blog de manel

Nausicaa Bonnin

Nausicaa Bonnín, nascuda a Barcelona el 28 d’abril de 1985, és una actriu de teatre, cinema i televisió amb una llarga experiència interpretativa. Filla de l’actor, director de teatre i professor d’art dramàtic Hermann Bonnín i de Sabine Dufrenoy, va començar a intervenir en obres de teatre als 9 anys. Primer, al Teatre Melic amb l’obra Cartes a nenes de Lewis Carroll dirigida pel seu pare, després va participar a Contes dels boscos de Viena d’Ödonvon Horvath dirigida per Pep MunnéAquí al bosc de Joan Brossa dirigida per Jordi CocaLa intrusa de Maurice Maeterlinck dirigida també pel seu pare o El jardí abandonat de Santiago Rusiñol, dirigida per Francesc Nel·lo i així fins a una llarga llista d'obres, de la mà de directors com Mario Gas, Lluis Pascual, Oriol Broggi, Sergi Belbel, Àlex Rigola o Iván Morales, entre molts d'altres.

A banda de dos petits papers a les pel·lícules Andrea i Tic tac, als anys 1996 i 1997, el seu primer paper més destacat va ser quan va participar a Les vides de Cèlia d’Antonio Chavarrías (2006) i el seu gran pas cap a la notorietat va venir gràcies a la seva intervenció a la telenovel·la El cor de la ciutat.

En una entrevista a l’Escola Pau Casals, la Nausicaa va declarar sobre la seva faceta d’actriu: M’agrada poder ser, per uns dies o uns mesos, una persona que no sóc jo, algú que es mou diferent a mi, que té opinions diferents a les meves... i això m’agrada molt perquè penso que és una manera molt bonica d’entendre el món.

L’actriu es descriu com una persona tímida, autoexigent i que fuig del dogmatisme. Admira al seu pare, a Joan Brossa, a Josep Palau i Fabre i a tots aquells que viuen a l’asteroide B612, com El petit príncep.

 

LA SEVA PEL·LÍCULA PREFERIDA...

 


A l’any 2009 es va estrenar la pel·lícula Tres dies amb la família que era l’òpera prima de la directora de cinema catalana Mar Coll, formada a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que en aquest personal treball va ser també guionista, juntament amb la Valentina Viso.

En aquesta obra, Mar Coll demostra tenir un excel·lent control del temps narratiu, utilitzant sàviament els silencis dels seus personatges, tots ells compostos a través de petites intervencions que, malgrat la seva brevetat, dibuixen perfectament els seus caràcters i les seves circumstàncies.

Ens centra en la mort de l’avi d’una benestant família catalana, la figura del qual feia de ciment per a mantenir units a tots plegats. El rencontre a Girona de fills i néts durant tres dies, forçarà una convivència que posarà de manifest les seves relacions, fonamentades en les aparences i en una certa hipocresia. Es tracte sens dubte d’una història de solitud i d’incomunicació, on els seus personatges suren per la superfície d’aquell encontre, sense no deixar veure gairebé els seus sentiments. En aquest desolat paisatge, seguim de ben a prop a la Léa (Nausicaa Bonnín), una jove que es mou entre les runes d’aquesta família i els seus propis desastres.

Una pel·lícula extremadament honesta i emotiva.

 

L’11 de setembre de l’any 2000 va estrenar-se la telenovel·la produïda i emesa per TV3 El cor de la ciutat, un collage de personatges que es movien al voltant del bar del Peris i de la seva família, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Va allargar-se fins l’any 2009, quan es va emetre el darrer episodi. Al llarg d’aquests anys es van emetre més de 1.900 episodis, acompanyant el dia a dia dels seus personatges. Molts d’ells van desaparèixer per les causes més diverses i molts d’altres es van incorporar a la seva trama amb el pas dels anys. D’aquesta manera, la telenovel·la va ser un aparador de grans actors i actrius catalans ja consagrats, però també d'un planter de nous valors, descoberts pels responsables del càsting. La Nausicaa Bonnin, va pertànyer a aquest segon grup, interpretant a la Sandra Benjumea, la filla de Francesc Benjumea (Joan Massotkleiner), una noia que havia perdut el nord a causa de conflictes familiars.

La seva intervenció a la popular telenovel·la va fer que es convertís en una cara coneguda pel públic català.

 

Barcelona, ciutat neutral és un drama històric ambientat a la Barcelona de 1914, en format de minisèrie de dos episodis, dirigida per Sònia Sánchez, amb guió de Mateu Adrover i Xesc Barceló.  

Quan arriben a Barcelona persones de les procedències més diverses per a embarcar-se al port de la ciutat, esclata la Primera Guerra Mundial i tota aquesta gent es veu forçada a quedar-se a terra. En aquells moments és quan es coneixen els protagonistes de la història, en Karl (Bernat Quintana) i la Glòria (Nausicaa Bonnín). Tots dos tenen personalitats i realitats ben diverses: ell és un jove de bona família que cerca trobar el seu propi destí i ella és una sindicalista anarquista. Tots dos veuen néixer el seu amor envoltats d’una societat en ebullició que lluita per mantenir la seva neutralitat en un món que esclata.

