Blogs

Scarlett Johansson

Scarlett Ingrid Johansson va néixer el 22 de novembre de 1984 al barri de Manhattan de Nova York, filla de Karsten Johansson, un arquitecte nascut a Copenhagen i de Melanie Sloandona nascuda al Bronx i que molt ocasionalment va fer de productora i actriu.

Scarlett té un germà bessó, en Hunter, i tres germans més, l’Adrián, el Christian i la Vanessa. Els pares van introduir als seus fills, de ben petits, en el món de l’art.

Scarlett va entrar a l'Institut Lee Strasberg de teatre quan tenia 8 anys. Inicialment va incorporar-se en un grup de nens superdotats, però en observar el talent que mostrava ràpidament van decidir transferir-la a un grup d’adults on pogués perfeccionar les seves qualitats interpretatives.

Malgrat tot, d’aquella època ella conserva un record ben diferent: Quan tenia vuit anys, vaig rebre el meu millor regal de Nadal de la història. Realment volia un llangardaix de companyia, però els meus pares van dir que no. Després, a la nit de Nadal, la meva mare i el meu pare em van conduir a la seva habitació amb tots els llums apagats excepte un terrari resplendent amb un llangardaix a dins. Em vaig emocionar molt. El vaig tenir durant vuit anys.

Es va trobar de ple en el món de la interpretació als 9 anys amb un paper a l’obra teatral Sophistry i va destacar de tal manera que a l’any següent, quan acabava de fer els 10 anys, li van donar un paper a la pel·lícula North (Un muchacho llamado Norte), compartint cartell amb Elijah Wood i Bruce Willis. A ningú li va passar desapercebut el seu potencial així que va tenir, tot seguit un altre petit paper al costat de Sean Connery a la pel·lícula Causa justa (1995).

A l’any següent li va arribar el seu primer paper important a Manny and Lo (1996) on la seva mare fa una petita intervenció com actriu. Per aquest treball va obtenir el premi Independent Spirit. A partir d’aquí, va començar a encadenar treballs.

Amb 14 anys, quan ja tenia sobre les seves espatlles haver participat en 6 pel·lícules, li va arribar l’oportunitat d’afrontar un paper dramàtic on poder lluir-se i mostrar tot el seu potencial: el personatge de Grace MacLean a L’home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer,1998), una interpretació que va commoure a l’audiència i va impressionar als professionals del cinema. Juntament amb ella van protagonitzar la pel·lícula Robert Redford i Kristin Scott Thomas. Per aquest treball va estar nominada al premi YoungStar Award com a millor actriu jove en una pel·lícula dramàtica.

Després va continuar tocant tots els gèneres com Mi hermano el cerdito, El hombre que nunca estuvo allí, Ghost World, La pesadilla de Susi, Mars Attack...

El 2003 va protagonitzar, juntament amb Bill Murray, Lost in Translation, un pel·lícula dirigida per la Sofia Coppola que, amb un pressupost de només 4 milions de dòlars en va recaptar 119 i que va ser considerada una obra mestre del cinema independent. Tan va ser això que va acumular 77 premis cinematogràfics entre els quals es troba un Oscar al Millor Guió i dos premis al Festival de Cinema de Venècia on Scarlett va rebre el Premi a la Millor Actriu. Aquesta pel·lícula va marcar un abans i un després a la carrera de l’actriu.

Pocs anys més tard es va convertir en una de les estrelles de cinema millor pagades del món i es calcula que actualment té una fortuna estimada d’aproximadament uns 165 milions de dòlars, quantia que incrementa, en cada nova pel·lícula que fa, en uns 10 o 20 milions de dòlars.

Al llarg de la seva carrera, l’Scarlett ha col·laborat en multitud de causes humanitàries. Es té constància del seu ajut a 30 institucions i a més de 25 causes solidàries.

 

L’home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer,1998). Pel·lícula dramàtica dirigida i protagonitzada per Robert Redford que està basada en la novel·la del mateix nom escrita per Nicholas Evans. El guió va ser adaptat per Eric Roth i Richard LaGravenese.

La trama se centra en Tom Booker (Robert Redford), un home amb un do especial per comunicar-se amb els cavalls i entendre les seves emocions. Una dona anomenada Annie MacLean (Kristin Scott Thomas), porta la seva filla Grace (Scarlett Johansson) i el seu cavall ferit a la finca de Booker després d'un accident traumàtic. A través de la interacció amb els cavalls i la paciència de Booker, la família i l’animal comencen a guarir emocionalment.

