Kirk Douglas, l'actor centenari

Aquest post està dedicat a Kirk Douglas. Parlar d’ell significa fer-ho d’una de les figures indiscutibles del cinema clàssic. Va néixer el 9 de desembre del 1916, fill de pares immigrants jueus, el seu nom de naixement va ser Issur Daníelovitx Demski. Va estudiar a l’Acadèmia Americana d’Art Dramàtic i Lauren Bacall, que en aquells temps ja era una actriu consagrada, el va ajudar a entrar en els circuïts teatrals de Broadway. Un temps més tard, transcorreguda la II Guerra Mundial, la pròpia Bacall el va proposar per a participar a la pel·lícula L’estrany amor de Martha Ivers. Va ser la seva gran oportunitat.

Ràpidament Hollywood el va conèixer tan per les seves vigoroses interpretacions, com pel seu caràcter temperamental fora de les càmeres i per les seves idees esquerranes, una cosa força perillosa en aquells temps als EUA.

Va mantenir-se en actiu fins a l’any 2008 que va interpretar la TV movie Els assassinats de l’Empire State.

A continuació, he recopilat 10 dels seus millors treballs...

 

 

L’ESTRANY AMOR DE MARTHA IVERS (The Strange Love of Martha Ivers, 1946).Kirk Douglas va iniciar la seva carrera cinematogràfica a l’any 1946 i ho va fer per la porta gran, compartint cartell amb la gran dama del cinema, Barbara Stanwyck, i l’actor Van Heflin en un melodrama en el que coneixem a tres amics de la infantesa, en Sam, la Martha i en Walter. Quant tot just eren uns nois va passar una cosa terrible, després de la qual Sam va marxar lluny d’aquell lloc i la Martha, convertida en una ambiciosa dona, va casar-se amb en Walter, un home sense caràcter. Les circumstàncies van fer que un bon dia, en Sam tornés a Ivestown, la ciutat que els havia vist créixer. L’inesperat rencontre va fer reaparèixer en tots tres antics records.

 

 

CHAMPION (Ídolo de barro, 1949). Poderosa incursió de Douglas al món de la boxa en la primera pel·lícula protagonitzada per ell i que s’emmarca plenament en aquelles obres que, sense ser essencialment integrants dels cinema negre, tenen molts dels seus elements. És la història de Midge (Kirk Douglas), un jove que viatja en direcció a Califòrnia amb el seu germà i que a causa de diverses circumstàncies s’introdueix fortuïtament en el món de la boxa. La pel·lícula narra l’ascensió de Midge en aquest tòrrid món ple de clarobscurs, la seva desmesurada ambició, els seus moments de glòria i la seva inevitable caiguda. Va estar dirigida per , que tornaria a la temàtica de la boxa a l’any 1956 amb la gran The Harder They Fall (Més dura serà la caiguda) amb Humphrey Bogart.

 

 

ULISSES (1954). Va posar-se també en la pell d’Ulisses en una adaptació de l’Odissea coproduïda per Itàlia, França i EUA, en la que es narra el retorn d’Ulisses cap a Ítaca  després de la guerra de Troia. El seu viatje, ple de contrarietats, va durar 10 llargs anys , que són mostrats en aquesta pel·lícula. Al costat de Douglas, van acompanyar-lo Anthony Quinn i Silvana Mangano. En aquesta pel·lícula Douglas té l’oportunitat d’interpretar un d’aquells papers molt físics que tan bé li van funcionar. Malgrat ser una versió molt reduïda de l’Odissea, la pel·lícula es manté fidel a la seva essència i continua sent, malgrat el pas del temps, una de les versions més interessants que s’han dut a la pantalla gran.

 

 

VINT MIL LLEGÜES DE VIATGE SUBMARÍ (20,000 Leagues Under the Sea, 1954). El mateix any que va estrenar-se Ulisses va veure també la llum una altra adaptació literària protagonitzada per Douglas: la immortal obra de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí. Ens embarquem en un vaixell naturalista on hi naveguen el professor Aronnax (Paul Lukas), el seu ajudant Conseil (Peter Lorre) i l’expert balener Ned Land (Kirk Douglas). El seu encontre amb un estrany vaixell que pot navegar per sota les aigües, el submarí Nautilus, els porta a conèixer al seu capità, en Nemo (James Mason), del qual en descobrim els seus somnis i les seves aspiracions. Richard Fleischer va dirigir aquest treball brillantment, amb uns efectes visuals que van sorprendre al món dels anys ’50.

 

 

VAN GOGH, LA PASSIÓ DE VIURE (Lust for Life, 1956). Biopic del gran pintor Van Gogh, que posà l’accent en els seus anys més productius i on van veure la llum les seves obres de més bellesa expressiva. Estrenada a l’estat espanyol com El loco del pelo rojo, mostra també l’evolució de la seva malaltia mental, la seva decadència i finalment la seva mort. Douglas interpreta a la perfecció el paper del turmentat geni holandès, posant un especial accent en la relació d’amistat que va mantenir amb el també pintor Paul Gauguin (Anthony Quinn), amb qui va compartir estudi durant un temps. El 1952 s’havia estrenat Moulin Rouge de John Huston, sobre la vida de Toulouse-Lautrec i va ser un gran èxit comercial, així que Hollywood no va dubtar a tirar endavant aquesta obra sobre Van Gogh, posant davant del projecte a un altre dels seus grans, Vincente Minnelli,amb la col·laboració no acreditada de George Cukor.

