Doctor Terror (Dr. Terror's House of Horrors, 1965)

La dècada del ’60 va ser molt rica en produccions de terror, la majoria de sèrie B i sense la qualitat més bàsica, però en ocasions apareixien sorpreses molt agradables i inesperades, petites joies que han quedat gravades en or a la història del cinema. Un exemple, segons el meu parer, és El doctor Terror (Dr. Terror's House of Horrors, 1965).

Doctor Terror és la primera producció oficial d’Amicus, una companyia cinematogràfica britànica que va estar fundada per dos nord-americans, en Max Rosenberg i Milton Subotsky. El seu inici va ser d’allò més bucòlic: no van signar papers ni varen haver-hi notaris pel mig, va començar amb una simple encaixada de mans. Aquell inici tan idíl·lic no va acabar massa bé a les portes dels anys ’80, però va deixar com a llegat 27 treballs de qualitats variables, però entre els que es troben, sens dubte treballs notables i força interessants.

En el gènere de terror, Amicus va competir directament amb Hammer Productions, la gran reina d’aquells anys, però a diferència de la Hammer, les produccions d’Amicus eren molt mesurades amb la sang i varen apostar decididament per un terror més psicològic i suggerent i una de les seves apostes més repetides va ser el cinema d’esquetxos o episodis: disposen d’un fil conductor que acostuma a ser un misteriós personatge d’identitat desconeguda (que no serà revelada fins a l'epíleg de la pel·lícula) que explicarà a un públic reduït diverses històries (entre 4 o 5) que parlen d’alguna cosa que va succeir, que succeirà o que podria succeir. Cadascuna d’aquestes històries disposa d’un final propi i sovint sorprenent. Finalment, l’epíleg tanca la història que conté els esquetxos i dóna una sorpresa final.

De fet, el cinema de terror sempre s’havia mostrat molt partidari d’aglutinar històries curtes en una única pel·lícula, potser influït pels relats curts de mestres de la literatura com Edgar Allan Poe o H.P. Lovecraft. Sigui com sigui, Amicus va portar això a un terreny propi i va crear un segell personal i perfectament identificable.

Va compartir una bona tanda de pel·lícules amb la Hammer dos grans actors, Peter Cushing i Christopher Lee, intèrprets que van fer-se assidus en gran part de les produccions de terror de l’època.

 

 

DOCTOR TERROR

La pel·lícula ens presenta cinc homes que pugen al tren exprés de les 7,55 amb destí a Bradley. En el darrer moment, puja un sisè passatger, un home misteriós amb un maletí. De manera fortuïta, aquest li cau a terra, s’obre i s’escampen les cartes d’una estranya baralla. L’home es presenta: es tracta del Doctor Schreck (Peter Cushing). Schreck significa terror en alemany i no podem estar-nos de recordar que l’actor protagonista de la mítica Nosferatu el vampir es deia Max Schreck... un homenatge?

El Dr. Schreck els explica que es tracta d’unes cartes del tarot i que aquest pot parlar a les persones del seu destí. Totes les persones disposen d’un destí que les porta fins a una mort natural i un altre a una de sobrenatural, que sovint no es manifesta. El tarot presenta el destí sobrenatural. Malgrat les reticències inicials, un per un van caient en la temptació d’escoltar el que el Doctor té per explicar-los...

Werewolf és la primera de les històries. Està protagonitzada per Neil McCallum i en ella un arquitecte es desplaça a una mansió situada en mig del no-res per planificar unes obres de reforma. Ràpidament es veurà involucrat en una història de licantropia.

Creeping Vine és la segona. En aquest cas, el protagonista d’aquest segment és en Alan Freeman, que interpreta a un pare de família que un bon dia descobreix al jardí de casa seva una misteriosa planta que actua de manera hostil vers els éssers humans.

Voodoo té com a personatge central a un músic (Roy Castle) que, en un dels seus viatges i endut per la curiositat, assisteix a un ritual vudú. No pot resistir l’impuls de memoritzar els ritmes i la música que acompanyen el ritual i interpretar-los en públic. Posteriorment, torna a casa seva sense saber que això que ha fet tindrà conseqüències.

Disembodied Hand ens mostra a un pretensiós crític d’art (Christopher Lee), aspre i dur amb les obres que contempla, el qual un dia és ridiculitzat per un artista. El crític, ressentit, es venjarà d’ell d’una manera cruel, sense poder ni imaginar-se que aquest fet li reportarà conseqüències terrorífiques i inesperades.

Vampir és la darrera de les històries i com podem intuir pel seu títol va sobre vampirisme. Està protagonitzada per Donald Sutherland en el seu primer paper rellevant al cinema. Encarna al doctor d’una petita població, que atén a un pacient que sembla haver estat atacat per un vampir. La història, com totes les anteriors, tindrà un final inesperat.

Com és habitual en aquest tipus de pel·lícules, tots els personatges tenen un final comú i sorprenent...

La pel·lícula va estar dirigida per Freddie Francis, tot un expert en cinema de terror britànic, que va treballar en repetides ocasions a cavall entre la Hammer i l’Amicus i que va ajudar a marcar una època amb títols memorables malgrat que el seu èxit més rellevant el va aconseguir treballant com a director de fotografia de pel·lícules com L’home elefant de David Lynch, La dona del tinent francès de Karel Reisz, Temps de glòria de Edward Zwick o El cap de la por de Martin Scorsese.

El Doctor Terror és una pel·lícula que es deixa veure perfectament malgrat el pas dels anys i que ens transporta a uns anys en els que moltes de les pàgines del cinema de terror mundial encara estaven per escriure. Si tens oportunitat no deixis passar l’oportunitat de recuperar-la!