Band of Brothers

 

A la II Guerra Mundial va estrenar-se, tant al bàndol dels aliats com al de les forces de l’Eix, una nova força militar: la infanteria paracaigudista. Eren forces que estaven preparades per a ser llançades darrera les forces enemigues i mantenir les seves posicions o assolir uns objectius militars concrets. De totes les companyies que es van formar va destacar especialment la companyia Easy del 506è Regiment d’Infanteria Paracaigudista de la 101a Divisió Aerotransportada dels Estats Units d’Amèrica. Va ser la primera companyia en ser condecorada en el seu conjunt pels seus mèrits en combat.

L'historiador i biògraf, Stephen Ambrose, va escriure sobre la història de la companyia Easy des de la seva creació fins a la seva dissolució, acabada la II Guerra Mundial i ho va fer, a banda de les consultes a fonts històriques, a través d’entrevistes als supervivents de la companyia, aquells que encara estaven vius. El seu testimoni és impactant i commovedor: és una crònica en primera persona de les diferents cares d’una guerra.

Ambrose li va posar com a títol al seu llibre Band of Brothers (Colla de germans) fent referència a uns versos de William Shakespeare a Enric V quan aquest, davant d’una batalla decisiva els deia al seus homes:

“Nosaltres pocs, feliços pocs, nosaltres, colla de germans,
perquè els que avui vessin la seva sang amb mi
seran els meus germans. Qui sigui baix de rang
serà, des d'aquell dia, alçat a la noblesa”.

A finals dels ‘90 Steven Spielberg va realitzar Saving Private Ryan (Salvar al soldado Ryan) i va comptar per al paper protagonista amb Tom Hanks. Al llarg del rodatge tots dos van tenir l'oportunitat de conversar i van posar en comú la seva atracció per l’estudi de la II Guerra Mundial i tots els fets que hi van tenir lloc. D’una manera o altra va néixer el projecte de coproduir una sèrie televisiva basada en el llibre Band of Brothers. Es van posar ràpidament a treballar per a fer-lo realitat. Si Saving Private Ryan va estrenar-se el 1998, el 2001s’estrenava Band of Brothers de la mà del prestigiós canal de televisió nord-americà HBO.

La sèrie és fidel al llibre i abastament documentada. Els noms dels personatge es corresponen a les persones autèntiques que van viure els fets descrits i cada episodi s’obre amb comentaris filmats en el moment del rodatge pels membres de la companyia Easy que encara estaven vius i que commemoraven els fets descrits a l’episodi, augmentant així la sensació que ens trobem davant la reconstrucció  d’uns fets estrictament reals.

Prenem contacte amb la companyia Easy en el moment de la seva creació i assistim al seu espartà entrenament al camp Toccoa a l’estat de Georgia. Allí coneixem al tinent Richard Winters, el primer cap de la companyia, un dels fils conductors de la història. Tot seguit els acompanyem a la seva primera missió de combat, en territori francès, el dia D, a les hores prèvies al desembarcament aliat i a les operacions dutes immediatament després. Són cridats també a participar en l’Operació Market Garden, en territori holandès, una de les operacions més arriscades i desafortunades de tota la Gran Guerra.

I quan els rumors sobre el final de la guerra comencen a circular, Alemanya organitza totes les forces que li queden, les concentra en un punt del front i busca, desesperadament, trencar les línies aliades: el lloc escollit és l’indret boscós de les Ardenes, a la zona belga, que en ple hivern és un terreny dur i inhòspit. La campanya va rebre el nom de la Batalla de les Ardenes i pels aliats era vital conservar la població de Bastogne i frenar l’operació alemanya. Per a reforçar a les tropes aliades, assetjades i en una situació desesperada, van tornar a comptar amb els nois de la 101 que altra vegada tornaven a trobar-se en primera línia de tir. El càstig que van rebre en aquesta ocasió va ser terrible.

Més tard, els supervivents de la companyia Easy entren a Alemanya i descobreixen amb espant un camp de concentració, prop de Landsberg, que els deixa esfereïts. No és res semblant a qualsevol cosa que hagin pogut veure: es tractava d’un camp d’extermini de jueus i de gitanos principalment. Es tractava de Kaufering IV, un dels molt camps de l’horror nazi.

Finalment li va quedar l’honor a la companyia Easy d’ocupar el Niu de l’Àguila (Kehlsteinhaus), als Alps de Baviera, el bressol del nazisme. El Niu era un luxós refugi que havia estat un regal del partit nazi al Führer en el seu 50è aniversari. Poc després la companyia es va dissoldre amb tots els honors.

Cadascun dels 10 episodis que composen la mini sèrie està centrat en una realitat diferent de la guerra, una vivència, una situació, un estat psicològic... ens porta a les persones espectadores a ser testimonis d’uns horrors difícils de concebre i constitueix un homenatge a tots aquells homes que van viure aquell infern que recordem com la II Guerra Mundial.

Band of Brothers va estar nominada a 19 premis Emmy i en va guanyar 6. També va obtenir el Globus d’Or atorgat per l’American Film Institute.

Hanks i Spielberg van allargar la seva exitosa col·laboració amb la sèrie The Pacific, que va tractar la guerra des del Pacífic, contra el Japó.

Aquestes obres són d’una importància cabdal perquè, més enllà dels seus valors cinematogràfics, constitueixen un recordatori del que la guerra significa i de l’alt preu que s’ha de pagar en ocasions per assolir la pau.