Annette va néixer el 29 de maig de 1958 a Topeka (Kansas), filla de Shirley Katherine Ashley, cantant, i Arnett Grant Bening, consultor de formació en vendes i venedor d'assegurances. Els seus pares, provinents d'Iowa, eren d’ascendència alemanya i anglesa.

Era la germana petita: tenia una germana (la Jane) i dos germans més grans que ella (en Bradley i en Byron). Quan tenia tan sols un any la família va traslladar-se a Wichita (Kansas) on va passar la seva primera infantesa i més tard va haver de tornar a traslladar-se amb la família a San Diego (Califòrnia) on va començar a actuar en obres escolars i va interpretar, per exemple, el paper principal de l’obra The Sound of Music.

L’any 1975 va graduar-se a la Patrick Henry High School de San Diego, on va estudiar teatre.

En acabar els estudis va passar una època fent de cuinera en un vaixell que feia rutes pel Pacífic, temps en el qual va aficionar-se en la pràctica del submarinisme.

Mantenia, però, el cuquet de la interpretació així que va inscriure’s al San Diego Mesa College i es va acabar graduant en Arts Teatrals a la Universitat Estatal de San Francisco.

La seva primera orientació professional en el món de la interpretació va ser cap al teatre, com a membre de la companyia Colorado Shakespeare Festival amb la qual va interpretar a Lady Macbeth l’any 1984 a l’American Conservatory Theater. La seva carrera teatral la va portar fins a Broadway on va rebre una nominació com a millor actriu per a l’obra Coastal Disturbances i un premi Tony també com a millor actriu per a All My Sons.

En una entrevista que va concedir molts anys després va declarar: Vaig passar molt de temps fent obres de teatre. Quan vaig començar a rodar pel·lícules tenia gairebé 30 anys. Ni tan sols era una gran aficionada al cine.

La seva primera pel·lícula va passar totalment desapercebuda i la segona va tenir una mica més de públic, però no va ser fins a la intervenció en la seva quarta pel·lícula, Els estafadors (1990), quan el gran públic va fixar-se en ella, després de rebre crítiques favorables. A partir d’aquell moment ha intervingut en multitud de treballs entre els quals es troben grans èxits de taquilla.

Ha estat quatre vegades nominada a l'Oscar per les seves actuacions a les pel·lícules Els estafadors (1990), American Beauty (1999), Coneixent la Júlia (2004) i Els nois estan bé (2010). El 2006, va obtenir una estrella cinematogràfica al Passeig de la Fama de Hollywood pels seus èxits a la indústria del cinema.

Vida personal

Annette va estar casada amb J. Steven White des de 1984 fins a 1991, però la veritat és que el matrimoni no va acabar de funcionar mai i van separar-se quan tan sols portaven dos anys de casats. La cosa va canviar radicalment quan va conèixer a Warren Beatty durant el rodatge de la pel·lícula Bugsy. Warren tenia una merescuda fama de faldiller, però en aquesta ocasió, quan va compartir set amb l’Annette, va sentir que alguna cosa havia canviat dins seu. Com ell mateix va declarar en una entrevista, la vaig observar i vaig saber que volia casar-me amb ella. Des d’aquell moment han compartit les seves vides i han tingut 4 fills: Stephen Ira, Ella, Isabel i Benjamin.

Finalment, acabaré amb una reflexió que va fer l’actriu a una revista:
Em sento molt lliure. Sovint penso que he fet moltes coses i que he gaudit molt del meu treball, més del que mai hauria imaginat. Així que sento que em prendre les coses tal com venen. Tinc moltes coses a fer a la meva vida personal, així que poder-me prendre un temps i treballar en alguna cosa nova és una veritable benedicció.

A propòsit de Henry (Regarding Henry, 1991). Mike Nichols, que acabava de dirigir a Harrison Ford a Armas de mujer (Working Girl), va tornar a comptar amb l’actor per aquest treball.

La història segueix a Henry Turner (Harrison Ford), un advocat cínic i egoista que, després de rebre un tret al cap en un atracament, perd la memòria i ha de tornar a aprendre-ho tot: parlar, caminar... descobrir qui era abans de l’incident. Però alguna cosa ha canviat dins seu i ja no li agrada la persona que era abans. Tot això passa en companyia de la seva dona, la Sarah (Annette Bening).
En aquest paper Harrison es va mostrar especialment vulnerable i sensible, fugint dels rols interpretats anteriorment i la gran interpretació de Bening ajuda a ressaltar més aquesta interpretació. Naturalment, un aspecte molt important a la pel·lícula és la rehabilitació de Turner i de com aquest recompon, a poc a poc, la seva vida.
La participació de Harrison en aquesta pel·lícula va perillar, ja que l’actor venia d’interpretar a un advocat a Presunto inocente (1990) i no volia repetir paper, però en veure que només exerciria d’advocat en les primeres escenes de la pel·lícula el va fer canviar d’opinió.
La història va estar escrita per un molt jove J.J. Abrams, en el seu segon treball com a guionista i va fer una brevíssima aparició a la pel·lícula donant vida a un repartidor que li porta un lliurament a Turner. Un simpàtic detall!

