

Mel Columcille Gerard Gibson va néixer a Peekskill (Nova York) el 3 de gener de 1956. És el sisè dels set fills de Hutton Gibson, treballador de la companyia de ferrocarrils New York Central, i d'Anne Reilly Gibson, d'origen irlandès. Després que el pare tingués un accident de treball que li va reportar una indemnització de 145.000 dòlars, la família va decidir canviar radicalment de vida i van traslladar-se a Austràlia. Era l’any 1968 i Mel tenia llavors 12 anys. El motiu d’una decisió tan radical el trobem en el context de la Guerra de Vietnam: el fill gran s’arriscava a ser cridat a files i la família no estava disposada que això passes, així que emigrar a la terra on residien els seus avis materns va semblar una bona solució.
Quan Mel tenia 21 anys, l’any 1977, es va diplomar a l’Institut de les Arts Dramàtiques de Sydney. Ja en aquells moments tenia clar que volia intentar obrir-se pas pel món de la interpretació i la seva primera intervenció en una pel·lícula va ser a Summer City (1977). Aquesta obra va passar sense pena ni glòria i, malgrat que el seu paper era molt petit, va cridar l’atenció del director George Miller, que va veure en ell un diamant en brut i va decidir donar-li el paper protagonista en un nou treball en què estava ocupat: es tractava de Mad Max, una pel·lícula independent de baix pressupost per la qual només va cobrar 15.000 dòlars. Inesperadament, Max Max va resultar ser un èxit comercial que va recaptar la increïble xifra de 100 milions de dòlars. Aquest treball va donar a conèixer Mel a tot el món i, a banda de brindar-li l’oportunitat de participar en diverses pel·lícules, el va portar a protagonitzar dues seqüeles de l’obra que l’havia fet famós.
El següent pas important de la seva carrera es va produir quan, l’any 1987, va protagonitzar la pel·lícula Arma letal (Lethal Weapon), dirigida per Richard Donner i coprotagonitzada per Danny Glover, pels estudis Warner Bros. Novament, aquest treball va tornar a ser un gran èxit i va enlairar a Mel al més alt de la indústria de Hollywood. En aquest cas va tenir 3 seqüeles.
A partir d’aquí es va convertir en l’actor de moda, protagonitzant entre altres Dos pájaros a tiro (1990), Air America (1990), Hamlet, el honor de la venganza (1990) i Eternamente joven (1992).
A aquestes alçades de la carrera va decidir també fer incursions en la direcció i, després de dirigir i protagonitzar El hombre sin rostro (1993) va atrevir-se amb un altre treball molt més ambiciós: Braveheart (1995), pel·lícula que va produir, dirigir i protagonitzar. El resultat va ser un clamorós èxit i el va fer mereixedor d’un premi Oscar a la Millor Pel·lícula i al Millor Director. Aquest dolç moment de Mel li va permetre treballar sense pausa arribant a acumular fins a l’actualitat 76 treballs com a actor, 23 com a productor i 10 com a director.
En el pla familiar, Mel va casar-se l’any 1980 amb Robyn Moore, una infermera de professió, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). La parella van tenir 7 fills (una noia i sis nois). El matrimoni va durar fins l’any 2009, moment en què ella va demanar el divorci al·legant diferències irreconciliables. Això va desembocar en el que ha estat considerat el divorci més car de Hollywood.
Mel va iniciar, ràpidament, una nova relació, aquest cop amb la cantant i pianista russa Oksana Grigorieva amb la qual va tenir una filla nascuda l’octubre de 2009. Malgrat això van separar-se l’abril de 2010, havent-hi pel mig una demanda per violència domèstica per part de la cantant.
Actualment, té com a parella a Rosalind Ross, una noia 34 anys més jove que l’actor. Amb ella ha tingut el seu novè fill.


Mad Max, salvajes de autopista (Mad Max, 1979). Primera pel·lícula d’una prolífica saga i l'obra que va establir les bases de l'univers postapocalíptic creat pel director australià George Miller. És una pel·lícula clau dins del gènere d'acció i ciència-ficció i també és coneguda pel seu impacte en el cinema independent gràcies al seu baix pressupost i l’èxit que va assolir internacionalment.
Amb un pressupost d’uns 400.000 dòlars australians en va recaptar aproximadament 100 milions.
La pel·lícula està ambientada en un futur pròxim, on la societat s'està desintegrant a causa del col·lapse de l'ordre social i l'escassetat de recursos. Les carreteres són dominades per bandes de motoristes violents, que saquegen i sembrant el caos. En aquest context, Max Rockatansky (Mel Gibson), un agent de la patrulla d'autopistes coneguda com a MFP (Main Force Patrol), intenta mantenir l’ordre.
Després que una banda liderada pel sàdic Toecutter cometi diversos crims, incloent-hi l'assassinat brutal de la dona i el fill de Max, aquest abandona el seu rol de policia i es converteix en un home consumit per la venjança. La pel·lícula segueix el seu descens cap a la deshumanització, mentre caça els responsables i es transforma en Mad Max.
Aquesta obra va ser la responsable de donar a conèixer al món un jove actor australià que fins aleshores no havia fet res de rellevant: Mel Gibson.
Va repetir paper a Mad Max 2, el guerrero de la carretera (1981) i a Mad Max, más allà de la cúpula del trueno (1985). Després, la saga ha prosseguit sense ell.
Aquesta saga va inspirar moltes pel·lícules postapocalíptiques, gràcies al seu estil estètic i la seva narrativa impactant. També va servir de base per a les seqüeles, que expandirien encara més aquest món brutal i distòpic.

