Els 10 films més cars de la història: 

quan Hollywood tira la casa per la finestra

Si alguna cosa té el cinema de blockbuster és que, de tant en tant, algú a una sala de reunions de Los Angeles agafa la calculadora, mira el guió, i decideix que la millor idea és gastar-se l'equivalent al PIB d'un país petit en una sola pel·lícula. Però aquí ve el primer problema: saber exactament quant costa una pel·lícula és pràcticament impossible. Els estudis juguen a l'Hollywood accounting, els pressupostos bruts i nets es barregen com còctels en una festa de l'Emmy, i els ajuts fiscals (com els del Regne Unit) fan que el que realment es gasta no coincideixi amb el que sembla.

Així doncs, el que presento aquí és un rànquing basat en les xifres més contrastades i reconegudes oficialment pels propis estudis o per fonts de primera línia com Forbes, The Hollywood Reporter o Variety. He separat el rànquing nominal (sense ajustar inflació) d'una menció especial a l'ajustat, perquè sinó Cleopatra ens faria la punyeta a tots.

Top 10: els pressupostos més alts

10. Vengadores: Endgame 
(Avengers: Endgame, 2019)
356 milions de dòlars

La culminació de la Saga de l'Infinit va ser un desplegament logístic i d'efectes visuals sense precedents. Amb desenes de superherois compartint pantalla, viatges en el temps i tres hores de metratge, Marvel va haver de pagar car el repartiment i la postproducció. Tot i això, la inversió va tenir recompensa: va recaptar gairebé 2.800 milions a nivell mundial. 

9. Vengadores: Era de Ultrón 
(Avengers: Age of Ultron, 2015)
365 milions de dòlars

Curiosament, és la pel·lícula més cara de tot el Marvel Cinematic Universe reconeguda oficialment, i alhora la menys taquillera del grup d'Avengers. Joss Whedon va voler anar a més després de la primera entrega, amb més personatges, acció internacional i un tercer acte que destruïa una ciutat sencera digitalment.  

8. Fast X (Fast X, 2023)
379 milions de dòlars

La desena entrega de la saga de cotxes tunejats va ser un autèntic desastre de producció. El canvi de director a mitjan rodatge (Justin Lin va marxar i va entrar Louis Leterrier), els protocols COVID, les noves exigències salarials del repartiment i les localitzacions per tot el món van fer pujar els costos de forma desproporcionada. Algunes fonts la situen als 340 milions, però la xifra reconeguda oficialment arriba als 379. 

7. Piratas del Caribe: En mareas misteriosas 
(Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides, 2011)
379 milions de dòlars

Durant anys, aquesta quarta entrega va ser considerada la pel·lícula més cara de la història. Entre localitzacions exòtiques, el sou estratosfèric de Johnny Depp (es parla d'uns 55 milions només per ell), el rodatge en 3D amb càmeres similars a les d'Avatar i un exèrcit de cases d'efectes visuals, Disney no va escatimar esforsos. 

6. Avatar: Foc i cendra (Avatar: Fire and Ash, 2025)
400 milions de dòlars

James Cameron no para. La tercera entrega de la saga de Pandora ja té un pressupost reconegut de 400 milions, i això que encara estem a l'epíleg de la seva era de les seqüeles. Amb la tecnologia de captura de moviment sota l'aigua ja desenvolupada per a la segona part, aquesta nova entrega puja encara més la aposta. 

5. Deadpool & Wolverine 
(Deadpool & Wolverine, 2024)
429 milions de dòlars

L'encreuament més esperat de Marvel va arribar amb un pressupost que va fer saltar totes les alarmes. Ryan Reynolds i Hugh Jackman junts a la pantalla, més l'escala d'una producció que havia de redefinir el to de l'UCM després de fases més aviat discretes, van fer que els costos s'enfilessin. 

