blog de manel

Jodie Foster

Alicia Christian Foster, coneguda mundialment com a Jodie Foster va néixer el 19 de novembre de 1962 a Los Ángeles (Califòrnia), filla de Lucius Foster III, un tinent coronel de la força aèria de l’exèrcit convertit en gestor immobiliari i d'Evelyn 'Brady' Almond.

Ja des de ben petita, la seva mare va orientar-la cap el món de la interpretació en totes les seves facetes. Anteriorment ja ho havia intentat amb un altre dels seus fills, en Buddy, però sense èxit. Amb la petita Jodie va ser ben diferent. La mare la va apuntar  en una agència de publicitat i va aconseguir el seu primer treball abans fins i tot de saber llegir: va debutar amb 3 anys en un anunci per a la televisió sobre les cremes bronzejadores Coppertone. Els anuncis es van anar succeint i Jodie cada cop mostrava més aplom.

No van trigar gens en arribar les seves intervencions en sèries televisives: va començar als 5 anys a la sèrie Mayberry R.F.D. en un episodi que es va emetre el 18 de novembre de 1968. Després van arribar participacions en sèries com el show de Doris Day, Daniel Boone, La ley del revólver, Ironside, Bonanza, Kung Fu...

El seu debut al cinema el va fer a l’any 1972 amb la pel·lícula Napoleon and Samantha, la primera de 4 pel·lícules que va interpretar per als estudis Disney, però el seu llançament a la fama es va produir interpretant a una prostituta infantil a la pel·lícula Taxi Driver (1976), pel·lícula que li va servir per a descobrir en que consistia veritablement l’ofici interpretatiu. Ella mateixa va descriure-ho així anys més tard en una entrevista a AlloCiné:

Quan era jove, no comprenia veritablement el que era l'ofici d'actor. Pensava que era una mica un ofici idiota. Tenia la impressió que l'única cosa que es feia era llegir les línies que algú havia escrit, i llegir-les prou naturalment. És tot. Fins als dotze anys, quan vaig conèixer Robert De Niro a Taxi Driver, era així. Però quan Robert va decidir ocupar-se de mi, de prendre'm sota la seva capa, vaig comprendre que ser artista era una cosa completament diferent. Vaig comprendre que calia construir un personatge. Mai no se m'havia demanat això quan era jove. Tot just se'm donaven indicacions molt simples del tipus: “sembla més feliç" o "parla més de pressa!". Per tant, és treballant amb Robert De Niro que vaig comprendre què era l'ofici d'actor.

Mentre treballava ininterrompudament al cinema, va alternar-ho amb els seus estudis a la Universitat de Yale. A l’any 1985 va graduar-se Magna Cum Laude en Literatura anglesa.

Després del seu treball a Taxi Driver i d'haver fet alguns treballs menors, van venir dues obres que van marcar molt la seva trajectòria professional: Acusats (1988) i El silenci dels anyells (1991). Una dada curiosa és que en cap de les tres pel·lícules la Jodie va ser la primera opció dels directors!

A partir d’aquí va poder triar molt bé els projectes que acceptava, enfilant una carrera que l’ha portat a ser considerada com una de les millors actrius de la seva generació: va ser votada amb el número 23 entre les 100 actrius millors de tots els temps per la revista Channel 4 i la revista People la va escollir la dona més atractiva del món l’any 1992. El 2016 la seva estrella va ser inclosa al Passeig de la Fama de Hollywood i fins i tot hi ha un asteroide, el 17744 Jodiefoster, que va ser batejar en honor seu.

Malgrat la seva gran popularitat, manté molt gelosament la privacitat de la seva vida íntima, una característica molt estranya entre els seus companys de professió. Té dos fills, en Charles (1998) i en Kit (2011) i mai no ha revelat la identitat del pare o pares. Sobre la preservació de la seva intimitat va declarar en una ocasió: si haguéssiu estat una persona pública des de la infantesa, si haguéssiu tingut que lluityar per a poder tenir una vida autèntica i normal, potser també protegiríeu la vostra intimitat per sobre de tot.

Des dels seus inicis com a actriu, sent una nena, va declarar sempre que en el món del cinema no en tenia prou amb actuar. Sempre va tenir en ment posar-se a la direcció i ho va aconseguir a l’any 1991 amb El pequeño Tate. Per aconseguir-ho va haver de crear la seva pròpia productora, sent una de les primeres dones en donar aquest pas. Actualment porta produïdes 10 obres entre pel·lícules, curts i treballs per a televisió  i 11 com a directora.

