Sed de mal (Touch of Evil), pla seqüència inicial: Un elaboradíssim traveling mostra a un home posant una bomba en un cotxe. Arriba una parella, ocupa el cotxe i el posa en marxa. Pel fons una altra parella va parlant tot caminant. Seguim visualment les dues parelles a l’hora: ara una, ara l’altra sense deturar en cap moment la seqüència ni canviar de pla. Creuen la frontera que separa Mèxic dels EUA i, finalment, el cotxe explota. La seqüència, una de les millors (o la millor?) de tota la història del cinema ha durat en total 3,31 minuts i ens ha explicat tota la cronologia d’uns fets. Al darrera, a la direcció, es troba el gran Orson Welles.
L’any 1958 Orson Welles va signar aquesta magnífica pel·lícula, que alguns han catalogat com la darrera pel·lícula clàssica del cinema negre i, en qualsevol cas, la última pel·lícula americana del seu director.
Ens trobem davant d’una obra madura i ben estructurada. Darrera quedaven, entre d’altres, Ciutadà Kane (considerada per molts com la seva millor obra), El quart manament, La dama de Shanghai, Macbeth, Otelo… Sed de mal conforma una mostra de cinema de màxima qualitat, amb aquell magistral ús dels grans angulars que tant li agraden a Welles, fusionat amb restes de l’expressionisme alemany que es troben sempre als substrats de la seva obra. Aquest expressionisme la uniria, també, a una altra pel·lícula d’aquesta selecció d’obres mestres: La nit del caçador. Finalment destacar el magistral ús dels clarobscurs capaços de crear una fantasmagòrica i inquietant atmosfera que arriba a ser opressiva, sempre ajudada per la omnipresent banda sonora d'Henry Mancini.
Destacaria també que a banda de les grans figures que encarnen els papers principals (Charlton Heston, Janet Leigh i Orson Welles) trobem en aparicions puntuals a Dennis Weaver, Marlene Dietrich, Zsa Zsa Gabor, Joseph Cotten... Orson Welles demostra, un cop més, que per a ell la manera d’explicar una història és (com a mínim) tan important com la pròpia història.