Els Simpson, una família que no envelleix

Si hi ha una família que requereix poques presentacions són els Simpson. Porten a la primera línia de l’actualitat mundial més de 25 anys i ens han obert la porta, setmana rere setmana, de les seves vides. Ells són Homer (el pare), Marge (la mare), Bart (el fill més gran), Lisa (la mitjana) i Maggie (la petita) i viuen a Springfield, una ciutat que constitueix un petit univers en ella mateixa i on trobem, retratada, tota la nostra societat. En ella hem anat trobat personatges que són autèntics arquetips socials. Anem a parlar dels seus protagonistes: els Simpson.

Com no podria ser d’una altra manera, en primer lloc parlem de Homer, el pare. Encara que l’hem vist en una època a l’atur (com tants i tants milions de persones) la feina que desenvolupa al llarg de pràcticament la resta de la sèrie és d’Inspector de Seguretat de la central nuclear d’Springfield. És irresponsable i no té ni idea de perquè serveixen tots els botons que té en el seu lloc de treball però tan se val: ell va solament a passar-hi l’estona. Té unes regles mentals molt bàsiques: si alguna cosa va malament a la central nuclear, s’ha de culpar al paio que no sap parlar anglès. Resumeix tots els coneixements que cal tenir sobre la seva feina en el domini de tres frases:
1. Cobreix-me, 
2. Molt bona idea, cap!
i 3: Ja estava així quan he arribat...

Té un coeficient d’intel·ligència molt baix, però no hem de buscar la causa d’això en els molts cops al cap que s’ha donat al llarg d’aquests anys (que podem assegurar que han estat moltíssims) ni als excessos de radiació nuclear que ha rebut (que també els ha rebut en moltes ocasions) sinó que és per l’efecte d’un llapis que de jove es va introduir pel nas i que se li va clavar al cervell.

Sempre té apunt algun consell per als seus fills, encara que la qualitat de les seves instruccions és molt més que dubtosa:
- Fills, ho heu intentat al màxim i heu fracassat. La lliçó és que no ho heu d’intentar mai.
- Si alguna cosa és difícil i dura de fer, llavors no mereix la pena fer-la.
- Intentar-ho és el primer pas cap el fracàs...

En una ocasió li va dir a la seva dona: Marge, no desanimis al nen. És important aprendre a escaquejar-se a la vida. Això és el que ens separa dels animals... excepte de la mostela!

Són tot un seguit de grans frases “motivacionals” que podem concloure amb una darrera que li va dir al seu fill Bart: Bart, aviat aprendràs que la vida és una aclaparadora derrota rere una altra, fins que acabes desitjant que es mori Flanders (el seu veí).

També il·lustra als seus fills sobre les matèries més diverses. En una ocasió li va dir de manera condescendent a la seva filla Lisa: “Lisa, els vampirs són essers inventats, com els fullets, els Gremlins i els esquimals”.

En religió, tampoc sembla tenir les coses gaire clares. En un episodi en el que es trobava en perill va dir: Normalment no reso, però si estàs allí, si us plau, salva’m Superman. De fet quan Marge li suggereix anar a missa Homer li respon: Però Marge... i si hem escollit la religió equivocada? Només estaríem enfadant a Déu més i més cada setmana!

A l’episodi 299 vam conèixer l’adreça d’e-mail de Homer: chunkylover53@aol.com. Diuen que el productor i escriptor de la sèrie, Matt Groening, va enregistrar aquesta adreça uns dies abans de l’emissió de l’episodi i des de llavors respon als fans que li escriuen correus. Pots provar, a veure si hi ha sort...


Marge Simpson és tot un arquetip de la dona que es desviu per la seva família, que es dedica en cos i ànima a la seva llar i que sovint la seva feina es invisibilitzada. És pacient i equilibrada, comprensiva amb els defectes dels seus, càndida i optimista, sempre és el puntal de la família.

És la tercera de tres germanes. Una d’elles, Selma, s’ha casat un bon grapat de vegades mentre que l’altra, Patty, no ho ha fet mai. Vam haver d’esperar a la temporada 18 per confirmar que efectivament, tal com s’intuïa, Patty és lesbiana. Totes dues germanes no poden tragar a Homer i el sentiment és recíproc.

A Marge de molt joveneta, als 15 anys, van començar a sortir-li cabells blancs així que va decidir tintar-se’ls i ho va fer d’un blau espectacular, diuen que del blau 56. Aquesta característica sumada al seu voluminós pentinat i a la seva ronca veu la fan totalment inconfusible.

Va quedar embarassada de Homer després de veure l’Imperi Contraataca. En saber-ho, Homer li va proposar matrimoni. Nou mesos més tard va néixer Bart.

Des de llavors fins ara ha demostrat ser una excel·lent cuinera, una soferta mestressa de casa i una netejadora compulsiva. Ha mostrat també un defecte que ha aconseguit controlar: una propensió a la ludopatia. Poques vegades és el personatge central de les històries però és sempre un personatge essencial: sense ella res no funcionaria.

