Steven Yeun

The Walking Dead

 

A l’octubre de l’any 2003 va aparèixer el primer còmic d’una sèrie que vindria a ser un gènere en ell mateix: The Walking Dead. Amb una historia escrita per Robert Kirkman, il·lustrada en un inici per Tony Moore i des de la setena entrega per Charlie Adlar, ens submergeix en una narració hipnòtica i desoladora: Rick Grimes, oficial de policia del comtat imaginari de King County a Georgia, és ferit en acte de servei i cau en un coma. Quan es desperta espontàniament contempla amb horror com el món ha canviat. Alguna cosa estranya ha succeït perquè la població ha abandonat la ciutat, deixant un rastre de combats i de mort. No triga a veure que legions de morts vivents, zombis o caminants, per utilitzar la manera en que els anomenen a la història, ocupen el món. A partir d’aquest moment Rick buscarà la manera de sobreviure i de trobar a la seva família...

I fins aquí podríem dir: Vaja! Ens trobem davant d’una altra història de zombis! Però ens estaríem equivocant. Com diria el recordat Alfred Hitchcock ens trobem davant d’un macguffin, aquella cosa que serveix per que la història avanci però que només n’és el pretext i no la veritable història... perquè en realitat ens trobem davant d’una terrible faula sobre la naturalesa humana, un relat sobre el més noble i el més terrible de la nostra espècie i de tot allò que som capaços d’arribar a fer pel poder, per la supervivència, per l’odi i per la follia! Una història d’una força i una brutalitat tal que seria de esperar que mai no creués la porta per sortir del còmic al món televisiu. I a l’any 2010 ho va fer...

La cadena nord-americana AMC, que tradicionalment s’havia dedicat a programar pel·lícules, va decidir el 2007 produir una sèrie arriscada, Mad Men, que va resultar ser un èxit inesperat. El 2008 van llençar una altra aposta incerta, Breaking Bad, i van tornar a fer diana. Així és que quan decideixen iniciar l’aventura de produir The Walking Dead, el projecte ja ve avalat per l’ofici i l’olfacte de la cadena.

La sèrie va estrenar-se la mateixa setmana a 120 països! L’èxit va ser aclaparador i no ha parat de créixer des d’aleshores. Les xifres estimen que per a la quarta temporada va tenir més de 16 milions d’espectadors... una brutalitat!

Coneixent la munió de fans incondicionals del còmic, la sèrie televisiva va començar d’una manera molt respectuosa amb l’obra gràfica, fent servir en moltes ocasions les pàgines del còmic com a story board per a la filmació... però no van trigar gaire a adonar-se’n que alguns personatges que tenien una gran rellevància en el còmic no funcionaven del tot bé a les pantalles (potser a causa de l’elecció dels actors o actrius?) i en canvi, personatges que tenien poca o nul·la presència a la publicació impresa van prendre vida pròpia a la sèrie, convertint-se en alguns casos, en personatges clau.

D’igual manera, el tempo del còmic no era el mateix que en les imatges reals, així que el ritme i la cronologia dels fets també van començar a patir canvis... tot això va donar, gairebé involuntàriament, un poder a la sèrie: podia passar qualsevol cosa! Qualsevol personatge podia morir i qualsevol podia sobreviure, al marge del que passes en el còmic. Quan en una ocasió Kirkman va ser preguntat pel canvis que s’estaven duent a terme sobre la seva obra original va respondre sarcàsticament: “hi ha coses que no m’agraden però és perquè em fan sentir avergonyit,  ja que no que se’m van ocórrer a mi a l’hora de fer el còmic”.

La banda sonora de la sèrie es va posar en mans de Bear McCreary, tot un expert. Trobem el seu nom associat a treballs televisius de la talla de Battlestar GalacticaDa Vinci’s demons, Agents de Shield o Outlander. En aquesta ocasió no va voler crear una peça musical completa sinó més aviat una seqüència  musical simple i repetitiva. Tal com el descriu el propi McCreary, el tema “es repeteix una vegada i altra. De fet a l’episodi pilot pots escoltar-lo fins i tot abans que comenci la seqüència d’apertura i això és una cosa que es repeteix d’episodi en episodi. La música s’escolta abans de que comenci la seqüència, així que l’anticipes. Per mi es com posar l’ham, és a dir, un petit element que quan l’escoltes t’enganxa a la sèrie”.

 

 

Els supervivents

 
La sèrie està emetent en aquests moments la seva cinquena temporada i en els 67 episodis que la composen des de 2010 a 2015 només hi ha 8 personatges que es troben dins de l’exclusiu club de supervivents en més de 45 episodis. Tot un repte i una fita per a The Walking Dead.

ATENCIÓ: A continuació hi ha spoilers per als qui no estan al dia de la sèrie

 

Rick Grimes 

 
Rick (Andrew Lincoln) és l’indiscutible protagonista
de la sèrie i el nexe d’unió de tots els altres personatges.
A l’inici de la sèrie era oficial de policia
en una petita població i després dels fets que van succeir
es va mostrar com un autèntic líder,
en un principi ingenu i idealista
i més tard dur i pragmàtic.
Ningú com ell sent el pes de la responsabilitat:
amb les seves decisions porta al damunt seu
la supervivència del grup
,
un pes que està a punt de trencar la seva ment
irremissiblement.
Porta a sobre 67 episodis de The Walking Dead.
 
