Què és realment una saga? 

En el llenguatge habitual dels espectadors, sovint es parla de saga per referir-se a qualsevol conjunt de pel·lícules relacionades entre si. Tanmateix, des d’un punt de vista cinematogràfic, el concepte és més precís i, sobretot, més interessant del que pot semblar a primera vista.

No totes les sèries de films són sagues. Algunes ho són clarament, d’altres només parcialment, i en certs casos el terme s’utilitza de manera incorrecta per comoditat o tradició. A través d’exemples concrets, podem entendre millor què defineix realment una saga.

Què entenem per saga?

Una saga cinematogràfica és, en essència, un conjunt de pel·lícules que:

• comparteixen un univers narratiu coherent
• mantenen una certa continuïtat (argumental o de personatges)
• i construeixen un relat expandit al llarg del temps 

A partir d’aquí, però, la realitat és plena de matisos.

Sagues clares: continuïtat i coherència

Hi ha casos en què el concepte de saga s’aplica sense cap mena de dubte. Són pel·lícules que formen un relat continu o que, com a mínim, mantenen una gran coherència interna.

És el cas de trilogies com la trilogia de El Senyor dels Anells, on cada entrega continua directament l’anterior, o de sèries com Harry Potter, que segueixen el creixement del seu protagonista al llarg dels anys.

També trobem sagues molt sòlides en el cinema comercial, com la trilogia de Retorn al futur, de El Padrino o la franquicia de Jurassic Park, on, tot i alguns canvis, hi ha una clara unitat narrativa.

Altres exemples, com Mission: Impossible o Fast & Furious, mostren com una saga pot evolucionar molt sense perdre la seva identitat.

Sagues amb matisos: continuïtat flexible

En un segon nivell trobem sagues que sí que poden considerar-se com a tals, però amb certes reserves.

El cas paradigmàtic són les pel·lícules de James Bond: una saga claríssima pel que fa a univers i personatge, però amb reinvencions constants segons l’actor.

Altres exemples presenten continuïtats més irregulars o fins i tot contradictòries, com Terminator o Halloween, on diferents pel·lícules ignoren o reescriuen esdeveniments anteriors.

També hi ha sagues que funcionen més per acumulació que per coherència estricta, com Divendres 13 o Pesadilla en Elm Street.

En aquests casos, la idea de saga és vàlida, però cal entendre-la com una continuïtat més laxa o fragmentada.

Quan no podem parlar de saga

Hi ha casos en què el terme saga s’utilitza incorrectament.

Un exemple clar és el de Tarzan. Tot i que s’han fet desenes de pel·lícules sobre el personatge, aquestes no formen una saga única, ja que:

• no comparteixen continuïtat
• han estat produïdes en contextos molt diferents
• i sovint reinterpreten completament la història 

Aquí és més adequat parlar de adaptacions d’un mateix personatge o d’una franquícia cultural.

El cas especial: universos compartits

Finalment, hi ha un cas que sovint es confon amb el de saga: els universos cinematogràfics.

El millor exemple és Marvel Cinematic Universe, que no és una única saga, sinó un entramat de múltiples sagues interconnectades. Cada personatge o grup (Iron Man, Capità América, etc.) té la seva pròpia línia narrativa, però totes conviuen en un mateix univers.

Aquest model representa una evolució moderna del concepte tradicional de saga.

Una qüestió de narrativa… i de percepció

En última instància, la diferència entre saga, franquícia o conjunt d’adaptacions no és només teòrica, sinó també perceptiva. És el públic qui, amb el temps, decideix si veu un conjunt de pel·lícules com un relat unitari o com una suma d’històries independents.

Per això, parlar de sagues és també parlar de com consumim i interpretem el cinema.

No totes les pel·lícules que comparteixen títol, personatge o temàtica formen una saga. Perquè existeixi una veritable saga, cal una certa continuïtat —ja sigui narrativa, de personatges o d’univers— que permeti entendre el conjunt com un relat expandit.

I, com hem vist, entre els exemples més clars i els més discutibles, hi ha tot un ventall de possibilitats que fan del concepte de saga una eina tan útil com fascinant per analitzar el cinema.

