Avui parlem de...
És possible trobar alguna temàtica de la qual no se n'hagi parlat mai al cinema? Segur que sí, però hi ha una gran quantitat de temes que han estat abastament utilitzats des de les perspectives més diverses. Des d'aquesta secció anirem acostant-nos, una a una, a les temàtiques que d'una forma més rica i polièdrica han estat tractades pel cinema. Espero la teva companyia en aquesta descoberta!
El gènere del cinema de terror ha generat, des de fa unes dècades, d'un nou subgènere amb una característiques pròpies i que gaudeix d'una excel·lent salut entre una bona part d'un ampli grup d'espectadors a l'actualitat. Accedeix aquí per veure les seves obres més icòniques.
La guerra del Vietnam (1955-1975) va ser molt més que un conflicte bèl·lic. Es tractà d’un episodi que va transformar profundament els Estats Units i va marcar la política internacional durant la Guerra Freda. Més de vint anys de lluita, milions de morts i una derrota que encara ressona a la memòria col·lectiva nord-americana
En aquesta ocasió parlem dels investigadors més astuts, aquells que la seva primera i essencial eina és el cervell i que l’utilitzen de manera intel·ligent per a resoldre les seves investigacions.
Danses inoblidables del cine: 15 escenes de ball que han deixat empremta en la història del cinema, moments que barregen art, coreografia i narrativa de manera inoblidable.
Al cinema i a la televisió s’han vist sovint històries que giraven entorn d’una família, dels seus conflictes, de les circumstàncies que l’envolten, dels problemes generacionals o de les picabaralles entre els propis membres...
El paper de les dones a les històries d’aventures tradicionals que hem vist al cine i a la televisió ha sofert una profunda revolució en els darrers temps: han nascut les noves heroïnes.
La lluita de les dones per la igualtat i l’emancipació és un camí llarg i complex que s’ha reflectit en múltiples gèneres i èpoques cinematogràfiques. Des de films pioners de principis del segle XX fins a les produccions més recents, les dones han anat ocupant un espai narratiu cada cop més rellevant, sovint com a protagonistes de les seves pròpies històries i com a símbols de resistència.
J-horror, abreviatura de Japanese Horror. Aquesta etiqueta designa un conjunt de pel·lícules produïdes principalment entre finals dels anys noranta i principis dels 2000, que van revolucionar la manera de representar la por al cinema.
Els espais liminals son llocs de trànsit que no pertanyen del tot a cap món. Són passadissos deserts, estacions buides, hotels impersonals, zones d’espera on el temps sembla haver-se aturat, però també són portes a llocs misteriosos o desconeguts, tots ells són espais que ens inquieten perquè ens situen “entre realitats”.
Generalment, tots viatgem en tren, amb més o menys freqüència, de vegades per gaudir d’unes vacances o per plaer, d’altres per negocis o encara d’altres simplement per traslladar-nos al nostre lloc de treball. I, ocasionalment, passen “coses”...
La nit de Cap d'Any és una d'aquelles dates en què passen mil i una coses. I el cinema, amb la seva curiosa càmera, ho reflecteixen tot, per més insòlit que resulti.
Segurament trobarem pocs temes que hagin seduït d'una manera tan plena a la humanitat com els viatges en el temps i les increïbles possibilitats que se'ns obren davant nostre. Naturalment, això sempre ha fascinat als cineastes...
Els androides i les ginoides han ocupat grans pàgines a la història del cinema, en un desplegament de creativitat i d'enginy per part dels seus creadors ha fet d'ells un subgènere molt interessant.
Una selecció personal de les meves pel·lícules preferides d'animació de tots els temps. Una tria difícil, perquè moltes han quedat al tinter, però totes les que hi són constitueixen autèntiques joies.
La cuina, els seus aromes i les seves expressions passant les fronteres del cinema, a través de les pel·lícules més memorables sobre aquests plaers. Una personal selecció de les més emblemàtiques obres.