La pel·lícula explora temes de connexió emocional, curació i redempció a través de la relació entre els humans i els cavalls. L'home que xiuxiuejava als cavalls va rebre crítiques generalment positives per la seva commovedora història, les actuacions sòlides i la direcció de Robert Redford. La pel·lícula també va destacar pel seu enfocament en la psicologia equina i la connexió entre els éssers humans i els animals.

Scarlett Johansson, que aleshores tenia solament 14 anys, va tenir l’oportunitat de lluir-se en un bon paper dramàtic envoltada de prestigiosos actors de gran talent, aconseguint que moltes mirades es fixessin en ella i en el seu esplèndid treball.

La cançó A Soft Place to Fall, interpretada per Allison Moorer i escrita per Moorer i Gwil Owen, va ser nominada a l'Oscar a la Millor Cançó Original per la seva aparició a la banda sonora de la pel·lícula.

L'home que xiuxiuejava als cavalls es va convertir ràpidament en un referent en el gènere de pel·lícules centrades en la relació entre humans i animals.

La joven de la perla (Girl with a Pearl Earring, 2003). Pel·lícula dramàtica dirigida per Peter Webber, basada en la novel·la homònima de Tracy Chevalier, publicada el 1999 i que va rebre elogis per la seva capacitat de recrear l’origen d’una de les pintures més famoses de Vermeer.  La trama de la pel·lícula es desenvolupa a Delft, Països Baixos, durant el segle XVII, i se centra en la vida del famós pintor Johannes Vermeer i la seva relació amb una jove serventa anomenada Griet.

La protagonista, interpretada per Scarlett Johansson, és Griet, una noia que es converteix en criada a la casa del pintor Johannes Vermeer (Colin Firth). Després d'un desastre que afecta la família de Griet, és enviada a treballar a la casa del pintor per ajudar a mantenir la seva família. A mesura que Griet es va integrant en la vida quotidiana de la família Vermeer, es converteix en una font d'inspiració per al mateix Vermeer.

La pel·lícula explora temes com l'art, la creativitat, la religió i les relacions socials a l'època. El personatge de Griet representa la innocència i la passió per l'art, mentre que Vermeer és retratat com un geni turmentat pel seu propi món artístic i les pressions de la societat.

La joven de la perla ha estat elogiada per la seva direcció, la interpretació dels actors principals i la seva recreació precisa de l'època. Té una estètica visual impressionant i captura l'atmosfera del segle XVII amb detalls precisos en l'escenografia i la vestimenta. La pel·lícula va rebre diverses nominacions i premis, destacant-se les actuacions de Johansson i Firth.

Una cançó del passat (A Love Song for Bobby Long, 2004). Pel·lícula dramàtica escrita, dirigida i produïda per la  Shainee Gabel que està basada en la novel·la Off Magazine Street de Ronald Everett Capps.

La trama de la pel·lícula gira al voltant de Pursy Will (Scarlett Johansson), una jove que retorna a Nova Orleans després de la mort de la seva mare. En arribar, descobreix que la casa de la seva mare ha estat ocupada per dos personatges peculiars: Bobby Long (John Travolta), un exprofessor universitari amb problemes d'alcoholisme, i Lawson Pines (Gabriel Macht), un escriptor sense èxit. La relació entre aquests tres personatges evoluciona mentre busquen trobar una forma de conviure i superar els seus propis passats dolorosos.

La pel·lícula presenta una banda sonora que ens fa submergir de ple a Nova Orleans, al ritme del jazz, dels blues i del country. Aquesta música ens acompanya pels barris i els paisatges de la ciutat, creant un tot indissociable.

A Love Song for Bobby Long és una bona mostra de la producció independent, sense el suport dels grans estudis de Hollywood i això la dota d’una llibertat creativa que la fa distingir d’altres treballs més en consonància amb els dictats de la indústria.

Match Point (2005). Thriller psicològic dirigit per Woody Allen. La pel·lícula marca una desviació de l'estil més típic de les comèdies i drames de Woody Allen, ja que es desenvolupa com un thriller amb elements de tragèdia.

La trama de Match Point segueix Chris Wilton (Jonathan Rhys Meyers), un extenista professional que comença a treballar com a instructor a un elitista club de tennis a Londres. Chris estableix una amistat amb Tom Hewett (Matthew Goode), un membre ric de la societat britànica, i es compromet amb la seva germana Chloe (Emily Mortimer). Tot i això, la vida de Chris es complica quan coneix i s'enamora d'una actriu americana anomenada Nola Rice (Scarlett Johansson).

