Denzel Washington, el poder de l'autenticitat

Va néixer a Mount Vernon (Nova York) el 28 de desembre de 1954, fill d’un pastor protestant i de la propietària d’una botiga d’estètica. Va ser el mitjà de tres fills: la Lorice, que era la gran, i en David, que era el petit. Va assistir a l’escola primària Pennington-Grimes fins 1968. Quan tenia 14 anys els seus pares es van divorciar i Denzel va passar per una etapa violenta, envoltat per males companyies i va ser llavors quan la seva mare el va enviar a la Military Academy a New Windsor (Nueva York). Denzel ho ha recordat amb les següents paraules: aquesta decisió va canviar la meva vida, perquè no hauria sobreviscut pel camí que estava seguint. Els nois amb els que estava sortint en aquells moments, ara han passat entre tots potser uns 40 anys a la penitenciaria. Eren bons nois, però els carrers els van atrapar.

Més tard, va  assistir a la Universitat de Fordham per a estudiar periodisme, malgrat que inicialment havia pensat en dedicar-se a la medicina, però de manera casual va descobrir el món de la interpretació. Finalment, a l’any 1977, va obtenir la llicenciatura en Drama i Periodisme.

Un cop decidit a seguir el camí de la interpretació van arribar els difícils moments de trobar la seva oportunitat. Mentre tant, va haver de dedicar-se a les més variades professions. Amb les seves pròpies paraules: he treballat en una fàbrica, vaig fer d’escombriaire. També vaig treballar en una oficina de correus, i d’això no fa pas tant. M’agrada pensar que continuo sent un tipus normal.

El seu primer paper per a una pel·lícula va ser per un telefilm titulat Wilma, a l’any 1975. Aquesta pel·lícula va ser doblement important, perquè va ser durant el seu rodatge que va conèixer a la també actriu Pauletta Pearson. Un cop finalitzada la pel·lícula tots dos van tornar a coincidir en una festa tal i com ho recorda la Pauletta: un amic comú, que també estava a la pel·lícula, havia donat una festa i Denzel i els seus amics van arribar quan aquesta ja s’acabava. I vam parlar de nou. El que va fer més curiosa la història va ser el que va venir a continuació: La nit següent –va continuar explicant la Pauletta- vaig assistir a una obra de teatre. Vaig arribar tard, em vaig colar i vaig asseure, sense mirar qui estava al meu voltant. Després, a l’intermedi, es van encendre els llums i estàvem asseguts l’un al costat de l’altre. Aquest insòlit encontre va contribuir molt a que la parella comencés a sortir. Denzel ho tenia clar des del començament: la seva família tenia amor i una proximitat que jo no tenia. Vinc d’una llar trencada, i em vaig dir que havia de tenir això. Va haver-li de demanar fins a tres vegades de casar-se amb ella, després que en les dues primeres ocasions rebés una negativa. A la tercera Pauletta va accedir, tot just un any després d’haver-se conegut. A partir d’aquell dia van formar un dels matrimonis més sòlids de Hollywood que, actualment, porta més de 40 anys d’unió. Recentment, Denzel s’ha referit al seu matrimoni de la següent manera: pots comprar una casa, però això no la converteix en una llar (...), la meva esposa va fer de la nostra casa una llar i va criar als nostres nens (John David, Katia i els bessons Olívia i Malcom) i els va protegir i es va sacrificar per ells. Ella va fer el treball pesat. Tots quatre fills han estudiat interpretació.

Retornant a la carrera interpretativa de Denzel, la seva popularitat li va arribar gràcies al paper de Dr. Philip Chandler a la sèrie A cor obert (St. Elsewhere), que va allargar-se des de  l’any 1982 fins al 1988.

