Charlize Theron

Charlize Theron, la consagració d'una estrella


Charlize Theron va néixer el 7 d’agost de 1975 a Benoni, prop de Johannesburg, a Sudàfrica. Va ser la filla única de Gerda Maritz, dona d’ascendència alemanya, i Charles Theron, d’ascendència francesa y holandesa i es va criar en una granja amb l’afrikaans com a llengua materna.

Va anar a l’escola primària Putfontein. Charlize recorda aquella època com una part de la seva vida no gaire idíl·lica. Portava unes ulleres que ella qualifica de nerd i reconeix que no es trobava dins del grup dels populars. Qualifica aquesta etapa “més o menys com un desastre”.

A casa seva, la cosa no era gaire més bona: el seu pare, cada cop més sumit en l’alcoholisme, feia que l’ambient familiar que es vivia fos cada vegada més irrespirable. La mare va prendre una decisió dràstica i va ingressar Charlize, quan aquesta tenia 13 anys, en un internat a la National School of the Arts a Johannesburg, perquè es mantingués allunyada d’aquella atmosfera tan enrarida.

El 21 de juny de 1991, quan amb 16 anys es trobava de visita a casa dels seus pares el pare, borratxo, va atacar la mare i va amenaçar violentament a mare i filla. Berda va disparar al seu marit Charles i li va causar la mort, en presència de Charlize. Posteriorment, un jurat va absoldre a Berda entenen que havia estat un homicidi en defensa pròpia.

Poc després Charlize amb encara 16 anys va guanyar un contracte per un any com a model que va fer que, juntament amb la seva mare, es traslladessin a Milà. Allí va començar una carrera que la va portar més tard per les passarel·les de Nova York i Miami. Havia aprofitat una oportunitat que se li va presentar però sempre ha confessat que mai no va sentir-se seva aquesta professió, així que només que va trobar una bona ocasió, va matricular-se a la companyia de dansa Joffrey Ballet School de Nova York. La seva incipient carrera com a ballarina clàssica apuntava bones maneres fins que, als 19 anys, una lesió de genoll la va apartar per sempre de la dansa professional. 

A l’any 1995, amb 20 anys acabats de complir se li va presentar l'oportunitat de fer un espot televisiu per la marca Martini. Va ser un èxit i el treball va aconseguir una gran rellevància. De fet, la seva presència en el món de la publicitat mai no s’ha parat. Cal recordar els espectaculars anuncis per a Dior el 2010  i el 2011.


Charlize ha admès recentment que va aprendre l’anglès de les telenovel·les, així que va haver de polir molt la seva pronuncia per iniciar el camí de la interpretació. La seva carrera interpretativa va iniciar-se fortuïtament un dia, al poc temps d’estar a Los Angeles, quan va anar a cobrar un taló que li havia enviat la seva mare en un banc ubicat  al Hollywood Boulevard. La caixera va posar-li traves pel seu cobrament cosa que la va sulfurar i va mantenir amb ella una acalorada discussió. Darrera  seu, a la cua, casualment es trobava John Crosby, un agent de talents que li va donar una targeta a la Charlize, convidant-la a trucar-lo.

Després de diversos càstings fallits, va ser escollida per a participar a Children of the Corn III (Los chicos del maíz III), la segona seqüela de la novel·la d’Stephen King: un personatge sense frase que només apareixia al llarg d’uns segons de cinta, en una pel·lícula que no va arribar ni tan sols a estrenar-se als cinemes. No podem dir que la seva estrena cinematogràfica fos molt brillant, però va continuar perseverant... amb el resultat que tots coneixem.

Una faceta seva prou coneguda és el seu compromís social en un bon grapat de causes: es una detractora convençuda de la pena de mort, defensora del tractament ètic als animals i va participar activament en una campanya contra la violació a Sudàfrica. Per altra banda va ser sempre abastament coneguda la seva admiració per Nelson Mandela i quan l’actriu va obtenir el seu Oscar per Monster va anar a entrevistar-se amb ell i a mostrar-li orgullosa el premi que havia aconseguit: la primera sud-africana en tenir-lo.

En maig del 2007 Charlize va aconseguir la nacionalitat nord-americana conservant també la nacionalitat sud-africana.

Ha preservat molt la seva vida privada, sobretot pel que fa a les seves parelles, però s’ha prodigat força amb la seva mare i amb la seva gran amiga Ivana Milicevic. Al 2012 va adoptar un nen, en Jackson, i des del 2013 manté una relació sentimental amb Sean Penn.