 

Les 20 sagues més importants de la història del cinema (i per què ho són)

Parlar de sagues és parlar de la capacitat del cinema per construir relats que van més enllà d’una sola pel·lícula. Algunes han definit gèneres, d’altres han marcat generacions i unes quantes han canviat la indústria per sempre.

Aquesta selecció no només recull les més populars, sinó també les més influents, coherents o representatives del concepte de saga.

El Senyor dels Anells 
(The Lord of the Rings)

Trilogia que adapta l’obra de J.R.R, Tolkien formada per La comunitat de l’anell (2001), Les dues torres (2002) i El retorn del rei (2003). Després va arribar la trilogia de El hobbit.

Per què és important: constitueix una de les adaptacions més ambicioses de la història del cinema. La seva narrativa contínua i la seva escala èpica la converteixen en el model perfecte de trilogia.

Star Wars

La saga d’Star Wars està composada per 9 pel·lícules aparegudes per ordre no cronològic, agrupades en tres trilogies:

Trilogia Original: episodi IV - Una nova esperança (1977), V - L’Imperi contraataca (1980) i VI - El retorn del Jedi (1983).

Trilogia de Preqüeles: episodi I - L’amenaça fantasma (1999), II - L’atac dels clons (2002) i III - La venjança dels Sith (2005).

Trilogia de Seqüeles: episodi VII - El despertar de la força (2015), VIII - Els últims Jedi (2017) i IX - L’ascens de Skywalker (2019).

Per què és important: va redefinir el cinema d’aventures i va crear una de les mitologies modernes més potents. Exemple clàssic de saga expansiva.

Harry Potter

Basada en la cèlebre obra de J.K. Rowling aquesta saga està composada per 9 pel·lícules: Harry Potter i la pedra filosofal (2001), Harry Potter i la cambra secreta (2002), Harry Potter i el pres d'Azkaban (2004), Harry Potter i el calze de foc (2005), Harry Potter i l'orde del Fènix (2007), Harry Potter i el misteri del Príncep (2009), Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 1 (2010) i Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2 (2011).

Per què és important:
Una de les sagues més cohesionades narrativament, amb evolució clara de personatges i fidelitat al material original.

The Matrix

La saga de Matrix en va tenir prou amb 4 pel·lícules per a transformar el gènere de la ciència ficció per a sempre: The Matrix (1999), Matrix Reloaded (2003), The Matrix Revolutions (2003) i The Matrix: Resurrections (2021).

Per què és important:
Va revolucionar la ciència-ficció moderna tant a nivell visual com conceptual.

Halloween

Aquesta és una de les sagues més longeves (1981-2022), formada per 13 lliuraments: Halloween (1978), Halloween II (1981), Halloween III: Season of the Witch (1982), Halloween 4: El regreso de Michael Myers (1988), Halloween 5: La venganza de Michael Myers (1989), Halloween: La maldición de Michael Myers (1995), Halloween H20: 20 años después (1998), Halloween: Resurrección (2002), Halloween (remake, 2007), Halloween II (remake, 2009), Halloween (2018), Halloween Kills: La noche aún no termina (2021) i Halloween: La noche final (2022)

Per què és important:
Una de les sagues clau per entendre el cinema slasher.

Fast & Furious

Cotxes i alta velocitat en una saga que ha tingut fins a 11 pel·lícules de pura adrenalina: Rápido y Furioso (The Fast and the Furious - 2001), Más rápido, más furioso (2 Fast 2 Furious - 2003), Rápido y furioso: Reto Tokio (The Fast and the Furious: Tokyo Drift - 2006), Rápidos y furiosos 4 (Fast & Furious - 2009), Rápidos y furiosos 5: Sin control (Fast Five - 2011), Rápidos y furiosos 6 (Fast & Furious 6 - 2013), Rápidos y furiosos 7 (Furious 7 - 2015), Rápidos y furiosos 8 (The Fate of the Furious - 2017), Rápidos y furiosos: Hobbs & Shaw (2019), Rápidos y furiosos 9 (F9 - 2021) i Rápidos y furiosos X (Fast X - 2023).

Per què és important:
Exemple de saga que evoluciona radicalment i es reinventa constantment sense perdre el seu públic.

