Sopa d'ànec, 1933
Que l'obra dels Germans Marx ha de ser present en qualsevol antologia de cine és un fet indiscutible, però la gran pregunta és... si anem a triar-ne només una, quina escollir?
Sopa d'Ànec ("Sopa de Ganso" a l'estat espanyol i Duck Soup en versió original) és una bona candidata per diversos motius.
El primer és que marca una fita a la història dels Germans Marx: és la darrera pel·lícula que van fer amb la Paramount abans de passar a la Metro.
Un segon motiu és perquè marca també l'adéu de Zeppo Marx del grup. Zeppo era el germà més seriós i va intervenir. a banda d'aquesta pel·lícula en 4 pel·lícules més: “Pistolers d'Aigua Dolça, “Plomes de Cavall”, “El Conflicte dels Marx” i “Els Quatre Cocos”. Així doncs, valgui aquesta tria com a record al seu pas pel grup.
Un tercer motiu és el seu meravellós guió, de diàlegs punyents, frescos i irreverents, àcids i sarcàstics... tot l'univers "Marx" en plena ebullició amb gags escrits per vells col·laboradors del grup com ara Bert Kalmar, Arthur Seekman, Nat Perrin i Harry Ruby.
Un quart motiu és la presència de l'actriu Margaret Dumont, sempre interpretant aquells personatges que patien irremissiblement les insolències de Groucho. Va intervenir a set pel·lícules: "Els quatre cocos" (1929), "El conflicte dels Marx" (1930), "Sopa d'ànec" (1933), "Una nit a l'òpera" (1935), "Un dia a les curses" (1937), "Una tarda al circ" (1939) i "Tenda de boixos" (1941).Era, per tant, gairebé de la família.
I encara un cinquè motiu, no menys important: és la pel·lícula dels Germans Marx preferida de Groucho i això ha de valdre un punt.
Als anys '30 el món estava sumit a la Gran Depressió després del crack de la borsa i el partit nazi començava a mostrar la seva cara més fosca a Alemanya i al món... així que l'univers dels Marx tenia una molt especial rellevància amb la seva visió desenfadada i esbojarrada de la vida i de la societat, aportant aquella dosi d'alegria tan necessària en els moments dolents, una dosi que potser avui no ens bé tampoc gens malament!