Ana de Armas, ascens d'una estrella
Ana de Armas, ascens d'una estrella
Ana Celia de Armas Caso va néixer el 30 d’abril de 1988 a Santa Cruz del Norte, una petita ciutat costanera a l’est de La Havana, Cuba. Filla de Ramón de Armas, que va exercir diversos càrrecs (des de director de banc fins a vicealcalde i professor), i Ana Caso, que treballava al Ministeri d’Educació en recursos humans. Té un germà gran, Francisco Javier, fotògraf establert a Nova York.
Malgrat viure durant el famós Període Especial de Cuba, marcat per racionament d’aliments, talls elèctrics i escassetat de combustible, Ana ha descrit la seva infantesa com feliç. Va créixer en un entorn modest i amb poca exposició a la cultura pop: només podia veure una hora mensual de cinema i dibuixos animats. Sense Internet ni equips de vídeo, la mare la deixava anar a casa del veí per veure pel·lícules, i Ana va començar a practicar monòlegs davant del mirall des de petita.
Als 12 anys ja sabia que volia ser actriu. Als 14 anys, va accedir a l’Escola Nacional de Teatre de Cuba, una formació exigent que implicava viatjar cada dia fins a La Havana, sovint fent autoestop.
Formació teatral cubana
A l'escola de teatre, va seguir un curs de quatre anys, però va abandonar-lo poc abans de presentar la tesi. La raó: a Cuba, els graduats han de fer tres anys de servei comunitari abans de poder sortir del país, i Ana volia accelerar el seu pas a l’estranger. Ja durant els seus anys d’estudiant, va participar en tres pel·lícules professionals, malgrat que això li va causar problemes amb la direcció per absentar-se massa sovint.
Els primers rols a Cuba
Amb 16 anys, va debutar com a protagonista a Una rosa de Francia (2005/06), un drama romàntic dirigit per Manuel Gutiérrez Aragón, coproduït entre Cuba i Espanya, on va interpretar el paper de Marie. L’oportunitat va sorgir de la recomanació de l’actor Jorge Perugorría, que la va presentar al director en una festa, i que es va fer ressò del seu talent durant l’audició, fet que va significar el seu fitxatge immediat.
Aquest rodatge va suposar un punt d’inflexió: Ana va viatjar a Espanya per a promocions i va conèixer al seu agent Juan Lanja, qui la va convèncer que traslladés la seva carrera a Madrid.
Trasllat a Espanya i consolidació
Als 18 anys, amb la ciutadania espanyola gràcies als seus avis, es va traslladar a Madrid amb només 200 €. Va començar rodant en produccions locals: la pel·lícula de televisió El edén perdido (2007) i un paper secundari a Madrigal (2007), dirigida per Fernando Pérez.
El seu gran salt es va produir amb la sèrie juvenil d’èxit El Internado (2007–2010), on va interpretar a Carolina Leal Solís durant sis temporades. Aquest paper la va convertir en una cara coneguda a tot Espanya, fins al punt que no podia ni passejar pel carrer, com ella mateixa ha declarat. Paral·lelament, va aparèixer a pel·lícules com Mentiras y gordas (2009) i Por un puñado de besos (2014).
Malgrat ser reconeguda, Ana se sentia estancada en gèneres juvenils i buscava nous reptes i creixement com actriu.
Passatge a Hollywood
El 2014 va fer les maletes cap a Los Angeles, decidida a entrar al cinema anglòfon. No parlava anglès, però va aprendre en només quatre mesos, mirant sèries com Friends.
Va començar fent càstings, primer interpretant anglès fonèticament. El seu debut a Hollywood va ser amb Knock Knock (2015), on va treballar amb Keanu Reeves. Després van arribar rols com Hands of Stone (2016), interpretant la parella de Roberto Durán, i War Dogs (2016) amb Jonah Hill i Miles Teller.
Ascens i consolidació internacional
La interpretació que la va catapultar va ser la de Joi a Blade Runner 2049 (2017), dirigida per Denis Villeneuve, en què va compartir la pantalla amb Ryan Gosling i amb el seu paper com l’assistenta Marta Cabrera a Punyals per l'esquena (2019) va guanyar lloances i una nominació al Globus d’Or.