El presidente y Miss Wade (The American President, 1995). Comèdia romàntica dirigida per Rob Reiner. El guió va ser escrit per Aaron Sorkin, qui més tard es faria conegut per crear la sèrie de televisió The West Wing.
La pel·lícula segueix la història del president dels Estats Units, Andrew Shepherd (Michael Douglas), un líder carismàtic i vidu que està a punt d'entrar a la seva reelecció. Tot sembla anar bé per a ell fins que es comença a enamorar de Sydney Ellen Wade (Annette Bening), una activista mediambiental. La seva relació es complica a causa de les pressions polítiques, ja que els adversaris de Shepherd intenten utilitzar la seva vida personal per afeblir la seva campanya i reputació pública.
La pel·lícula combina elements de comèdia romàntica amb drama polític, tot emmarcat en el context de la vida a la Casa Blanca.
El repartiment inclou actors de renom com Martin Sheen (qui més tard interpretaria el president en The West Wing), Michael J. Fox i Richard Dreyfuss.

Estat de setge (The Siege, 1998). Pel·lícula de suspens i acció amb un fons polític i social, va ser dirigida per Edward Zwick. Tracta temes com el terrorisme, la llei marcial i les tensions ètniques i religioses. El film, que està ambientat a Nova York, és protagonitzat per Denzel Washington, Annette Bening i Bruce Willis en els papers principals, representant respectivament els tres grans poders dels Estats Units: l’FBI, la CIA i l’Exèrcit.
La trama gira al voltant d'una sèrie d'atacs terroristes a Nova York. Aquests actes són comesos per un grup d'extremistes islàmics com a resposta a les polítiques dels Estats Units en relació amb el terrorisme internacional. L'agent especial de l’FBI, Anthony Hubbard (Denzel Washington), i l'agent de la CIA Elise Kraft (Annette Bening), són els responsables de la investigació i la prevenció d'aquests atacs, amb visions altament oposades.
A mesura que augmenta la freqüència dels atacs, el govern decideix imposar la llei marcial a la ciutat, el que provoca tensions i conflictes amb la població civil, especialment amb la comunitat musulmana. Els agents Hubbard i Kraft han de treballar junts per descobrir qui està darrere dels atacs i aturar-los abans que Nova York quedi submergida enmig del caos.
La pel·lícula planteja preguntes sobre fins a quin punt és justificable la limitació de les llibertats civils en nom de la seguretat nacional i com aquestes restriccions poden conduir a la radicalització i a la discriminació de grups innocents.

In dreams (1999) Thriller psicològic dirigit per Neil Jordan. La pel·lícula està basada en la novel·la Doll's Eyes de Bari Wood i compta amb un guió escrit pel mateix Neil Jordan juntament amb Bruce Robinson.
La història gira al voltant de Claire Cooper (Annette Bening), una il·lustradora de llibres infantils que comença a tenir somnis inquietants i visions aterridores d'una nena segrestada i assassinada. Els seus somnis es tornen cada vegada més foscos i freqüents, fins al punt que Claire comença a confondre la realitat amb les seves visions. A mesura que la trama avança, Claire descobreix que els seus somnis estan connectats amb un assassí en sèrie anomenat Vivian Thompson (Robert Downey Jr.), qui també sembla tenir una connexió psíquica amb ella.
In Dreams combina elements de suspens, thriller psicològic i tocs de terror sobrenatural. La pel·lícula destaca per la seva atmosfera onírica i inquietant, utilitzant imatges surrealistes per crear una sensació de malestar i desorientació. Neil Jordan, conegut per altres pel·lícules com Joc de llàgrimes i Entrevista amb el vampir, aporta el seu estil visual únic, caracteritzat per un ús ric de colors i simbolisme visual, que reforça el to inquietant i misteriós de la història.

