Un distopia és just el contrari que una utopia, per tant una societat distòpica és aquella completament allunyada de la societat ideal. No cal dir que al cinema s’ha parlat tot sovint d’un futur més o menys llunyà de la humanitat i de com havien canviat les coses amb el pas del temps. També segur que ens ve ràpidament al cap la idea que en la majoria de casos el futur era mostrat fosc, deshumanitzat, amb greus perills ecològics, superpoblat... distòpic.

El que trobaràs a continuació és un recull d’algunes d’aquestes pel·lícules...

UN MÓN FELIÇ (Brave New World, 1998). Comencem per una TV Movie sobre la mítica novel·la de Aldous Huxley, en la que va imaginar una societat on la persecució de la felicitat ha portat als governants a potenciar el consum d’una droga, anomenada Soma, que inhibeix el sentiment de pena. Com a conseqüència, la gent té una visió totalment positiva de la vida, sense els sentiments negatius que dóna el ser conscient de la lluita de classes, de la malaltia, del patiment, de la vellesa, de la mort...un fals estat idíl·lic que manté a la població aparentment feliç... però un grup de persones comença a plantejar-se si realment el preu que estan pagant per viure en aquest estat no és la seva pròpia llibertat i trien llavors afrontar el dolor per poder viure autènticament la vida i aconseguir moments d’autèntica felicitat.

Aquesta adaptació ha estat protagonitzada per Peter Gallagher, Rya Kihlstedt i Leonard Nimoy i està dirigida per Leslie Libman, una autèntica experta en TV Movies, amb la col·laboració de Larry Williams

1984 (1984). Quarta adaptació cinematogràfica, en aquest cas britànica, de la influent obra de George Orwell, en la que el pensament dels ciutadans és conduït pel Gran Germà, que tot ho veu i que tot ho controla. S’ha arribat a crear la policia del pensament, perquè els crims de pensa són tan greus com els crims de parla. Des de fa molt de temps s’ha establert l’anomenada neo-llengua, que elimina i redefineix certes paraules i s’ha creat una normativa molt clara i contundent: el que no es troba a la llengua, no pot ser pensat. Una línia de pensament únic dirigit pel Gran Germà i controlat per un sever estat policial, encarregat en detenir i “reeducar” a les persones que infringeixen les normes. Una fosca i opriment societat on Winston Smith (John Hurt) viu segons les regles, fins que coneix l’amor i aquesta experiència li fa canviar tota la seva visió de la vida.

Una dura història, dirigida en aquesta ocasió per Michael Radford, en la que molta gent ha trobat clars paral·lelismes amb el que està passant actualment a les nostres societats.

IN TIME (2011). Sovint vivim obsessionats pel temps, però aquest sentiment no és res comparat amb el que es viu a la societat futura retratada a In Time: en ella s’ha trobat la fórmula contra l’envelliment i el temps ha passat a ser la moneda de curs legal. Totes les persones porten un registre del temps que tenen disponible, temps que poden augmentar per exemple amb el seu sou o reduir pagant les seves despeses. Això fa que els rics acumulin segles a les seves existències i que els pobres estiguin lluitant cada dia per a continuar vius perquè... el preu de quedar-se sense temps és la mort. En aquesta societat, al costat dels humils, viu Will Salas (Justin Timberlake), un obrer que un dia, de forma totalment fortuïta, aconsegueix una fortuna en temps, però aquest fet li portarà greus problemes.

Sota la direcció d’Andrew Niccol, la pel·lícula ens endinsa en una estressant i sorprenent manera de concebre la societat.

FAHRENHEIT 451 (1966). Basada en la novel·la del mateix títol de Ray Bradbury, la història –dirigida per François Truffaut– ens porta a una societat on s’han prohibit els llibres ja que inciten a pensar i a desenvolupar idees pròpies. S’ha creat un grup de bombers especialitzat en trobar llibres en el amagatalls més insospitats i cremar-los per a fer-los desaparèixer. Guy Montag (Oskar Werner) és un d’aquests bombers que viu una plàcida vida, sense pensar en res fora de la seva feina fins que un dia es topa amb una torbadora noia, la Clarisse (Julie Christie) que li fa arribar a les mans un llibre i Guy acaba llegint-lo . A partir d’aquest moment la seva vida es transforma ràpidament sobretot després de conèixer als homes-llibre, persones que es dediquen a memoritzar un llibre per a garantir-ne la seva perdurabilitat. Una terrible i colpidora faula sobre la fragilitat de la cultura.

