Apocalypse Now (1979): 
viatge al cor de les tenebres 

Introducció

Quan Francis Ford Coppola va estrenar Apocalypse Now l’any 1979, el cinema nord-americà ja havia viscut una autèntica revolució amb el New Hollywood, que havia aportat obres arriscades com Taxi Driver, Bonnie and Clyde o El padrí. Tanmateix, el que Coppola va dur a la pantalla va ser un projecte titànic, un film que, en molts sentits, va redefinir el concepte de superproducció artística. Apocalypse Now no només és una pel·lícula sobre la guerra del Vietnam, sinó una exploració filosòfica de la violència, la bogeria i la foscor interior de l’ésser humà.

Inspirada en la novel·la curta El cor de les tenebres (1899) de Joseph Conrad, l’obra trasllada la narració colonial de la novel·la a l’escenari bèl·lic del Vietnam. Així, el viatge del capità Willard pel riu esdevé una al·legoria del descens cap a la barbàrie i el caos. Amb un rodatge llegendari per la seva dificultat i una postproducció interminable, el resultat final va donar lloc a una de les pel·lícules més icòniques de tots els temps.

Context històric i literari

El Vietnam havia estat, per als Estats Units, una ferida oberta. La guerra (1955-1975) va acabar amb una derrota humiliant i amb una profunda crisi de confiança al país. El cinema dels setanta, especialment després de la fi del Codi Hays i amb el desencís post-Watergate, va començar a reflectir aquesta desconfiança en el govern i en les institucions.

Coppola i el guionista John Milius van decidir prendre com a base El cor de les tenebres, una història ambientada al Congo colonial, i traslladar-la al Vietnam. El viatge de Conrad per un riu africà esdevé aquí la missió del capità Willard per trobar i eliminar el coronel Kurtz, un oficial nord-americà que ha perdut tota connexió amb l’exèrcit i s’ha convertit en una figura quasi divina per als nadius.

Aquest paral·lelisme literari permet a Apocalypse Now funcionar en diversos nivells: com a film de guerra, com a metàfora política i com a paràbola existencial.

Anècdotes d'un rodatge llegendari

El procés de producció d’Apocalypse Now és tan mític com la pel·lícula mateixa.

• El paper de Willard va ser difícil de cobrir. Es va proposar el paper a Steve McQueen, Al Pacino, James Caan i Jack Nicholson i cap d'ells va acceptar el treball. Més tard se li va oferir a Harvey Keitel i aquest va acceptar, però al cap de pocs dies, Coppola el va acomiadar perquè no encaixava en allò que buscava. Finalment, va ser Martin Sheen qui va quedar-se amb aquest rol.
• Martin Sheen va patir un atac de cor durant el rodatge.

• Marlon Brando (Kurtz) va arribar al set obès (pesava uns 136 quilos) i sense haver memoritzat el guió. Coppola va haver d’improvisar gran part de les seves escenes i Brando discutia constantment totes les propostes del director.
• Coppola va planejar que el rodatge a Filipines durés catorze setmanes, però va arribar el tifó Olga i va destruir part dels decorats, cosa que va obligar a reconstruir escenaris. El rodatge va acabar allargant-se més d'un any.
• El títol de la pel·lícula va sorgir com una ironia que feia referència a allò que els hippies anomenaven Nirvana Now, un eslògan que feia referència a quan es col·locaven i aconseguien un estat pur de consciència. Per contraposició, van titular a la pel·lícula Apocalypse Now.
• Coppola, juntament amb el dissenyador de producció Dean Tavoularis i el director de fotografia Vittorio Storaro, van fer un cameo a la pel·lícula en l'escena en què li demanen a Willard i a la seva tripulació que no mirin a càmera quan té lloc la trobada amb el coronel Kilgore.

• Inicialment, la pel·lícula havia de ser dirigida per George Lucas, en un format de pseudodocumental i amb un pressupost molt reduït, però va embarcar-se en un projecte personal que, finalment, el va allunyar d'aquesta pel·lícula: es tractava de Star Wars.
• Dels més de 457 quilòmetres de pel·lícula rodada, van desestimar-se molts fragments. Coppola va rescatar de la paperera un fragment amb vols d'helicòpters per la selva i va decidir que aquelles seqüències obririen la pel·lícula al so de la cançó The End de The Doors. Els components de The Doors, incloent-hi Jim Morrison, mantenien una relació d'amistat amb el director des que van coincidir a la Universitat de Cine de Los Angeles.
• Coppola va invertir en la realització d'Apocalypse Now la seva pròpia fortuna: 30 milions de dòlars, fent servir com aval casa seva i el seu celler. Si la pel·lícula no hagués funcionat li hauria significat la ruïna. Va ser per això que al llarg del rodatge el director va patir un atac epilèptic, una crisi nerviosa i diuen que va amenaçar amb suïcidar-se com a mínim en tres ocasions. Aquestes circumstàncies van fer que el director declarés que el rodatge no era sobre la guerra del Vietnam, sinó que era la guerra del Vietnam: caòtic, imprevisible i devastador.