 

LA INOCÈNCIA SOTA L’INFLUX DEL DIABLE

Pactar amb el diable ens presenta a un brillant i ambiciós advocat, Kevin Lomax (Keanu Reeves) que no ha perdut mai cap cas. Sembla que està disposat a arribar fins on calgui per escalar en  la seva carrera. Coneixem també a la seva dona Mary Ann (Charlize Theron), una jove i innocent noia. Un dia en Lomax rep una inesperada visita d’un advocat que representa a una poderosa firma de Nova York que li manifesta la seva intenció de fer-li una oferta a fi de contractar-lo. Coneix a John Milton (Al Pacino), la persona que es troba al capdavant de l’empresa i li proposa un contracte capaç de satisfer fins la persona més ambiciosa. El que Lomax no sap és que, involuntàriament, està pactant amb el propi diable. La pel·lícula és un espectacle interpretatiu del mestre Al Pacino.


AMIGA D’UN GRAN GORIL·LA

El meu gran amic Joe ens explica la historia de Joe, un enorme goril·la, i la seva amistosa relació amb Jill Young (Charlize Theron), una noia que va el conèixer quan aquest era un petit goril·la i es retroba amb ell quan ja s’ha transformat en un enorme exemplar amenaçat per caçadors. Joe és tret del seu habitat natural i exhibit com una raresa. Jill lluitarà perquè el seu colossal amic aconsegueixi recuperar la seva llibertat i refaci la seva vida en un entorn natural. Una història amb reminiscències de King Kong endolcida per la presència, sempre estimulant, de la Charlize


ENSENYANT ELS RECARGOLATS CAMINS DE L’AMOR

Homer Wells (Tobey Maguire) ha viscut tota la seva curta vida entre les parets de l’orfenat de St. Cloud. Homer no ha conegut més pares que al doctor Larch (Michael Caine), el director del centre, que sempre l’ha tractat com a un fill i el vincle que s’ha establert entre els dos és molt fort. Larch voldria que Homer fos el seu successor en la direcció de l’orfanat però aquest necessita conèixer el món i establir-hi unes regles que, fins aquell moment, ningú no l’ha ajudat a fixar-les. A partir del moment en que coneix a una noia, la Candy Kendall (Charlize Theron) la seva vida es transforma.


HISTÒRIA D’UNA PERDEDORA

Aileen Wuornos va ser una dona que va ser executada l’any 2002 a l’estat de Florida, condemnada per l’assassinat de sis homes. Just a l’any següent, el 2003, la seva història va ser portada al cinema i el paper de l’Aileen va ser interpretat per Charlize Theron a la pel·lícula Monster. Per fer-ho, l’actriu va realitzar una transformació total, tan d’aparença com d’actituds corporals, recreant el personatge amb tal convicció i vitalitat que li va merèixer l’obtenció  de l’Oscar a la millor actriu a la gala del 2004. Turmentada, basta i masculina en els seus gestos, mancada d’afecte, víctima i botxina alhora, enamorada per primer cop... Aileen coneix de manera totalment fortuïta a Shelby Wall (Christina Ricci), una noia més jove que ella, de carácter frágil i inestable, amb la que inicia una relació sentimental. Totes dues, vides a la deriva, s’aferren l’una a l’altra desesperadament en una relació que acabarà tenint molt poc recorregut. Per aconseguir diners, Aileen exerceix de prostituta de carretera i rep sovint actituds violentes per part dels seus clients fins que un dia, en defensa pròpia mata a un d’ells... Una gran pel·lícula per a gaudir de les seves grans interpretacions, en especial la de la Charlize.


UNA INDESTRUCTIBLE VOLUNTAT

North Country, doblada al català i titulada En terra d’homes, ens narra la història de Josey Aimes (Charlize Theron), una dona jove amb dos fills, que trenca amb una parella violenta i torna a les seves arrels, a la població on encara viuen els seus pares, al nord de Minnesota. Per a refer la seva vida, adquirir un habitatge i mantenir als seus dos fills accedeix a l'única feina que té a l’abast i que li pot donar els ingressos suficients: la minera, que és una feina dura i esgotadora. Josey és una dona forta i decidida i accepta el repte. El que no s’imagina és que a més haurà de lluitar contra un entorn masclista i dèspota que sotmet a diari a les poques dones que hi treballen a un tracte discriminatori i vexatori. Ella s’enfrontarà a companys i companyia i arribarà fins on sigui necessari en defensa dels seus drets. Basada en uns fets reals, li va valdre a Charlize una nominació a l’Oscar com a millor actriu i a la seva companya de repartiment, la Frances McDormand, la nominació a l’Oscar a millor actriu secundària. 