Va interpretar la noia Bond Paloma a Sin tiempo para morir (2021), juntament amb Daniel Craig. El seu paper més ambiciós va arribar amb Blonde (2022), en què va interpretar Marilyn Monroe, paper pel qual va convertir-se en la primera dona cubana nominada a l’Oscar a millor actriu protagonista.
Després ha encapçalat títols com Aguas profundas (2022), El agente invisible (2024), Ghosting (2023) i Ballerina (2025), spin-off de John Wick.
Vida personal
Ana de Armas ha estat molt discreta amb la seva vida privada, tot i que els mitjans han seguit amb interès les seves relacions. Va estar casada breument amb l’actor espanyol Marc Clotet entre 2011 i 2013. Posteriorment, se la va vincular sentimentalment amb el director Edgar Ramírez i, més endavant, amb l’actor nord-americà Ben Affleck, amb qui va compartir repartiment a Aguas profundas (2022). La seva relació va rebre una gran atenció mediàtica mentre va durar, entre el 2020 i el 2021.
A partir del 2022, Ana de Armas ha decidit mantenir un perfil molt més reservat i discret, instal·lant-se a Nova York per portar una vida més allunyada de la pressió mediàtica de Los Angeles.
Compromís social i filantropia
Ana és coneguda pel seu suport a causes socials, tot i que no ho fa de manera ostentosa. Ha participat en diverses campanyes de conscienciació sobre la salut mental, el benestar animal i la igualtat de gènere. És col·laboradora habitual de l’organització benèfica Save the Children i ha participat en iniciatives a favor dels nens refugiats i víctimes de conflictes armats. També ha prestat la seva imatge per recaptar fons destinats a la lluita contra el càncer de mama.
Malgrat l'èxit internacional, Ana ha mantingut una connexió emocional amb Cuba, malgrat les dificultats polítiques. En algunes entrevistes ha expressat el desig de poder treballar un dia en una pel·lícula filmada a la seva illa natal.
Conclusió
De la Santa Cruz cubana als escenaris de Hollywood, Ana de Armas és un exemplar de perseverança i talent internacional. La seva trajectòria: infància plena de creativitat, formació intensiva, risc personal en traslladar-se a Espanya, consolidació en televisió i cinema hispà, aprenent anglès amb disciplina, rols destacats que la van projectar globalment i una nominació històrica a l’Oscar.
És una figura que connecta cultures —Cuba, Espanya, EUA— i gèneres —drama, thriller, sèrie, blockbusters, biopics— i la seva carrera continua creixent. Ana de Armas representa la nova generació d’actrius llatines a Hollywood, amb projecció, força i autenticitat.
Toc Toc (Knock Knock, (2015)
Thriller psicològic dirigit per Eli Roth, amb Keanu Reeves com a protagonista, acompanyat per Ana de Armas i Lorenza Izzo. El film és un remake de Death Game (1977) i explora els límits de la temptació, la moral i el càstig.
La història gira al voltant d’en Evan Webber, un pare de família fidel i arquitecte, que es queda sol a casa durant un cap de setmana. En plena tempesta, dues joves aparentment indefenses, Genesis (Izzo) i Bel (de Armas), truquen a la porta buscant refugi. Allò que comença com un acte de compassió es converteix ràpidament en un malson: les noies sedueixen Evan, mantenen relacions amb ell i després el segresten, sotmetent-lo a una espiral de manipulació, humiliació i violència psicològica.
Amb un to inquietant i moments de tensió creixent, Toc toc juga amb les convencions del cinema de terror domèstic. Tot i que va dividir la crítica, va destacar per l’atmosfera claustrofòbica i la provocadora crítica a la hipocresia sexual.
Per a Ana de Armas, va suposar el seu debut a Hollywood i el primer pas en la seva carrera internacional: va ser la seva primera pel·lícula en anglès. Quan va ser contractada, encara no dominava l’idioma. Va aprendre els seus diàlegs fonèticament i amb l’ajuda d’un coach lingüístic. Això va afegir dificultat a la seva actuació, però el director Eli Roth va quedar tan impressionat amb la seva presència i capacitat expressiva que va decidir mantenir-la al repartiment sense cap dubte.
La hija de Dios (Exposed, 2016)
Thriller amb elements sobrenaturals protagonitzat per Keanu Reeves i Ana de Armas. El director, Gee Malik Linton, va demanar retirar el seu nom dels crèdits després que els productors reeditessin la pel·lícula sense el seu consentiment. Volia fer un drama psicològic centrat en el trauma del personatge d’Ana de Armas, però els productors van transformar el muntatge en un thriller policial per aprofitar la presència de Keanu Reeves. Per això, el film es va acabar signant sota el pseudònim Declan Dale.