Arma letal (Lethal Weapon, 1987) Icònica pel·lícula d'acció dirigida per Richard Donner i escrita per Shane Black. És un dels films més representatius del gènere de buddy cop (companys policies) i va tenir un gran èxit, donant lloc a una saga amb diverses seqüeles: Arma letal 2 (1989), Armas letal 3 (1992) i Arma letal 4 (1998). La pel·lícula combina acció trepidant amb moments d'humor i una exploració més profunda de la psicologia dels seus protagonistes.
La història segueix dos policies de Los Angeles que són completament oposats, però que han de treballar junts per resoldre un cas perillós: Martin Riggs (Mel Gibson), un exmilitar i policia amb tendències suïcides després de la mort de la seva dona, que destaca per ser un franctirador expert i per a mantenir una actitud imprudent, però eficaç i Roger Murtaugh (Danny Glover), un veterà policia que és més conservador i que valora la seva família per sobre de tot.
Mel Gibson es va preparar físicament i mentalment per al paper, incloent-hi l'entrenament en arts marcials, ja que Riggs és un expert en combat cos a cos.
Una de les claus de l'èxit d’Arma Letal és la química entre Mel Gibson i Danny Glover, que van donar vida a una de les parelles més memorables del cinema d'acció i van establir un nou estàndard d’aquest gènere pels anys 80.
La pel·lícula va disposar d’una banda sonora composta per Michael Kamen amb la col·laboració d'Eric Clapton.

Dos pájaros a tiro (Bird on a Wire,1990). Comèdia d'acció dirigida per John Badham, protagonitzada per Mel Gibson i Goldie Hawn.
La història gira al voltant de Rick Jarmin (Mel Gibson), un home que ha viscut durant 15 anys sota el programa de protecció de testimonis després d'haver delatat uns traficants de drogues. Rick ha dut una vida tranquil·la amb identitats falses fins que es retroba accidentalment amb la seva antiga xicota Marianne Graves (Goldie Hawn), qui el reconeix i queda perplexa per trobar-lo viu després de creure que havia mort.
Aquest retrobament posa en risc la seva cobertura, i aviat els criminals als quals Rick havia delatat descobreixen la seva ubicació. Això obliga Rick i Marianne a fugir junts en una aventura plena d'acció, persecucions, tirotejos i moments d'humor.
La pel·lícula combina acció, humor i moments romàntics, tot destacant la química entre Mel Gibson i Goldie Hawn.
David Carradine interpreta al malvat Eugene Sorenson.
Gibson va realitzar algunes de les seves pròpies escenes d'acció en aquesta pel·lícula. Una de les més memorables és la persecució amb moto, on Gibson mostra les seves habilitats al volant i la seva valentia en escenes arriscades.
Per la seva banda, Hawn també va participar activament en algunes escenes d'acció. Va insistir a fer algunes de les seves pròpies escenes sense dobles, demostrant el seu compromís amb el paper.

Hamlet, el honor de la venganza (Hamlet, 1990). Adaptació cinematogràfica de la famosa obra teatral de William Shakespeare. Aquesta versió va ser dirigida per Franco Zeffirelli i busca apropar el clàssic shakespearià a un públic més ampli, utilitzant una interpretació visualment atractiva i un ritme accessible.
La història se centra en el príncep Hamlet (Mel Gibson), qui torna a Dinamarca després de la mort del seu pare, el rei. Allà descobreix que la seva mare, Gertrudis (Glenn Close), s’ha casat ràpidament amb el seu oncle Claudi (Alan Bates), que ara ocupa el tron.
La trama pren un gir fosc quan el fantasma del rei mort apareix davant Hamlet i li revela que ha estat assassinat per Claudi. Aquesta revelació posa en marxa una història de venjança, traïció i tragèdia, mentre Hamlet es debat entre el deure d’honorar el seu pare i les conseqüències de prendre justícia per la seva mà.
Franco Zeffirelli aporta el seu estil característic, combinant fidelitat als textos clàssics amb un sentit cinematogràfic més comercial. En aquesta versió de Hamlet, redueix la complexitat filosòfica de l’obra original per fer-la més emocional i accessible, posant èmfasi en els conflictes familiars i la venjança.

