Ciència Ficció

Origen (2010)

Es calcula que una persona dorm a la vida, de mitjana, uns 20 anys  i que d’aquests se’n passa 6 somniant. Si considerem que en uns breus segons podem somniar llargs i complexos somnis, no és molt descabellat pensar que en ells passem tota una vida alternativa. Potser és per això que el món oníric ha estat tan estudiat, tan observat i s’han fet tantes especulacions...  Pels freudians, són les portes del nostre subconscient i actuen en els moments en que el preconscient –el gran censor- està més distret. Pels parapsicòlegs molts d’aquests somnis, sobretot els que estan associats a les ones alfa del cervell i els que es produeixen en els moments de vigília, estan directament relacionats amb experiències telepàtiques o clarividents. Pels místics, en canvi, es formen sovint de records dels viatges astrals que el nostre esperit fa mentre el cos descansa... Sigui una d’aquestes la veritable explicació al fenomen dels somnis o una amalgama de totes elles en les proporcions adequades  la veritat indiscutible és que el cervell actua com un autèntic generador de realitat virtual. Una realitat virtual que és viscuda amb la mateixa intensitat que la pròpia realitat.
 
I si poguéssim envair els somnis d’una altra persona i accedir als seus pensaments més ocults, més protegits? Seria molt gran el poder que això ens atorgaria però... si som capaços d’això, no ho seriem també d’introduir una idea, un pensament, una sensació aliena?
 
Aquestes idees van fer que el director i guionista Christopher Nolan es poses a treballar en el guió d’una pel•lícula, Origen, però que un cop fet es quedés aparcat a l’espera d’un finançament adequat.

Nolan
ha demostrat des de sempre que té una especial atracció per la ment humana, sobre la fàcilment manipulable percepció de la realitat i sobre com l’esser humà surfeja  la superfície de les seves circumstàncies, a la recerca del seu equilibri emocional.
 
Aquesta passió la comença a compartir amb el gran públic l’any 2000 amb la seva personal obra Memento, una pel•lícula amb guió del propi director sobre un relat curt del seu germà Jonathan i ens apropa a la percepció de la realitat d’un malalt que té la seva memòria intacte però que no pot guardar nous records a partir d’un moment determinat. En el seu particular viatge als racons més recondits de la ment trobem uns anys més tard, al 2002, Insomnia, un film que posa de manifest com l’insomni és capaç d’afeblir la nostra ment i de perjudicar de manera molt sensible el nostre equilibri emocional. 
 
Al 2009, quan Nolan comença a treballar amb el projecte cinematogràfic d’Origen ha passat una cosa de vital importància per a la seva carrera: ha dirigit ja dues pel•lícules de la saga Batman (2005 i 2008) i està a l’espera de dirigir-ne la tercera i el gran èxit aconseguit en totes dues obres l’ha fet guanyar un gran crèdit davant la Warner. Així és que, mentre esperaven un temps prudencial per a tancar la trilogia li van oferir que tirés endavant algun dels seus projectes més personals, prometent-li el finançament i el suport adequat. Amb aquestes premisses va plantejar la història amb tota llibertat. 
 

La història ens acosta a Cobb, un personatge turmentat i complex interpretat superbament per Leonardo DiCaprio amb la col•laboració de l’arquitecte de laberints Ariadne (Ellen Page) amb una missió similar a la de la seva homònima mitològica, filla de Minos. La primera havia d’ajudar a Cobb a sortir del laberint de somnis i la segona havia de proporcionar el camí a Teseu perquè  fugís del laberint del minotaure.
 
A partir d’aquí, teixeix una història plena de capes que actuen simultàniament, mostrant-nos diverses realitats paral•leles que s’estratifiquen esdevenint un subtil joc pels sentits, Però Nolan està sempre pendent de l’espectador, atònic pels mons que està descobrint constantment i dóna en tot moment pistes per a la comprensió del que està passant com una delicada línia de molletes de pa perquè no ens apartem del camí.
 
Són destacables els papers que interpreten Joseph Gordon-Levitt, Tom Hardy, Ken Watanabe, Cillian Murphy i Marion Cotillard així com els cameos de Tom Berenger i Michael Caine.
La banda sonora està en una de les mans més expertes de Hollywood: Hans Zimmer, un compositor especialitzat en el món del cinema que, a dia d’avui, ha composat per a 159 obres entre pel•lícules i sèries. El seu treball a Origen, tal i com ens té acostumats, és brillant i inspirat, fusionant-se magníficament amb les seves esplèndides imatges.
 
Origen és una molt bona mostra de cinema total. D’aquelles pel•lícules que ens recorden que encara que una història sigui espectacular, tingui acció, mostri bones interpretacions i gaudeixi d’una gran banda sonora no té perquè prescindir d’una solvent història, complexa i ben construïda. Una pel•lícula per veure-la un grapat de vegades!