 

Al 2015 és va produir la pel·lícula, pensada per a televisió, Fassman, l’increïble home radar, de la mà de Televisió de Catalunya, Mallerich Films Paco Poch, Televisión Española i Alicorn Films. Es va confiar la direcció a Joaquím Oristrell, un especialista en produccions televisives i el paper protagonista va recaure en l’actor Juanjo Puigcorbé, que va fer una gran interpretació.

La història ens presenta a Josep Mir Rocafort, que era conegut amb el nom artístic de Fassman, un prestigiós mentalista que des del seu Sort natal s’havia passejat exitosament per tot el món. Al començament de la pel·lícula, Fassman obre una escola on imparteix classes de mentalisme i parapsicologia, però just abans de començar el seu primer curs rep un anònim que l’amenaça amb destruir el seu prestigi i li confessa que la persona que li desitja això es troba entre els seus trenta primers alumnes. Fassman haurà d’ocupar part del seu poder i habilitats a descobrir qui és aquesta persona.

Entre els alumnes es troba la Rosa (Nausicaa Bonnín), una atractiva noia que li demana una especial atenció.

 

El creador de la sèrie de televisió Cites és en Pau Freixas, conegut per haver escrit el guió de Polseres Vermelles. Inspirat en la sèrie britànica Dates, portada a la pantalla el 2013, Freixas va decidir fer una versió “a la catalana”.

La sèrie és una barreja de comèdia romàntica i drama que ens permet seguir de prop les primeres cites de persones que no es coneixen de res i que han contactat per internet, a la recerca d’una història d’amor, de companyia o, senzillament, de sexe.

Cites va tenir dues temporades, els anys 2015 i 2016, i totes les seves històries es desenvolupaven a Barcelona, una ciutat que es mostra atractiva, colorista i cosmopolita.

Nausicaa Bonnín interpreta a Sofia Guerrero, una llevadora d’intensa personalitat, sempre envoltada d’una certa aura misteriosa. Va aparèixer a les dues temporades, dos cops a la primera i dos a la segona, en totes les ocasions compartint història amb la Paula (Laia Costa).

Cal destacar la seva banda sonora, començant per la seva capçalera, amb el personal tema Blank piece of paper, interpretat per Luthea Salom i continuant per la música que sempre acompanya les seves històries, amb intèrprets com ara Bullitt, Delorean, Enric Verdag, Núria Graham, Pájaro Sunrise o The Free Fall Band.

 

La llum d’Elna és una pel·lícula dirigida per Sílvia Quer i estrenada per televisió el 2017. Està basada en fets reals i ens situa a l’estiu de 1942, en plena Segona Guerra Mundial, quan el nazisme s’estén per tota Europa i ens posicionem a la Maternitat d’Elna. Situada a la Catalunya Nord, la Maternitat va ser creada per la mestre i activista suïssa Elisabeth Eidenbenz (Noémie Schmidt) per acollir dones embarassades que provenien de la Guerra Civil Espanyola, però després també van rebre dones jueves, gitanes i comunistes, que tenien un futur molt incert en els camps d’internament muntats pel govern de Vichy. Es un lloc d’esperança i llum per a les persones que hi habiten, un lloc on creure encara amb els manairons, petitíssims follets que viuen sota terra, però que es refugien dins dels canonets d’agulles de cosir o a qualsevol petit amagatall i sempre es pot comptar amb ells per a realitzar qualsevol tasca, per impossible que sembli.

 Elisabeth està totalment en contra de les armes, però la seva amiga Victòria (Nausicaa Bonnín), malgrat creure en la tasca que du a terme la Maternitat, també se sent moguda a combatre amb la resistència. Quan totes dues descobreixen que el govern de Vichy vol tancar la Maternitat, tracen un pla per evitar-ho.

 

Dirigida per Agustí Vila la minisèrie de quatre episodis La fossa, estrenada el 2020, ens situa a un poble del Penedès on el jove David Martos, (Marcos Franz) fent cas a unes narracions fetes pel seu avi, quan ja estava afectat d’Alzheimer, va iniciar pel seu compte l’excavació d’una fossa comuna que datava de la Guerra Civil, una fossa de la qual, aparentment, ningú no en sabia res. Tot es complica quan en David apareix assassinat. La investigació del cas es posa en mans de la caporal dels Mossos d’Esquadra Andrea Carmona (Nausicaa Bonnín) i aquesta ràpidament se n’adonarà que al voltant del cas es mouen molts personatges i que tots ells tenen secrets per amagar.

El seu director va dir sobre aquesta minisèrie: En totes les obres corals o en un thriller és important que hi hagi un tema. El nostre és el deute amb el passat, perquè encara hi ha ferides que no hem tancat. És una qüestió important per a les persones que van patir la repressió de la guerra.

 

I UNA RECOMANACIÓ FINAL:

LA SEVA INTERVENCIÓ AL PROGRAMA AL COTXE!