EQUALS (2015). De la mà de Drake Doremus ens transportem en una societat on les emocions estan prohibides i les relacions físiques són castigades severament: s’ha aconseguit la pau al món però a costa de perdre els sentiments. Enmig de tot aquest ambient asèptic, una parella de joves, en Silas (Nicholas Hoult) i la Nia (Kristen Stewart) descobreixen l’amor de manera clandestina. Al darrera de la pel·lícula orbita una vital qüestió: compensa una llarga i plàcida vida, si estem privats de les emocions?

GATTACA (1997). Un altre futur distòpic que no podia faltar en aquesta selecció és el que té a veure amb el control genètic i Gattaca és, precisament, un bon exemple. Aquesta pel·lícula, escrita i dirigida per Andrew Niccol ens situa en un món on es pot manipular genèticament l’ADN dels nadons abans de néixer a fi d’evitar tot tipus de malalties hereditàries i característiques no desitjables. En una societat així, totes les persones nascudes de manera natural no podien aspirar a ocupar cap lloc rellevant en ella i quedaven assignats per a realitzar tasques de nivell baix. En aquesta societat, Vincent (Ethan Hawke), nascut de manera natural, haurà de fingir ser qui no és si vol aconseguir el seu somni: volar a l’espai exterior. Per aconseguir-ho necessitarà l’ajut d’Irene (Uma Thurman) i de Jerome (Jude Law).

MINORITY REPORT (2002). Ens trobem a Washington DC a l’any 2054 on s’ha aconseguit un nivell de criminalitat zero gràcies a la unitat especial de la policia anomenada precrime, encarregats d’evitar el delicte abans que es produeixi i arrestar al futur responsable. El sistema gira a l’entorn de tres persones amb un especial poder psíquic, els precogs, que tenen visions dels crims abans que es produeixin. Un d’aquests policies, en John Anderton (Tom Cruise) es veurà directament implicat en un cas que posarà en dubte la total fiabilitat del sistema i que, finalment, posarà en evidència la vida de virtual esclavatge a la que es veuen sotmesos els precogs.

Un film d’Steven Spielberg basat en un relat curt de Philip K. Dick, l’autor que ja havia inspirat l’argument de la pel·lícula Blade Runner.

ELS SUBSTITUTS (Surrogates, 2009). En un futur proper es desenvolupa una tecnologia que permet crear parts biòniques de les persones que tenen qualsevol tipus d’impediment. Després de no gaires anys més tard, aquesta pràctica evoluciona de tal marera que gairebé la totalitat de la societat disposa d’un doble millorat amb el que viu tota la seva vida, mentre que ell o ella no es mouen de casa, controlant mentalment al seu doble cibernètic: a aquests dobles se’ls anomena “substituts”. Existeixen, però, petits reductes d’humans que viuen sense robots i no els permeten l’entrada a la seva zona. En aquest context, el detectiu de policia Greer (Bruce Willis) i la seva companya Peters (Radha Mitchell) han d’investigar la mort d’un jove i la destrucció simultània del seu substitut. S’hauran d’enfrontar amb el primer homicidi des de fa molts anys. La pel·lícula va ser dirigida per Jonathan Mostow.

JO, ROBOT (I, robot, 2004). Una altra visió d’una societat plena de robots i les seves interaccions amb els homes és Jo, robot:  A la ciutat de Chicago del 2035, la companyia USR (United States Robotics) ho té tot a punt pel llançament d’un nou robot, el NS-5, el robot ideal per a tasques domèstiques, però apareixen sospites raonables que algun d’aquests androides no acaba de respectar les seves directius de fàbrica. Però... és això possible? Una aportació molt interessant d’aquesta pel·lícula és la incorporació en el seu argument de les 3 Lleis de la Robòtica, escrites fa temps per Isaac Asimov a les seves novel·les i que haurien de complir sempre tots els robots construïts per l’ésser humà:
1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
i 3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
Will Smith interpreta a Del Spooner, el policia que investiga aquests fets.