James Bond

Mítica saga que al llarg del seu recorregut (1962-2020) ha mostrat a l’agent 007 interpretat per 6 actors diferents en un total de 26 pel·lícules:

Sean Connery: Dr. No (1962), Desde Rusia con amor (1963), Goldfinger (1964), Operación Trueno (1965), Solo se vive dos veces (1967), Diamantes para la Eternidad (1971) i Nunca digas nunca jamás (1983).

George Lazenby: Al servicio secreto de su majestad (1969).

Roger Moore: Vive y deja morir (1973), El hombre con la pistola de oro (1974), El espía que me amó (1977), Moonraker (1979), Solo para sus ojos (1981), Octopussy (1983) i Panorama para matar (1985).

Timothy Dalton: Alta tensión (1987) i Licencia para matar (1989).

Pierce Brosnan: Goldeneye (1995), El mañana nunca muere (1997), El mundo nunca es suficiente (1999) i Muere otro día (2002).

Daniel Craig: Casino Royale (2006), Quantum of Solace (2008), Skyfall (2012), Spectre (2015) i Sin tiempo para morir (2020).

Indiana Jones

Harrison Ford va donar vida a aquest arqueòleg aventurer en 5 ocasions: 
A la recerca de l’arca perduda (1981), Indiana Jones i el temple maleït (1984), Indiana Jones i l’última croada (1989) Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008) i Indiana Jones i el dial del destí (2023).

Per què és important:
Va establir el model modern del cinema d’aventures clàssic.

Rocky

Sylvester Stallone va encarnar a Rocky Balboa en 6 ocasions:
Rocky (1976), Rocky II (1979), Rocky III (1982), Rocky IV (1985), Rocky V (1990) i Rocky Balboa (2006).

Posteriorment la saga va continuar amb el personatge de Creed:
Creed: La leyenda de Rocky (2015), Creed II: La leyenda de Rocky (2018) i Creed III (2023).

Per què és important:
El seu punt fort és que es tracte d’una saga centrada en l’evolució del personatge i en el pas del temps.

Scream

Scream és una sèrie slasher molt innovadora que ha tingut fins a 7 pel·lícules: Scream (1996), Scream 2 (1997), Scream 3 (2000), Scream 4 (2011), Scream (2022), Scream VI (2023) i Scream 7 (2026). 

Per què és important:
Va reinventar el terror autoconscient i metacinematogràfic.

Terminator

Saga amb 6 pel·lícules que passen a ser obres de culte:

Terminator (1984), Terminator 2: El juicio final (1991), Terminator 3: La rebelión de las máquinas (2003), Terminator Salvation (2009), Terminator Génesis (2015) i Terminator: Destino oculto (2019).

Per què és important:
Tot i la seva irregularitat, ha deixat una empremta enorme en la ciència-ficció i en especial als viatges en el temps.

Jurassic Park

La saga juràssica que ha marcat un abans i un després del gènere:

Parc Juràssic (1993), El món perdut: Jurassic Park (1997), Parc Juràssic III (2001), Jurassic World (2015), Jurassic World: El regne caigut (2018), Jurassic World: Dominion (2022), Jurassic World: el renéixer (2025).

Per què és important:
Va revolucionar els efectes visuals i la manera de fer cinema d’espectacle.

Mission: Impossible

La reinvenció del cine d’agents secrets, basat en una antiga sèrie televisiva:

Misión: Imposible 3 (2006), Misión: Imposible - Protocolo fantasma (2011), Misión: Imposible - Nación secreta (2015), Misión: Imposible - Repercusión (2018), Misión: Imposible - Sentencia mortal (2023) i Misión: Imposible - La sentencia final (2025).

Per què és important:
Exemple d’una saga que millora amb el temps i que manté un alt nivell tècnic.

Rambo

La saga de John Rambo conté 5 pel·lícules:

Acorralat (First Blood, 1982), Rambo II (First Blood Part II, 1985), Rambo III (1988), John Rambo (2008) i Rambo V (Rambo: Last Blood, 2019).

Per què és important:
Reflex del cinema d’acció dels anys 80 i del context polític de l’època.