L’any 2013, quan va rebre el premi Cecil B. DeMille, atorgat per l’Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood, per tota la seva trajectòria, va decidir explicar obertament que era lesbiana, un gest que actualment no tindria gaire valor, però que llavors encara era possible que una declaració d’aquest tipus la pogués fer entrar en la llista negre de Hollywood.

Just a l’any següent va casar-se amb la fotògrafa i actriu Alexandra Hedison, amb qui portava ja anys de convivència.

 


Taxi Driver 
(1976). Thriller psicològic dirigit per Martin Scorsese i protagonitzat per Robert De Niro, Jodie Foster, Cybill Shepherd i Harvey Keitel. És considerada una obra mestra del cinema i una de les pel·lícules més influents de la seva època.

Scorsese ens presenta,  adaptant els textos de Paul Schrader, una ciutat de Nova York que treu a les nits la seva pitjor cara i ens porta, des d'un particular recorregut en taxi, a alguns dels seus barris menys recomanables. La fotografia, fosca, freda i dura va córrer a càrrec de Michael Chapman que la va dotar d'un cert aire documental.

Una ciutat corrumpuda pel vici, les drogues, la prostitució, la delinqüència... vista pels ulls d'un excombatent del Vietnam amb greus problemes d'insomni i amb una paranoia creixent... i al llarg d'aquest recorregut ens anem topant  amb els clients que pugen al taxi, com aquell home que li mostra una finestra on es veu la seva dona amb un altre home i li confessa que la va a matar per anar-se'n al llit amb aquell negre... és el propi Scorsese qui interpreta el personatge. I Travis, el taxista protagonista, continua al final de cada torn netejant el seient del darrera de semen i en ocasions de sang.

Un altre personatge, curt però molt intens i clau a la història, és el d'Iris, una prostituta de 13 anys, interpretat esplèndidament per Jodie Foster en un paper en el qual mostrava ja una part de les seves grans qualitats interpretatives. No cal oblidar que al 1975, als seus 13 anys, portava ja sobre les seves espatlles una llarga carrera interpretativa iniciada a l’any 1969 al show televisiu de Doris Day, quan tenia tan sols 7 anys. 

Va ser una pel·lícula molt controvertida en el moment de la seva estrena, per la temàtica i la violència de certes imatges, però es va convertir ràpidament en una pel·lícula essencial a la història del cinema i en una de les millors pel·lícules del seu director. Una obra que es nega a envellir amb el pas del temps!

 

Acusats (The Accused, 1988). Pel·lícula dirigida per Jonathan Kaplan i protagonitzada per Jodie Foster i Kelly McGillis. La pel·lícula està basada en un cas real de violació que va succeir a Nova Escòcia (Canada) l’any 1983.

La trama d’Acusats  gira al voltant d'una noia anomenada Sarah Tobias, interpretada per Jodie Foster, que és brutalment violada en un bar per tres homes, mentre d’altres miraven i fins i tot aplaudien. Kathryn Murphy, una fiscal interpretada per Kelly McGillis, decideix portar el cas a judici malgrat les dificultats i les reticències que troba en el sistema judicial.

La pel·lícula aborda temes com la violència sexual i els defectes del sistema judicial. Sobretot mostra el dur camí que ha de passar una dona violada, per demostrar el que li va succeir, havent de respondre a preguntes tals com si havia begut, quina roba portava, si d’alguna manera podia haver “provocat” als seus agressors, si va demanar auxili durant l’agressió...

Foster, per a preparar-se pel paper, va assistir a reunions de grups de víctimes de violació i va llegir històries sobre experiències reals viscudes. Per a McGillis no li va caldre documentar-se: l’any 1982 ella mateixa va ser víctima d’una violació a la seva pròpia casa, en tornar de treballar.

L’actriu va parlar de la seva interpretació a Acusats anys després: és la pel·lícula en què tinc el sentiment d'haver anat més lluny. Era un assumpte molt difícil. En primer lloc, perquè parla de violació. Per a totes les dones, sobretot quan s'és jove, és una por immensa, de la qual a una li costa parlar. En segon lloc, perquè una no es pot veritablement preparar per a un paper com aquell. Aleshores, no era encara del tot conscient d'aquests problemes, tenia 25 anys, no sabia ben bé per què feia la pel·lícula; havia rellegit el llibre abans, cosa que per a mi és generalment un signe de por. No estava veritablement preparada pel que anava a viure emocionalment durant el rodatge. He sortit del plató, finalment, amb la sensació d'haver complert la pitjor interpretació de la meva vida, que tot el que havia fet era massa sobreinterpretat. He pensat, fins i tot,  -una vegada més!- en deixar la meva carrera d'actriu i tornar a la facultat!

