Com ja deus saber, un androide és un robot que tant per aparença com per les seves funcionalitats recorda a un ésser humà. El terme androide es feia servir de manera genèrica, però des de fa uns anys s’està popularitzant el terme ginoide per descriure a tots aquells robots amb aparença femenina.
Androide i ginoide són nomenclatures que es fan servir principalment a l’àmbit de la ciència ficció, ja que en àmbits científics se’ls anomena tècnicament robots hominoides. A la nostra societat ja existeixen un bon grapat d’ells, com per exemple Reem, un robot hominoide construït per l’empresa catalana Pal Robotics per ajudar a persones amb dependència o Reem-C, el més forçut de tots, presentat al Cosmo Caixa.
Naturalment, els robots hominoides han arribat al cinema (com no podia ser d’una altra manera) i ho han fet sota el nom d’androides i de ginoides, i han protagonitzat moments èpics a la història del cinema, des dels temps en que aquest era mut fins a les darreres superproduccions, així com també a les sèries televisives.
Aquest post és un homenatge a tots plegats, mentre observem de reüll quins d’entre aquests models van en camí de convertir-se en realitats. A continuació et deixo amb la meva tria d’aquestes criatures (de moment) fantàstiques!
BLADE RUNNER (1982). A la societat futurista que ens mostra aquesta pel·lícula, existeixen unes criatures biorobòtiques, que anomenen replicants. Els models darrers, els més perfetes i més difícils de diferenciar d’una persona real, són els de la sèrie Nexus. Tots els replicants d’aquesta sèrie porten incorporada una data de caducitat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un policia, dels anomenats Blade Runner’s, que rep la missió d’acabar amb uns replicants fora de control. Aquests replicants, amb Roy Batty (Rutger Hauer) al cap, només volen trobar-se cara a cara amb el seu creador per demanar-li algunes respostes. Aquesta obra mestre va estar dirigida per Ridley Scott.
LA GUERRA DE LES GALÀXIES (1977). De la mà de George Lucas, vàrem conèixer a un grapat de criatures pintoresques, moltes d’elles robòtiques, però hi ha un androide que brilla espectacularment amb llum pròpia: C-3PO, un droide de protocol que domina 6 milions d’idiomes. Expert en costums, tradicions i normes de protocol de les més variades civilitzacions de l’univers, que es veu –sempre involuntàriament– embolicat en les aventures més perilloses, acompanyat pel seu inseparable company R2-D2, un robot astromecànic rondinaire i carismàtic.
METROPOLIS (1927). Fritz Lang va dirigir una obra on mostra a la societat dividida en dues grans ciutats: en una malviuen els obrers, que tenen per objectiu fer funcionar tota l’altra ciutat. A l’altra hi viuen les famílies dirigents que gaudeixen de totes les comoditats, de l’oci i la diversió. Un robot ginoide pren la forma de Maria, una noia humil, per incendiar, amb els seus discursos, els ànims dels treballadors i treballadores i aconseguir que es revelin contra l’ordre establert. Metropolis va tenir poc èxit en el seu temps però més tard ha estat considerada com una obra mestre.
D.A.R.Y.L. (1985). La història arrenca amb l’aparició d’un nen, que afirma anomenar-se Daryl , a l’estat de Virgínia. Ràpidament demostra tenir unes facultats excepcionals que sorprenen a tothom. La realitat és que el nen és D.A.R.Y.L., «Data Analyzing Robot Youth Lifeform» (Jove forma de vida robòtica d'anàlisi de dades), un androide que ha escapat del centre que el va crear per cercar una família i viure com un nen normal. Naturalment, les coses no li resultaran gens fàcils!