Divendres 13 (Friday the 13th)

Una altra important saga slasher amb 12 pel·lícules que així ho acrediten:

Divendres 13 (1980), Divendres 13. Part II (1981), Divendres 13. Part III (1982), Divendres 13. Part IV: capítol final (1984), Divendres 13. Part V: Un nou començament (1985), Divendres 13. Part VI: Jason viu (1986), Divendres 13. Parte VII: Sang nova (1988), Divendres 13. Part VIII: Jason assalta Manhattan (1989), Jason a l’infern (1993), Jason X (2001), Freddy vs. Jason (2003) i Divendres 13 (2009).

Per què és important:
Exemple de saga basada en la icona més que en la narrativa.

Alien

Saga basada en l’obra mestre del cinema de ciència ficció Alien, dirigida per Ridley Scott, que conté les següents pel·lícules:

Alien: El octavo pasajero (1979), Aliens: El regreso (1986), Alien 3 (1992), Alien: Resurrección (1997) Prometheus (2012), Alien: Covenant (2017) i Alien: Romulus (2024) 

Per què és important:
Una combinació única de terror i ciència-ficció amb una forta identitat visual.

Star Trek

Una altra de les sagues més extenses. Basada en la sèrie televisiva del mateix títol iniciada el 1966, la seva història s’ha portat al cine en 13 ocasions:

6 pel·lícules de l’Era Original (Shatner/Nimoy): Star Trek: La película (1979), Star Trek II: La ira de Khan (1982), Star Trek III: En busca de Spock (1984), Star Trek IV: Misión: salvar la Tierra (1986), Star Trek V: La última frontera (1989) i Star Trek VI: Aquel país desconocido (1991).

4 pel·lícules de l’Era Nova Generació (Patrick Stewart): Star Trek: Generaciones (1994), Star Trek: Primer contacto (1996), Star Trek: Insurrección (1998) i Star Trek: Némesis (2002).

3 pel·lícules de l’Era Reboot (Chris Pine/Zachary Quinto): Star Trek (2009), Star Trek: En la oscuridad (2013) i Star Trek: Más allá (2016).

Per què és important:
Una de les sagues més complexes i expansives, amb múltiples generacions.

El planeta de los simios 
(Planet of the Apes)

Saga composada per 10 pel·lícules: El planeta de los simios (1968), Regreso al planeta de los simios (1970), Huida del planeta de los simios (1971), La rebelión de los simios (1972), Batalla por el planeta de los simios (1973), El planeta de los simios (Remake, 2001), El origen del planeta de los simios (2011), El amanecer del planeta de los simios (2014), La guerra del planeta de los simios (2017) i El reino del planeta de los simios (2024).

Per què és important:
Exemple de saga que ha sabut reinventar-se amb gran èxit.

La jungla de cristal (Die Hard)

Bruce Willis va interpretar a John McClane en 5 ocasions: 

Jungla de cristal (Die Hard, 1988), La jungla 2: Alerta roja (Die Hard 2, 1990), Jungla de cristal 3: La venganza (Die Hard with a Vengeance, 1995), La jungla 4.0 (Live Free or Die Hard, 2007) i La Jungla: Un buen día para morir (A Good Day to Die Hard, 2013).

Per què és important:
Va redefinir el cinema d’acció amb un heroi més vulnerable.

Pesadilla en Elm Street 
(A Nightmare on Elm Street)

Freddy Krueger -el protagonista d’aquesta saga- és una icona del cinema de terror que va veure la llum als anys 80 i ràpidament va esdevenir un clàssic:

Pesadilla en la calle Elm (1984), Pesadilla en Elm Street 2: La venganza de Freddy (1985), Pesadilla en Elm Street 3: Guerreros del sueño (1987), Pesadilla en Elm Street 4: El maestro de los sueños (1988), Pesadilla en Elm Street 5: El niño de los sueños (1989), Pesadilla final: La muerte de Freddy (1991), La nueva pesadilla de Wes Craven (1994), Freddy contra Jason (2003): Crossover i Pesadilla en la calle Elm: El origen (2010): Remake.

Per què és important:
Va introduir un dels monstres més icònics del cinema modern.

 

Conclusió

Les grans sagues no només acumulen pel·lícules: construeixen universos, creen icones i evolucionen amb el temps. Algunes destaquen per la seva coherència, d’altres per la seva capacitat de reinventar-se, però totes tenen en comú una cosa essencial: han deixat una empremta profunda en la història del cinema.