Sortosament no ho va fer!


El silenci dels anyells
(The Silence of the Lambs, 1991). Pel·lícula de suspens dirigida per Jonathan Demme i basada en la novel·la del mateix nom de Thomas Harris. És la segona pel·lícula basada en la sèrie de novel·les protagonitzades per l'agent de l'FBI, Clarice Starling.

La trama segueix la jove agent de l'FBI Clarice Starling, interpretada per Jodie Foster, que és enviada a entrevistar al brillant però psicòtic assassí en sèrie, el Dr. Hannibal Lecter, interpretat per Anthony Hopkins. La seva missió és obtenir informació sobre un altre assassí en sèrie conegut com Buffalo Bill, que captura i mata dones joves.

La pel·lícula és aclamada per la seva atmosfera tensa, els seus personatges memorables i les seves actuacions magistrals. Anthony Hopkins va guanyar l'Oscar al Millor Actor per la seva interpretació de Lecter, tot i que només apareix a la pel·lícula durant un temps limitat. Jodie Foster també va ser aclamada per la seva actuació com a Clarice Starling i va obtenir per aquest treball el segon Oscar de la seva carrera.  A banda dels premis Oscar la pel·lícula va obtenir diversos premis, incloent els premis BAFTA i el Globus d'Or a la Millor Pel·lícula, així com el premi al Millor Director per Jonathan Demme. La pel·lícula és considerada com un clàssic del gènere de suspens i ha causat un impacte durador en la cultura popular, influenciant altres pel·lícules i sèries de televisió del mateix gènere.

Nell (1994). Pel·lícula dramàtica dirigida per Michael Apted i protagonitzada per Jodie Foster, Liam Neeson i Natasha Richardson. La trama gira al voltant d'una jove anomenada Nell, (Jodie Foster), que ha crescut aïllada de la societat en una cabana a la natura en companyia de la seva mare i ha après a parlar una llengua pròpia. Després de la mort de la mare, Nell es troba sola i és descoberta per un metge i una psicòloga, interpretats per Liam Neeson i Natasha Richardson. Quan es descobreix la seva existència, Nell es converteix en el centre d'atenció i es qüestiona si està capacitada per viure sola fora d’una institució psiquiàtrica.

La pel·lícula aborda temes com la naturalesa humana, la comunicació i la percepció de la normalitat. Jodie Foster ofereix una actuació magistral com a Nell, capturant la complexitat i la fragilitat del personatge. La pel·lícula va ser ben rebuda per crítics i públic i va guanyar diversos premis i nominacions, especialment per l'actuació de Foster.

L’actriu  va dedicar-se en cos i ànima a preparar el seu paper com a Nell. Abans del rodatge, va passar temps amb experts en lingüística i amb persones que havien crescut en aïllament, per comprendre millor com seria la vida d'una persona que no hagués tingut gaire contacte amb la societat. A més, va fer-se seva la llengua inventada que parla el personatge de Nell a la pel·lícula, una barreja de diferents accents i sons. Durant el rodatge, va haver-hi moments en què els membres de l'equip de producció van tenir dificultats per entendre el que Foster estava dient en la llengua de Nell, a causa de la seva complexitat... una prova més de la immersió que l’actriu va fer en el seu personatge.

Contact (1997). Pel·lícula de ciència ficció dirigida per Robert Zemeckis i basada en la novel·la del mateix nom de Carl Sagan. Sagan va estar molt implicat en el procés de desenvolupament del guió. Va treballar estretament amb el director Robert Zemeckis i l'actriu protagonista Jodie Foster per assegurar-se que la pel·lícula capturés adequadament els temes científics i filosòfics de la seva obra original. Està protagonitzada per Jodie Foster, Matthew McConaughey, James Woods, i Tom Skerritt, entre d'altres.

La trama gira al voltant del personatge interpretat per Jodie Foster, la Dra. Eleanor "Ellie" Arroway, una científica dedicada a la recerca de vida extraterrestre. Després de rebre senyals d'ones de ràdio des de l'espai exterior, Ellie descobreix un missatge codificat que conté instruccions detallades per a la construcció d'una màquina capaç de transportar una persona a través de vastes distàncies per l'espai. Aquest descobriment desencadena una intensa controvèrsia, tant científica com política, sobre com gestionar aquesta troballa i quin missatge portarà la humanitat al cosmos.

