l'any 1153 el cavaller Guillem de Montcada construí el seu palau en uns terrenys propers a la primitiva església de Santa Maria del Mar. No van trigar gaire a ser construïdes tota mena de cases, amb carrers i carrerons entre elles, el principal dels quals va ser el carrer dels Montcada. Amb el pas del temps els veïns nobles es van traslladar a altres barris però el nom del carrer va perdurar.

Si passegem a l'actualitat pel carrer dels Montcada encara ens resultarà fàcil d'assaborir la noblesa dels seus edificis i imaginar-nos aquell indret recollint les anades i vingudes de la gent més benestant de la ciutat.

La part alta del carrer està formada pel conjunt d'edificis que l'ha convertida en monument històrico-artístic, formada per casals que es troben a mig camí entre casa i castell, generalment de tres plantes amb un pati separat del carrer per un ampli vestíbul. Des d'aquest patí acostuma a neix una escala que condueix al primer pis, que constitueix la planta noble de l'edifici. A la planta baixa era on vivia el servei.

A tall d'exemple es pot destacar el palau Dalmases, propietat dels marquesos de Villalonga. Va ser construït per Pau Dalmases a la segona meitat del segle XVII i és un gran exemple de l'arquitectura barroca barcelonina on "els fragments d'rnamentació més fastuosos esten sempre voltats de plans llisos de pedra en els quals descansa la vista" (Florensa). El 3 de juny del 1700 un grup de nobles catalans hi va crear l'Acadèmia dels Desconfiats on feien sessions poètiques i literàries, recitant versos, sonets i proses. Amb la Guerra de Successió els Desconfiats van desfer l'Acadèmia: era un mal temps per a la poesia.

Aquest carrer està limitat per un extrem per la placeta de Marcús -carrer de Carders- i per l'altra per la placeta de Montcada, al Born i en els seus orígens estava transitat per seguicis reials, marquesos i banquers i processons religioses.

L'esmentada placeta de Marcús rep el seu nom de Bernat Marcús , un comerciant i banquer barceloní que es relacionava amb gent ubicada a llocs molt diferents i necessitava comunicar-se amb ells tot sovint així és que necessitava disposar d'un grup de missatgers per aquesta tasca. Aquest servei li tenia un cost considerable així que va pensar d'oferir aquest servei organitzat a qui el volgués fer servir a canvi d'unes quotes, així que va crear el primers servei postal de caràcter general conegut a Espanya.

En aquesta plaça, Marcús fundà un hospital del qual es conserva la capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, patrona dels correus o dels troters. Hi havia també el parador oficial de la Cofraria de Troters i sota el porxo, encara visible actualment, s'hi posava un sacerdot que beneïa els troters que sortien de viatge.