Al llarg d’aquests anys va rebutjar diversos treballs, principalment en pel·lícules d’acció, mentre esperava un personatge que fos del seu grat i aquest li va arribar l’any 1987 a la pel·lícula Grita libertad (Cry Freedom) sota la direcció de Richard Attenborough, on va interpretar a un personatge històric: el líder de la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica Steve Biko. El seu següent paper important no es va fer esperar i al 1989 va interpretar un intens paper a Temps de glòria (Glory) que li va valdre el seu primer Oscar, en aquest cas com actor secundari. Des d’aquest moment la seva posició a la indústria li va permetre triar els projectes on volia intervenir i mantenir el control de la seva carrera. Actualment, té les mires posades també en la direcció, tasca en la que ja ha dut a terme diversos projectes. I al llarg de tots aquest anys sempre ha tingut ben present la seva màxima: si sóc un fabricant de tasses, estic interessat en fer-les el millor que pugui. El meu esforç es dirigeix a les tasses, no a allò que pensa la gent al respecte.

Grita libertad (Cry Freedom, 1987). Pel·lícula britànica dirigida per Richard Attenborough, conegut defensor dels drets humans i de la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica. Aquesta pel·lícula està basada en les vides reals de Steve Biko i de Donald Woods. Biko (Denzel Washington) va ser un líder del moviment per a la consciència negra a Sud-àfrica que va jugar un paper important en aquesta lluita, mentre que Woods (Kevin Kline) va ser un periodista blanc que va tenir una forta amistat amb Biko, malgrat la seva diferència de races i de classes socials, i que va ser clau per a donar a conèixer a tot el món la realitat de Sud-àfrica, després del seu obligat exili.

La pel·lícula va ser rodada, en part, a Soweto, un suburbi de Johannesburg, i l’equip de rodatge va tenir problemes amb les autoritats del país. Biko havia estat assassinat l’any 1977 –feia només 10 anys– i encara faltaven 4 anys perquè Nelson Mandela fos alliberat de la presó al 1990  i que el 1994 el país visqués les seves primeres eleccions democràtiques.

Cry Freedom va ser una de les pel·lícules que van contribuir a augmentar la pressió internacional per posar fi a l'apartheid a Sud-àfrica. Va ajudar a conscienciar el món sobre les injustícies que es produïen al país i va inspirar a molts a unir-se a la causa de la justícia i la igualtat.
 

Temps de glòria (Glory, 1989) Pel·lícula dirigida per Edward Zwick que recrea uns fets reals, seguint al 54è regiment d’infanteria de Massachusetts, format per soldats afroamericans en temps de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). El que en ella es narra està basat en les memòries del Coronel Robert Gould Shaw, el jove oficial que comandà el regiment (interpretat a la pel·lícula per Matthew Broderick). Completen el repartiment Cary Elwes, que dona vida al Major Cabot Forbes, el segon del Coronel i amic personal seu; Morgan Freeman, brillant com sempre, en aquesta ocasió interpretant al Sergent Major John Rawlins; i de manera destacada, Denzel Washington posat en la pell de Trip, un esclau fugat d’actitud sempre desafiant, enrolat a l'exèrcit de la Unió. La magnètica interpretació de Denzel el van fer mereixedor d’un Oscar al Millor Actor Secundari. Aquest va ser el seu primer premi de l’Acadèmia.

A banda de ser una pel·lícula sobre aquell sagnant conflicte bèl·lic, la seva narració ressalta les terribles condicions de prejudici i racisme que els soldats afroamericans havien d'afrontar tant en la vida civil com en l'exèrcit durant aquella època. El film mostra com el regiment va haver de lluitar no només contra l'exèrcit confederat sinó també contra la discriminació dins del seu propi bàndol.

Zwick va voler que tot el repartiment seguís un entrenament militar rigorós abans d’iniciar el rodatge, incloent-hi l’ús de les armes de foc de l’època mentre vivien en unes condicions similars als soldats de la Guerra Civil. Això va fer que tot l’equip es familiaritzés més amb el temps que havien d’interpretar.

La banda sonora va estar composada per James Horner, que va merèixer una nominació a l’Oscar, i la seva música va passar a ser un protagonista més de la història.
 

Malcom X (1992). És una pel·lícula biogràfica estrenada el 1992 que narra la vida i el llegat de Malcolm X, un influent líder de drets civils i un dels més destacats defensors dels drets dels afroamericans als Estats Units durant la dècada de 1960. La pel·lícula va ser dirigida per Spike Lee i es basa en la biografia de Malcolm X escrita per Alex Haley.

