Leonardo DiCaprio

 

Leonardo DiCaprio ha obtingut finalment l’esperada estatueta que l’acredita com a Millor Actor en l’edició als Oscar de 2016 pel seu treball a The Revenant.

El seu camí cap als Oscar ha estat llarg i tortuós. Han calgut 5 nominacions per aconseguir la seva primera estatueta. La primera nominació va tenir lloc a l’any 1994 com a Actor Secundari a Qui estima a Gilbert Grape?. La segona va arribar el 2005 ja com a Millor Actor per l’Aviador, de Martin Scorsese, una aproximació biogràfica a la figura de Howard Hughes. Dos anys més tard, el 2007, va tornar a ser nominat com a Millor Actor per Diamant de sang. I encara ho va tornar a ser el 2014 per El llop de Wall Street novament sota la direcció d’Scorsese. Ha tingut que esperar al 2016 per a rebre el seu primer Oscar al Millor Actor pel seu treball a The Revenant.

Donem plegats un tomb per la meva particular selecció de les pel·lícules que considero més icòniques i significatives de Leonardo DiCaprio fins a dia d’avui.


A QUI ESTIMA GILBERT GRAPE?

Després d’haver-se estrenat al cinema amb un petit paper a Critters 3 (1991) i en alguna altra petita intervenció  més, va tenir la seva gran oportunitat a This Boy's Life (La vida d’aquest noi, 1993), quan només tenia 19 anys:  va compartir pantalla amb Robert de Niro i Ellen Barkin i va demostrar les seves increïbles possibilitats interpretatives.

Però no va ser fins al seu següent treball A qui estima Gilbert Grape? (What's Eating Gilbert Grape, 1993) de Lasse Hallströmque va commocionar al món amb la seva recreació d’Arnie Grape, un noi amb discapacitat mental que té sempre el suport incondicional del seu germà gran, en Gilbert (Johnny Deep), en una gran història narrada amb l’exquisida sensibilitat de Hallström, el director suec que ha signat treballs tan esplèndids com ara Chocolat, Hachiko o Les normes de la Casa de la Sidra.

Aquesta és una pel·lícula que val la pena recuperar-la de nou, encara que només sigui per a gaudir de la gran interpretació que fa DiCaprio del seu personatge, paper que li va merèixer el reconeixement del món del cinema amb el premi a l’actor més prometedor (Most Promising Actor) de l’Associació de Crítics de Chicago (Chicago Film Critics Association Awards, CFCA Awards) i dues nominacions como a millor actor secundari (Best Actor in a Supporting Role), una per als premis Oscar i l’altra per al Golden Globe.
 


ROMEO + JULIET

A l’any 1996, DiCaprio va posar-se a la pell de Romeu a Romeo + Juliet (Romeu i Julieta de William Shakespeare) al costat d’una esplèndida Julieta (Claire Danes), sota la direcció de Baz Luhrmann, que posteriorment ha signat treballs tan significatius com Moulin Rouge, Austràlia o la nova versió de El gran Gatsby.

En aquesta recreació versionada de l’obra de Shakespeare, l’acció passa en temps actual i la italiana població de Verona es converteix en Verona Beach, als Estats Units, on es confronten –com ho van fer els Montagut i els Capulet clàssics– dues famílies mafioses que lluiten pel control de la ciutat. En mig de l’odi i dels banys de sang que reguen tot sovint els carrers de Verona Beach neix, inesperadament, l’amor entre un Montagut, Romeu, i una Capulet, Julieta. Naturalment, els joves seran conscients que el seu amor és impossible i que viure la seva història d’amor els conduirà irremissiblement a un carreró sense sortida.

Un drama clàssic actualitzat, amb grans interpretacions de la parella protagonista i amb una dosi extra d’acció per una pel·lícula que combina, a la seva banda sonora, música tan eclèctica com la simfonia 25 de Mozart amb temes de Garbage o Prince.


TITÀNIC

Més tard, a l’any 1997, va tornar a impactar al món novament amb una història d’amor, novament amb una tragèdia: Titànic. Una història èpica i espectacular que ens porta al tràgic viatge del poderós transatlàntic Titànic i del seu terrible i inesperat  final.

Leonardo DiCaprio, encarna al jove artista Jack Dawson, d’origen humil que, al llarg del viatge coneix a Rose DeWitt Bukater (Kate Winslet), una noia de família adinerada. Neix ràpidament entre ells una poderosa relació i comparteixen moments màgics al llarg del viatge... però un terrible accident precipitarà el drama.

James Cameron va dirigir esplèndidament la pel·lícula, combinant melodrama amorós, reconstrucció històrica, film catastrofista i tècniques de pseudo-documental, convertint aquesta llarga pel·lícula en un plaer pels sentits, arrodonida amb la ja mítica banda sonora de James Horner, interpretada per Celine Dion.

Va passar ràpidament a ser considerada una de les obres mestres del cinema i va reunir una immensitat de premis que així ho van acreditar: 11 Oscar i 4 Globus d’Or a més de multitud de nominacions. Leonardo DiCaprio no va ser nominat!


L’HOME DE LA MÀSCARA DE FERRO

Una altra de les pel·lícules que voldria destacar és The Man in the Iron Mask (L’home de la màscara de ferro, 1998). És una pel·lícula sovint poc recordada a la seva filmografia però que, particularment, em sembla una gran obra, no tan recordada com es mereixeria.

