Hi ha pel·lícules de ciència ficció que ens enlluernen amb els seus efectes especials, d’altres que ens acosten a un entreteniment basat en l’acció i les aventures i encara d’altres que ens transporten a racons llunyans de l’univers... Ex Machina no és cap d’elles: és un embriagador thriller psicològic, que vol calar dins nostre i acompanyar-nos més enllà de les lletres finals, amb les seves preguntes sense resposta, perquè... que ningú s’enganyi: no és de cap manera una pel·lícula per a l’entreteniment fàcil.
Ens explica la història de Caleb (Domhnall Gleeson), un brillant programador de 24 anys, que treballa a una de les empreses de serveis d’internet més poderoses del món. El film arrenca el dia que li comuniquen a Caleb que li ha tocat un singular premi: una setmana de vacances a la mansió del president executiu de la companyia.
El premi no és ben bé el que semblava i la mansió es troba perduda per un indret remot feréstec i allunyat de la civilització, el director –Nathan (Oscar Isaac)- resulta ser més excèntric i enigmàtic del que fóra d’esperar i les vacances tenen un objectiu encobert: Caleb és part d’un experiment en el qual s’haurà de relacionar amb una creació dotada amb intel·ligència artificial sota la forma d’una atractiva dona, Ava (Alicia Vikander), i determinar si pot establir una relació interpersonal amb ella, superant les barreres de la seva pròpia essència.
Aquest és l’apassionant punt de partida d’un inquietant i claustrofòbic thriller on els intensos diàlegs, l’opressiva atmosfera i els enigmes per descobrir fan que ens mantinguem tensos i expectants al llarg del seu metratge, intentant avançar-nos als esdeveniments en una trama que sempre és capaç de sorprendre’ns i jugar amb nosaltres.
És el primer treball com a director del londinenc Alex Garland, una òpera prima espectacular i d’una inesperada gran maduresa narrativa. Garland ja havia treballat al cinema com a guionista de pel·lícules tals com la torbadora 28 dies després (28 Days Later) o la futurista Dredd i per descomptat en el guió de la pròpia Ex Machina però ara, a més, es manifesta com un director a tenir molt en compte per a futurs treballs.
Pots estar convençut/da que no és una pel·lícula que jugui amb tòpics ni que segueixi modes. Amb el seu to sempre mesurat i contingut ens deixa conèixer molt menys del que sap el guionista, però sempre una miqueta més del que sap el protagonista. L’essència mateixa de la intriga.
I omnipresent, Ava, una presència que va creixent, més i més, al llarg de tota la pel·lícula amb la seva personalitat més propera als replicants de Blade Runner que a l’asimovià caràcter dels robots de Jo, robot.
Et recomano que et deixis emportar per la seva història, et submergeixis en els seus jocs argumentals i comprovis que, un cop finalitzada, no resulta gens fàcil treure-te-la del cap.
Actualment pots veure-la a Pelis24 amb molt bona qualitat.