TERMINATOR (1984). La pel·lícula ens presenta a un androide assassí, el Terminator T-800 model Cyberdyne 101 (Arnold Schwarzenegger) que és enviat al passat per a matar Sarah Connor (Linda Hamilton), que serà en el futur la mare del líder de la resistència dels humans contra les màquines. Els T-800 són poderosos robots amb aparença humana, que duen el seu esquelet metàl·lic revestit de carn. En posteriors lliuraments de la saga coneixerem als més moderns models T-1000 (Robert Patrick), un prototipus de metall líquid capaç d’adoptar qualsevol forma, a Terminator 2, i a Terminator 3 el model TX o Terminatrix (Kristanna Loken), especialitzat en localitzar i destruir Terminators que han estat reprogramats per la resistència.
EL DOCTOR SLUMP (1981-1986). Sèrie de dibuixos animats japonesa (anime) creada per Akira Toriyama, en la qual un singular i estrambòtic professor, Senbei Norimaki, entre d’altres sorprenents invents crea una ginoide amb l’aparença d’una nena de 10 anys. Senbei la tracta com una filla i li posa per nom Arale Norimaki. És totalment ingènua, amb tot per aprendre, i està dotada d’una gran força i velocitat. És ràpidament coneguda i estimada per tota la Vil·la del Pingüí, on tenen la casa ella i el doctor. Cap dels habitats de la vil·la sap que, veritablement, es tracta d’un robot. La senyoreta Midori Yamabuki és l’encantadora professora de l’Arale i el gran amor de Senbei amb qui finalment acabarà casant-se.
UN AMIC PER EN FRANK (Robot & Frank, 2012). La pel·lícula ens situa en un futur no molt llunyà en el que hi haurà androides preparats per a tenir cura de les persones grans. Aquesta és la solució que troben en Hunter (James Marsden) i la Madison (Liv Tyler) per donar una correcta atenció al seu pare, en Frank (Frank Langella), que està començant a perdre la memòria. En principi en Frank rep a l’androide de mala gana, però no triga gaire en trobar-li una utilitat inesperada...
BATLESTAR GALÀCTICA (2005-2009). Sèrie de ciència ficció on els humans han arribat a estar a un pas de l’extinció en mans de les màquines, després d’una cruenta guerra. Només Batlestar Galàctica, una estrella de combat, acaba sobrevivint a l’extermini, convertint-se en la darrera esperança de les 12 colònies que formen la humanitat. A l’altra banda estan els Cylons, una civilització cibernètica que inicialment va estar creada pels humans per a utilitzar-los de treballadors i com a soldats, fins que van rebel·lar-se. Des de la seva aparença totalment robòtica, alguns dels cylons han auto-evolucionat amb els anys, fins a adquirir un aspecte totalment humà que fa molt difícils distingir-los de les persones.
A.I. Intel·ligència artificial (2001). Pel·lícula on Steven Spielberg ens situa a mitjans del segle XXI, on una sèrie d’androides avançats, coneguts com a meques, tenen la capacitat d’emular els pensaments i les emocions humanes. La història se centra en dos d’ells: en David i en Joe. David (Haley Joel Osment) és un prototipus creat per l’empresa Cybertronics i el seu disseny li confereix l’aparença i el comportament d’un nen, capaç de mostrar amor per la seva “família”. Contràriament, Joe (Jude Law) té una funció ben diferent: és un meca-gigolo, destinant a oferir plaer a les dones. Junts partiran a la recerca de la Fada Blava, que David recorda del conte de Pinotxo, perquè el converteixi en un nen de debò.
ALIEN (1979). Ridley Scott ens transporta a bord de la nau de transport comercial U.S.C. S.S. Nostromo en rumb de tornada cap a la Terra, amb un carregament de 20 tones de mena provinents de l’explotació minera del planeta Thedus. Els 7 membres de la tripulació ja es troben en estat de somni criogènic, preparats pel llarg viatge que tenen per davant, quan son reanimats abans d’hora per l’ordinador que controla la nau. El motiu és una enigmàtica crida d’auxili que tenen l’obligació d’atendre. Entre els tripulants de la nau hi ha un, anomenat Ash, que és un androide d’aparença humana, encara que la resta de l’equip no ho sap i té unes instruccions molt concretes i secretes. El que es trobaran a la seva missió de rescat juntament amb la missió oculta d’Ash marcarà el destí dels tripulants de la nau.