4. Star Wars: El despertar de la Fuerza 
(Star Wars: The Force Awakens, 2015)
447 milions de dòlars (nets)

Aquí entrem en terreny pantanós. Segons els estats financers oficials del Regne Unit (la pel·lícula es va rodar a Pinewood Studios), el cost net de la producció va ser de 447 milions de dòlars, després d'aplicar els reemborsaments fiscals britànics. Però el cost brut real, el que Disney va treure de la butxaca abans dels ajuts, va ser de 533,2 milions. Això la convertiria, de llarg, en la més cara de la història. Depèn de com es miri. 

3. Jurassic World: El reino caído 
(Jurassic World: Fallen Kingdom, 2018)
432-465 milions de dòlars

Segons The Hollywood Reporter i Forbes, el pressupost de producció va ser de 432 milions, però altres bases de dades reconegudes l'eleven fins als 465. Sigui com sigui, Universal va haver de pagar un equip de prop de 500 empleats fixes, localitzacions per mig món i un treball d'efectes visuals que incloïa dinosaures per tot arreu.  

2. Jurassic World: Dominion (2022)
465 milions de dòlars

La tercera entrega de la nova trilogia de dinosaures va superar la seva predecessora en costos reconeguts. Amb el retorn del trio original (Sam Neill, Laura Dern i Jeff Goldblum) i una producció marcada per la pandèmia, els números van ser espectaculars. 

1. Star Wars: El ascenso de Skywalker 
(Star Wars: The Rise of Skywalker, 2019)
490 milions de dòlars

El tancament de la trilogia va ser un autèntic malson de producció. El canvi de director (Colin Trevorrow va marxar i va entrar J. J. Abrams), el guió refet des de zero i els reshoots massius van fer que Disney gastés gairebé el doble del que s'havia previst inicialment. És la pel·lícula amb el pressupost nominal més alt reconegut oficialment. 

Menció especial: el fantasma de la inflació

Si ajustem els pressupostos a valor actual del dòlar, el rànquing canvia de forma radical. Cleopatra (1963), que en el seu moment va costar uns 31 milions, s'enfila a uns 327-490 milions segons les fonts i l'any de referència de l'ajust.

També pugen molt a la taula Piratas del Caribe: En el fin del mundo (2007), que segons alguns càlculs superaria els 600 milions ajustats, i Waterworld (1995), que es col·loca per sobre dels 360 milions. De fet, de les pel·lícules més cares ajustades per inflació, només tres són anteriors a 1997, la qual cosa demostra com els pressupostos han explotat a les darreres dècades. 

Dades que fan pensar

• Avatar: El sentido del agua (2022) té un pressupost reconegut de 350 milions, però algunes fonts com Deadline o Box Office Mojo l'eleven fins als 460. Això la situaria just a sota del podi nominal.
• La trilogia d'El Hobbit, rodada de cop, va costar un total de 623 milions després d'ajuts fiscals, la qual cosa la converteix en la producció consecutiva més cara de la història.
• El rècord de Star Wars: El despertar de la Fuerza amb 533 milions de cost brut (però 447 nets) mostra com el "cost real" depèn de si comptem el que l'estudi ha pagat o el que ha pagat després de descomptar els beneficis fiscals. 

Conclusió

El que queda clar és que, des de Titanic (1997), que va ser la primera a trencar la barrera dels 200 milions, i després amb True Lies (1994) als 100, el cinema de blockbuster ha entrat en una espiral on els pressupostos de 200-300 milions ja són la norma per a les grans franquícies. El problema? Que cada cop és més difícil ser rendible. Mentre als anys 80 una pel·lícula taquillera multiplicava per deu el seu pressupost, avui amb prou feines arriba a triplicar-lo. 

Així que la propera vegada que veieu una explosió de 300 milions de dòlars a la pantalla, recordeu: algú a Burbank està suant darrere d'una calculadora, preguntant-se si no hauria estat més barat enviar els actors de debò a l'espai.