Astrid Bergês-Frisbey

Orígens (2014)

 

Avui m’agradaria parlar-te de la pel·lícula Orígens (I Origens), una captivadora historia, dirigida amb molta personalitat pel jove director Mike Cahill, que a banda del documental Boxers and Ballerinas només ha dirigit un altre treball, Una altra terra (Another Earth).

Orígens ens parla d’amor, de racionalitat i del destí, situant-nos en aquella fina línia que separa la ciència de la espiritualitat. El seu mateix títol ja és una declaració de principis: Orígens va ser un dels doctors de l’Església Catòlica que va rebutjar la doctrina de la reencarnació, que defensa que l’ànima d’una persona, quan mor, es transmigra a un altre cos. A la pel·lícula, com si es tractés d’un Orígens modern, Ian Gray (Michael Pitt), especialista en biologia molecular estudia obsessivament l’iris humà, autèntica empremta digital irrepetible que es forma a l’úter just en el moment de la nostra gestació i que es manté invariable al llarg de tota la nostra vida. El seu objectiu és demostrar que en el nostre disseny no hi ha un “disseny intel·ligent” fruit d’un creador superior sinó que prové d’una evolució espontània. Però, com va declarar el propi director en una entrevista, “igual que hi ha uns cucs cecs que no veuen llum del seu voltant, aquesta analogia em fa pensar que potser les persones no podem veure allò que es troba fora de l’univers”. Hi ha grans i transcendents veritats, presents a les nostres vides i ocultes als nostres sentits? Quina és la percepció del món d’unes criatures com aquests cucs, que només disposen dels sentits de l’olfacte i el tacte?

A la vida de Gray apareixen dues dones que transformaran radicalment el seu món: la encisadora i enigmàtica Sofi i la intel·ligent i intuïtiva Karen.

SOBRE SOFI. Sofi està interpretada esplèndidament per la sempre suggerent Astrid Bergès-Frisbey, l’actriu barcelonina que aporta a la historia frescor i espiritualitat a parts iguals. La seva magnètica personalitat és un cant a la vida i a la poesia.

SOBRE KAREN. Quan la coneixem, Karen és una estudiant en pràctiques de biologia molecular, que ajuda a Gray en les seves investigacions i que serà de vital importància en el desenvolupament de la història. Està encarnada per Brit Marling, que ja va treballar amb el director a Una altra terra. La seva racionalitat al mateix temps que la seva sensibilitat aporten a la trama l’equilibri que aquesta necessita.

I com a secundaris de luxe trobem a Steven Yeun (el personatge de Glenn a la sèrie The Walking Dead) que dóna cos a Kenny, company de Gray, i a Archie Panjabi (la Kalinda Sharma de The Good Wife) en el paper de Priya Varma... i la nena Kashish donant vida a l’expressiva Salomina.

El millor que s’ha dit d’aquesta pel·lícula és que desperta emocions. Naturalment no a tothom. És d’aquell gènere de pel·lícules que des del primer moment generen dos tipus de públic: aquell que cau fascinat per la seva sensibilitat i per la profunditat de les seves reflexions i aquell que es queda a les portes i no se sent atrapat en cap moment. De quin dels dos grups seràs tu?

El dramaturg alemany Friedrich Hebbel va escriure que “els ulls són el punt on es mesclen ànima i cos” i aquesta pel·lícula ens porta justament en aquesta frontera. El costat cap on ens decantem després de veure-la ja és cosa nostra.