La pel·lícula explora temes com l'ambició, la moralitat, el destí i les conseqüències de les decisions.

Match Point va rebre elogis per part de la crítica per la seva trama intensa i les actuacions del repartiment. La pel·lícula va ser considerada com un punt d'inflexió a la carrera de Woody Allen i una sortida de la seva zona de confort, oferint una exploració més fosca i complexa dels personatges i les seves accions.

El director va elogiar el treball d’Scarlett, amb qui tornaria a treballar a Scoop (2006) i a Vicky Cristina Barcelona (2008)

Scoop (2006). Comèdia d’intriga escrita, dirigida i coprotagonitzada per Woody Allen. Completen el repartiment Scarlett Johansson, Hugh Jackman i Ian McShane. Aquesta pel·lícula, així com la seva obra precedent Match Point, va ser filmada a Londres i va ser la segona que Woody Allen va rodar fora de Nova York, la seva ciutat natal.

El personatge principal va ser escrit específicament per a Scarlett, de qui Allen en va observar la qualitat còmica mentre treballaven junts a Match Point.

La trama de Scoop gira al voltant d'una estudiant de periodisme nord-americana, Sondra Pransky (Scarlett Johansson), que es troba a Londres i es troba davant d’una oportunitat única per aconseguir una gran història. Aquesta oportunitat es presenta quan rep missatges del més enllà a través d'un home mort recentment, en Joe Strombel (Ian McShane), que li revela informació sobre un assassinat comés per un aristòcrata britànic (Hugh Jackman). La protagonista s'uneix a Sid Waterman, un mag de poca monta (Woody Allen), per resoldre el cas i escriure la seva història.

Com Woody Allen acostuma a fer sovint, no fa servir música original per a les seves pel·lícules. En aquesta ocasió tira ma principalment de clàssics com ara Piotr Ilitx TxaikovskiJohann Strauss i Edvard Grieg.

En resum, Scoop és una pel·lícula entretinguda que ofereix una divertida barreja de misteri i comèdia, amb la típica signatura de Woody Allen.

Black Widow (2019). Pel·lícula de superherois basada en el personatge de Marvel Comics amb el mateix nom emmarcada dins la Fase Quatre de l'Univers Cinematogràfic de Marvel (MCU). Va estar dirigida per Cate Shortland (la primera pel·lícula de Marvel dirigida per una dona) i va ser escrita per Eric Pearson.

La trama ens presenta a Natasha Romanoff, la veritable identitat de Black Widow (Scarlett Johansson) enfrontant-se al seu passat mentre lluita contra una nova amenaça. La història revela detalls sobre les seves arrels i la seva connexió amb una organització anomenada la Sala Vermella, on va ser entrenada com a espia.

El repartiment inclou Florence Pugh com Yelena Belova, David Harbour com Alexei Shostakov / Guardià Roig, i Rachel Weisz com Melina Vostokoff. Aquests tres personatges tenen un paper significatiu en la història.

Amb aquesta pel·lícula culminava la interpretació de Natasha Romanoff que l’Scarlett va iniciar amb Iron Man 2 (2010) i que després va continuar amb Los Vengadores (2012), Capitán América: el Soldado de Invierno (2014), Vengadores: la era de Ultrón (2015), Capitán América: Civil War (2016), Vengadores: Infinity War (2018), Capitana Marvel (2019), Vengadores Endgame (2019)... un univers cinematogràfic on sovint va ser l'única dona entre els Avengers. Gràcies a la seva intervenció en aquestes pel·lícules (que no van constituir ni de bon tros les seves millors interpretacions, va aconseguir grans sumes de diners i va posicionar-se com una de les actrius millors pagades del món.

Un lugar para soñar (We Bought a Zoo, 2011). Pel·lícula dirigida per Cameron Crowe, basada en les memòries del mateix titol (We Bought a Zoo) escrites per Benjamin Mee. La pel·lícula combina elements de comèdia i drama i està protagonitzada per Matt Damon i Scarlett Johansson.

La trama gira entorn de Benjamin Mee (Matt Damon), un home que decideix canviar la seva vida després de la mort de la seva esposa. Amb la intenció de començar de nou amb els seus dos fills, decideix comprar una propietat rural que inclou un petit zoo en serioses dificultats. La decisió de comprar aquest zoo genera diversos reptes, ja que Benjamin ha de fer front a les dificultats financeres i les responsabilitats de mantenir un lloc tan peculiar.