La pel·lícula aborda temes com la fe versus la raó, la relació entre la ciència i la religió, i la cerca de significat en l'univers. A més, explora les conseqüències sociopolítiques de contactar amb una civilització extraterrestre i la complexitat de la comunicació interplanetària.

Per a garantir la precisió científica de la pel·lícula, l'equip de producció va col·laborar estretament amb la NASA i altres experts en l'àmbit de l'astronomia i la ciència espacial. Això va incloure la revisió dels dissenys de la màquina de viatge espacial i altres elements tècnics de la pel·lícula.

La extraña que hay en ti (The Brave One, 2007). Thriller psicològic dirigit per Neil Jordan i protagonitzat per Jodie Foster i Terrence Howard. La trama gira entorn d'Erica Bain (Jodie Foster), una locutora de ràdio de Nova York que és atacada brutalment quan creuava un parc amb el seu promès. Com a resultat d’aquest atac ell mor i ella queda greument ferida. Després d'aquest traumàtic esdeveniment, Erica inicia un camí de venjança, convertint-se en una vigilant anònima que busca fer justícia pels seus propis mitjans.

La pel·lícula aborda temes com la violència, la pèrdua, la venjança i la moralitat. Mentre Erica segueix el seu camí de venjança, es troba en una constant lluita interna entre la seva necessitat de justícia i la seva pròpia ètica. La seva transformació en una justiciera la porta a ocultar-se de la policia, especialment del detectiu Sean Mercer (interpretat per Terrence Howard), que investiga els crims que ella està cometent.

La interpretació de Jodie Foster com Erica Bain va ser elogiada per la seva profunditat i intensitat. Aporta complexitat emocional al personatge, mostrant la seva fragilitat després de l'experiència traumàtica, així com la seva determinació i ferocitat en el seu camí cap a la venjança.

La extraña que hay en ti va rebre crítiques generalment positives per les actuacions dels seus protagonistes i la seva exploració dels temes morals complexos.

La isla de Nim (Nim’s Island, 2008) Pel ·lícula qie barreja comèdia i aventures, dirigida per Jennifer Flackett i Mark Levin. Està basada en la novel·la juvenil del mateix nom escrita per Wendy Orr.

La trama de la pel·lícula gira al voltant d'una nena anomenada Nim Rusoe (Abigail Breslin), que viu en una illa tropical amb el seu pare, Jack (Gerard Butler), un oceanògraf. Quan el seu pare desapareix durant una tempesta, Nim s'enfronta a la necessitat de sobreviure sola a l'illa en companyia dels seus amics animals, com una foca i una iguana.

Nim, és una àvida lectora de les aventures de l’Alex Rover, un aventurer i explorador fictici creat per la imaginació d'Alexandra Rover (Jodie Foster) i quan desapareix el seu pare la nena demanar ajut, via e-mail, al seu heroi, sense saber que en realitat està parlant amb una novel·lista. Això provoca una inesperada col·laboració entre Nim i l'autora, Alexandra, que s'aventura fins a l'illa en resposta al correu electrònic.

La pel·lícula combina elements d'aventura, comèdia i fantasia, amb una història sobre l'empoderament, l'amistat i la importància de la imaginació i la valentia enfront de les adversitats. És una pel·lícula adequada per a tota la família, amb una dosi de diversió i emoció que la converteixen en un entreteniment encantador per als joves i els adults.


Un dios salvaje (Carnage, 2011). Pel·lícula dirigida per Roman Polanski que està basada en l'obra teatral francesa Le Dieu du carnage de Yasmina Reza. La pel·lícula és una comèdia negra que ofereix una mirada satírica sobre les relacions humanes i la civilització.

Com que es tracte d’una adaptació d’una obra de teatre, Polanski va voler mantenir una sensació teatral a la pel·lícula. Això es va traduir en llargs plans seqüència i un enfocament en les interpretacions dels actors, que han de portar el pes de la narrativa sense més elements visuals externs.

El film narra la història de dos matrimonis que es reuneixen per discutir sobre una baralla entre els seus fills. La reunió comença amb la intenció de resoldre civilitzadament el problema, però a mesura que passa el temps, la conversa esdevé cada vegada més tensa i caòtica. Els personatges comencen a revelar les seves veritats i a mostrar els seus veritables rostres, posant de manifest els defectes i hipocresies de la seva suposada civilització.

