Viva Las Vegas (1964)

A la dècada dels seixanta moltes coses van canviar al món: IBM va presentar el seu primer computador electrònic, les constants protestes per tot el planeta van precipitar el final de la guerra del Vietnam, el món es va estremir amb els assassinats de John F. Kennedy, del seu germà Robert i de Martin Luther King, l’home va trepitjar la Lluna i tota la humanitat va plorar la prematura mort de Marilyn Monroe.

 

Les coses també estaven canviant al cor del cinema musical. La dècada dels ’50 havia deixat la millor producció de Gene Kelly, coronada per la meravellosa Cantant sota la pluja així com grans joies musicals del tipus Set núvies per a set germans. Però les grans melodies de tall clàssic i els suggerents ritmes del swing i del jazz deixaven pas a nous ritmes emergents que anaven ocupant, poc a poc, el panorama musical. I si alguna cosa brillava amb intensitat al firmament musical dels anys ’60 era Elvis Presley i el Rock and Roll: el seu electritzant ritme i la seva desbordant personalitat van fer d’ell una estrella enlluernadora.

 

Naturalment això no podia passar desapercebut per la indústria cinematogràfica, que va pensar que allí on hi ha fans també es troben consumidors ansiosos de més dosi del seu ídol. Així van néixer tot un manyoc de pel•lícules pensades per al lluïment personal del mite del moment, el Rei del Rock, que en ocasions va arribar a fer fins a tres pel•lícules per any, sovint films distrets, lleugers, amb una bona dosi de música i molt poca cosa més...
 

I a l’any 1964 va estrenar-se Viva Las Vegas, la pel•lícula de la que es parla en aquest post. Per què destacar aquesta pel•lícula per sobre de les altres? Molt fàcil... té tots els atractius de la resta però a més aporta una nova cosa: hi ha un canvi radical en l’elecció de la seva partner. Mentre la postura més habitual era buscar companyes més aviat decoratives que magnifiquessin l’actuació i la presència d’Elvis, en aquest cas se li va buscar una companya a la seva alçada: cantava i ballava esplèndidament i era una actriu que es trobava als inicis d’una excel•lent carrera interpretativa. Naturalment estic parlant d’Ann-Margret. La suma d’aquests dos talents va resultar explosiva i va aportar una intensitat a cadascuna de les escenes que va fer que moltes d’elles passessin directament a la història del cinema musical.