American beauty (1999). Drama dirigit per Sam Mendes i escrit per Alan Ball. La pel·lícula va ser un èxit de crítica i públic i va guanyar cinc Premis de l'Acadèmia, incloent-hi el de Millor Pel·lícula, Millor Director (Sam Mendes) i Millor Actor Principal (Kevin Spacey).
La història se centra en Lester Burnham (Kevin Spacey), un home de mitjana edat que viu amb la seva dona Carolyn (Annette Bening) i la seva filla Jane (Thora Birch). Lester està atrapat en una crisi de mitjana edat, descontent amb la seva vida avorrida i sense sentit. La seva relació amb Carolyn està plena de tensió i sembla tenir poca connexió amb la seva filla adolescent.
Lester comença a sentir-se atret per Angela Hayes (Mena Suvari), una amiga de Jane, cosa que el porta a prendre decisions dràstiques per canviar la seva vida. Comença a fer exercici, a fumar marihuana i a treballar en un càrrec més senzill per alliberar-se de l'estrès de la seva feina anterior.
American Beauty explora temes com el conformisme social, l'alienació, la repressió sexual i el materialisme. La pel·lícula té un estil visual únic, utilitzant imatges simbòliques i una fotografia notable (a càrrec de Conrad Hall) per subratllar els temes centrals de la història. La icònica escena de les roses vermelles, per exemple, es converteix en un símbol de la sensualitat i el desig reprimits de Lester.
La pel·lícula també conté una veu en off narrativa per part de Lester, que ofereix una perspectiva introspectiva i sovint irònica sobre la seva pròpia vida i els esdeveniments que es desenvolupen al seu voltant.

Open Range (2003). Western crepuscular dirigit, produït i protagonitzat per Kevin Costner. L'elenc també inclou actors com Robert Duvall, Annette Bening i Michael Gambon. El guió va ser escrit per Craig Storper, basant-se en la novel·la homònima de Lauran Paine. La pel·lícula és fidel als temes clàssics del western.
L'acció d'Open Range se situa a finals del segle XIX als Estats Units, en un moment en què les disputes entre ramaders i grangers eren freqüents. La història gira al voltant de dos homes, Boss Spearman (Robert Duvall) i Charley Waite (Kevin Costner), que són ramaders nòmades i viuen segons el codi dels open rangers, és a dir, aquells que pasturen lliurement els seus ramats en terres sense tancar.
Els dos homes, juntament amb els seus companys Mose (Abraham Benrubi) i Button (Diego Luna), arriben a un petit poble que està sota el control d'un ric i despietat granger, Denton Baxter (Michael Gambon). Baxter vol controlar tot el territori i no permet que ramaders utilitzin les terres lliures per pasturar els seus animals. Quan els homes de Baxter ataquen Mose, això desencadena una sèrie de conflictes violents entre els ramaders i els seguidors de Baxter.
El film mostra un ritme pausat, que permet el desenvolupament detallat dels personatges i les relacions entre ells. La cinematografia de J. Michael Muro captura bellament els vasts paisatges de l'Oest americà, mentre que la direcció de Costner destaca per l'autenticitat en la representació de la vida del vell oest, amb un enfocament realista en les escenes d'acció i enfrontaments armats.

Coneixent la Júlia (Being Julia, 2004) Comèdia dramàtica dirigida per István Szabó, basada en la novel·la Theatre de W. Somerset Maugham.
Ambientada a Londres a la dècada de 1930, la pel·lícula narra la història de Julia Lambert (Annette Bening), una actriu de teatre de gran renom, que es troba en un moment de crisi professional i personal. Casada amb Michael Gosselyn (Jeremy Irons), un director de teatre, Julia comença a sentir-se avorrida i insatisfeta amb la seva vida, tant en l'àmbit professional com matrimonial.
Aquesta sensació d'apatia la condueix a una aventura amorosa amb un jove nord-americà anomenat Tom Fennell (Shaun Evans), qui aparentment l'admira, però en realitat busca aprofitar-se de la seva fama per avançar en la seva pròpia carrera. Quan Julia descobreix les intencions de Tom, decideix usar el seu enginy i experiència teatral per orquestrar una venjança hàbil i plena de malícia.
La pel·lícula va rebre una acollida generalment positiva per part de la crítica, i Annette Bening va ser especialment lloada pel seu paper protagonista, rebent nombroses nominacions a premis prestigiosos. Entre els reconeixements destacats es troben la nominació als Premis Oscar a la millor actriu, així com als Globus d'Or i als Premis BAFTA.
Coneixent la Julia és coneguda per la seva representació elegant de l'ambient teatral de Londres, el seu humor agut i les brillants interpretacions del seu repartiment, fent d'aquesta una pel·lícula apreciada tant pels amants del teatre com per aquells que gaudeixen de les històries de venjança subtils i intel·ligents.

