Leonor Watling

Leonor Elizabeth Ceballos Watling va néixer a Madrid, el 28 de juliol de 1975, filla d’una mare britànica i d’un pare gadità. Molt possiblement aquest mestissatge li va aportar la seva manera de ser: la meva casa era d’educació britànica en modals -va declarar en una ocasió- però amb molt de respecte i humor. Tinc tres germans i els meus records de la infantesa són molt divertits.

La seva relació amb el ballet va començar molt aviat, quan només tenia 8 anys, però aquesta dedicació va veure’s estroncada per una lesió de genoll que la va obligar a allunyar-se de la seva pràctica, però llavors va sentir la crida del teatre amateur en diversos centres culturals. Al Taller de Teatro ASURA actua en diverses obres sota la direcció de Pablo Pudnik, amb qui al mateix temps va estudiar interpretació. Quan encara només tenia 15 anys, Pablo Llorca la va conèixer mentre assistia a una de les classes de Pudnik i li va oferir el seu primer paper al cine, a la pel·lícula Jardines Colgantes (1993).

 Aquell mateix any va patir la mort del seu pare, cosa que la va afectar molt i va decidir començar una nova etapa a la seva vida, així que es va traslladar a Londres a estudiar interpretació al Actors Centre de Londres i a l’escola Juan Carlos Corazza, però també es va obrir al món de la música -una altra de les seves passions- així que, en paral·lel, va estudiar a les corals de Federico Checa (1993-1994) i de San Jorge (1994-1997) així com en el cor gòspel de l’església anglicana.

Per aquells anys va dedicar-se intensament a participar en sèries de televisió, com ara Farmacia de Guardia, El día que me quieras, Carmen y família i sobretot a Hermanos de Leche, sèrie en la que va intervenir en 18 episodis.

A finals dels 90 va incrementar la seva presència al cine i ràpidament va fer-se notar: amb La hora de los valientes (1998) d’Antonio Mercero va ser candidata al Goya a la Millor Actriu, pel·lícula a la que van seguir, entre d’altres, Son de mar (2001) de Bigas Luna i A mi madre le gustan las mujeres (2002) de Daniela Fejerman i Inés París, treball per la qual va tornar a estar nominada als Goya i va rebre el Fotogramas de Plata. El mateix 2002 va intervenir en una altra pel·lícula de prestigi: Hable con ella, de Pedro Almodovar.

En paral·lel a la seva carrera com actriu, no ha deixat en cap moment la seva faceta de cantant. Va crear el grup Marlango, juntament amb Alejandro Pelayo i Óscar Ybarra, en el qual fa de cantant i lletrista. Ja a l’any 2004 vam treure el seu primer disc, titulat Marlango i després van venir 6 més: Automatic imperfection (2005), The electrical morning (2007), Life in the Treehouse (2010), Un día extraordinario (2012), El porvenir (2014) i Technicolor (2018).

Viu amb la seva parella, el cantautor uruguaià Jorge Drexler, des del 2006, amb qui ha tingut dos fills: en Luca (2009) i la Leah (2011).

 



Son de mar
(2001). Pel·lícula dirigida per Bigas Luna i basada en la novel·la homònima de Manuel Vicent, és una obra que combina drama, passió i elements de tragèdia clàssica. Aquesta història d’amor i fatalitat es desenvolupa en un escenari mediterrani ple de simbolisme, on el mar juga un paper fonamental com a metàfora de la vida, el desig i la mort.

La història se centra en Ulisses (Jordi Mollà), un professor de literatura clàssica que arriba a un poble costaner del Mediterrani per treballar en un institut local. Allà coneix Martina (Leonor Watling), una jove vibrant i seductora, de qui s'enamora apassionadament. Els dos viuen una història d’amor intensa, plena d’erotisme i poesia, inspirada en els mites clàssics que Ulisses ensenya.
La vida dels dos canvia quan Ulisses desapareix misteriosament al mar, deixant Martina sola i embarassada. Amb el temps, ella refà la seva vida i es casa amb Sierra (Eduard Fernández), un home ric i poderós. Però el retorn inesperat d'Ulisses sacseja la tranquil·litat aparent de Martina i desencadena un conflicte de passions que porta la història cap a un desenllaç tràgic i inevitable.
Bigas Luna és conegut pel seu estil visual sensual i poètic, i Son de mar no és una excepció. La pel·lícula destaca per la seva fotografia evocadora, que captura la bellesa del paisatge mediterrani i reforça el to líric de la història. També és característic del director l’ús de simbolismes i imatges amb significat profund.