 
 
 

Carl Grimes

 
Carl, interpretat per Chandler Riggs,
és el fill de Rick i de Lori.
Quan el coneixem, en el primer episodi,
és un indefens nen de nou anys.
A l’actualitat (temporada 2014-2015)
és un noi de prop de 14 anys,
que s’ha vist abocat a créixer massa ràpid
i a viure en un entorn terriblement violent.
Això ha motivat que hagi patit
seriosos conflictes interns
que per fi sembla haver superat.
Un personatge encara per explotar en profunditat a la sèrie.
Com en Rick, Carl ha aparegut en tots els 67 episodis.
 

 

Glenn Rhee

 
Glenn (Steven Yeun) és un personatge
de gran importancia a la sèrie i també al còmic.
En tots dos medis el personatge
segueix una trajectòria molt similar.
Abans que tot el caos comencés
Glenn era repartidor de pizzes
i la nova situació va portar-lo a donar sempre
clares mostres d’altruisme i de servei al grup.
En la primera aparició seva, en el primer episodi,
ajuda al Rick a escapar-se d’una munió de caminants.
Des de llavors la seva relació entre tots dos no trontolla mai.
La seva unió sentimental amb la Maggie
marca la seva evolució.
És el tercer i darrer personatge
que ha aparegut els 67 episodis.
 
 

Daryl Dixon 

 
Daryl (Norman Reedus) es per sobre de tot un lluitador.
Ha crescut en un ambient hostil,
amb la presència d’un pare violent i alcohòlic
que mai no se’n va preocupar
i sota la protecció del seu germà Merle,
desaprensiu, racista i una mala influència
vist des de tots els aspectes.
Malgrat tot, Daryl és, miraculosament,
una bona persona que troba en el grup de supervivents
un lloc perfecte per a treure tot el que portava inhibit dins seu:
lleial, valent, desinteressat i per sobre de tot lluitador
fan d’ell una eina d’especial valor per al grup.
Manté una relació molt especial amb Carol.
Va aparèixer en el tercer episodi
i des de llavors en porta 65 donant guerra.
 

Carol Peletier

 
Carol (una gran interpretació de Melissa McBride)
és una dona que havia estat sotmesa i anul•lada
per un marit violent i dominant que la tenia eclipsada.
Després de la mort del seu marit perd a la seva filla
d’una manera brutal i queda enfonsada...
però surt de les seves cendres renovada,
amb una fortalesa i unes ganes de lluitar
com mai no havia experimentat a la seva vida.

El personatge de Carol era insignificant al còmic
però a la sèrie agafa una força i una volada tal
que sobreviu i es tranforma
en un dels personatges vitals a la sèrie.
S’incorpora al quart episodi i a l’actualitat
encara es manté a la cresta de l’onada
després de 64 episodis.

 

Maggie Greene

 
Maggie (Lauren Cohan) és la filla gran
del granger Hershel Greene,
un home honest i de principis.
És un personatge que des de la seva primera aparició
es mostra com una dona forta,
independent, segura d’ella mateixa

i amb una força vital que inunda el seu entorn.
Ja des de la primera seqüència captiva a Glenn,
que experimenta un amor per ella que els unirà
amb intensos llaços al llarg de la sèrie.
Maggie i Glenn demostren que, malgrat tot,
la vida continua i ells en son l’esperança.

Li esperen grans fites i haurà d’ocupar un lloc destacat
entre els supervivents. Porta ja 60 episodis.
 
 

Beth Greene

 
Beth (Emily Kinney) és la germana petita de Maggie
i decididament no posseeix la seva força.
Quan va perdre la mare va estar a punt de suïcidar-se
i això no va ser res amb el que ara li toca viure.
És un personatge que, de moment,
sobreviu en gran mesura per la protecció del grup
i que és un dels esglaons més febles.
Paradoxalment, porta sobrevivint 56 episodis
i continua... caldrà esperar quin futur li espera
i com evolucionarà el seu personatge.
 
 
 
 
 
 
 

Michonne

 
Michonne (Danai Gurira) és el darrer personatge
d’aquest selecte club.
És un personatge que va fascinar als lectors del còmic
i que no ha causat menor impressió
als seguidors de la sèrie televisiva
.
Michonne és una dona guerrera que ha viatjat al llarg de molt de temps sola, acompanyada solament per la seva katana
i flanquejada per dos caminants
sense braços
i sense la mandíbula inferior als quals porta subjectes a una cadena,
com si es tractés de dos gossos.
És una gran lluitadora i una supervivent.
Per arribar a formar part del grup ha hagut de passar
per centenars de penúries
i avui és un d’aquells personatges que tothom
voldria tenir al costat si hi ha problemes. Porta 48 episodis i continua sumant.
 
Darrerament s’han incorporat nous personatges que encara no sabem el joc que acabaran donant a la sèrie. A judicar per la vitalitat de la història, per la fidelització dels seus seguidors i per la intensitat dels seus personatges tot sembla portar a la sèrie a una llarga vida, això si, potser per camins una mica diferents als del còmic... o no?