Braveheart (1995). Pel·lícula històrica èpica dirigida i protagonitzada per Mel Gibson. És una de les pel·lícules més icòniques del gènere, coneguda per les seves espectaculars batalles, el seu fort component emocional i la seva banda sonora memorable. La història se centra en la figura de William Wallace, un heroi nacional escocès que va liderar la lluita per la llibertat contra l'ocupació anglesa al segle XIII.
La trama comença amb William Wallace (Mel Gibson) tornant a Escòcia després d’haver crescut fora del país a causa de la repressió anglesa. Després de casar-se en secret amb Murron MacClannough (Catherine McCormack), la seva vida canvia dràsticament quan ella és brutalment assassinada per soldats anglesos. Aquest fet desencadena la seva lluita personal contra el rei Eduard I d'Anglaterra (Patrick McGoohan).
Wallace es converteix en el líder d'una revolta popular que mobilitza els escocesos a lluitar per la seva independència. Amb discursos apassionats i tàctiques brillants, lidera diverses victòries contra els anglesos, inclosa la famosa Batalla del Pont de Stirling. Tot i els seus esforços, la traïció i les divisions internes entre els nobles escocesos compliquen la seva lluita.
La pel·lícula culmina amb el sacrifici personal de Wallace, que esdevé un símbol d’inspiració per a Escòcia fins i tot després de la seva mort.
La música composta per James Horner és un element clau, plena de melodies emocionants que reforcen els moments més dramàtics i heroics.

Conspiració (Conspiracy Theory, 1997). Thriller dirigit per Richard Donner i protagonitzat per Mel Gibson i Julia Roberts. Aquesta cinta barreja elements de misteri, paranoia i acció, amb una història que gira al voltant de teories conspiratives i secrets governamentals.
La història segueix Jerry Fletcher (Mel Gibson), un taxista de Nova York obsessionat amb les teories de la conspiració. Jerry està convençut que el govern amaga secrets foscos i dedica el seu temps lliure a recopilar informació i publicar un butlletí ple d’aquestes idees. Tot i semblar paranoic, algunes de les seves teories resulten estar més a prop de la realitat del que sembla.
Jerry no deixa d’empaitar a Alice Sutton (Julia Roberts), la jove ajudant del fiscal, amb les seves teories. Alice el tolera, però no acaba de prendre’l seriosament fins que Jerry es converteix en l'objectiu d'una poderosa organització secreta liderada pel misteriós Dr. Jonas (Patrick Stewart).
A mesura que la trama avança, Alice descobreix que Jerry podria estar involucrat en una conspiració real, que el posa en perill tant a ell com a ella. Junts intenten descobrir la veritat mentre fugen d'aquells que volen silenciar-los.
Mel Gibson interpreta de manera brillant un personatge complex, que oscil·la entre ser carismàtic i excèntric, però que també amaga traumes del passat que expliquen el seu comportament paranoic.

El patriota (The Patriot, 2000). Pel·lícula dramàtica i d'acció històrica dirigida per Roland Emmerich ambientada durant la Guerra d'Independència dels Estats Units (1775-1783) i protagonitzada per Mel Gibson en el paper principal, acompanyat per Heath Ledger, Joely Richardson i Jason Isaacs, entre altres.
La pel·lícula segueix la història de Benjamin Martin (Mel Gibson), un heroi de guerra retirat que viu una vida tranquil·la amb la seva família en una granja a Carolina del Sud. Benjamin és un home pacífic que vol evitar implicar-se en la guerra que esclata entre les colònies americanes i l'Imperi Britànic. No obstant això, després que els britànics cometin atrocitats contra la seva família, especialment l'assassinat d'un dels seus fills, Benjamin decideix unir-se a la causa rebel.
Amb l'ajuda del seu fill gran, Gabriel (Heath Ledger), Benjamin lidera una força de combatents irregulars utilitzant tàctiques de guerrilla contra les tropes britàniques, liderades pel despietat coronel William Tavington (Jason Isaacs). La història barreja acció, venjança, patriotisme i la lluita personal de Benjamin per protegir els seus éssers estimats.
Tot i no estar basada en un personatge real, Benjamin Martin està inspirat en diverses figures històriques, com Francis Marion, conegut com La Guineu del Pantà, un heroi de la guerra de guerrilles.
La banda sonora va ser composta per John Williams, aportant una gran càrrega emocional a la pel·lícula.
Va ser nominada a diversos premis, incloent-hi tres nominacions als Oscar (millor banda sonora, millor fotografia i millor disseny de so).