En aquesta ocasió parlem de vampirs i de la seva notable influencia al cinema, gairebé des dels seus mateixos inicis. Un mite que s'ha anat fent més i més gran gràcies al cel·luloide.
No t'has preguntat mai què pot passar en tan poc temps? Marxes un moment d'un lloc, apartes la vista per uns instants, planifiques un dia o un cap de setmana i de sobte tot es capgira i es descontrola i és llavors quan t'adones que pot passar qualsevol cosa en un instant.
Subgènere literari situat entre la ciència-ficció i la fantasia que es desenvolupa en universos fonamentats en maquinària a vapor i en societats o bé inspirades en l'època victoriana del Londres del segle XIX o en versions de la nostra societat actual amb realitats paral·leles.
Al cinema sempre li ha interessat l’eterna guerra entre el bé i el mal, una dualitat que, amb el pas del temps, ha anat mostrant-se composta per dues realitats separades per una finíssima línia que a cops es difumina i es torna confosa i ambigua.
La independència de les nacions al cinema: un repàs a les pel·lícules que han descrit, sota diverses realitats, el procés d'autodeterminació dels pobles. La visió del setè art ha fet sovint de cronista subjectiu de la història.
Un esport com el futbol ha estat tractat en repetides ocasions des del cinema i, depenent de la lent a través de la qual s'ha abordat la temàtica, ha pres les formes i expressions més variades. Una realitat, diverses visions, però sempre des d'una òptica apassionada i magnificadora.
Al llarg del darrer segle s’han fet moltes pel·lícules que, amb més o menys encert, intenten constituir una aproximació a la vida dels pobles indígenes. En aquest post presento algunes de les que m’han semblat especialment significatives...
De totes les festes tradicionals que se celebren al llarg de l'any, Halloween és una de les adquirides més recentment per la nostra cultura i sense cap mena de dubte la més macabra de totes. La nit dels difunts s'ha convertit en espai de culte per a les pel·lícules inspirades precisament en aquesta celebració...
Quan s'ajunten els conceptes de cinema i època nadalenca en una mateixa equació segurament apareixerà en algun moment el personatge més influent d'aquestes festes: Santa Claus. Les visions que el cine ens ha donat d'ell són moltes i molt variades.
El cinema ha estat sempre un aparador de mons de fantasia i de màgia... però les portes d'entrades a aquests mons sempre ha canviat i ha agafat les formes més diverses. Podem veure'n un bon recull d'elles.
William Shakespeare té unes 250 pel·lícules basades en les seves novel·les. La potència dels seus arguments i la seva habilitat per a descriure arquetips humans les ha fet immortals i atemporals.
Són multitud les pel·lícules que s’han fet inspirades en grans obres literàries, amb els resultats més variats... però en aquest post parlo d’aquelles que mostren a l’autor en el seu procés creatiu i assistim al moment en què l’obra comença a prendre forma.
El cinema s’ha fixat sovint en l’amnèsia com a excel·lent recurs dramàtic i per les moltes portes que pot obrir en qualsevol història.
Al llarg de la història les mascotes han tingut un paper rellevant al cinema i a la televisió. Aquí prescindirem de les que apareixen en produccions de dibuixos animats...
La figura del doctor ha estat una de les més recurrents i fascinants del cinema i la televisió, perquè combina coneixement, poder i responsabilitat moral. Els doctors, reals o ficticis, continuen sent personatges clau per explicar històries on la ciència, l’ètica i l’emoció humana es troben inevitablement en conflicte.
En aquesta pàgina pots trobar quins són, segons la meva opinió, els 10 productes comestibles més famosos que només es troben al cine i que, gràcies a la màgia del setè art, han passat a l’imaginari popular i han quedat immortalitzats en el nostre record.
New Hollywood: Moviment sorgit a finals dels anys seixanta i que va dominar fins a inicis dels vuitanta. Es tracta d’una època en què una nova generació de directors, guionistes i actors van sacsejar els fonaments de la indústria cinematogràfica nord-americana, aportant una mirada més realista, innovadora i atrevida.