Maciste, l'heroi oblidat
Maciste als anys 60,
el gegant del peplum italià
Maciste és un dels grans herois del cinema mut italià. Va aparèixer per primera vegada el 1914 a Cabiria, dirigida per Giovanni Pastrone. Era un esclau gegantí, fort, noble i protector dels febles. El personatge va tenir tant èxit que es va convertir en protagonista de desenes de pel·lícules mudes.
Després d’una llarga desaparició, Maciste ressorgeix amb força a finals dels anys 50 i especialment als 60, coincidint amb l’esclat del peplum.
Què és el peplum?
El terme peplum (del grec peplos, túnica) designa un subgènere molt popular entre finals dels 50 i mitjans dels 60, sobretot a Itàlia.
Característiques del gènere
El gènere peplum està, generalment, ambientat a l’antiguitat (Roma, Grècia, Egipte, Babilònia), amb herois musculosos, decorats monumentals però sovint econòmics, trames simples de lluita contra tirans o monstres i sobretot, produccions ràpides i barates.
Aquest cinema responia a la demanda internacional d’espectacle històric després de grans èxits hollywoodians com Ben-Hur o Quo Vadis?. La indústria italiana en va fer versions més modestes però molt rendibles.
Maciste encaixava perfectament en aquest context.
El renaixement de Maciste als anys 60
Durant el boom del peplum, Maciste es converteix en una figura reutilitzable. No hi ha una continuïtat narrativa estricta: el personatge apareix en èpoques i llocs diferents, gairebé com un arquetip etern.
A diferència d’herois mitològics com Hèrcules o Ursus, Maciste no pertany a la mitologia clàssica. És una creació cinematogràfica pura, cosa que donava més llibertat als guionistes.
Actors que van interpretar Maciste
Un dels trets distintius de la saga és que el personatge no va quedar associat a un únic actor. Diversos culturistes i actors de físic imponent el van encarnar.
Un dels Macistes més populars del període. Actor nord-americà i culturista, va protagonitzar diversos peplums també com Hèrcules o altres herois. El seu estil era d’heroic clàssic, amb una imatge noble i atlètica.
Ex-Tarzan convertit en estrella del peplum europeu. Va aportar una presència més madura i contundent. Aquest actor combinava la seva experiència hollywoodiana amb produccions italianes.
Actor israelià molt habitual del gènere. Potser el Maciste més reconeixible per al públic europeu. En aquest cas també disposava d’un físic molt musculat i una gestualitat més hieràtica.
Reg Lewis i altres culturistes
Diversos actors menys coneguts també van interpretar Maciste en produccions de baix pressupost. El personatge funcionava gairebé com una marca: el nom venia abans que l’intèrpret.
Directors destacats
Els films de Maciste no solien tenir directors autorals, però alguns noms recurrents del peplum hi van deixar empremta.
Riccardo Freda
Un dels grans artesans del cinema de gènere italià. Va treballar en fantasia, terror i peplum. Va aportar un estil visual més elegant i dinàmic que la mitjana del gènere.
Veterà del cinema italià, molt actiu en produccions comercials. En el seu cas destaca una narració directa, sense artificis, orientada al públic popular.
Especialista en cinema històric i d’aventures. Va marcar a les seves produccions un ritme àgil i un ús funcional dels decorats.
Altres noms habituals
Molts films estaven dirigits per realitzadors de sèrie B altament productius, sovint amb pseudònims anglosaxons per facilitar la distribució internacional.
Tipus d’històries de Maciste
Tot i la varietat de títols, les trames seguien esquemes molt similars.
Maciste contra el tirà. El model més habitual: un regne oprimit per un dèspota i un heroi foraster que allibera el poble.
Maciste fantàstic. Algunes pel·lícules incorporen elements sobrenaturals: vampirs, monstres o malediccions orientals.
Maciste exòtic. Ambientacions a llocs com la Xina, el desert o imperis ficticis. El rigor històric era secundari: l’objectiu era l’espectacle.
Algunes pel·lícules destacades de Maciste (anys 60)
Maciste contro il vampiro (1961)
Una de les variants més curioses: barreja peplum i terror gòtic. Exemple clar de la hibridació del gènere.
Maciste nella terra dei ciclopi (1961)
Aventura clàssica amb monstres i ambientació mitològica. Representa el vessant més fantàstic del personatge.
Maciste all’inferno (1962)
Remake lliure d’un títol mut. Maciste baixa literalment a l’infern en una història amb elements surrealistes i visuals molt imaginatius.
Maciste contro i mostri (1962)
Un festival d’exotisme pulp amb bèsties i escenaris extravagants. Molt representativa del vessant més desacomplexat del peplum.
Maciste l’eroe più grande del mondo (1963)
Títol ambiciós dins dels estàndards del gènere. Presenta Maciste com un heroi gairebé llegendari.
Maciste contro i Mongoli (1963)
Ambientada en un context pseudohistòric oriental. Exemple de la llibertat geogràfica del personatge.
Maciste alla corte dello zar (1964)
Una de les ambientacions més inusuals: La Rússia imperial. Demostra fins a quin punt el personatge podia adaptar-se a qualsevol context.
Connexió directa amb el peplum
Maciste és, probablement, el personatge que millor simbolitza l’essència del peplum per diversos motius:
Mostra l'heroi físic abans que el psicològic. El protagonisme recau en el cos. La força física és el principal motor dramàtic.
Són una mostra de cinema industrial. Les pel·lícules es rodaven ràpidament, sovint reutilitzant decorats i equips. Maciste permetia produccions seriades i exportables.
Són un producte molt apte per a la Internacionalització. Molts films es doblaven i retitulaven segons el mercat. En alguns països, Maciste es convertia en Hèrcules o viceversa.
Constitueix una fusió de gèneres. Amb el declivi del peplum, Maciste es barreja amb fantasia, terror i aventures pulp, anticipant el cinema fantàstic italià posterior.
Declivi del personatge
Cap a mitjans dels anys 60, el peplum entra en crisi. Diversos factors ho expliquen:
- Saturació del mercat
- Canvi de gustos del públic
- Aparició de nous gèneres (spaghetti western)
- Televisió
Molts actors i directors del peplum passen directament al western italià. De fet, alguns culturistes que havien fet d’herois clàssics acaben convertits en pistolers.
Maciste desapareix progressivament de les pantalles, tot i que mai ho fa del tot de la memòria cinèfila.
Llegat
Tot i ser considerades sovint pel·lícules menors, les aventures de Maciste tenen un interès notable:
Per a la cultura popular europea. Representen un moment en què el cinema italià dominava el mercat mundial del gènere.
Com a precedent del cinema fantàstic italià. Molts tècnics del peplum treballarien després en terror i fantasia.
Per a la iconografia del cos heroic. Van consolidar l’arquetip del forçut cinematogràfic que després heretarien còmics i cinema d’acció.
Pel seu redescobriment cinèfil. Avui són objecte de culte entre col·leccionistes i festivals especialitzats.
Maciste com a símbol
Més enllà de la qualitat irregular dels films, Maciste representa una idea fascinant: un personatge nascut al cinema mut que sobreviu dècades reinventant-se.
No és un heroi literari ni mitològic, sinó una creació purament cinematogràfica. Això el converteix en una figura única dins la història del cinema: un mite nascut directament de la pantalla.
Per a finalitzar, com a mostra, pots veure la pel·lícula completa Maciste, gladiador de Esparta