim Broadbent respectivament, en un matrimoni de 40 anys en el que van unir les seves carreres i les seves vides, superant plegats les penúries del destí fins a enfrontar-se plegats a la malaltia de l’Alzheimer que va patir l'Iris en els seus darrers anys.
Curiosament, Kate Winslet i Judi Dench van ser nominades a l’Oscar per interpretar el mateix personatge, a la mateixa pel·lícula, a edats diferents.
El guió de la pel·lícula està basat en un llibre escrit per John Bayley sobre la relació amb la seva dona i com van afrontar la cruel malaltia.



Diario de un escándalo (Notes on a Scandal, 2006). Pel·lícula britànica dirigida per Richard Eyre, basada en la novel·la homònima de Zoë Heller. És protagonitzada per Judi Dench i Cate Blanchett, i compta amb un guió de Patrick Marber. La pel·lícula és un intens thriller psicològic que explora temes com la solitud, l’obsessió i la manipulació.
La història gira al voltant de Barbara Covett (Judi Dench), una mestra veterana d’una escola secundària londinenca que viu sola i manté un diari on aboca els seus pensaments. Quan arriba a l’escola una nova professora d’art, Sheba Hart (Cate Blanchett), Barbara s’hi sent atreta i comença a desenvolupar una amistat amb ella.
Tot canvia quan Barbara descobreix que Sheba està mantenint una relació il·lícita amb un dels seus alumnes adolescents. En lloc de denunciar-la immediatament, Barbara utilitza aquesta informació per guanyar poder sobre Sheba i mantenir-la sota el seu control.
La pel·lícula també compta amb Bill Nighy en el paper de Richard Hart, marit de Sheba.
L'obra va rebre crítiques excel·lents, especialment per les interpretacions de Judi Dench i Cate Blanchett, que van ser nominades als Premis Oscar (Dench com a millor actriu i Blanchett com a actriu secundària). També va rebre nominacions als BAFTA i als Globus d’Or.



Philomena (2013). Pel·lícula britànica dirigida per Stephen Frears i protagonitzada per Judi Dench i Steve Coogan. El film es basa en el llibre The Lost Child of Philomena Lee de Martin Sixsmith, que narra una història real.
La pel·lícula segueix Philomena Lee (Judi Dench), una dona irlandesa gran que, quan era jove, va ser enviada a un convent després de quedar embarassada fora del matrimoni. Al convent, les monges la van obligar a donar el seu fill en adopció als Estats Units sense el seu consentiment.
Després de dècades de silenci, Philomena decideix buscar el seu fill. Amb l'ajuda de Martin Sixsmith (Steve Coogan), un periodista escèptic i cínic, emprèn un viatge emocional per descobrir la veritat sobre el seu fill perdut.
L’obra va ser molt ben rebuda per la crítica i va rebre quatre nominacions als Premis Oscar, incloent-hi Millor Pel·lícula i Millor Actriu per Judi Dench. També va guanyar diversos premis BAFTA i va ser un èxit de taquilla.



La reina Víctoria i Abdul (Victoria & Abdul, 2017). Pel·lícula britànica dirigida per Stephen Frears i protagonitzada per Judi Dench i Ali Fazal. Està basada en el llibre Victoria & Abdul: The True Story of the Queen’s Closest Confidant de Shrabani Basu, que narra la relació real entre la reina Victòria i el seu servent indi Abdul Karim.
La història transcorre a finals del segle XIX, quan Abdul Karim, un jove funcionari indi, és enviat a Anglaterra per participar en el Jubileu d’Or de la reina Victòria (Judi Dench). Malgrat la diferència de classes i la resistència de la cort reial, Abdul guanya ràpidament el favor de la reina, que el converteix en el seu confident i mestre d'urdú. Aquesta amistat provoca el malestar de la família reial i de l'entorn de la monarca, que veuen amb recel la influència del servent.
A mesura que la relació es desenvolupa, la reina, que se sent sola i aclaparada pel seu càrrec, troba en Abdul una font de suport i aprèn sobre la cultura índia, mentre ell experimenta la complexitat de la política i el racisme dins la cort britànica.
La pel·lícula tracta temes com el colonialisme britànic, el racisme i les tensions polítiques de l'època victoriana. També posa de manifest la humanitat de la reina Victòria i la seva voluntat de desafiar les convencions socials establertes.
Judi Dench torna a interpretar la reina Victòria després d'haver-ho fet a Mrs. Brown (1997), un altre film que mostra una amistat inesperada de la monarca, en aquell cas amb el seu servent escocès John Brown.
Victoria & Abdul va ser nominada a diversos premis, incloent-hi dues nominacions als Oscar (Millor Vestuari i Millor Maquillatge i Perruqueria).