FUTURAMA (2008-2013). Dels creadors de la sèrie Els Simpson, va arribar a les televisions la sèrie d’animació Futurama. Ens presenta al jove Philip J. Fry, un noi que treballava com a repartidor de pizza fins que a la nit de Cap d’Any de 1999 va ser congelat i no desperta fins el Cap d’Any de l’any 2999, mil anys després. Naturalment, troba que les coses han canviat força. Troba feina com a repartidor de càrregues, a l’empresa Planet Express i no triga gaire a enamorar-se de Turanga Leela, una jove extraterrestre, ciclop, de cabells morats que és la capitana de la nau de Planet Express. Fry té un peculiar company d’habitació: Bender Bending Rodríguez, un robot androide que ha estat fabricat a Mèxic i té un comportament per a res modèlic: és fumador, alcohòlic, egocèntric, egoista, apostador convulsiu i lladre. Tota una joia!
DOCTOR WHO. A l’univers de la longeva sèrie de televisió Doctor Who, el Doctor s’ha tingut que enfrontar als enemics més diversos i han anat passant per la pantalla les criatures més singulars. Però hi ha un petit nombre d’elles que han estat recurrents al llarg dels any i han persistit malgrat els canvis que ha anat patint la sèrie. D'entre elles, en puc destacar unes, amb llum pròpia: els Cybermen. Originàriament, eren una espècie orgànica d’hominoides, provinents d’un planeta bessó de la Terra, Mondas, en un univers paral·lel. Amb els anys, voluntàriament, han anat substituint parts orgàniques del cos per parts mecàniques i això ha fet que s’hagin convertit totalment en androides freds i calculadors que només recorden un sentiment: l’odi
EX MACHINA (2015). Claustrofòbica pel·lícula d’Alex Garland, en la que coneixem a un multimilionari programador, propietari d’una poderosa empresa, en Nathan (Oscar Isaac), que selecciona a un dels seus treballadors, en Caleb (Domhnall Gleeson) perquè passi una setmana amb ell a la seva remota casa, aïllada enmig de les muntanyes. Allí Nathan li fa una torbadora revelació: li presenta a Ava, una atractiva ginoide dotada d’una sofisticada intel·ligència artificial. Caleb no triga gaire a sentir-se atret per Ava, en un joc de conseqüències inesperades.
ÀNIMES DE METALL (Westworld, 1973). En una història escrita i dirigida per Michael Crichton, ens situem en l’innovador parc d’atraccions Delos, on existeixen tres entorns temàtics: el de la Roma clàssica, el medieval i el Far West. En cadascun d’ells, els visitants poden viure les seves fantasies amb completa seguretat però amb el màxim de realisme. És per això que l’organització no ha contractat actors i actrius per a representar els seus habitants sinó que han creat androides, adequadament caracteritzats, per desenvolupar els seus papers. Tot marxa perfecte fins que un d’ells, el pistoler (Yul Brynner) entra en curt-circuït.
BUCK ROGERS (1979-1981). Sèrie de televisió, inspirada en un còmic, que ens presenta a Buck Rogers (Gil Gerard), un astronauta de la NASA que a l’any 1987 pilotava el transbordador espacial Ranger 3. Un accident el va deixar congelat fins que un bon dia el transbordador és localitzat a l’espai, navegant a la deriva. El rescaten i el desperten. Ràpidament descobreix una sorprenent realitat: es troba a l’any 2491. Posa les seves habilitats com a pilot al servei dels seus rescatadors i no triga gens a compartir missions (i un cert interès romàntic) amb l’atractiva coronela Wilma Dering (Erin Gray). Per ajudar-lo a la seva adaptació al nou món li assignen a Twiki, un androide simpàtic i servicial que, en poc temps, ja utilitza moltes de les expressions genuïnes del segle XX. Twiki es transforma en el col·lega de Buck i en el que més entén els seus joc de paraules.