La pel·lícula segueix la vida de Malcolm Little, que va néixer el 1925 a Omaha, Nebraska, i es va convertir en un dels principals militants del moviment per als drets civils dels negres als Estats Units. Malcolm X va ser un defensor de la igualtat dels negres i va ser un líder destacat de la Nation of Islam (Nació de l'Islam), una organització religiosa i política que promovia la independència dels negres i la seva segregació de la societat blanca. No obstant això, després d'una peregrinació a la Meca i altres esdeveniments, Malcolm X va evolucionar ideològicament i es va allunyar de la Nation of Islam per abraçar un discurs més conciliador i inclusiu.

Denzel Washington interpreta el paper de Malcolm X, i la seva actuació va ser aclamada per la crítica, valent-li una nominació a l'Oscar com a Millor Actor. La pel·lícula també compta amb altres actors destacats com Angela Bassett, Delroy Lindo i el mateix Spike Lee.

És una obra important perquè presenta la vida i la transformació d'un home que va passar de ser un jove conflictiu a un líder carismàtic en la lluita pels drets civils. La seva història captura moltes de les tensions i dels canvis socials que van sacsejar els Estats Units durant els anys 60 i 70, i ofereix una visió profunda sobre les qüestions de raça, identitat i justícia social. La pel·lícula també ressalta el poder de la religió i la política en la vida d'una persona i com pot canviar el seu destí.

En resum, Malcolm X és una pel·lícula biogràfica que ofereix una mirada impactant sobre la vida i el llegat de Malcolm X, un líder carismàtic i controvertit en la història de la lluita pels drets civils als Estats Units.
 

Molt soroll per no res (Much Ado About Nothing, 1993). Estem davant d’una nova i brillant adaptació d’una comèdia de William Shakespeare que ja havia estat adaptada diverses vegades al cinema i la televisió. La seva trama gira entorn de dues parelles d'amants, les seves intrigues i els malentesos que es produeixen, en una ciutat italiana durant el Renaixement. La història esdevé un joc d'amor i enganys que culmina amb el triomf de l'amor veritable.

Kenneth Branagh, un autèntic i apassionat coneixedor de l’obra de Shakespeare va dirigir aquesta obra  i va mostrar-se molt fidel i respectuós als textos originals, aportant-hi destacades interpretacions d’alt nivell. Ell mateix interpreta el paper de Benedick, mentre que Emma Thompson interpreta el paper de Beatrice. Altres actors notables inclouen Denzel Washington com a Don Pedro i Keanu Reeves com a Don John, sense oblidar a la Kate Beckinsale com a Hero, Imelda Staunton com a Margaret, Brian Blessed com a Antonio, Robert Sean Leonard com a Claudio i Michael Keaton com a Dogberry. Aquesta adaptació captura l'ambient de l'època i l'humor de la peça original de manera brillant.

La seva trama implica una sèrie de malentesos i enganys relacionats amb l'amor i l'orgull. Benedick i Beatrice, tot i tenir sentiments recíprocs, es passen la major part de la peça xocant i burlant-se l'un de l'altre. D'altra banda, Hero i Claudio, dos joves amants, es veuen afectats per una conspiració que amenaça el seu amor i la seva reputació. La peça explora temes com l'amor, la desconfiança, la traïció i la reconciliació, tot amb un to còmic i humorístic característic de les comèdies de Shakespeare.

En honor a la verdad (Courage Under Fire, 1996). Drama en un entorn bèl·lic dirigit per Edward Zwick. La pel·lícula està ambientada en la Guerra del Golf, que va tenir lloc el 1990 i el 1991, i està protagonitzada per Denzel Washington, Meg Ryan, Lou Diamond Phillips, i Matt Damon, entre altres.

La història gira al voltant d'una missió de rescat d'un helicòpter abatut a l'Iraq. El tinent coronel Nathaniel Serling (Denzel Washington), és enviat per investigar si la capitana Karen Emma Walden (Meg Ryan), mereix ser guardonada amb la Medalla del Congrés a la valentia pòstumament. La pel·lícula es desenvolupa a través de flashbacks mentre Serling recopila informació sobre l'acció en què va morir la capitana Walden.

