Emilia Clarke va néixer el 23 d'octubre de 1986 a Londres i va créixer al comtat anglès d’Oxfordshire. El seu pare, Peter Clarke, era un enginyer de so de teatre i la seva mare, la Jennifer, era una dona de negocis. L’Emilia té ascendència índia per part materna.

El seu primer contacte amb el món de la interpretació li va arribar molt aviat: amb 10 anys el seu pare la va portar a una audició del West End per a The Goodbye Girl, un musical de Neil Simon.

Va assistir a l'escola Rye St Antony a Headington i a la St Edward's School d'Oxford, que va abandonar el 2005. A Time Out, va declarar l’any 2016: vaig anar a internats elegants, però no era la noia elegant d'internat elegant.

Uns anys més tard, va entrar al Drama Centre de Londres, on va aparèixer a diverses produccions escèniques i es va graduar l’any 2009.

El primer pas professional el va donar per a la televisió en una aparició a la telenovel·la mèdica Doctors de la BBC One el mateix any 2009.

Després va arribar la seva interpretació a la TV Movie Triassic Attack on va aconseguir que la revista Screen International la classifiques com una de les estrelles del demà del Regne Unit. Era l’any 2010 i el demà no va trigar gaire a arribar-li: el 2011 va encarnar un dels papers que la llençarien a l’estrellat d’un dia per l’altre. Es tracte del personatge de Daenerys Targaryen a la sèrie de televisió de fantasia èpica Juego de tronos (Game of Thrones) de l’HBO. Aquesta interpretació va rebre fantàstiques crítiques des de tots els mitjans i Emilia va convertir-se en l’estrella del moment... però just quan va tocar el cel amb les seves mans, tot es va venir avall.

Va patir dos aneurismes molt greus, un el 2011 (a finals de la primera temporada) i un altre al 2013 ( a la tercera temporada).

Sobre aquest episodi la pròpia Emilia va declarar en el programa Sunday Morning de la BBC: els accidents cerebrovasculars, bàsicament succeeixen quan una part del teu cervell no rep sang durant un segon. La sang troba una ruta diferent per a desplaçar-se i això fa que la part a la que li ha mancat rec desaparegui. L’actriu recorda amb contundència aquells moments: va ser el dolor més insuportable que he patit en tota la meva vida. Sortosament, l’HBO va facilitar-li les coses perquè pogués reincorporar-se a la sèrie. Va ser increïblement útil que Juego de Tronos m’arrossegués i em donés un propòsit per a contiinuar. La recuperació va necessitar d’un llarg període de rehabilitació a causa de la pèrdua obtinguda de massa cerebral. Emilia ho va matisar d’una manera molt clara: hi ha una part del meu cervell que ja no és utilitzable, és sorprenent que avui sigui capaç de parlar, de vegades articuladament, i viure la meva vida completament normal sense absolutament cap repercussió. Soc part de la molt, molt, molt petita minoria de persones que poden sobreviure a això.

Juego de Tronos va allargar-se fins el 2019 però ja mentre tant va fer treballs en el què va demostrar que podia sortir del rol que l’havia conduït a la fama amb papers dramàtics, romàntics, d’acció...

A banda del seu rol d'actriu, el 2015 va signar un contracte amb l’empresa Dior per a ser la cara de la col·lecció de joies Rose des Vents. Aquest però no va ser un cas aïllat. El 2018 va ser l’ambaixadora de la fragància The Only One de la marca Dolce & Gabbana i el 2020 ho va ser per l’empresa de cosmètics Clinique.

Des dels primers moments de la seva fama ha col·laborat amb diverses causes. El 2011 va unir-se a l'SMA UK Trust Team com a ambaixadora, una organització que recapta fons per a investigar l’atròfia muscular espinal.

El 2017 va fer-se mecenes de l’organització Open Door, entitat sense ànim de lucre que ajuda a joves a accedir a les audicions de les escoles de teatre. El 2018 va participar en la gala benèfica de la J/P Haitian Relief Organization (J/P HRO), per ajudar a salvar vides i a portar programes sostenibles al poble d’Haití. I també aquell mateix 2018 va ser ambaixadora de la RCN (organització per a joves sense llar). També es va comprometre a fer visibles els problemes que viuen les infermeres i els treballadors sanitaris com la manca de formació i l’escassetat de personal.

A banda d’això, va ser una de les veus que van apuntar-se a la iniciativa Time’s Up, per exposar l’assetjament i l’abús sexual existent en l’àmbit interpretatiu i per eliminar la discriminació de gènere en el sector. Va defensar la iniciativa juntament amb Gemma Arterton, Lena Headey, Tom Hiddleston, Felicity Jones, Wunmi Mosaku, Florence Pugh, Gemma Chan i Catherine Tate al curtmetratge Leading Lady Parts.