A CAVALL ENTRE L’ANIME I LA CIÈNCIA FICCIÓ

A l’any 2005, Charlize Theron va posar-se a la pell de la felina i mortífera agent secreta Aeon Flux. Un nou registre interpretatiu per a donar cos a un personatge nascut de l’anime japonès creat per Peter Chung, una sèrie d’animació que va passar ràpidament a ser sèrie de culte. La pel·lícula se separa de l’anime en aspectes importants i recrea el personatge d’Aeon Flux, guardant més els aspectes estètics que de caràcter. La pel·lícula aposta per ser una història de bons i dolents quan, en realitat, l’original posava molt l’accent en l’ambigüitat moral dels seus personatges. La història ens situa en un futur post-apocalíptic en el que un virus ha eliminat al 99% de la població del món, població que ara viu agrupada a Bregna, una ciutat-estat emmurallada governada per científics. Aeon Flux en una missió dins de Bregna descobrirà el que hi ha més enllà de les aparences. Una Charlize, morena i molt lluny dels seus registres habituals interpreta convincentment el seu personatge en una història d’acció i de ciència ficció amb interessants efectes visuals.


EN EL LLOC INAPROPIAT, EN EL PITJOR MOMENT

A l’any 1999 va convocar-se a Seattle una cimera de l’OMC (Organització Mundial de Comerç) per a tractar les estratègies de comerç global que haurien d’aplicar-se. Va haver-hi un fort moviment popular en contra d’aquestes estratègies globals: ens trobem davant de l’inici del moviment antiglobalització. Moviments ecologistes, sindicats, anarquistes antisistema i persones sense cap afiliació van sortir al carrer a manifestar el seu malestar per la política de l’OMC, es calcula que van aplegar-se unes 40.000 persones. Seattle és una tranquil·la població que en aquells moments comptava amb només uns 600.000 habitants i aquells fets els van desbordar totalment. Les manifestacions es van estendre al llarg de tot el temps que havia de durar la cimera i, a causa de grups incontrolats d’antisistema, va anar portant cada cop més violència al carrer.  Va desembocar en el que es recorda com la Batalla de Seattle. A la pel·lícula Charlize interpreta a Ella, una jove embarassada i aliena a tot l’infern que està a punt de desencadenar-se, que intenta tornar a casa després de treballar, quan se n’adona que els transports públics han deixar de funcionar... 


UNA PODEROSA SUPERHEROINA

Hancock és una pel·lícula que ens narra la història de John Hancock (Will Smith), un home amb grans superpoders: immortalitat, superforça, invulnerabilitat i capacitat de volar a velocitat supersónica. Queda clar, però, que entre els seus poders no està l’amabilitat ni la voluntat de servei a la gent. Borratxo i malhumorat és rebutjat per la societat... fins que un dia li salva la vida a Ray Embrey, un relacions públiques que decideix a partir d’aquell moment ajudar-lo a millorar la seva relació amb la ciutadania. Tot es complica quan coneix a la dona d’en Ray, la Mary (Charlize Theron), una persona també amb superpoders i que comparteix un passat amb Hancock. El paper de superheroina era un registre que encara li faltava a la Charlize i en aquesta pel·lícula té l’oportunitat d’interpretar-lo. A més, la seva química amb Will Smith dóna molt de joc a la pel·lícula. 


UN PASSAT FEIXUC COM UNA LLOSA

A la pel·lícula Lluny de la terra cremada coneixem a Sylvia (Charlize Theron), una noia propietària d’un restaurant i que porta dins seu una càrrega molt pesada que li bloqueja els seus sentiments, la seva vida afectiva i les seves ganes de viure. Anirem coneixent aquest personatge enmig d’una amalgama d’altres personatges i històries, aparentment inconnexes però que, al llarg de la pel·lícula, van prenent forma i anem descobrint els inconfessables misteris que els seus protagonistes guarden dins seu. Gran actuació de Charlize que comparteix repartiment amb Kim Basinger (esplèndida en el seu paper) i Jennifer Lawrence en un dels seus primers papers cinematogràfics.


UNA MALVADA BRUIXA INOBLIDABLE

En darrer lloc, un personatge malvat, fred i distant, altiu... la reina-bruixa de Blancaneu (Charlize Theron). Qui pensaria en Charlize per a donar-li vida? L’elecció va ser inesperada però cal dir que brillant. En aquesta recreació del conegut conte dels germans Grimm, retitulat Blancaneu i la llegenda del caçador, els personatges són formulats de nou per a explicar una història diferent sobre els vells patrons. Blancaneu (Kristen Stewart) no tan dolça i ingènua com ens tenia acostumats i molt més combativa, és entrenada en les arts del combat pel caçador (Chris Hemsworth) que havia de matar-la per ordre de la reina. La reina, obsessionada per perpetuar la seva bellesa i continuar sent la dona més atractiva del regne vol acabar per tots els mitjans amb l'única que creu que li pot fer ombra: Blancaneu. Pobre reina! Blancaneu mai no podria haver rivalitzar amb la seva espectacular bellesa!