En honor a la verdad aborda temes com la valentia en combat, la integritat, la culpa i la política militar. La pel·lícula qüestiona la veritat i la manipulació de la informació en els conflictes militars i com aquesta pot afectar la vida dels soldats.

El seu director, Edward Zwick, va tornar a comptar amb Denzel Washington pel paper protagonista, després d’haver treballat junts a Temps de Glòria.  Aquesta no seria la seva darrera col·laboració. En aquesta ocasió Denzel interpreta un home que lluita amb la seva pròpia culpa i la pressió del seu comandant per encobrir la veritat, mentre que Meg Ryan dóna vida a una capitana valenta i competent en un món dominat per homes.

La pel·lícula va ser elogiada per la seva precisió en la representació de les operacions militars i els protocols de l'exèrcit. El director Edward Zwick va dedicar temps a investigar i consultar amb veterans militars per assegurar-se que les escenes militars fossin autèntiques.

Estado de sitio (The Siege, 1998). Pel·lícula de suspens i acció amb un fons polític i social, va estar dirigida per Edward Zwick. Tracta temes com el terrorisme, la llei marcial i les tensions ètniques i religioses. El film, que està ambientat a Nova York, està protagonitzat per Denzel Washington, Annette Bening i Bruce Willis en els papers principals, representant respectivament els tres grans poders dels Estats Units: l’FBI, la CIA i l’Exèrcit.

La trama gira al voltant d'una sèrie d'atacs terroristes a Nova York. Aquests actes són comesos per un grup d'extremistes islàmics com a resposta a les polítiques dels Estats Units en relació amb el terrorisme internacional. L'agent especial de l’FBI, Anthony Hubbard (Denzel Washington), i l'agent de la CIA Elise Kraft (Annette Bening), són els responsables de la investigació i la prevenció d'aquests atacs, amb visions altament oposades.

Conforme augmenta la freqüència dels atacs, el govern decideix imposar la llei marcial a la ciutat, el que provoca tensions i conflictes amb la població civil, especialment amb la comunitat musulmana. Els agents Hubbard i Kraft han de treballar junts per descobrir qui està darrere dels atacs i aturar-los abans que Nova York quedi submergida enmig del caos.

La pel·lícula planteja preguntes sobre fins a quin punt és justificable la limitació de les llibertats civils en nom de la seguretat nacional i com aquestes restriccions poden conduir a la radicalització i a la discriminació de grups innocents.

Aquesta obra constitueix la tercera col·laboració del seu director, Zwick, amb Denzel, després de Temps de Glòria i En honor a la verdad.

Training Day: dia d’entrenament (Training Day, 2002). Drama policial dirigit per Antoine Fuqua. La pel·lícula és recordada per les seves actuacions destacades, especialment la de Denzel Washington, que va guanyar l'Oscar al Millor Actor pel seu paper en aquest film.

La història se centra en les activitats d'un veterà detectiu de la policia de Los Angeles, Alonzo Harris (Denzel Washington), i un jove agent novell, Jake Hoyt (Ethan Hawke). Jake està emocionat per unir-se a l'unitat d'antinarcòtics i treballar sota l'orientació d'Alonzo, però ràpidament es troba en un món de corrupció i immoralitat.

Durant un sol dia, Jake descobreix les pràctiques brutals i moralment dubtoses de l'agent Harris mentre acompanya aquest últim en una sèrie de casos. Jake comença a qüestionar l’ètica de les accions de l'agent i es troba en una situació perillosa quan Alonzo es converteix en un enemic. Llavors, la vida de Jake depèn de la seva intel·ligència i destresa.

Denzel Washington va oferir una interpretació extraordinària com Alonzo Harris, un personatge complex que es va allunyar dels seus papers anteriors més heroics. La seva actuació va ser aclamada pels crítics i va constituir un èxit comercial.

El fuego de la venganza (Man on Fire, 2004). Aquesta pel·lícula s’emmarca dins del gènere d’intriga i acció i va estar dirigida per Tony Scott. Està basada en una novel·la del mateix nom escrita per A.J. Quinnell i és un remake d'una pel·lícula homònima de 1987. Va ser ben rebuda pel públic i els crítics en el seu moment, i destaca pel seu estil visual únic i la seva trama intensa.