Encara més: l’any 2019 va posar en marxa la seva pròpia organització benèfica anomenada SameYou per a donar accés a neurorehabilitació per a joves després d’haver patit una lesió cerebral o un ictus. El 2020, Emilia va rebre el premi Public Leadership in Neurology de la American Brain Foundation pels seus esforços per conscienciar el gran públic sobre la neurorehabilitació.

Finalment, també el 2020 va ajudar amb diverses iniciatives a recaptar fons per a lluitar contra la COVID-19, per aconseguir posar una part més gran de llits per als pacients amb coronavirus i proporcionar una clínica de rehabilitació virtual per a les persones que es recuperen de lesions cerebrals i ictus.

El 2019, després de comprar-se una casa va declarar: tinc una casa pròpia. És meva! M’encanta. És meravellós! Aquell moment del dia en el qual per fi tanques la porta, et pots treure les sabates i els sostenidors, mires al voltant i dius: puc fer el que em vingui de gust!... allí és quan veritablement em sento feliç.

Juego de tronos (Game of Thrones, 2011-2019). Popular sèrie de televisió, produïda per la cadena HBO, que està basada en la sèrie de novel·les Cançó de gel i foc (A Song of Ice and Fire) de George R. R. Martin, la sèrie va ser creada per David Benioff i D. B. Weiss. És una història èpica de fantasia que combina política, lluites de poder, intrigues familiars i elements sobrenaturals.
La trama principal gira al voltant de la lluita pel Tron de Ferro dels Set Regnes de Westeros, amb diferents famílies nobles i cases que competeixen pel poder. A mesura que aquestes lluites de poder s'intensifiquen, també es desenvolupen altres històries paral·leles, com la imminent amenaça dels Caminants Blancs (White Walkers) i la història de la jove Daenerys Targaryen, l'última hereva d'una dinastia derrocada, que busca recuperar el tron amb l'ajuda dels seus dracs.
Daenerys Targaryen, primer personatge important interpretat per Emilia Clarke, és l’hereva de la dinastia Targaryen i Mare dels Dracs.
La sèrie està fortament influenciada per la història medieval europea, incloent elements com la Guerra de les Dues Roses, l’Edat Mitjana i la política de les grans dinasties, encara que tot en un món fictici ple d’elements màgics i criatures sobrenaturals, com dracs i zombis.

Dom Hemingway (2013). Comèdia negra britànica escrita i dirigida per Richard Shepard. La pel·lícula es distingeix per la seva barreja de drama i humor absurd, i sobretot pel seu protagonista carismàtic i imprevisible, interpretat per Jude Law.
La història segueix Dom Hemingway (Jude Law), un hàbil lladre expert en obrir caixes fortes, que surt de la presó després de complir una condemna de 12 anys. Dom és un home egocèntric, violent i impulsivament excèntric, però també es veu marcat per la lleialtat cap als seus antics còmplices. Durant els anys que ha estat a la presó, Dom ha guardat silenci, protegint el seu cap criminal, Mr. Fontaine (Demián Bichir).
Un cop en llibertat, Dom busca recuperar allò que creu que se li deu: una gran suma de diners com a recompensa per haver mantingut la boca tancada durant tant de temps. Acompanyat pel seu amic i còmplice de sempre, Dickie Black (Richard E. Grant), Dom inicia un viatge caòtic per Londres i el sud de França, mentre intenta reconnectar amb la seva filla, Evelyn (Emilia Clarke), que ha quedat molt allunyada d'ell a causa del seu passat criminal.
La pel·lícula es caracteritza pel seu to irònic i per la seva barreja de moments humorístics i violents. Té diàlegs ràpids i brillants, amb moltes escenes que s'acosten al surrealisme per la forma en què Dom s'expressa, sovint amb llargs monòlegs plens d'ego, arrogància i un cert encant rústic. Jude Law es transforma físicament i mentalment en el personatge, oferint una actuació molt enèrgica i visceral.