Scarlett Johansson interpreta el paper de Kelly Foster, la cuidadora principal del zoo, i Thomas Haden Church interpreta el germà de Benjamin. La pel·lícula destaca els temes de la pèrdua, la superació i la importància de prendre riscos per trobar la felicitat.

Per a interpretar a Benjamin Mee un dels actors que va sonar més intensament va ser Ben Stiller. Scarlett Johansson tampoc va ser la primera opció: abans es van considerar les actrius Amy Adams, Mary Elizabeth Winstead i Rachel McAdams.

Lucy (2014). Pel·lícula de ciència-ficció escrita i dirigida per Luc Besson.

La trama de la pel·lícula gira al voltant de Lucy (Scarlett Johansson), una estudiant a Taipei que es veu involucrada involuntàriament en una situació perillosa quan la rapten i l’implanten una droga experimental al seu cos. Aquesta droga augmenta la seva capacitat cerebral, permetent-li accedir a parts inexplorades de la ment i adquirir habilitats extraordinàries com la telecinesi, la telepatia i la manipulació del temps. A mesura que Lucy desenvolupa aquestes noves habilitats, es converteix en una força imparable.

L’Scarlett va rebre un entrenament intensiu per a les seqüències d'acció. Va treballar amb especialistes en arts marcials i va fer moltes de les acrobàcies que requeria el paper.

En diverses entrevistes, Luc Besson ha parlat de les seves influències cinematogràfiques i com va voler capturar l'estil visual de Stanley Kubrick i les seqüències d'acció de James Cameron.

Lucy va tenir un gran èxit de taquilla, superant les expectatives. La pel·lícula va recaptar molts més ingressos dels que inicialment es preveien, convertint-se en una de les pel·lícules més taquilleres de l'any 2014.

Ghost in the Shell: El alma de la máquina (2017). Pel·lícula de ciència-ficció d'acció americana dirigida per Rupert Sanders i escrita per Jamie Moss, William Wheeler i Ehren Kruger i produïda per DreamWorks Pictures i Paramount Pictures. Està basada en el manga japonès homònim de Masamune Shirow.

La pel·lícula segueix la història de la Major Mira Killian (Scarlett Johansson), una agent de la Secció 9, unitat de policia encarregada de combatre el ciberterrorisme. La Major és un híbrid humà-ciborg:  el seu cos físic ha estat completament reemplaçat per una màquina.

La història explora temes similars a la pel·lícula d'animació de 1995, com la identitat, la realitat i la consciència. La Major està a la recerca del seu passat i de la seva identitat, i s'ha de preguntar si és realment humana o no.

La pel·lícula va ser nominada a diversos premis, inclosos els BAFTA a la millor direcció artística i els premis Saturn a la millor pel·lícula de ciència-ficció i a la millor actriu per a Scarlett Johansson.

En general, la pel·lícula de 2017 és una bona adaptació de la pel·lícula d'animació de 1995, però també té alguns punts febles. El repartiment és estel·lar, els efectes visuals són impressionants i la banda sonora és memorable.

Historia de un matrimonio (Marriage Story, 2019). Pel·lícula dramàtica escrita i dirigida per Noah Baumbach.

La pel·lícula se centra en el matrimoni de Charlie Barber (Adam Driver), un director de teatre, i Nicole Barber (Scarlett Johansson), una actriu. Quan la relació es trenca, ambdós intenten mantenir una separació amistosa per protegir el seu fill petit, però a mesura que avancen els tràmits legals, la situació es complica i es torna emocionalment dolorosa.

El director Noah Baumbach va revelar que va basar algunes parts de la història en les seves pròpies experiències de divorci. Això pot haver contribuït a la naturalesa autèntica i realista de la pel·lícula.

Adam Driver i Scarlett Johansson van ser molt elogiats per les seves actuacions, i tots dos van ser nominats als Premis de l'Acadèmia pel seu treball en la pel·lícula. Laura Dern, que interpreta l'advocada de Nicole, també va guanyar un Oscar com a millor actriu secundària pel seu paper.

La pel·lícula constitueix una representació realista i commovedora del divorci, amb una narrativa que explora temes com les circumstàncies externes que afecten a un divorci, els problemes amb la custòdia dels fills, amb la repartició dels bens...

En resum, Historia de un matrimonio és una pel·lícula intensa i emotiva que destaca per les actuacions excepcionals del seu elenc i la seva exploració honesta dels reptes de quan una relació es trenca.