La pel·lícula està ambientada a Mèxic i segueix la història de John Creasy (Denzel Washington), un exagent de la CIA que actualment passa pels seus moments més baixos. Creasy és contractat com a guardaespatlles per una rica família mexicana, on desenvolupa una relació especial amb la filla, la petita Pita Ramos (Dakota Fanning). Quan Pita és segrestada, Creasy decideix prendre mides extremes per a rescatar-la.

La pel·lícula destaca per les interpretacions sòlides de Denzel Washington i Dakota Fanning, així com per la seva narrativa intensa i la seva direcció amb un estil visual característic de Tony Scott. El personatge de Creasy passa de ser un home sense rumb a un home mogut per una noble causa en un viatge redemptor.

Denzel Washington va forjar una relació especial amb la jove actriu, Dakota Fanning, que en aquell moment tenia només 10 anys. Denzel es va fer molt amic de Dakota i fins i tot va dir que ella era la seva actriu preferida amb la qual havia treballat. La seva química en pantalla va ser evident i va contribuir a la intensitat emocional de la pel·lícula.

Man on Fire és coneguda per la seva combinació d'acció brutal i moments emocionants, i ens apropa a temes com la redempció, la justícia i la moralitat en situacions límits. És una pel·lícula intensa que va captivar l'audiència amb la seva trama carregada d'acció i les interpretacions memorables del seu elenc.

Déjà Vu (2006). Pel·lícula de ciència-ficció dirigida per Tony Scott que ens parla sobre la investigació d'un agent de l'ATF que utilitza tecnologia de viatge en el temps per resoldre un atemptat terrorista a Nova Orleans.

La pel·lícula està encapçalada per Denzel Washington, que interpreta al protagonista, l'agent Doug Carlin. El repartiment també inclou a Jim Caviezel, Val Kilmer, Paula Patton i Bruce Greenwood.

La trama gira entorn d'una nova tecnologia de viatge en el temps que permet als agents de l'ATF observar el passat i intentar prevenir crims. Aquest element de ciència-ficció dóna lloc a situacions intrigants i a un viatge en el temps complex i inquietant.

Està ambientada a Nova Orleans. La ciutat és una part integral de la història. Les escenes d'acció i persecució tenen lloc en diversos punts emblemàtics de la ciutat.

Déjà Vu va ser ben rebuda pel públic i, tot i els seus elements de ciència-ficció, va aconseguir combinar una trama intrigant amb acció emocionant. És una pel·lícula que manté l'espectador captivat fins al final, a mesura que l'agent Carlin intenta desentrellar el misteri darrere de l'atemptat terrorista, utilitzant la innovadora tecnologia.

L’equalitzador (The equalizer, 2014). Es tracta d’una pel·lícula d'acció dirigida per Antoine Fuqua i protagonitzada per Denzel Washington. La pel·lícula està basada en una sèrie de televisió del mateix nom que va ser popular a la dècada dels ‘80. En la versió cinematogràfica, Denzel Washington interpreta el paper principal de Robert McCall, un home tranquil i metòdic, amb un passat misteriós, que dedica la seva vida a fer justícia i ajudar a les persones necessitades.

Robert McCall té un passat que ha volgut deixar enrere, mentre treballa en una ferreteria a Boston. Quan coneix una jove prostituta russa, la Teri (Chloë Grace Moretz) que està sent maltractada pel seu proxeneta, decideix prendre's la justícia per la seva mà i ajudar a la noia i altres víctimes de l'organització criminal russa. A mesura que s'endinsa en aquest món subterrani, McCall es converteix en una amenaça imparable per als seus enemics.

La pel·lícula està plena de seqüències d'acció impressionants i coreografies de combat ben realitzades. McCall utilitza habilitats especials per eliminar els seus enemics de manera eficient i brutal, cosa que converteix les escenes d'acció en moments memorables de la pel·lícula.

Va ser un èxit d'audiència tal que ha donat lloc a dues seqüeles, als anys 2018 i 2023, també protagonitzades per Denzel Washington.