Terminator: Génesis (Terminator Genisys, 2015) Pel·lícula de ciència-ficció i acció dirigida per Alan Taylor i escrita per Laeta Kalogridis i Patrick Lussier. Aquest és el cinquè lliurament de la saga Terminator.
La història de Terminator: Génesis comença amb John Connor (Jason Clarke), líder de la resistència humana contra les màquines, quan envia el seu tinent Kyle Reese (Jai Courtney) al passat, per salvar la seva mare, Sarah Connor (Emilia Clarke), i assegurar la seva pròpia existència. No obstant això, en aquesta línia temporal, les coses són diferents de les que coneixíem de les pel·lícules originals.
Quan Reese arriba a l'any 1984, descobreix que Sarah ja està preparada per enfrontar-se a les màquines perquè ha estat criada i protegida per un Terminator (Arnold Schwarzenegger). Aquesta nova realitat genera un seguit de canvis que alteren el futur conegut, donant lloc a una història plena de viatges en el temps i paradoxes.
Arnold Schwarzenegger torna al seu icònic paper del Terminator T-800, aquest cop com una versió més vella de la màquina, ja que s'explica que el seu teixit orgànic envelleix amb el temps i es presenten noves versions de personatges clàssics, com Sarah Connor, qui ja no és la noia desprotegida de la pel·lícula original, sinó una guerrera ben entrenada.

Antes de ti (Me Before You, 2016). Pel·lícula romàntica i dramàtica dirigida per Thea Sharrock, basada en la novel·la homònima de l'escriptora britànica Jojo Moyes, que també va escriure el guió de la pel·lícula.
La història gira al voltant de Louisa Clark (Emilia Clarke), una jove alegre i peculiar que prové d'una família humil i que es queda sense feina. Desesperada per trobar un nou treball, acaba contractada com a cuidadora de Will Traynor (Sam Claflin), un home ric i brillant que ha quedat tetraplègic després d'un accident. Will, que abans era aventurer i ple de vida, s'ha tornat cínic i distant a causa de la seva situació.
Amb el temps, Louisa i Will desenvolupen una relació especial. Ella intenta portar alegria a la vida de Will per a convèncer-lo que encara paga la pena viure, mentre ell li ensenya a ella a explorar noves oportunitats i a somiar en gran.
La pel·lícula tracta temes com la discapacitat, l'autonomia personal, l'amor, la recerca de la felicitat i la vida després d'un trauma. També genera un debat ètic al voltant del dret a decidir sobre la pròpia vida i la mort assistida, que és una part crucial de la història.

Voces ocultas (Voice from the Stone, 2017). Thriller psicològic amb elements de terror gòtic dirigit per Eric D. Howell. La pel·lícula està basada en la novel·la de Silvio Raffo, i es desenvolupa a la Toscana italiana, durant la dècada de 1950. La història combina elements sobrenaturals amb un drama familiar profundament emocional.
La història segueix Verena (Emilia Clarke), una infermera especialitzada en ajudar nens traumatitzats. Verena és contractada per una família rica per tenir cura de Jakob, un nen que no ha parlat des de la mort de la seva mare, Malvina. El nen sembla estar connectat amb una misteriosa presència dins de la casa, particularment amb les pedres de l'antiga mansió familiar, que semblen tenir veu pròpia.
El film es caracteritza per la seva atmosfera gòtica i visualment captivadora. La pel·lícula juga amb el concepte del dol, la pèrdua i la influència dels morts en els vius. La presència de la casa i les pedres és una metàfora del pes emocional que tots els personatges porten. La cinematografia de la pel·lícula, amb paisatges de la Toscana i interiors opressius, reforça aquest sentit de misteri i inquietud.

Han Solo: Una historia de Star Wars (Solo: A Star Wars Story, 2018) Pel·lícula de ciència-ficció i aventures dirigida per Ron Howard i produïda per Lucasfilm. És el segon spin-off de la saga Star Wars, després de Rogue One (2016), i forma part de l'univers expansiu de la franquícia, situant-se cronològicament abans dels esdeveniments de Star Wars: Episodi IV - Una nova esperança (1977).
La pel·lícula narra els orígens del famós contrabandista Han Solo, interpretat per Alden Ehrenreich. Se centra en com Han es converteix en l'icònic personatge que coneixem a la trilogia original, explorant la seva joventut i com va conèixer el seu fidel company Chewbacca (Joonas Suotamo), i el famós jugador de pòquer Lando Calrissian (Donald Glover).
La trama segueix Han Solo, que somia amb escapar d'una vida de pobresa al planeta Corellia i convertir-se en un pilot lliure. Després de separar-se de la seva estimada Qi'ra (Emilia Clarke), Han s'uneix a una banda de criminals dirigida per Tobias Beckett (Woody Harrelson). L'equip emprèn una perillosa missió per robar coaxium, un valuós combustible hiperespacial, per complaure Dryden Vos (Paul Bettany), un líder del Crimson Dawn, una organització criminal.