Assassinat a l’Orient Express (2017). Novel·la detectivesca de l'escriptora britànica Agatha Christie, protagonitzada per un dels seus personatges estrella, l’Hèrcules Poirot, que va ser publicada l’1 de gener de 1934. L’any 2017, Kenneth Branagh va decidir dirigir una versió pròpia i al mateix temps encarnar a Poirot. Va voler dotar a la pel·lícula d’espectaculars imatges i per reforçar-les va repetir l’experiència practicada a Hamlet i filmar-la en 65 mm. També va voler comptar amb un esplendorós repartiment i només cal donar un cop d’ull al seu cast per constatar que, sens dubte, ho va aconseguir.
La història ens situa a dalt del llegendari tren Orient Express que unia, en un llarg recorregut, París i Istambul. Al llarg d’un d’aquests viatges, en el que es troba el detectiu belga Hèrcules Poirot, es produeix un assassinat aparentment inexplicable, però el sagaç investigador anirà unint peces i descobrint que tots els passatgers d’aquell vagó amagaven part dels seus passats i tenien causes per les quals voler la mort del difunt.
Un personatge que tenia un especial interès en què fos interpretat per alguna actriu mundialment famosa era el de Caroline Hubbard. Va proposar-li el paper a Angelina Jolie, però diversos desacords ho van fer impossible. També va tantejar a Charlize Theron però finalment, va decantar-se per Michelle Pfeiffer.
Hi havia també un personatge suec de la novel·la original, anomenat Greta Ohlsson, que a la versió de Branagh va ser substituït per un personatge d’origen espanyol anomenat Pilar Estravados –nom extret d’una altra novel·la d’Agatha Christie– que va ser interpretat per Penélope Cruz.
Va comptar, entre molts d’altres, amb Johnny Depp per a interpretar al malvat Edward Ratchett, amb Daisy Ridley –que venia d’encarnar a Rey a la saga d’Star Wars– per a posar-se a la pell de Miss Mary Debenham, amb un dels actors fetitxe de  Branagh Derek Jacobi com a Edward Henry Masterman, amb la també habitual Judi Dench donant vida a la princesa Dragomiroff, una aristòcrata russa elegant i sofisticada, amb Willem Dafoe com a Gerhrard Hardman... un autèntic repartiment de luxe.



La espia roja (Red Joan, 2018). Pel·lícula britànica dirigida per Trevor Nunn i protagonitzada per Judi Dench i Sophie Cookson. Està inspirada en la història real de Melita Norwood, una científica britànica que va espiar per a la Unió Soviètica durant la Guerra Freda.
La pel·lícula segueix Joan Stanley, una anciana britànica (Judi Dench) que és detinguda per l’MI5 sota l’acusació d’haver estat una espia soviètica durant dècades. A través de flashbacks, es reconstrueix la seva vida des dels anys 30 i 40, quan era una brillant estudiant de física a Cambridge i es va veure involucrada en el món de l’espionatge (Sophie Cookson interpreta a la Joan de jove).
Durant la Segona Guerra Mundial, Joan treballa en un projecte d'armament nuclear britànic i, per principis, acaba passant informació clau als soviètics, ajudant-los a desenvolupar la seva pròpia bomba atòmica. La seva motivació no és la traïció al seu país, sinó la creença que l'equilibri de poder entre les potències podria evitar una guerra nuclear.
Tot i que la pel·lícula es presenta com una ficció basada en fets reals, està inspirada en Melita Norwood, una treballadora britànica que va espiar per a l’URSS durant gairebé 40 anys i no va ser descoberta fins als 87 anys.



Último acto (All Is True, 2018). Pel·lícula britànica dirigida i protagonitzada per Kenneth Branagh en el paper de William Shakespeare. El film se centra en els últims anys de vida del dramaturg després de la destrucció del Globe Theatre el 1613, quan es retira a la seva ciutat natal, Stratford-upon-Avon.
Després de l'incendi del Globe Theatre, Shakespeare torna a casa per viure amb la seva esposa Anne Hathaway (Judi Dench) i les seves filles. El film explora la relació de l'autor amb la seva família i els remordiments que arrossega, especialment per la mort del seu fill Hamnet, qui va morir amb només 11 anys. A mesura que intenta reconciliar-se amb el seu passat, s'enfronta a les tensions familiars i a la seva pròpia mortalitat.
Último acto és una reflexió íntima sobre la vida d'un dels escriptors més grans de la història, presentant-lo en la seva faceta més humana i vulnerable. La pel·lícula es caracteritza per una cinematografia elegant, una posada en escena austera i un fort enfocament en el drama familiar. El títol original del film fa referència a una altra denominació de l’obra Enric VIII, una de les últimes peces escrites per Shakespeare.

Las hijas del Tercer Reich (Six Minutes to Midnight, 2020). Pel·lícula britànica dirigida per Andy Goddard.
L'acció se situa a l'estiu de 1939, poc abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial. Thomas Miller (Eddie Izzard), és un professor d'anglès que accepta una plaça a l'Augusta-Victoria College, una escola exclusiva a la costa sud d'Anglaterra. Aquest centre educatiu acull les filles de destacats oficials nazis, enviades allà per aprendre anglès i actuar com a futures ambaixadores del règim.
Sota la supervisió de la directora, Miss Rocholl (Judi Dench), i la seva assistent Ilse Keller (Carla Juri), les alumnes practiquen anglès i aprenen a representar l'ideal de la dona alemanya.
La pel·lícula es basa en fets reals relacionats amb l'Augusta Victoria College, una escola situada a Bexhill-on-Sea, Anglaterra, que durant la dècada de 1930.