Aquest fet també va afectar al títol de la pel·lícula. Inicialment del film havia d’anomenar-se Daughter of God (La filla de Déu), reflectint el seu to més simbòlic i introspectiu, centrat en el personatge femení. El canvi a Exposed va respondre a la nova orientació comercial centrada en la investigació policial.
La història segueix dues línies argumentals que acaben confluint: Scott Galban (Reeves), un detectiu que investiga l’assassinat del seu company, i Isabel de la Cruz (Ana de Armas), una jove llatina profundament religiosa que comença a tenir visions estranyes i misterioses aparicions.
La pel·lícula es va promocionar com un thriller policial convencional, però el muntatge inicial era més aviat una exploració psicològica i espiritual centrada en el personatge d’Ana de Armas. Aquest canvi va desconcertar els espectadors i la crítica, i La hija de Dios va ser rebuda amb força fredor. Tot i això, la interpretació d’Ana de Armas destaca per la seva intensitat i sensibilitat, en un dels seus primers papers rellevants a Hollywood.
Punyals per l’esquena (Knives Out, 2019)
Comèdia de misteri escrita i dirigida per Rian Johnson, que ret homenatge als clàssics de detectius al més pur estil Agatha Christie. Amb un repartiment coral que inclou Daniel Craig, Ana de Armas, Chris Evans, Jamie Lee Curtis, Michael Shannon, Don Johnson, Toni Collette i Christopher Plummer, la pel·lícula combina intriga, humor i crítica social amb gran habilitat.
La història comença amb la mort aparentment suïcida de Harlan Thrombey (Plummer), un famós novel·lista de misteri, just després del seu 85è aniversari. Tanmateix, el detectiu privat Benoit Blanc (Craig) és contractat per investigar el cas, i aviat es revela que tothom de la família té motius per voler-lo mort. La clau del misteri recau en Marta Cabrera (Ana de Armas), la jove infermera de Harlan, que amaga un secret que podria canviar-ho tot.
La pel·lícula destaca per la seva estructura enginyosa i la manera en què subverteix el gènere: mostra part del que ha passat des del principi, però juga amb la perspectiva i la moral dels personatges. Ana de Armas brilla amb una actuació plena de matisos, i va ser nominada als Globus d’Or pel seu paper.
Punyals a l'esquena va ser un èxit de crítica i taquilla, i va revitalitzar el gènere del whodunit, contracció en una sola paraula de la pregunta en llengua anglesa Who has done it? o Who 's done it? (Qui ho ha fet?), on cal resoldre un enigma o una mena de trencaclosques per a descobrir qui va cometre un crim. El seu èxit va portar a una continuació, Glass Onion (2022), i una tercera entrega està en marxa.
Lo que la verdad oculta
(The Night Clerk, 2020)
Thriller policial protagonitzat per Ana de Armas, Tye Sheridan, Helen Hunt i John Leguizamo, dirigit per Michael Cristofer.
La trama gira al voltant de Bart Bromley (Tye Sheridan), un recepcionista nocturn d’hotel amb síndrome d’Asperger que, per ajudar-se a relacionar amb els altres, instal·la càmeres ocultes a les habitacions per escoltar i aprendre dels diàlegs dels hostes. Una nit, és testimoni d’un assassinat durant el seu torn, però, temorós de ser implicat, no revela immediatament les càmeres. Quan coneix Andrea Rivera (Ana de Armas), una hostessa encantadora, sorgeix una connexió especial. Aviat, Bart comença a sospitar que Andrea podria ser la pròxima víctima, i intenta protegir-la.
Ana de Armas aporta profunditat emocional al seu paper, convertint la seva Andrea en un personatge intrigant i amb una presència magnètica. El film manté una atmosfera íntima i nocturna, limitada a l’espai de l’hotel, però ofereix una mirada a la percepció atípica del protagonista i la seva vulnerabilitat emocional.
Lo que la verdad oculta proporciona un thriller psicològic focalitzat en les relacions humanes i la dependència emocional, amb la interpretació d’Ana de Armas com el veritable motor emocional de la cinta.