Hable con ella (2002). Pel·lícula dirigida per Pedro Almodóvar que desenvolupa una història dramàtica profundament emotiva i humana. Va obtenir gran reconeixement internacional i va guanyar diversos premis, incloent l'Oscar al Millor Guió Original per Almodóvar.
La pel·lícula se centra en les vides de dos homes, Benigno Martín (Javier Cámara), un infermer i Marco Zuluaga (Darío Grandinetti), un periodista, que es troben per casualitat en una situació insòlita. Ambdós estan tenint cura de dues dones en estat de coma: Alicia (Leonor Watling), una ballarina a qui Benigno cuida amb devoció i Lydia (Rosario Flores), una torera que és la parella de Marco.
A través d'aquesta trama, la pel·lícula explora temes com la solitud, l'amor no correspost, la comunicació i la fragilitat de les relacions humanes. El títol, Hable con ella, és una referència directa a la necessitat de comunicació fins i tot en les circumstàncies més difícils i improbables.
La pel·lícula destaca per la seva estructura narrativa no lineal i l'ús de flashbacks que revelen la història dels personatges. També incorpora escenes artístiques memorables, com una seqüència de dansa i fragments d'una pel·lícula muda fictícia que contribueixen a la narrativa i a l'atmosfera visual.
La pel·lícula va obtenir un Oscar el 2003 al Millor Guió Original i va estar nominada a Millor Director. També va guanyar el BAFTA al Millor Guió Original així com diversos premis Goya, incloent Millor Música Original

Deseo (2002). Drama coproduït per Espanya i Argentina i dirigit per Gerardo Vera, amb guió d’Ángeles Caso. La història està ambientada a Madrid, l’any 1945, quan la Segona Guerra Mundial estava ja a les acaballes. Per la capital espanyola passaven molts alts dirigents nazis que volien fugir cap a Sud-Amèrica i Pablo (Leonardo Sbaraglia), un empresari argentí d’origen alemany, i Alina (Cecilia Roth) són els encarregats d’organitzar aquestes fugides.
Pablo contracte a una noia, l’Elvira (Leonor Watling), perquè faci les feines de la casa i molt aviat neix una atracció entre ells que els conduirà a una apassionada relació.
Completen el repartiment Emilio Gutiérrez Caba, Ernesto Alterio i Rosa Maria Sardà.
La narració permet captar sense distraccions l’ambient de l’època i la col·laboració existent entre aquell franquisme i el moviment del nacional socialisme alemany i qüestiona un fet que resulta ser el centre de la història: ¿poden dues persones molt diferents enamorar-se i oblidar les seves diferències?
El deseo va ser la darrera pel·lícula del seu director Gerardo Vera, que més tard es va dedicar a la producció.

Inconscientes (2004). Pel·lícula dirigida per Joaquín Oristrell, que barreja comèdia, misteri i aventures amb una forta influència del psicoanàlisi freudià. Està protagonitzada per Leonor Watling, Luis Tosar, Mercedes Sampietro, Juanjo Puigcorbé i Núria Prims, entre d’altres.
Ambientada a Barcelona l'any 1913, la història segueix Alma (Leonor Watling), una dona embarassada i esposa d’un psiquiatre, León Pardo, que desapareix misteriosament després d'haver estat influenciat per les teories de Sigmund Freud. Desconcertada per la seva desaparició, Alma busca l’ajuda del seu cunyat, Salvador (Luis Tosar), també psiquiatre, i junts s’endinsen en una investigació plena d’intriga, secrets i situacions còmiques.
A mesura que avança la trama, la pel·lícula explora la repressió sexual de l’època, la influència del psicoanàlisi en la societat burgesa i la lluita d'Alma contra els rols tradicionals de la dona.
La pel·lícula combina comèdia d’embolics, suspens, romanç i una estètica molt teatral i estilitzada, amb una clara inspiració en el cinema clàssic i el vodevil. També hi ha moltes referències a les teories de Freud, que es presenten de manera satírica i divertida.
Inconscientes va ser ben rebuda per la crítica i el públic, especialment per la seva originalitat, el seu humor intel·ligent i les actuacions dels protagonistes, en particular Leonor Watling i Luis Tosar. També va ser destacada per la seva acurada ambientació històrica i el seu guió enginyós.