Sinopsi i estructura narrativa

La pel·lícula comença amb la imatge d’un bosc arrasat pel napalm, acompanyada per The End de The Doors, establint des del començament un to apocalíptic i al·lucinatori.

El capità Benjamin Willard (Martin Sheen), ja marcat per la guerra, és reclutat per una missió secreta: trobar i eliminar el coronel Walter E. Kurtz (Marlon Brando), un comandant que ha desertat i ha creat el seu propi regne a la selva cambodjana.

Willard embarca en una patrullera fluvial amb una tripulació heterogènia: el cuiner Chef, el jove Clean, el surfer Lance i el cap de la nau Chief Phillips. Al llarg del riu, l’equip experimenta diferents episodis que il·lustren la bogeria de la guerra:

• El famós atac amb helicòpters liderat pel coronel Kilgore (Robert Duvall), amb la música de Wagner de fons (La cavalcada de les valquíries).
• L’espectacle de les conilletes de Playboy enmig de la selva.
• El contacte amb camperols i poblacions locals, sempre enmig de la confusió i la violència.

A mesura que el viatge avança, la tripulació es desintegra i Willard es veu cada cop més atret per la figura enigmàtica de Kurtz. Quan finalment arriba al seu “regne”, troba un líder gairebé messiànic, envoltat de fidels que el veneren. Kurtz li exposa la seva filosofia brutal: només l’acceptació de la crueltat absoluta pot portar a la victòria.

Temes principals

La bogeria de la guerra

Apocalypse Now no mostra la guerra del Vietnam com una lluita política concreta, sinó com una experiència caòtica, absurda i deshumanitzadora. L’escena del coronel Kilgore, obsessionat amb el surf enmig d’un bombardeig, simbolitza la desconnexió entre els militars i la realitat del conflicte.

El viatge al cor de les tenebres

El riu és una metàfora clara del descens a l’infern. A cada parada, Willard i la tripulació s’endinsen més en la irracionalitat, fins a arribar al regne de Kurtz, que representa la pèrdua total de moralitat i la tornada a l’estat més primitiu de l’ésser humà.

El poder i la corrupció

Kurtz, un home brillant i altament condecorat, representa com el poder absolut i la guerra poden destruir qualsevol sentit d’humanitat. El seu regne a la selva és una al·legoria del colonialisme i de la temptació del poder sense límits.

Dualitat i mirall

Willard i Kurtz són dues cares de la mateixa moneda. El viatge de Willard no només és físic, sinó interior: veu en Kurtz una versió possible de si mateix, un reflex de fins on pot arribar si s’abandona a la foscor.

Estil visual i sonor

L’obra de Coppola és també un experiment formal:

• La fotografia de Vittorio Storaro utilitza contrastos de llum i ombra per remarcar el caràcter al·lucinatori de la història.
• El so és fonamental: des del rugit dels helicòpters fins a la música psicodèlica dels Doors, tot contribueix a crear un ambient opressiu i oníric.
• L’ús de Wagner a l’escena dels helicòpters és un dels moments més icònics del cinema, i transforma una massacre en un espectacle gairebé operístic.

Versions i muntatges

L’estrena original va ser el 1979, però Coppola mai va quedar satisfet del tot. El 2001 va llançar Apocalypse Now Redux, amb 49 minuts extres que incloïen escenes com la seqüència de la plantació francesa, que aprofundeix en la crítica al colonialisme.

El 2019 es va presentar Apocalypse Now Final Cut, una versió restaurada que equilibra l’original i el Redux, segons Coppola la versió definitiva.

Recepció i impacte

Quan es va estrenar, Apocalypse Now va guanyar la Palma d’Or a Cannes (compartida amb El timbal de llauna) i va ser nominada a vuit Oscars, dels quals en va guanyar dos: millor fotografia i millor so.

Tot i això, la recepció inicial va ser polaritzada. Alguns la van veure com una obra mestra, d’altres com un caos narratiu. Amb el temps, ha esdevingut un clàssic indiscutible i una de les representacions més poderoses de la guerra al cinema.

Llegat cultural

Apocalypse Now ha influït en generacions de cineastes i ha marcat profundament la representació de la guerra:

• Ha inspirat pel·lícules com Platoon (1986), La chaqueta metálica (1987) o Jarhead (2005).
• La seva estètica i les seves frases (M'encanta l'olor de napalm al matí) han entrat a la cultura popular.
• El documental Hearts of Darkness: A Filmmaker’s Apocalypse (1991), rodat per la dona de Coppola, Eleanor, mostra la dimensió èpica i tràgica del rodatge, i ha esdevingut un clàssic sobre el procés creatiu i la bogeria del cinema.

Conclusió

Apocalypse Now és més que un film bèl·lic: és una reflexió sobre la condició humana, sobre la frontera entre civilització i barbàrie, sobre el poder i la destrucció. És una experiència immersiva i devastadora que transporta l’espectador al cor de la foscor.

Amb la seva barreja d’espectacle visual, experimentació narrativa i profunditat filosòfica, Apocalypse Now continua essent una fita del cinema modern, una obra que desafia l’espectador i que, més de quaranta anys després, encara ressona amb força.