Sin tiempo para morir
(No Time to Die, 2021)
Vint-i-cinquena pel·lícula oficial de la saga James Bond i l’última protagonitzada per Daniel Craig com a l’agent 007. Dirigida per Cary Joji Fukunaga, la cinta combina acció trepidant, emoció i una càrrega emocional insòlita per a la franquícia.
La història arrenca amb James Bond retirat de l’MI6 i vivint tranquil·lament a Jamaica. Però la seva pau es trenca quan Felix Leiter, vell amic de la CIA, li demana ajuda per rescatar un científic segrestat. Aquesta missió el portarà a descobrir una conspiració mundial i a enfrontar-se a Lyutsifer Safin (Rami Malek), un misteriós terrorista amb una arma biològica letal.
En aquesta entrega, Bond ha d’afrontar no només el perill global, sinó també els seus propis sentiments i la relació amb Madeleine Swann (Léa Seydoux), així com el llegat que deixa enrere. L’actriu Ana de Armas destaca en un breu però intens paper com Paloma, una agent cubana carismàtica i letal que acompanya Bond en una missió a l’Havana, guanyant elogis del públic i la crítica.
Sin tiempo para morir tanca l’etapa de Craig amb emoció, risc i una gran dosi d’humanitat, oferint una de les entregues més madures i impactants de tota la saga Bond.
Aguas profundas (Deep Water, 2022)
Thriller eròtic dirigit per Adrian Lyne, conegut per pel·lícules com Atracció fatal (Fatal Attraction, 1987) o Infiel (Unfaithful, 2002). Basada en la novel·la homònima de Patricia Highsmith, la cinta marca el retorn d’Adrian Lyne després de dues dècades d’absència. Lyne és una figura clau del gènere eròtic-thriller dels 80 i 90, i molts cinèfils esperaven aquesta pel·lícula com un retorn del seu estil característic.
Protagonitzada per Ben Affleck i Ana de Armas, la pel·lícula retrata un matrimoni aparentment funcional, però en realitat turmentat per la gelosia, la manipulació i el desig. Vic Van Allen (Affleck) és un home adinerat i aparentment tranquil que accepta les infidelitats de la seva esposa, Melinda (de Armas), per evitar el divorci. Tanmateix, a mesura que els amants d’ella comencen a desaparèixer, creixen les sospites i la tensió, en una espiral d’obsessió i perill.
Rodada amb un to fred i inquietant, la pel·lícula juga amb l’ambigüitat moral i psicològica dels seus protagonistes, tot mantenint l’estètica característica dels thrillers eròtics dels anys 80 i 90. Tot i l’expectació generada per la parella protagonista (que van mantenir una relació fora de la pantalla durant el rodatge), la crítica va ser desigual: es va valorar la química entre Affleck i de Armas, però es va qüestionar el ritme narratiu i l'execució del suspens.
Inicialment prevista per a cinema, la pel·lícula es va ajornar diverses vegades per la COVID-19 i la incertesa de la distribució. Finalment, es va estrenar directament en streaming: a Hulu als EUA i a Amazon Prime Video internacionalment.
Blonde (2022)
Drama biogràfic i experimental dirigit per Andrew Dominik, basat en la novel·la homònima de Joyce Carol Oates. La pel·lícula ofereix una visió fictícia i estilitzada de la vida de Marilyn Monroe, interpretada per Ana de Armas, centrant-se en el seu patiment emocional, la seva identitat fragmentada i la seva lluita constant entre Norma Jeane (la dona real) i la imatge pública de Marilyn.
Amb una narrativa no lineal i un estil visual carregat de simbolisme, Blonde explora traumes d'infantesa, relacions abusives, la pressió de Hollywood i la solitud profunda darrere l’estrella més icònica del segle XX. El film barreja imatges en blanc i negre i color, i alterna aspectes reals amb ficció amb un to intens i gairebé oníric.
La interpretació d’Ana de Armas va ser molt lloada per la seva intensitat i compromís, tot i la polèmica que va envoltar el film per la seva representació crua i sovint explícita del dolor de Monroe. Blonde no pretén ser una biografia clàssica, sinó una immersió psicològica en el mite i la dona, una mirada més emocional que factual, provocadora i divisiva. Va ser estrenada a Netflix i classificada amb el controvertit segell NC-17 (per a majors de 18 als EUA). Ana de Armas va ser nominada a l’Oscar com a millor actriu per aquest paper.