Last Christmas (2019). Comèdia romàntica dirigida per Paul Feig i protagonitzada per Emilia Clarke, Henry Golding, Emma Thompson i Michelle Yeoh. La pel·lícula està inspirada en la famosa cançó de George Michael, que també és una part central de la seva banda sonora.
La història gira al voltant de Kate Andrich (Emilia Clarke), una jove que treballa com a elf en una botiga de productes nadalencs a Londres. Kate és una persona desil·lusionada amb la vida i en una situació personal força complicada. Està constantment prenent decisions equivocades, tant en la seva vida personal com professional, i sembla que no aconsegueix trobar estabilitat després d’una greu malaltia que va patir l’any anterior.
La seva vida comença a canviar quan coneix a Tom Webster (Henry Golding), un home encantador i enigmàtic que sembla veure la vida des d’una perspectiva diferent. Tom li ensenya a veure el món amb més optimisme i a obrir el cor als altres, ajudant-la a reconciliar-se amb ella mateixa i amb la seva família, especialment amb la seva mare, Petra (Emma Thompson).

Teatre Nacional en directe: La gavina (National Theatre Live: The Seagull, 2022). és una gravació en directe de l'obra de teatre de Anton Txékhov, adaptada i produïda pel National Theatre del Regne Unit. National Theatre Live és un projecte que permet la retransmissió de produccions de teatre des del National Theatre i altres teatres del Regne Unit a cinemes de tot el món, apropant el teatre a un públic més ampli.
L'adaptació de The Seagull (La gavina) que es va retransmetre, és una nova versió escrita per Anya Reiss. Aquesta versió modernitza el llenguatge i situa l'obra en un context més contemporani, tot mantenint la trama original. L'obra tracta temes universals com el desig, l'amor no correspost, les ambicions frustrades i el conflicte entre generacions, molt en la línia de les altres grans obres de Txékhov.
L'escenificació en aquesta producció destaca per la seva simplicitat i intimitat, centrant-se especialment en les emocions dels personatges. Un altre punt destacat d'aquesta adaptació és el repartiment, liderat per Emilia Clarke, que interpreta el personatge de Nina.
Aquesta versió de The Seagull ha rebut elogis per la seva modernitat i l'excel·lent actuació del seu repartiment, portant nous matisos a un dels textos clàssics més representats de la història del teatre.

Generación cápsula (The Pod Generation, 2023). Pel·lícula de ciència-ficció i comèdia dramàtica dirigida per la cineasta francesa Sophie Barthes. La història està ambientada en un futur pròxim altament tecnològic i explora temes sobre la reproducció, la maternitat, i l'impacte de la tecnologia en la vida familiar.
La pel·lícula se centra en una parella que viu en una societat on el procés de tenir fills ha estat radicalment alterat per la tecnologia. Ara, les empreses ofereixen la possibilitat de gestar els nadons fora del cos humà en "càpsules" o "pods" artificials. Aquesta innovació permet a les dones continuar amb les seves carreres i vides quotidianes sense els canvis físics i emocionals de l'embaràs tradicional.
Els protagonistes són Rachel (Emilia Clarke) i Alvy (Chiwetel Ejiofor), una parella que ha de decidir si volen utilitzar aquesta tecnologia per tenir un fill. Rachel, treballant en una empresa tecnològica d'avantguarda, està entusiasmada amb l'oportunitat d'utilitzar el "pod", mentre que Alvy, un botànic amb un vincle profund amb la natura, és molt més reticent i preocupat per les conseqüències de desconnectar la reproducció de la biologia humana.

Invasión secreta (Secret Invasion, 2023). Sèrie de televisió de Marvel Studios, basada en la trama dels còmics del mateix nom de Marvel Comics. Aquesta història segueix un dels arcs argumentals més importants dels còmics, on una raça d'extraterrestres coneguda com els Skrulls ha estat infiltrant-se a la Terra durant anys, suplantant humans en posicions de poder amb l'objectiu d'envair el planeta.
A la sèrie, Nick Fury (Samuel L. Jackson) torna després d'haver estat fora de la Terra durant un temps, per enfrontar-se a aquesta amenaça. Descobreix que molts Skrulls han estat vivint en secret a la Terra des dels esdeveniments de la pel·lícula Capitana Marvel (2019). Aquests aliens canvien de forma, cosa que els permet fer-se passar per qualsevol persona, creant una situació d'incertesa i desconfiança sobre qui és realment humà.
Els protagonistes, incloent-hi Talos (Ben Mendelsohn), un Skrull aliat que ja vam conèixer a Capitana Marvel, han de descobrir fins a quin punt l'organització d'aquesta invasió secreta ha penetrat en els centres de poder globals.
Jackson està acompanyat en el repartiment per Emilia Clarke com a l’Scrull G'iah.
A diferència d'altres produccions del MCU (Marvel Cinematic Universe), Invasión secreta té un to més fosc i seriós, amb elements de thriller polític i d'espionatge. És una sèrie més centrada en la tensió, la desconfiança i la paranoia, ja que els personatges no saben en qui poden confiar.