Mai és tard (Danny Collins) (2015). Es tracta d’una comèdia melodramàtica dirigida per Dan Fogelman, inspirada en la història real d'un músic anomenat Steve Tilston, que va rebre una carta del cantant John Lennon molt temps després d'haver estat enviada. Tot i que la trama està basada en fets reals, la pel·lícula només pren aquesta anècdota com a punt de partida per explicar una història totalment fictícia.
És protagonitzada per Al Pacino en el paper principal de Danny Collins, un veterà músic de rock que va tenir èxit en els anys setanta i encara fa gires per interpretar sempre les mateixes cançons. Ha acabat caient en una vida d'excessos i rutina fins que un dia, descobreix una carta que John Lennon li havia escrit dècades enrere, instigant-lo a seguir el seu cor i la seva veritable passió musical. Aquesta carta provoca una reflexió profunda en Danny i el porta a fer canvis significatius en la seva vida. Intenta reconnectar amb la seva família i trobar un nou sentit a la seva carrera i a la seva vida personal.
A part d'Al Pacino, el repartiment de la pel·lícula inclou noms com Annette Bening, Jennifer Garner, Bobby Cannavale, Christopher Plummer i Melissa Bonoist, que amb les seves solvents interpretacions contribueixen a augmentar la qualitat de l'obra.

Retorn a Hope Gap (Hope Gap, 2019) Drama britànic dirigit i escrit per William Nicholson basat en l'obra de teatre de Nicholson titulada The Retreat from Moscow.
La història se centra en Grace (Annette Bening) i Edward (Bill Nighy), un matrimoni que han viscut junts durant gairebé trenta anys. Un dia, Edward, que és professor d'història, decideix deixar Grace, fet que deixa aquesta en estat de xoc. La seva decisió afecta també el seu fill, Jamie (Josh O'Connor), qui es troba atrapat enmig de la separació dels seus pares. La pel·lícula explora les emocions de la pèrdua, la traïció i el procés de recuperació, centrant-se en com Grace intenta recuperar-se després de la ruptura.
La pel·lícula aborda temes com el desamor, el canvi i la redempció, així com el procés de sanació després d'un trencament sentimental. També examina les dinàmiques familiars i com les accions dels pares poden tenir un impacte profund en els fills, encara que aquests ja siguin adults.
William Nicholson, que també és conegut per ser un reconegut guionista (Els Miserables, Gladiator), aporta una sensibilitat íntima i personal a la pel·lícula, donada la seva pròpia experiència familiar amb el tema de la separació. Les escenes estan ambientades en paisatges costaners impressionants, que contribueixen a l'atmosfera de solitud i reflexió.

Nyad (2023). Drama biogràfic, basat en fets reals, dirigit pel matrimoni format per Elizabeth Chai Vasarhelyi i Jimmy Chin, tots dos amb una llarga carrera de 20 anys com a documentalistes, durant els quals van guanyar l’Oscar pel documental Free Solo i van signar la crònica a les coves tailandeses que porta per titol The Rescue (Recate en las profundidades). A Nyad mesclen material documental al llarg de la pel·lícula, creant una suau transició del món de la no ficció a la ficció.
La pel·lícula compta amb un guió de Julia Cox, basat en l’autobiografia de la protagonista, Diana Nyad titulat Nyad Find a Way.
La pel·lícula explica la història de Diana Nyad, una nedadora de fons que en la seva joventut havia aconseguit importants gestes en aigües obertes durant la dècada dels ’70, com la de  cobrir el tram que separa Sicília de la Itàlia continental. Malgrat tot quan va intentar nedar des de l’illa de Cuba fins a les costes de Florida, a 177 quilòmetres de distància, va fracassar en el seu objectiu després de nedar 41 hores i 47 minuts seguits quan els corrents perillosos i les fortes onades la van obligar a aturar-se. Tenia llavors 28 anys i aquest revés la va motivar a allunyar-se d’aquesta activitat.
La narració comença quan Nyad (interpretada per Annette Bening) compleix els 60 anys, més de 30 anys després de la seva retirada. En aquells moments reapareix a la seva ment aquell fracàs i es proposa aconseguir la fita que no va assolir a la joventut i ser així la primera persona que aconsegueixi aquesta proesa sense fer servir la protecció de cap gàbia que l’aïlli dels taurons. Per a dur a bon port aquest repte va aconseguir el suport de la seva amiga i entrenadora Bonnie Stoll (Jodie Foster).
El comentarista Gregory Ellwood va escriure a The Playlist sobre la pel·lícula: Bening transmet a la perfecció la passió de Nyad i fa que les seves nedades siguin creïbles (...) No obstant això, la sorpresa de Nyad és Foster. És difícil recordar la darrera vegada que va interpretar un paper amb tanta energia carismàtica.