Classificant el cinema: 

gèneres, subgèneres i moviments cinematogràfics

El cinema, com qualsevol forma d’expressió artística, s’organitza en múltiples capes que ens ajuden a comprendre’l i gaudir-lo millor. Els gèneres cinematogràfics constitueixen la primera gran classificació: etiquetes que agrupen pel·lícules segons temàtiques, tons o estructures narratives compartides. Però més enllà d’aquesta primera divisió, trobem els subgèneres, que afinen i especialitzen aquestes categories, i els moviments cinematogràfics, que responen a contextos històrics, estètics i culturals concrets.

Aquesta pàgina vol ser una porta d’entrada a aquest univers complex i fascinant, on les fronteres no sempre són clares i on les obres sovint dialoguen entre diferents tradicions. Entendre els gèneres, els seus derivats i els corrents que els han modelat és, en el fons, una manera d’aprendre a mirar millor el cinema.

El gènere del cinema de terror ha generat, des de fa unes dècades, un nou subgènere amb característiques pròpies i que, actualment, gaudeix d'una excel·lent salut entre una bona part d'un ampli grup d'espectadors. Accedeix aquí per veure les seves obres més icòniques.
 

El cinema kitsch no és només un conjunt de pel·lícules “dolentes” o exagerades: és també una forma d’expressió cultural que dialoga amb el consum de masses, amb l’emoció immediata i amb una certa fascinació per allò artificiós. En aquest article analitzarem què és el cinema kitsch, quines són les seves característiques i la seva evolució, amb 10 exemples significatius que permeten entendre'l millor.

 

El whodunit és molt més que un subgènere: és una forma de narrativa basada en el joc, la lògica i la participació. Des dels relats d’Edgar Allan Poe fins a les pel·lícules contemporànies, el gènere ha demostrat una capacitat extraordinària d’adaptació. La seva força rau en la seva simplicitat essencial —una pregunta— i en la seva complexitat estructural —la manera de respondre-la.
 

El western crepuscular és un subgènere que no només revisa els codis del western clàssic, sinó que els sotmet a una mirada crítica, sovint melancòlica. Ja no es tracta de celebrar la construcció de l’Oest, sinó de reflexionar sobre el seu cost, les seves contradiccions i, sobretot, el seu final.
 

Més que un gènere cinematogràfic tancat i delimitat, el cinema pulp és una manera d’entendre la narració, una actitud davant la ficció i, sobretot, una herència directa d’una forma de cultura popular que va marcar profundament el segle XX.
 

J-horror, abreviatura de Japanese Horror. Aquesta etiqueta designa un conjunt de pel·lícules produïdes principalment entre finals dels anys noranta i principis dels 2000, que van revolucionar la manera de representar la por al cinema.
 

New Hollywood: Moviment sorgit a finals dels anys seixanta i que va dominar fins a inicis dels vuitanta. Es tracta d’una època en què una nova generació de directors, guionistes i actors van sacsejar els fonaments de la indústria cinematogràfica nord-americana, aportant una mirada més realista, innovadora i atrevida.