Tirant Lo Blanc (2006). Pel·lícula hispano-britànica dirigida per Vicente Aranda i basada en la novel·la cavalleresca del segle XV Tirant lo Blanc, escrita per Joanot Martorell.
La història segueix les aventures de Tirant, un cavaller valent i destre que viatja a Constantinoble per ajudar l’Imperi Bizantí a combatre els turcs. En el procés, es guanya la confiança de l'emperador i s'enamora de la seva filla, Carmesina (Esther Nubiola). Però el seu amor es veu obstaculitzat per intrigues palatines i la influència de la Viuda Reposada (Victoria Abril), una dama d’honor de l’emperadriu que, moguda per la gelosia i la seva pròpia atracció cap a Tirant, fa tot el possible per separar-lo de Carmesina. Mentrestant, la donzella Plaerdemavida (Leonor Watling), més desenfadada i astuta, intenta ajudar Tirant i Carmesina a consumar el seu amor, tot i les intrigues i les normes estrictes de la cort. La lluita entre el desig i la moral de l’època es converteix en un eix central de la trama.
La pel·lícula, que combina acció, erotisme i aventures, va generar expectació per l’ambició de portar a la pantalla una de les obres més importants de la literatura catalana. No obstant això, la seva recepció va ser desigual. Va rebre crítiques per la seva adaptació de la novel·la, especialment pel fet que se centrava més en els aspectes eròtics que en els elements èpics i militars del text original.
Tot i les crítiques, la pel·lícula va ser un intent notable de portar a la gran pantalla una de les obres mestres de la literatura cavalleresca i catalana.

Los crímenes de Oxford (The Oxford Murders, 2008). Thriller dirigit per Álex de la Iglesia i basat en la novel·la homònima de Guillermo Martínez. La pel·lícula combina elements de suspens amb enigmes matemàtics i filosòfics.
La història segueix Martin (Elijah Wood), un estudiant nord-americà que arriba a la Universitat d’Oxford per estudiar matemàtiques sota la tutela del prestigiós professor Arthur Seldom (John Hurt). Poc després d’arribar, descobreixen el cadàver d’una dona gran, que resulta ser amiga del professor. A prop del cos, troben un símbol matemàtic que sembla formar part d’una seqüència.
A mesura que avança la investigació, es produeixen més assassinats, tots ells precedits per pistes matemàtiques i simbòliques. Martin i Seldom intenten resoldre la seqüència per anticipar el següent crim i atrapar l'assassí. Tot i això, la seva recerca esdevé cada cop més complexa, plena de falses pistes i enganys filosòfics sobre la veritat i la percepció de la realitat.
Leonor Watling interpreta a Lorna, un personatge que té una certa rellevància en la història
La pel·lícula explora temes com la incertesa en el coneixement i la impossibilitat de predir el futur amb absoluta certesa. La seva narrativa té un to intel·lectual i enigmàtic, amb referències a teoremes i paradoxes matemàtiques.

Lope (2010). Drama històric dirigit per Andrucha Waddington que explora els inicis de la vida de Lope de Vega, un dels dramaturgs més importants del Segle d’Or espanyol. El film se centra en la joventut d'aquest geni de les lletres, mostrant com el seu talent i caràcter apassionat el van portar a destacar en el món literari i teatral, però també a viure una vida plena d’amors, conflictes i reptes.
Ambientada al Madrid del segle XVI, la pel·lícula segueix un jove Lope (Alberto Ammann) que torna de la guerra i es troba lluitant per guanyar-se la vida. Gràcies al seu enginy i a la seva passió per les paraules, comença a destacar com a poeta i dramaturg. Però la seva vida es complica quan s'enamora de dues dones alhora: Elena Osorio (Pilar López de Ayala), una dona madura i amb experiència que pertany al món teatral i Isabel de Urbina (Leonor Watling), una jove d’alta societat.
El film també mostra la seva lluita contra les convencions de l’època i el poder dels qui controlaven el món cultural. La combinació de talent, amor i rebel·lia marcarà el camí de Lope cap a la fama, però no sense conseqüències personals i professionals.
La pel·lícula és una coproducció entre Espanya i Brasil i destaca per la seva recreació històrica detallada i una fotografia acurada que reflecteix l'esplendor i les ombres del Madrid del segle XVI. També compta amb una banda sonora que subratlla els moments emocionals de la trama.