JO, ROBOT (2004). A la ciutat de Chicago del 2035, la companyia USR (United States Robotics) ho té tot a punt pel llançament d’un nou robot, el NS-5, però apareixen sospites raonables que algun d’aquests androides no acaba de respectar les seves directius de fàbrica. Però... és això possible? Una aportació molt interessant d’aquesta pel·lícula és la incorporació en el seu argument de les 3 Lleis de la Robòtica, escrites fa temps per Isaac Asimov a les seves novel·les i que haurien de complir sempre tots els robots construïts per l’ésser humà:
1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
i 3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.
EVA (2011). Eva és una pel·lícula catalana, la primera en tractar el tema dels androides. Ens presenta a Àlex (Daniel Brühl), un famós enginyer cibernètic, que rep un encàrrec de la Facultat de Robòtica: construir el primer nen robot. De seguida veu que necessita a un nen o una nena real que li serveixi de model per a establir les emocions bàsiques que li haurà de confegir a la seva creació. I és precisament en aquest moment quan coneix a l’Eva (Claudia Vega), una nena en principi desconeguda, i queda captivat pel seu caràcter i per tot allò que desprèn.
L’HOME BICENTENARI (1999). De la mà de Chris Columbus, arriba una adaptació al cinema d’una obra d’Isaac Asimov, que ens aporta unes lúcides reflexions sobre els límits a la ment d’un androide: Richard Martin (Sam Neill), un pare de família, decideix comprar per a la seva llar el nou model de robot androide que ha sortit al mercat, especial per a les tasques de casa, el model NDR-114. Només posar-lo en marxa, el fill petit li posa per nom Andrew (Robin Williams). Andrew entre a la vida de la família per a ser un electrodomèstic capacitat per a dur a terme petites tasques de la llar, però amb el temps la família veu en ell l’expressió de sentiments i de processos creatius. Serà llavors quan tota la família es plantejarà si tenen en realitat simplement un robot i decideixen, finalment, potenciar la seva creativitat i la seva educació.
STAR TREK. La mítica i llarguíssima saga Star Trek de pel·lícules i temporades de la sèrie televisiva ha vist passar per la seva mítica nau USS Enterprise. multitud de tripulants. Entre ells vull destacar un personatge, especialment significatiu pel tema tractat en aquest post: estic parlant de Data (Brent Spiner), que va pertànyer a la seva tripulació, amb el càrrec de tinent comandant, sota les ordres del capità Jean-Luc Picard (Patrick Stewart). Data és un androide que va aparèixer a Star Trek: la nova generació. Havia estat dissenyat pel doctor Noonien Soong, el qual el va dotar d’un cervell positrònic, la qual cosa li atorga una ment freda i analítica, amb unes decisions basades en la racionalitat, malgrat que en molts moments fingeix certs comportaments per intentar assemblar-se als humans. El seu cap té una capacitat de processament increïble, arribant a calcular 60 bilions d’operacions per segon, amb una capacitat d’emmagatzematge de 800.000 bilions de bits.
HUMANS (2015). En darrer lloc, una sèrie molt interessant de ciència ficció, basada en una altra de sueca, Real Humans, que sondeja de manera molt hàbil la fina línia divisòria que separa als humans de les màquines... perquè ben mirat aquesta línia es torna en ocasions extremadament fràgil i intangible. Una sèrie amb una bona dosi d’intriga i molt de material per a reflexionar. En aquesta ocasió tornem a acostar-nos al fenomen dels servents i serventes robòtics, amb aparença humana i amb una molt ben desenvolupada intel·ligència artificial, que interactuen amb els membres de la casa com ho faria una persona més. És possible no estimar-los? Podem actualitzar el model d'androide que tenim per un de més modern sense cap remordiment? Podem experimentar sensacions cap a ells com la gelosia, l’enveja o l’atracció sexual? Interessants qüestions enmig d’una trama inquietant.