Bart és el nen i el fill més gran. És hiperactiu i té una extraordinària facilitat i propensió a posar-se en embolics pel seu caràcter irreflexiu. Aquesta tendència  ve donada, segons van explicar en un episodi, pel fet que estan Marge embarassada d’ell va assistir a la inauguració d’un vaixell i involuntàriament va empassar-se una gota de xampany que va anar directament a afectar al fetus. D’aquí diuen que prové una de les seves expressions més característiques: Ai caram!

El seu nom Bart és un joc de lletres amb la paraula anglesa brat, que vol dir mocós i és un personatge que té molt d’autobiogràfic: el seu creador Matt Groening ha reconegut que està molt inspirat en episodis de la seva infantesa. De la mateixa manera, el personatge de Nelson, el pinxo de l’escola, també és un personatge inspirat en un d’existent que li va tocar patir a Matt en aquells anys de la seva vida.

Les similituds entre Bart i Matt no acaben aquí. Tots dos són esquerrans com una gran quantitat dels personatges de la sèrie. Si es mira amb atenció se n’identifiquen un bon grapat.

El cabell de Bart amb el seu peculiar pentinat mostra sempre nou puntes, ni una més ni una menys.

Bart té dos arxienemics: Seymour Skinner, el director de l’Escola Primària d’Springfield, centre on estudia i on fa una bona part de les seves bretolades i l’actor secundari Bob.

Elizabeth Marie Simpson és el nom complet de Lisa, la filla mitjana dels Simpson. Té 8 anys, exactament dos anys i 38 dies més petita que Bart.

És un contrapunt imprescindible a la sèrie. Model de conducta i d’integritat, el seu seny i la seva intel·ligència aconsegueixen sovint que les coses no se surtin de mare. De fet, té un coeficient d’intel·ligència de 159, possiblement el més alt de tot Sprigfield.

Malgrat aquest caràcter tan maco i la seva correcció de comportament, Lisa ha estat castigada tantes vegades com el seu germà Bart, però ella a causa del seu temperament combatiu davant les injustícies.

És una nena a la que li agraden els ponis, la seva nina i s’ho passa d’allò més bé compartint amb el seu germà els episodis de dibuixos de Rasca i Pica. Malgrat això les seves inquietuds la fan sempre interessar-se per la política, per l’ecologia, pels drets de les dones, per aspectes socials... De fet, sempre que en algun episodi han mostrat a una possible Lisa en el futur, l’hem vist sent una empresària d’èxit o fins i tot presidenta dels Estats Units.

La seva afició per la música l’ha portat a estimar especialment el jazz. Té com a ídol el saxofonista afroamericà Murphy "Genives Sagnants" al qual arriba a conèixer personalment i mantenen durant un temps una bonica relació.

També estima la poesia i sabem per boca seva que la seva poetessa preferida és Emily Dickinson, una escriptora del segle XIX reivindicada especialment a l’actualitat.

Maggie és el personatge de la família amb menys paper. La seva participació a la sèrie es basa en dormir, menjar i succionar el xumet, amb més intensitat quan més estressant és la situació que està vivint.

A la capçalera de la sèrie es veu en una escena que la passen pel caixer d’un supermercat i el preu que marca és de 847 dòlars amb 63 centaus, import que era el cost mensual estimat per a criar un nen als EUA a l’any 1989.

A la seva curta edat ja pot dir que va salvar als seus germans Bart i Lisa d’una malvada mainadera a banda de protagonitzar les proeses més insòlites i inesperades.

Ha parlat en poques ocasions. Va pronunciar un Dha, paraula en Ogdenvilliense de Ogdenville i papi, encara que ningú no la va escoltar. En aquesta ocasió la parauleta la va doblar ni més ni menys que Elizabeth Taylor. Jodie Foster li ha posat la seva veu a la Maggie adulta i en un especial de Halloween li va aportar la seva veu de tro James Earl Jones... vaja que parla poc però quan ho fa, ho fa memorablement.

Té un gran vincle amb la seva mare, amb la que comparteix la gran part del seu temps. Amb el seu pare no hi pot comptar gaire ja que Homer sovint s’oblida del seu nom i fins i tot en ocasions no recorda ni que existeix. 

 

CURIOSITATS

Quan es comença a parlar d’aquesta sèrie tan crítica, àcida i divertida resulta difícil marcar quan acabar... no hem parlat gens dels famosos que han desfilat per la sèrie com a personatges convidats, ni tampoc de la llarga llista de personatges secundaris que s’han fet estimats i imprescindibles amb els anys. Tampoc hem parlat gens dels seus famosos especials de halloween, nadalencs, de viatges pel món...

Això si, no tancaré aquest post sense compartir unes curiositats...

Sabies que els Simpson són de color groc perquè la primera vegada que van ser dibuixats es va fer sobre un full de paper groc? Per a més informació, són de color RGB 255/217/15

Sabies que tots els personatges tenen quatre dits a les mans excepte Déu, que en té cinc?

Sabies que la famosíssima sintonia de la sèrie composada per Danny Elfman va ser composada en tan sols 2 dies?

Sabies que quan en Matt Groenning –creador de la sèrie- surt en algun episodi sempre apareix com un home boig i alcohòlic?

Anècdotes i més anècdotes per a una sèrie que està completant la seva 26a temporada i això sembla que encara va per llarg. Una sèrie que ha trencat motlles i s’ha fer un lloc indiscutible a la història de la televisió.