 


 

DUEL DE TITANS (1957). John Sturges, tot un especialista en cinema d’acció, va dirigir Duel de titans, una de les moltes recreacions d’una de les gestes del far west de més viu record: el duel a l'OK Corral, on el mític Wyatt Earp, el seus germans Morgan i Virgil i el seu fidel amic Doc Holliday van enfrontar-se al clan dels McLaury. L’enfrontament va durar tan sols uns segons al llarg dels quals van disparar-se trenta trets. Transcorreguts aquests frenètics moments, van caure ferits de mort els dos McLaury i Billy Clanton també del clan dels McLaury. La pèl·lícula posa de relleu els tensos precedents de l’enfrontament i la seva frenètica execució. Wyatt Earp està interpretat per Burt Lancaster i Doc Holliday és Kirk Douglas. Tot un clàssic!

 


 

CAMINS DE GLÒRIA (Paths of Glory, 1957). Si ens fixem bé en l’assortit de pel·lícules que ens va deixar Stanley Kubrick com a llegat, ens adonarem ràpidament que ens va deixar una obra mestre en gairebé tots els gèneres possibles i Camins de glòria és la seva gran aportació al cinema bèl·lic, amb grans dosis de crueltat, d’absurditat i de violència, que condueix la història ràpidament a esdevenir un potent al·legat antibel·licista, en el marc de la sanguinària guerra de trinxeres, en el context de la I Guerra Mundial. Kirk Douglas encarna brillantment al Coronel Dax, un oficial francès, valerós i disciplinat però que no està disposat  a suportar passivament les decisions egòlatres del General Paul Mireau (George Macready).

 


 

ELS VÍKINGS (The Vikings, 1958). Un altre cop Douglas va posar-se sota la direcció de Fleischer per encarnar a un víking en aquesta pel·lícula d’aventures a l’Alta Edat Mitjana. En aquesta història, dos germans, l’Einar (Kirk Douglas) i l’Eric (Tony Curtis) fills del rei víking Ragnar (Ernest Borgnine) hauran d’unir forces per a rescatar a la princesa Morgana (Janet Leigh) de les mans del rei d’Anglaterra. La química entre Curtis i Douglas a la pantalla va funcionar tan bé que dos anys més tard tornarien a retrobar-se a Espàrtac de Kubrick. En la versió original de Els víkings podem apreciar la poderosa veu d’Orson Welles actuant com a veu narradora, introductòria a l’acció.

 

 

L’ÚLTIM TREN DE GUN HILL (Last train from Gun Hill, 1959). Un altre western dirigit per John Sturges que es mou a l’entorn de la justícia i la revenja, conceptes que es troben en el fons de multitud de pel·lícules. En aquesta ocasió ens porta a contemplar el cara a cara entre el marshal Matt Morgan (Kirk Douglas) i el cacic Craig Belden (Anthony Quinn). Aquest film beu de fonts anteriors, com la mateixa Duel de titans, High Noon (Solo ante el peligro) o El tren de les 3:10 a Yuma i s’emmarca plenament en el gènere western més convencional, amb una banda sonora de luxe, composada per Dimitri Tiomkin.

 

 

ESPÀRTAC (Spartacus, 1960). I en darrer lloc tenim una altra obra mestra del cinema, novament de la mà de Kubrick: Espàrtac, la història d’aquell home traci, fet esclau pels romans i obligat a lluitar com a gladiador. Una història on la lleialtat, l’amistat, el valor, la voluntat i les ànsies de llibertat protagonitzen a parts iguals la seva trama. Interpretada en el seu paper principal per Douglas, completa el repartiment una selecció d’actors i actrius de luxe:  Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter Ustinov, John Gavin... Els seus punyents diàlegs van ser adaptats de la novel·la de Howard Fast per l’escriptor Dalton Trumbo, un autor maleït pel macartisme i situat a la tristament famosa llista negra. Douglas sabia que volien excloure el nom de Trumbo dels crèdits, així que va fer servir la seva popularitat per a pressionar, des de l’opinió pública, perquè aparegués on per justícia li pertocava. Va aconseguir el seu objectiu.

 

 

Ha estat una feina molt difícil triar 10 títols d’entre els 91 treballs que composen la filmografia de Kirk Douglas, formada tan pels seus treballs cinematogràfics com per les TV movies que va protagonitzar tardanament. Al tinter s’han quedat moltes grans obres... encara que finalment n’esmentaré una, pel seu valor sentimental: Coses de familia (It Runs in the Family, 2003) l’únic treball en que comparteix cartell amb el seu fill Michael.

Kirk Douglas, un autèntic mite de l’època daurada de Hollywood.