Les bicicletes al cinema i a la televisió: 
molt més que un mitjà de transport

Poques eines narratives tan senzilles han tingut una presència tan constant al cinema i a la televisió com la bicicleta. Des dels inicis del setè art fins a les grans produccions contemporànies, la bicicleta ha estat molt més que un vehicle: ha simbolitzat llibertat, infància, pobresa, emancipació, amor, resistència i fins i tot transcendència.

La seva aparença modesta permet als cineastes explicar històries profundament humanes d'una manera visualment molt potent.

La bicicleta com a símbol cinematogràfic i televisiu

La llibertat. Quan un personatge puja a una bicicleta, sovint està conquerint un espai propi.

La bicicleta representa autonomia i moviment sense dependència de ningú. És especialment significativa en històries de joventut i creixement personal.

El pas de la infància a l'edat adulta. Aprendre a anar en bicicleta és un dels grans rituals universals de la infància.

Per això apareix sovint associada al descobriment del món, les primeres amistats o les primeres decepcions.

La dignitat de les classes populars. En moltes pel·lícules europees, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, la bicicleta és una eina de supervivència.

No és un objecte romàntic sinó una necessitat vital.

L'amor i la complicitat. Dues persones compartint bicicleta és una imatge recurrent del cinema romàntic.

La proximitat física i la fragilitat del vehicle creen una sensació d'intimitat difícil d'aconseguir amb altres mitjans de transport.

L’aventura. Per a molts personatges joves, la bicicleta és el primer vehicle que permet escapar de la vigilància dels adults.

Cinema i bicicleta comparteixen aquesta idea de moviment i exploració.

Una breu evolució històrica

El neorealisme italià

La bicicleta adquireix una dimensió tràgica i social amb Lladres de bicicletes (1948), probablement la pel·lícula més influent sobre aquest objecte.

Els anys seixanta i setanta

S'associa sovint amb la joventut, la contracultura i les històries d'iniciació.

Els vuitanta

La bicicleta es transforma en vehicle d'aventura infantil i fantàstica, culminant amb una de les imatges més icòniques de la història del cinema: la bicicleta volant d'E.T.

Del 2000 ençà

El seu ús es diversifica: drama social, cinema independent, animació i relats sobre sostenibilitat i identitat urbana.

 

Les 10 bicicletes més importants 
de la història del cinema i la televisió

Lladres de bicicletes (Ladri di biciclette, 1948)

Pel·lícula dirigida per Vittorio De Sica i protagonitzada per Lamberto Maggiorani i Enzo Staiola.

En aquesta pel·lícula la bicicleta és literalment la diferència entre treballar o passar fam. Possiblement l'exemple més important de tota la història del cinema.

E.T. l'extraterrestre (E.T. the Extra-Terrestrial, 1982)

Steven Spielberg va dirigir aquest gran clàssic del cinema de ciència-ficció interpretat per Henry Thomas, Drew Barrymore, Peter Coyote i Dee Wallace.

La pel·lícula està ben plena d’imatges icòniques que han passat a formar part de la història del cinema, però cap tan recordada com la silueta de la bicicleta volant davant la lluna. Inoblidable!

The Simpsons

En aquesta sèrie d’animació creada per James L. Brooks, Matt Groening i Sam Simon, Bart Simpson va gairebé sempre amb el seu famós monopatí, però la seva bicicleta vermella és un element recurrent en moltes de les aventures clàssiques del personatge i composa una imatge molt recordada i recurrent.

Els Goonies (The Goonies, 2011)

Dirigida per Richard Donner i amb argument de Chris Columbus i Steven Spielberg, està protagonitzada per Sean Astin, Josh Brolin, Jeff Cohen i Corey Feldman

Aquesta és una inoblidable pel·lícula on un grup de nens acompanyats per les seves bicicletes i un antic mapa del tresor del segle XVII emprenen una excitant aventura no exempta de perills.

Iris i Stanley (Stanley & Iris, 1990)

Esplèndid melodrama dirigit per Martin Ritt i protagonitzat per Jane Fonda i Robert De Niro on dues persones de realitats molt diferents es troben casualment i els seus camins s’uneixen d’una manera inesperada. Una vella bicicleta és l’únic transport d’Stanley i adquireix una certa presència a la història. 

 

Sin frenos (Premium Rush, 2012)

Dirigida per David Koeppi protagonitzada per Joseph Gordon-Levitt i Michael Shannon, aquesta història és un thriller urbà on un missatger de Manhattan, que lliura entregues urgents amb la seva bicicleta, acaba involucrat en una fosca història i ha de fugir per salvar la seva vida. 

Verano Azul (1981-1982)

Sèrie dirigida per Antonio Mercero, amb música de Carmelo Bernaola, que possiblement constitueix per al públic espanyol les bicicletes televisives més mítiques de totes.

La bicicleta i el ciclomotor de Chanquete (Antonio Ferrandís), així com els desplaçaments constants de la colla pels carrers i les platges de Nerja, muntats en les seves bicicletes, formen part de l'imaginari col·lectiu de diverses generacions.

Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and the Sundance Kid, 1969)

L’oscaritzada pel·lícula, dirigida per George Roy Hill i protagonitzada per Paul Newman i Robert Redford, narra les aventures de Butch Cassidy i Sundance Kid. 

Aquesta obra conté la famosa seqüència de Paul Newman i Katharine Ross sobre una bicicleta, mostrant el costat més juganer dels personatges.

Aquellos maravillosos años (The Wonder Years, 1988-1993)

Sèrie plena de nostàlgia protagonitzada per Fred Savage, Danica McKellar i Josh Saviano, en la qual les bicicletes representen el creixement personal dels protagonistes. És un element recurrent en les seves exploracions, amistats i descobriments adolescents. El símbol d’una edat i de tota una generació.

Stranger Things (2016-2025)

Aquesta sèrie conté, probablement, l’exemple més famós dels últims anys.
Creada per Matt Duffer i Ross Duffer, les bicicletes de Mike (Finn Wolfhard), Dustin (Gaten Matarazzo), Lucas (Caleb McLaughlin) i Will (Noah Schnapp ) formen part de la identitat visual de la sèrie. Són una evocació directa del cinema de Spielberg i dels anys vuitanta, especialment d'E.T. Les bicicletes simbolitzen la llibertat infantil abans que el món adult envaeixi aquell univers.

 

En conclusió...

La bicicleta és probablement l'objecte quotidià que ha generat més significats diferents al cinema. Pot representar pobresa o llibertat, infància o maduresa, realitat social o fantasia. Pot ser una simple eina de treball o una màquina capaç de volar davant la lluna.

Potser és precisament aquesta senzillesa el que la converteix en un dels grans símbols universals de la història del cinema.

Si el cotxe acostuma a simbolitzar el poder, la bicicleta simbolitza la persona. Pot ser la joguina d'un nen, l'eina de treball d'un obrer, el refugi d'un adolescent o la porta d'entrada a l'aventura. Per això ha donat algunes de les imatges més memorables tant del cinema com de la televisió.