Lo mejor de Eva (2011). Thriller dramàtic amb tocs de cinema negre, dirigit per Mariano Barroso, que explora temes com la corrupció, les relacions personals i la moralitat.
La història se centra en Eva (Leonor Watling), una estricta jutgessa que es caracteritza pel seu fort sentit de la justícia i la seva rectitud professional. Tot canvia quan coneix Rocco (Miguel Ángel Silvestre), un escort masculí que es veu implicat en un cas d'assassinat que ella ha de jutjar. Malgrat el seu caràcter aparentment oposat, entre tots dos sorgeix una intensa atracció que portarà Eva a qüestionar els seus valors i a prendre decisions que comprometran la seva carrera i la seva vida personal.
Juga també un paper destacat Adriana Ugarte com la germana d’Eva.
La pel·lícula es caracteritza per la seva atmosfera fosca i tensa, amb una posada en escena elegant que reflecteix el dilema intern de la protagonista. A través de la relació entre Eva i Rocco, la pel·lícula explora els límits de la moral i com el desig pot fer trontollar fins i tot les conviccions més fermes.

Una pistola en cada mano (2012). Comèdia dramàtica dirigida per Cesc Gay que ens presenta un seguit d'històries interconnectades que giren al voltant de la masculinitat contemporània i les complexitats de les relacions entre homes i dones a la societat actual.

L'argument de la pel·lícula se centra en un grup d'homes urbans de Barcelona, cadascun en una etapa diferent de la seva vida, que es troben en situacions que posen a prova la seva virilitat, confiança i relacions personals. Des de parelles que estan en crisi fins a homes solters que dubten del seu propi valor. Una pistola en cada mano explora les inseguretats, les frustracions i els desafiaments que enfronten els personatges masculins que hi apareixen.

El repartiment està format per un conjunt d'actors reconeguts, com Ricardo DarínJavier CámaraEduardo NoriegaLeonardo SbaragliaEduard FernándezLuís Tosar i Jordi Mollà entre altres, que ofereixen interpretacions subtils i interioritzades dels seus respectius personatges.

A la banda femenina destaquen les actrius Cayetana Guillén CuervoCandela PeñaClara Segura i Leonor Watling.

La pel·lícula està elegantment dirigida, amb un guió enginyós que combina moments d'humor irònic amb profundes reflexions sobre el concepte de masculinitat en la societat moderna. Cesc Gay ens ofereix una mirada tendra, però alhora satírica, sobre les relacions humanes i les complexitats dels rols de gènere.

Una anècdota interessant relacionada amb la producció d’Una pistola en cada mano la trobem en com el director va treballar amb els actors per crear un ambient de col·laboració i improvisació durant el rodatge. En lloc de seguir un guió estricte, Gay va fomentar la interacció entre els actors i va permetre que moltes de les escenes es desenvolupessin de manera orgànica i espontània. Aquest enfocament va donar lloc a moments inesperats i autèntics al film, ja que els actors van tenir la llibertat d’explorar les seves pròpies interpretacions dels personatges i les seves relacions entre ells. A més, aquesta dinàmica de treball va contribuir a crear un vincle fort entre el repartiment, el que es va reflectir en les relacions entre els personatges de la pel·lícula.

Una pistola en cada mano va ser ben rebuda per la crítica i el públic, guanyant diversos premis i sent reconeguda com una obra significativa del cinema espanyol contemporani.



No mires a los ojos
(2022). Thriller psicològic dirigit per Félix Viscarret i basat en la novel·la Desde la sombra de Juan José Millás. La pel·lícula està protagonitzada per Paco LeónLeonor Watling i Àlex Brendemühl.
La història segueix Damián (Paco León), un home que és acomiadat de manera sobtada de la seva feina. Desconcertat i enfurismat, en fugir del lloc acaba amagant-se dins d'un armari que és traslladat a la casa d'una família desconeguda. En lloc de sortir i explicar la seva situació, Damián decideix romandre-hi en secret, espiant els membres de la família des de l'ombra i convertint-se en una presència oculta a les seves vides. A mesura que passen els dies, la seva obsessió i el seu sentit de la realitat comencen a desdibuixar-se, creant una atmosfera de tensió i misteri.
La pel·lícula explora temes com la identitat, la soledat, la percepció de la realitat i la por de ser invisible per a la societat. Manté un to inquietant i claustrofòbic, combinant el thriller psicològic amb elements de drama i suspens.