El repartiment de la pel·lícula és notable, amb actors com Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly interpretant els dos matrimonis. Tots ells ofereixen actuacions brillants, mostrant la complexitat dels seus personatges i la dinàmica cada cop més descontrolada que es va generant.

La pel·lícula està gairebé íntegrament ambientada dins de l'apartament d'un dels matrimonis. Això va presentar un repte logístic per al rodatge, ja que els actors i l'equip tècnic havien de treballar en un espai molt reduït. Aquesta restricció d'espai va requerir un pla de rodatge detallat i una coreografia precisa per a les escenes.


The Mauritanian
(2021). Pel·lícula dramàtica dirigida per Kevin Macdonald que està basada en les memòries de Mohamedou Ould Salahi, un ciutadà de Mauritània que va ser detingut i empresonat a la presó de Guantánamo sense càrrecs ni judici durant més de 14 anys. La pel·lícula està protagonitzada per Tahar Rahim com a Salahi, Jodie Foster com a advocada defensora Nancy Hollander, Benedict Cumberbatch com el fiscal militar Stuart Couch i Shailene Woodley com la assistent legal Teri Duncan.

La trama de la pel·lícula gira al voltant dels esforços de l'advocada Hollander per defensar Salahi i guanyar la seva alliberació, així com dels conflictes morals del fiscal Couch mentre investiga el cas. La pel·lícula destaca les preocupacions sobre els drets humans i el tractament dels presos a la presó de Guantánamo, així com les dificultats i les injustícies del sistema legal militar.

Jodie Foster va tenir un interès personal en la història i es va voler implicar en la pel·lícula des del principi. Va ser una de les forces impulsadores darrere de la producció i va treballar estretament amb els altres membres de l'equip per assegurar-se que la pel·lícula retratés amb precisió els esdeveniments.

Mohamedou Ould Salahi, en qui es basa la història, va mostrar tot el seu suport a la producció de la pel·lícula i va assistir a l'estrena. Va expressar el seu agraïment pel treball de l'equip en capturar la seva història i portar-la a una àmplia audiència.

La pel·lícula va ser seleccionada per a diversos festivals de cinema prestigiosos, com ara el Festival de Cinema de Sundance i el Festival Internacional de Cinema de Toronto, on va rebre elogis per les seves actuacions i la seva crítica als abusos de drets humans a la presó de Guantánamo.

Nyad (2023). Drama biogràfic, basat en fets reals, dirigit pel matrimoni format per Elizabeth Chai Vasarhelyi i Jimmy Chin, tots dos amb una llarga carrera de 20 anys com a documentalistes, durant els quals van guanyar l’Oscar pel documental Free Solo i van signar la crònica a les coves tailandeses que porta per titol The Rescue (Recate en las profundidades). A Nyad mesclen material documental al llarg de la pel·lícula, creant una suau transició del món de la no ficció a la ficció.

La pel·lícula compta amb un guió de Julia Cox, basat en l’autobiografia de la protagonista, Diana Nyad titulat Nyad Find a Way.

La pel·lícula explica la història de Diana Nyad, una nedadora de fons que en la seva joventut havia aconseguit importants gestes en aigües obertes durant la dècada dels ’70, com la de  cobrir el tram que separa Sicília de la Itàlia continental. Malgrat tot quan va intentar nedar des de l’illa de Cuba fins les costes de Florida, a 177 quilòmetres de distància, va fracassar en el seu objectiu després de nedar 41 hores i 47 minuts seguits quan els corrents perillosos i les fortes onades la van obligar a aturar-se. Tenia llavors 28 anys i aquest revés la va motivar a allunyar-se d’aquesta activitat.

La narració comença quan Nyad (interpretada per Annette Bening) compleix els 60 anys , més de 30 anys després de la seva retirada. En aquells moments reapareix a la seva ment aquell fracàs i es proposa aconseguir la fita que no va assolir a la joventut i ser així la primera persona que aconsegueixi aquesta proesa sense fer servir la protecció de cap gàbia que l’aïlli dels taurons. Per a dur a bon port aquest repte va aconseguir el suport de la seva amiga i entrenadora Bonnie Stoll (Jodie Foster).

El comentarista Gregory Ellwood va escriure a The Playlist sobre la pel·lícula: Bening transmet a la perfecció la passió de Nyad i fa que les seves nedades siguin creïbles (...) No obstant això, la sorpresa de Nyad és Foster. És difícil recordar la darrera vegada que va interpretar un paper amb tanta energia carismàtica.