Està basada en la novel·la d’Alexandre Dumas, El vescomte de Bragelonne, en la que trobem a D’Artagnan (Gabriel Byrne), Athos (John Malkovich), Porthos (Gérard Depardieu) i Aramis (Jeremy Irons) tots ells ja madurs i convertits en mites vivients entre el cos dels mosqueters del rei, respectats i quasi venerats. Dumas va recollir un fet misteriós: quan els ciutadants de França sublevats van destruir la Bastilla, varen descobrir en els seus arxius una misteriosa entrada: “Presoner número 64389000, l’home de la màscara de ferro”.

Entre les especulacions que van dur-se a terme, una va agafar especial força: sota la màscara podria haver estat el germà bessó del rei de França, el dèspota Lluis XIV. Segons aquesta tradició el propi rei hauria manat que tanquessin de per vida al seu germà a la Bastilla i que amaguessin la seva cara amb una cruel màscara de ferro.

Leonardo DiCaprio interpreta als dos bessons i ho fa d’una manera més que convincent, dotant a cadascun dels germans d’una personalitat ben diferenciada, tot això sota la direcció de Randall Wallace.


DIAMANT DE SANG

Blood Diamond (Diamant de sang, 2006) és una pel·lícula compromesa que ens recorda que els diamants de sang són aquelles pedres precioses que es troben dins de zones de guerra i que serveixen per a finançar el propi conflicte.

En aquesta ocasió, DiCaprio dóna vida a Danny Archer, un home blanc que es dedica al tràfic d’armes a Rhodèsia (l’actual Zimbabwe). Veurem al personatge anar-se transformant al llarg de la història, en un viatge iniciàtic i de redempció. Està acompanyat en el seu recorregut per Djimon Hounsou i Jennifer Connelly, en una pel·lícula que va captivar al públic i a la crítica i va merèixer 5 nominacions als Oscar, entre elles la de Millor Actor per Leonardo DiCaprio i Millor Actor Secundari per Djimon Hounsou.

La direcció va estar a mans de Edward Zwick, que té al seu palmarès pel·lícules com Temps de Glòria, Llegendes de passió, En honor a la veritat, Estat de Setge, L’últim samurai o Resistència.


ORIGEN

També va fer una notable incursió al gènere de ciència ficció amb Inception (Origen, 2010).

A la història, Dom Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre especialitzat en robar idees i claus de bancs però amb un mètode ben especial: amb “la màquina dels somnis”, dispositiu que li permet entrar en el món oníric  d’una persona i compartir amb ella els seus somnis i poder extreure-li del subconscient la informació desitjada.

La pel·lícula va estar dirigida per Christopher Nolan, autor d’obres tan fosques com Memento, Insomni o la seva notable trilogia sobre Batman.

Completen el repartiment actors i actrius de la talla de Joseph Gordon-Levitt, Ellen Page, Tom Hardy, Marion Cotillard, Tom Berenger i Michael Caine i un altre gran protagonista d’una vital importància: els efectes especials, brillants, suggerents i a voltes hipnòtics.


DJANGO DESENCADENAT

De la mà del sempre sorprenent Quentin Tarantino, DiCaprio va donar vida a un cruel Monsieur Calvin J. Candie, propietari d’una plantació de cotó, tirà que no dubte en utilitzar els mètodes més brutals per a mantenir a ratlla als seus esclaus. Compte a l’ajut del seu “negre de confiança”, l’Stephen (Samuel L. Jackson). Una història escrita pel propi Tarantino i que té, sense cap mena de dubte, el seu segell particular i inconfusible.

Els principals premis rebuts per a la pel·lícula van recaure en l’actor Christoph Waltz, que encarna al caça-recompenses alemany Dr. King Schultz en la seva persecució d’uns assassins per a cobrar la recompensa promesa, acompanyat del negre fugitiu Django (Jamie Foxx), que l’ajuda a canvi de la seva llibertat. Waltz ja havia col·laborat amb Tarantino a Maleïts malparits i va sorprendre i captivar al món amb la seva interpretació. En aquesta ocasió va repetir el seu èxit i ara ha tornar a intervenir a Els odiosos vuit.

En aquesta pel·lícula Tarantino reformula els tradicionals 'spaghetti-western', passant-los per la seva personal i sempre entremaliada mà.  I DiCaprio composa en aquesta ocasió un personatge veritablement pervers i despreciable: un nou registre brillant i convincent.


EL RENASCUT

I per fi, The Revenant (El renascut, 2015), el paper que li ha valgut el seu esperat i merescut Oscar a Millor Actor, en un paper colpidor i turmentat. Una interpretació de gran intensitat que traspassa la pantalla i impacte en el pati de butaques, esquitxant a les persones espectadores.

Pots llegir (o rellegir) el meu recent comentari a la pel·lícula des d’aquí


Aquest ha estat el meu particular recorregut per entre l’obra selecta de Leonardo DiCaprio. Moltes grans pel·lícules seves no han estat esmentades, però les que hi consten aquí s’han guanyat el seu lloc per mèrits propis i totes, en una mesura o altra, són obres memorables en una carrera interpretativa que encara té molt de recorregut a fer.  Llarga vida a DiCaprio!