IDIOCRACIA (Idiocracy, 2006). En aquest tipus de pel·lícules hi ha també un espai per a la comicitat i Idiocràcia és un bon exemple. La selecció natural actua ininterrompudament i sempre creiem que ens farà evolucionar a millor... i en aquest cas veurem que no sempre és ben bé així. L’oficial Joe Bawers (Luke Wilson) i Rita (Maya Rudolph), una prostituta, són seleccionats per a un experiment militar singular: els hivernaran durant un any...  però a llarg d'aquest temps passen coses inesperades que fan que els dos cossos hivernats quedin oblidats. A l’any 2505, de manera fortuïta, són reanimats i es troben en un món que ha degenerat fins a límits extrems. En aquest món en Bawers passa a ser la persona més intel·ligent del planeta.

LA FUGA DE LOGAN (Logan’s Run, 1976). En un post-apocalíptic món de l’any 2274 la població viu reclosa en ciutats bombolles, regides per un ordinador central i plena de sofisticats automatismes. La vida en elles és plàcida i confortable... només hi ha un problema: ningú pot passar els 30 anys. Un sistema de control de la població insereix a tots els ciutadans i ciutadanes un "rellotge de vida” al palmell de la seva ma: el seu color indica quan ha arribat la fi del seu temps. Llavors, en una cerimònia popular anomenada “carrusel” les persones que han complert els 30 se sotmeten a la “renaixença”, que no és més que un subterfugi per indicar la seva desintegració.  Però hi ha històries que parlen d’un santuari situat al món exterior, on es pot viure sense regles i envellir. Logan (Michael York), un agent de l’ordre, rep la missió de localitzar el santuari i delatar la seva posició, però per a Logan aquesta recerca serà tot un viatge iniciàtic.

EL MISSATGER DEL FUTUR (The Postman, 1997). En un món post-apocalíptic la població supervivent s’ha agrupat en petits nuclis formant comunitats amb res de tecnologia i amb formes de vida molt senzilles. Però un dia arriba a una d’aquestes comunitats un home, vestit de carter. La seva sola arribada crea una gran transformació al seu voltant: Qui l’envia? Si existeix un servei de correus no és normal pensar que al darrera hi ha una organització? S’està tornat a format un govern per a retornar el progrés i l’ordre perdut?  The postman (Kevin Costner), el carter, és solament un home però el seu uniforme té el poder de retornar l’esperança a tota la gent.

És una pel·lícula dirigida pel propi Kevin Costner sobre una novel·la de David Brin i descriu de manera brillant com un símbol pot ser tot el que necessita una societat per iniciar un gran canvi.

THE GIVER (2014). La pel·lícula ens porta a una societat futura governada pel règim de la Monotonia. Amb la intenció de fugir dels grans mals de la nostra societat com la guerra, l’odi, el racisme, la discriminació... el món ha evolucionat cap a la igualtat i l’harmonia a través d’unes societats regides per unes rígides normes que inclouen la supressió de les diferències socials i totes les possibles causes de dissensió. El resultat ha estat la creació de comunitats monòtonament perfectes però que pel camí han perdut coses tan essencials com els colors, els sentiments, el lliure albir, la llibertat o l’amor. Quan el jovent arriba a una certa edat, el consell d’ancians, dirigit per Elder (Meryl Streep), distribueix entre cadascun dels joves una missió que desenvoluparan a partir d’aquell moment. Aquestes missions són molt properes al que podríem anomenar professions. A Jonàs (Brenton Thwaites), el nostre protagonista, li assignen una missió única: Receptor de Memòries. Només pot haver-hi un Receptor de Memòries a la comunitat i la seva missió consisteix en conservar el record del passat de la humanitat, un passat que tothom desconeix excepte l’antic Receptor, ara convertit en Donador (Jeff Bridges). El coneixement de totes les coses ocultes provocarà en Jonàs tot un seguit d’inesperades reaccions.