El agente invisible (The Gray Man, 2022)
Thriller d’acció dirigit pels germans Anthony i Joe Russo, basat en la novel·la homònima de Mark Greaney. Protagonitzada per Ryan Gosling, Chris Evans i Ana de Armas, la pel·lícula és una producció de Netflix amb un pressupost altíssim, pensada per iniciar una nova franquícia d’espionatge global.
La trama gira al voltant de Court Gentry (Gosling), també conegut com el Sierra Seis, un agent encobert de la CIA que descobreix secrets comprometedors de l’agència. Quan decideix actuar pel seu compte, la CIA l’etiqueta com a objectiu a eliminar. És llavors quan apareix Lloyd Hansen (Evans), un psicòpata i antic agent, contractat per a fer el treball. Ana de Armas interpreta Dani Miranda, una agent de la CIA que ajuda Gentry en la seva fugida i combat.
La pel·lícula destaca per les seves espectaculars escenes d’acció a nivell internacional (Praga, Bangkok, Viena...) i per la seva estètica acurada, amb una acció coreografiada d’estil similar a la saga John Wick. El agente invisible va aconseguir gran popularitat a Netflix, i ja s’ha anunciat una seqüela i un spin-off. Ana de Armas hi brilla com a figura d’acció contundent i carismàtica.
Ghosting (Ghosted, 2023)
Comèdia romàntica amb acció dirigida per Dexter Fletcher, estrenada el 21 d’abril de 2023 a Apple TV+. Protagonitzada per Chris Evans (Cole Turner) i Ana de Armas (Sadie Rhodes), explica la història d’un apassionat agricultor que, després d’una primera cita meravellosa, descobreix que la seva enamorada li ha fet ghosting… perquè en realitat és una agent de la CIA amb una missió secreta per recuperar una arma biològica anomenada Aztec.
Cole la segueix fins a Londres, és segrestat i acaba embolicat en persecucions a països com Pakistan. Sadie revela la seva veritable identitat, i junts intenten aturar el malvat agent francès Leveque, interpretat per Adrien Brody.
El relat combina moments romàntics amb contínues seqüències d’acció —com carreres en cotxe, tiroteigs i combats en un restaurant giratori.
Originalment, el paper de Sadie Rhodes estava pensat per a Scarlett Johansson, amb qui Chris Evans ja havia compartit pantalla nombroses vegades (sobretot com a Capità Amèrica i la Viuda Negra). Johansson va abandonar el projecte per problemes d'agenda i va ser substituïda per Ana de Armas.
Hi ha aparicions breus (cameos) de Sebastian Stan, Anthony Mackie i Ryan Reynolds, tots antics companys de Chris Evans a l’univers Marvel. Aquests cameos van ser pensats com a broma interna per als fans i com una picada d’ullet al passat superheròic de l’actor.
Ballerina (2025)
Dirigida per Len Wiseman i escrita per Shay Hatten, Ballerina se situa cronològicament entre la tercera i la quarta entrega de la saga de pel·lícules John Wick.
Ana de Armas encarna Eve Macarro, una ballerina entrenada des de petita per la gran organització criminal Ruska Roma. Quan el seu pare és assassinat pel sinistre Chancellor (Gabriel Byrne), la noia inicia en un món on el seu únic objectiu és la venjança personal.
El film destaca per les seqüències d’acció estilitzades, amb coreografies meticuloses i armes tan imaginatives com vaixelles, llançaflames o patins de gel. A més, la música de Tyler Bates i Joel J. Richard combina sintetitzadors i elements orquestrals que accentuen l’intens ritme visual.
Keanu Reeves reapareix com John Wick, tot oferint un paper més rellevant que un simple cameo, i el seu suport envers Eve simbolitza el nexe entre ambdós mons. També tornen Ian McShane, Anjelica Huston i el recordat Lance Reddick, acompanyats de nous noms com Norman Reedus, Gabriel Byrne i Catalina Sandino Moreno.
Les reaccions han estat majoritàriament positives: s’elogia la prestació d’Ana de Armas com a assassina implacable amb matisos emocionals, i s’admet que la pel·lícula manté la tensió i l’estil Wick. Ballerina és una pel·lícula d’acció pura, plena de violència coreografiada i un estil visual potent, que consolida Ana de Armas com a nova cara protagonista dins de l’univers John Wick.