¿En qué piensan las mujeres? (What Women Want, 2000). Comèdia romàntica dirigida per Nancy Meyers amb una trama còmica i reflexiva sobre les relacions entre homes i dones, amb una barreja d'humor i moments emocionants.
El protagonista és Nick Marshall (Mel Gibson), un home atractiu, segur de si mateix, bastant egocèntric i masclista, que treballa en una agència de publicitat. Nick pensa que entén perfectament les dones, però la seva vida fa un gir inesperat quan rep un xoc elèctric accidental i desenvolupa la capacitat de llegir els pensaments de les dones.
Tot i que al principi utilitza aquesta nova habilitat per aprofitar-se professionalment i personalment, comença a comprendre millor les dones que l’envolten, incloent-hi la seva nova cap Darcy McGuire (Helen Hunt), qui inicialment és la seva rival a la feina. A mesura que Nick es relaciona amb les dones des d’una perspectiva més empàtica, aprèn valuoses lliçons sobre ell mateix i sobre les relacions humanes.
Mel Gibson i Helen Hunt tenen una química notable, i els seus personatges evolucionen al llarg de la trama.
¿En qué piensan las mujeres? va ser un èxit comercial i va rebre crítiques positives pel seu enfocament original i les actuacions dels protagonistes. A més, és considerada una de les comèdies romàntiques més memorables dels anys 2000.

Quan érem soldats (We Were Soldiers, 2002). Drama bèl·lic nord-americà dirigit per Randall Wallace i basat en fets reals. És protagonitzada per Mel Gibson i narra una de les primeres i més brutals batalles de la Guerra del Vietnam.
La història se centra en la Batalla de Ia Drang, que va tenir lloc el novembre de 1965. Aquest enfrontament va ser la primera gran batalla entre les forces nord-americanes i l'exèrcit del Vietnam del Nord.
El coronel Hal Moore (Mel Gibson) és el líder del 1r Batalló del 7è Regiment de Cavalleria. Moore és un líder compromès amb els seus homes, i abans de la batalla promet a les seves tropes que serà el primer a posar els peus al camp de batalla i l’últim a abandonar-lo. Amb l’ajuda del sergent Major Basil Plumley (Sam Elliott), Moore guia els seus homes en una lluita desesperada contra un enemic que els supera en nombre.
Paral·lelament, la pel·lícula també mostra les experiències de les famílies dels soldats que es queden enrere, especialment la Julia Moore (Madeleine Stowe), esposa del coronel Moore, qui lidera un grup de dones que han de fer front a la devastadora realitat de rebre notícies dels soldats morts en combat.
La pel·lícula no només se centra en l'acció militar, sinó que també explora els lligams que es creen entre els soldats, els dilemes morals i el cost emocional de la guerra tant per als combatents com per a les seves famílies.
El film es basa en el llibre We Were Soldiers Once… And Young escrit pel mateix Hal Moore i el periodista Joseph L. Galloway, qui també va ser testimoni dels esdeveniments i és interpretat per Barry Pepper en la pel·lícula.

Señales (Signs, 2002). Thriller de ciència-ficció dirigit, escrit i produït per M. Night Shyamalan, conegut per la seva habilitat per crear històries amb atmosferes inquietants i girs inesperats. És protagonitzada per Mel Gibson i Joaquin Phoenix, i se centra en temes com la fe, la família i la por al que és desconegut.
La història segueix Graham Hess (Mel Gibson), un pastor retirat que viu en una granja a Pennsilvània amb els seus dos fills, Morgan (Rory Culkin) i Bo (Abigail Breslin), i el seu germà petit, Merrill (Joaquin Phoenix), un antic jugador de beisbol professional.
Un dia, apareixen misterioses formes geomètriques perfectes, conegudes com a cercles de les collites (crop circles), al camp de la seva granja. Al principi, Graham i la seva família pensen que és una broma o un acte vandàlic, però aviat descobreixen que aquests senyals formen part d'un fenomen global i estan connectats amb una possible invasió extraterrestre.
A mesura que la situació es torna més tensa, la família s'ha d'unir per fer front al misteri i als perills que arriben, mentre Graham lluita amb la seva pèrdua de fe després de la tràgica mort de la seva esposa. La història combina elements d'horror psicològic, drama familiar i ciència-ficció, amb una forta càrrega emocional.
M. Night Shyamalan és conegut pel seu ús magistral del suspens i per treballar amb el que no es veu, tant com amb el que es mostra. A Señales, crea una atmosfera opressiva i inquietant amb l'ajuda d'una banda sonora memorable composta per James Newton Howard. La pel·lícula no només tracta sobre extraterrestres, sinó també sobre com les petites coincidències poden tenir un significat més gran, en un context que barreja ciència-ficció amb drama humà.